Generalitat de Catalunya

Web especial sobre el Premi Ramon Margalef d'ecologia i ciències ambientals. El web oficial de la Generalitat de Catalunya. Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Premi Ramon Margalef
El biòleg francès Daniel Pauly nomenat guanyador del IV Premi Ramon Margalef d'Ecologia

Lliurament del guardó
Daniel Pauly rep el guardó

El president de la Generalitat ha lliurat el guardó en un acte a l'auditori del Fòrum, durant el Congrés Mundial de la Natura

El Consell de Direcció del Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2008 ha ratificat la decisió del jurat d'atorgar-lo, per unanimitat, al biòleg francès Daniel Pauly. Pauly ha rebut el premi el 6 d'octubre, en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla, a l'Auditori del Fòrum, durant el Congrés Mundial de la Natura a Barcelona, on van assitir més de 8.000 personalitats del medi ambient i el desenvolupament sostenible.

El Premi Ramon Margalef, creat per la Generalitat de Catalunya l'any 2004, té com a objectiu reconèixer una trajectòria científica o un descobriment en el camp de l'ecologia, que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament d'aquesta ciència, o al desenvolupament d'instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar. Dotat amb 100.000 euros, es tracta del primer premi internacional consagrat exclusivament a l'ecologia. Fins avui l'han rebut els científics Paul Dayton, John Lawton i Harold Mooney.

Daniel Pauly (París, França, 1946) ha estat escollit entre les 17 candidatures que han concorregut al premi, que han estat presentades per institucions universitàries, centres d'investigació, altes escoles i acadèmies científiques de gran prestigi.


Pauly, un científic crític i compromès amb la protecció marina.

"Un dels 50 científics més influents", segons la revista Scientific American; "el més prolífic i citat del món en el seu àmbit d'investigació, i crític, sovint controvertit, amb les pràctiques modernes de pesca", segons Science; un científic "iconoclasta", segon el New York Times.

Daniel Pauly és doctorat en biologia pesquera i oceanografia biològica per la Universitat de Kiel (Alemanya). Actualment dirigeix el Centre de Pesqueries de la University of British Columbia (Vancouver, Canadà), al qual va arribar el 1994, després de passar uns anys a l'International Centre for Living Aquatic Resource Management (ICLARM) de Manila.

El professor Daniel Pauly és una autoritat mundial en l'estudi del declivi de les reserves pesqueres i la resposta dels ecosistemes a la pressió humana. Ha desenvolupat i utilitzat noves tècniques que han permès l'anàlisi dels impactes globals de la pesca sobre els ecosistemes marins. Ha quantificat aquests impactes per mitjà d'un àmpliament acceptat "Índex Tròfic Marí" i ha convertit el model Ecopath en una de les eines de modelització d'ecosistemes més utilitzades. La NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration, dels Estats Units) ha considerat aquest model com un dels assoliments més destacats dels darrers 200 anys.

Aquesta brillant trajectòria professional ha estat sempre al servei de la lluita per conservar els ecosistemes marins. Un paper que desenvolupa principalment a través de la junta directiva de l'organització Oceana.

Aquest activisme l'ha portat a denunciar en diverses ocasions la permissivitat de diferents governs amb tècniques pesqueres que -com la de l'arrossegament- permeten la captura de peixos de nivells tròfics cada vegada més baixos, fins advertir en diverses ocasions que, si no es posa remei, en un futur pròxim "del mar només podrem treure meduses i sopa de plàncton". També ha denunciat reiteradament la política pesquera de la UE, que considera "una farsa", i ha reclamat reserves marines donada la situació límit que, assenyala, pateixen els ecosistemes marins.

Pel seu compromís ambiental, ha rebut diversos guardons, entre d'altres l'International Cosmos Prize, al Japó (2005), el Volvo Environment Prize (2006) i el premi ECI i el Ted Danson Ocean el 2007.

Pauly és també autor de nombrosos llibres i de més de 500 articles científics. Destaquen "On the Sex of Fishes and the Gender of Scientist: a Collection of Essays in Fisheries Science" (1994), "Méthodes pour l'évaluation des ressources halieutiques" (1997), "In a Perfect Ocean: fisheries and ecosystem in the North Atlantic" (2003) i "Darwin's Fishes: an encyclopedia of ichthyology, ecology and evolution" (2004).


Avís legal | Accessibilitat | Sobre gencat | © Generalitat de Catalunya