Número
1
"La policia és administradora de l'autoritat, però l'autoritat pertany al poble"
El passat set de febrer va fer set anys que és conseller d'Interior basc. Ha tancat el desplegament integral de l'Ertzaintza a Euskadi, ha viscut alguns dels atemptats més virulents d'ETA i ha estat en diverses ocasions en el punt de mira de l'organització. Tot i això no té por, està segur que segueix el camí que ha de portar la pau al País Basc. Desprèn força, però, sobretot, una gran dosi d'integritat.
Vostè desperta una polarització de sentiments, la gent l'estima molt o l'odia a mort...
Sí, és veritat, tot i això jo em situo al costat de la gran majoria de la societat, amb aquella majoria que creu en les regles del joc, de les quals es nodreix la societat. Davant d'això hi ha aquells que no és que siguin adversaris, és que són antisistema i antitot, que són una minoria, però que en els darrers anys s'han radicalitzat. Aquesta postura em fa entristir, però no em commou perquè jo tinc clar que estic amb el 90% i només tinc al davant el 10%, i el que s'ha de fer és convèncer a aquest 10% que la violència no és el camí a seguir. Ara, el fet que existeixin aquest grup de fanatitzats no ens ha de fer perdre la serenitat.
Ens consta que manté una relació molt cordial amb el conseller Pomés i que coneix el cos de Mossos d'Esquadra. Quina opinió li mereix la policia catalana?
Crec que tant els Mossos com l'Ertzaintza són absolutament imprescindibles per obtenir cotes més grans de sobirania. Ja ho va dir l'honorable Tarradellas: "Per caminar cap a la sobirania d'un poble són indispensables dues coses: el calaix i la porra". Nosaltres tenim el concert econòmic i ens en sentim molt satisfets, i també tenim la porra, no la porra per massacrar la societat, sinó per servir la societat i proporcionar-li seguretat, llibertat i respecte als seus drets. L'instrument per proporcionar aquesta seguretat és la policia.
Entenc que Catalunya està en un moment de forta implantació dels Mossos i crec que això és un veritable encert del qual la Generalitat no s'haurà de penedir.
Des de la seva perspectiva, històrica l' Ertzaintza funciona com a policia integral, quins consells donaria als Mossos perquè no es repeteixin errors que hagi pogut cometre la policia basca?
La veritat és que un sempre està aprenent i aprèn no tant dels errors comesos sinó de la necessitat de readaptar-se a les noves realitats. No hem d'oblidar que els Mossos i l'Ertzaintza han de servir la societat. Cadascun dels agents són agents de l'autoritat, però el que són és administradors d'aquesta autoritat, no els pertany. L'autoritat pertany al poble i el poble diposita en mans d'un col·lectiu aquesta autoritat perquè l'administri.
Els responsables dels Mossos i de l'Ertzaintza estem en contacte permanent per evitar algunes de les errades que s'hagin pogut cometre en els períodes inicials de formació, però aquests errors s'han anat corregint i mai han estat de gran volada, no n'hi ha hagut cap de ressaltable.
Què pensa de la policia comunitària?
Crec que són perfectament compatibles la policia autòctona, nascuda del poble, com poden ser els Mossos i l'Ertzaintza, amb la policia comunitària. Crec que és imprescindible combinar totes dues policies. Primer hem d'arrancar de la idiosincràsia del poble, és a dir, la policia no pot ser mai una cosa afegida al poble, ha de ser el mateix poble. A partir d'aquí, com que el delicte no coneix fronteres i es mou a una velocitat de vertigen, i tal i com han avançat els sistemes de comunicacions, no podem pretendre que la policia es tanqui en una bombolla. Per tant, és necessària una policia pròpia, integrada, que també s'integri en una gran configuració comunitària. A partir d'aquí podem actuar perfectament, podem establir les regles del joc, de combinació, d'interrelació del que pot ser fins i tot l'adopció de mesures de formació més o menys uniformes i combinades. S'ha de poder establir l'entesa mútua, però respectant les peculiaritats d'una policia integral que està servint el seu poble que té també unes peculiaritats i unes característiques particulars.
La col·laboració i la coordinació amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat i l'Ertzaintza és bona?
Aquesta és la pregunta que ens fa tothom, si estem o no estem coordinats. Bé, estem semicoordinats, necessitem estar millor coordinats, però des del respecte de qui és qui. No és bo el nivell, és bo des del punt de vista polític, però no és tan bo des de la vessant operativa. Però no hem d'esperar que una policia doni a una altra la pista sobre una investigació que està gairebé madura perquè l'altra es pengi la medalla. És evident, però, que hi ha una necessitat d'interrelació de les diferents policies per a la persecució de determinats delictes, és absolutament imprescindible una coordinació, però no oblidem una cosa, no és cap novetat que entre policies sempre hi ha hagut competitivitat.
L'última competència assolida pel cos de Mossos d'Esquadra ha estat la de trànsit, aquesta, en canvi, va ser la primera competència que va tenir l'Ertzaintza...
