Nou idees bàsiques
El nou model desenvolupa l'Estatut en la seva potencialitat.
El nou model conté elements essencials de bilateralitat. Catalunya ocuparà la posició relativa que li pertoca (cinc punts per sobre de la mitjana) després d'haver contribuït a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes; aquesta aportació és fruit d'una negociació bilateral amb l'Estat.
El nou model garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l'estat del benestar.
Es reconeixerà l'esforç fiscal superior de la ciutadania de Catalunya. Els recursos de la Generalitat se situaran per primera vegada per sobre de la mitjana amb relació a la resta de comunitats autònomes. En el primer any d'aplicació del nou sistema ja estarà al 102,6, i arribarà al 105,6 el 2012.
Per primera vegada, s'estableix un criteri d'equitat transparent, que permet visualitzar part de l'aportació de Catalunya a la solidaritat.
Catalunya es podrà beneficiar, en forma de millors serveis públics, d'una part dels impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana.
El nou model neix amb vocació de perdurar en el temps. Cada any se n'actualitzaran les variables bàsiques i cada cinc anys se'n podran revisar els paràmetres estructurals.
Catalunya augmenta la participació en els impostos de l'Estat, com indica l'Estatut. Passa del 33% de l'IRPF al 50%, del 35% de l'IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58%. Així mateix, es dota d'una autonomia fiscal sperior, ja que guanya capacitat normativa sobre els impostos cedits.
Catalunya aconsegueix més autogovern, la qual cosa li dóna més poder de decisió, en la línia dels models que tenen estats federals com Alemanya o el Canadà, que combinen l'autonomia tributària amb la solidaritat.