Sí, és veritat. Si parlem de peculiaritats estem parlant de països ben diferents. Euskadi té dos milions d'habitants i Catalunya, sis; el País Basc és molt reduït en àmbit geogràfic i Catalunya és un gran país quant a geografia. Per tant, no és el mateix ordenar el trànsit a partir d'una promoció a la comunitat autònoma basca que agafar les regnes de l'organització del trànsit a la comunitat catalana. D'altra banda, s'ha de tenir en compte que, a Euskadi, la presència d'algunes forces policials, més concretament de la Guàrdia Civil, mantenia encara vives les connotacions amb un règim passat i aquesta sensació potser no es vivia tan intensament a Catalunya, per això era més favorable desplegar-se íntegrament en trànsit a tot el territori i després anar assumint la resta de competències.
En quins models s'han basat per crear la seva policia?
De totes hem anat picotejant. Hem agafat coses de la policia anglesa, hem mantingut un contacte molt fluid amb la policia bàvara, que té moltes coses semblants a les nostres... En altres matèries, ens hem basat en policies molt més sofisticades, tant en matèria d'investigació com en informació. Sempre hem anat aprenent, però és que la policia no es pot tractar com un plat precuinat que es porta en un càtering des de qualsevol país. S'han d'agafar d'altres llocs les coses bones que puguem adaptar a la societat a la qual estem servint. Ha de ser una policia a la carta i no un plat precuinat. Hem copiat molt, hem après molt de la nostra pròpia experiència i encara ens queda molt per aprendre.
La imatge que de l'Ertzaintza té la societat és la d'una policia dedicada gairebé en exclusiva al terrorisme, però suposo que la realitat és ben diferent. Vostès disposen d'unitats especialitzades de menors o de medi ambient, com els Mossos d'Esquadra?
Dels 7200 agents que tenim, 5300 estan adscrits a seguretat ciutadana, això què vol dir?, que l'agent de seguretat ciutadana no persegueix el delicte, sigui quin sigui? El que tractem de fer és crear agents generalistes. Jo recordo que el 7 de febrer de 1991, el dia que vaig jurar el meu càrrec per primer cop, a la sortida, els mitjans de comunicació em van preguntar si tenia algun projecte nou, com que jo provenia del món de l'agricultura, vaig pensar que un dels projectes podria ser la constitució d'una unitat de medi ambient, però després vaig pensar quants agents hi hauríem de destinar?, 500? i amb 500, quants estarien treballant al carrer, tenint en compte els torns, 90? Però 90 distribuïts a tots els boscos i rius de la comunitat autònoma basca. Això és efectiu? No, doncs no val la pena tenir determinades unitats especialitzades perquè no hi ha gent suficient.
Els més de cinc mil que estan destinats a seguretat ciutadana saben molt de com s'ha de fer respectar la legislació i saben també quina és la llei que s'ha d'aplicar. Tots ells són una gran xarxa que opera sobre aspectes diferents, però no podem anar a l'especialització.
I parlem de resquitllada de terrorisme, des d'un punt de vista més humà. Com pot viure amb la pressió amb què està vivint mantenint-se en un càrrec tan complicat?
Amb un gran honor i molta naturalitat. La naturalitat que hem dóna el fet de tenir la consciència tranquil·la. Sé que no sóc acceptat per tots, sé que sóc odiat per alguns, però també sé que si he fet alguna cosa malament ha estat producte d'un error i no d'un acte de mala fe o d'un acuït al qual hagi sotmès una persona determinada per la seva ideologia, pel seu sexe o per la seva creença. Només es i el persegueix el presumpte delinqüent, no hi ha reserves ni distincions. La meva instrucció meu missatge és permanent cap a l'Ertzaintza: perseguir totes aquelles persones sobre les quals tinguem sospites sòlides que poden ser autores d'un delicte, siguin homes o dones, polítics poderosos o menys poderosos, que es posin en mans de la justícia siguin qui siguin i estiguin al nivell que estiguin.
Quants anys més durarà el terrorisme d'ETA?
Això jo no ho sé, mai no ho podré predir. Déu vulgui que s'acabi al més aviat possible. Jo seria partidari d'aportar la meva modesta quantitat econòmica, d'esforç, del que sigui, per fer un monument a qui sigui capaç de resoldre el conflicte.
Durant molt de temps s'ha parlat i escoltàvem alguns polítics parlar de la última cuetejada d'ETA després de cada atemptat. De moment aquest últim cop d'efecte no ha arribat i s'ha optat per eliminar aquesta expressió...
Mai he posat terminis ,i a més, sempre m'he quedat amb el termini més llarg que qualsevol polític d'aquest país hagi posat al final d'ETA. Jo crec que no serà aviat, crec que serà a molt llarg termini, però Deu vulgui que m'equivoqui.
Una última pregunta, més de caire personal. La seva dona, com ho porta?
La mar de bé, a casa meva hi ha una veritable unitat i una veritable convicció que aquesta feina l'ha de fer algú. En aquest cas li ha tocat a Juan María Atutxa, que és el marit i el pare i l'avi d'un nét. Tots ho porten amb naturalitat i són conscients d'una cosa, que Atutxa no està enganxat a un seient, se n'aixeca amb facilitat, ho deixa, abandona i marxa. Són conscients que hi ha una data de final que coincideix amb el final de la legislatura.
JOAN UNIÓ:
"Una societat amb un bon sistema de seguretat pública és una societat més lliure".
Joan Unió i Gracià, (Paüls, Baix Ebre), comissari en cap de la Policia de la Generalitat, és el màxim responsable operatiu dels Mossos d'Esquadra.
Llicenciat en dret, va exercir de professor de magisteri a Barcelona a finals dels seixanta. Posteriorment va ingressar al Cos Nacional de Policia on va arribar a inspector en cap.
Qui és el senyor Joan Unió?
Vaig néixer a Paüls, un poble molt petit del Baix Ebre, sóc el germà petit d'una família de pagesos. Vaig tenir una infància normal, però molt bonica, en una època on els nens no tenien les joguines que tenen ara, ni tampoc no hi havia televisió, però treballàvem molt la imaginació. Vaig tenir la sort de poder estudiar, però amb les dificultats que comportava fer el batxillerat a 40 quilòmetres de casa, a Tortosa concretament. En el meu cas, vaig poder estudiar gràcies a l'ajuda del meu germà gran que, davant la meva insistent demanda de voler estudiar el batxillerat, em va donar suport en tot moment.
El meu germà, en certa manera, va projectar sobre mi la possibilitat d'estudiar, cosa que ell no va poder fer i que realment li hauria agradat de fer.
En aquest sentit, el meu germà ha marcat la meva vida, perquè sense el seu recolzament, dins del que era en aquell temps l'estructura familiar, jo no hagués pogut fer el batxillerat i continuar estudiant.
Després vaig fer classes a Barcelona, com a mestre d'adults en una escola del barri de Casa Antunez, la superació d'aquells cursos els permetia accedir al certificat d'estudis primaris. En acabar aquesta etapa, vaig ingressar a la policia l'any 1972, i tres anys més tard em vaig casar, curiosament un 11 de setembre, fet al qual algun company d'aleshores va voler donar certa significació.
Posteriorment vaig ingressar als Mossos d'Esquadra l'any 1994, fet que va representar un canvi qualitatiu i determinant en la meva vida.
Qui és el comissari?
És un professional de la policia a qui l'any 1994 va canviar radicalment la vida. Recordo que un dia del mes de maig vaig rebre una trucada a casa del director general de Seguretat Ciutadana, el senyor Pomés, que em va dir:
-Si no estàs assegut, seu, perquè potser cauràs.
-Què passa, senyor Pomés? -li vaig dir jo.
-Doncs que demà sortirà publicat al DOGC el teu nomenament com a sotsinspector dels Mossos d'Esquadra.
Per a mi va ser realment una sorpresa, perquè des que em van fer l'entrevista, jo no havia tingut cap notícia més d'aquest assumpte. Recordo que érem una vintena d'aspirants, i entre ells hi havia gent molt capacitada.
He de reconèixer que és un privilegi i un orgull participar d'un projecte tan important com és el desplegament de la Policia de la Generalitat a tota Catalunya.
Abans d'entrar al cos, havia tingut algun contacte amb persones o serveis dels Mossos d'Esquadra?
Quan es va crear l'Escola de Policia de Mollet, l'any 1985, vaig tenir un primer contacte amb la direcció de l'Escola per tal de dissenyar un temari i impartir l'assignatura d'atestats. Finalment, però, els meus superiors d'aleshores no em van autoritzar a fer classes als aspirants a mosso d'aquell curs.
Després, com a membre del Cos Nacional de Policia, vaig tenir contactes amb les unitats de menors i de joc i espectacles, i sempre hi va haver una bona col·laboració.
D'altra banda, he de dir que dins del Cos Nacional de Policia hi havia una sana enveja envers els Mossos, ja que es considerava que la policia autonòmica estava dotada de persones amb un alt grau!de professionalitat i amb moltes ganes d'aprendre.
Posteriorment, en entrar al cos vaig comprovar que en àrees especialitzades com medi ambient o patrimoni es treballava amb un bon nivell, tant en investigació com en la confecció d'atestats.
Quins records té de la seva etapa al Cos Nacional de Policia?
En global, bons, sobretot guardo un bon record de la meva època quan em van destinar a l'aeroport al servei de fronteres. D'aquella etapa encara tinc bons amics amb alguns dels qual encara tinc relació.
També vaig estar destinat a les comissaries del Clot i de Lloret.
Com valora el desplegament del trànsit?
El valoro positivament, malgrat que és un tema que considero que s'ha mitificat força. Els Mossos ja hem demostrat en molts àmbits que estem capacitats per tirar endavant amb responsabilitat la seguretat pública a Catalunya.
Només observant la manera com els comandaments que formen part de l'Àrea Regional de Trànsit han adquirit formació i coneixements, i com aquests han estat tramesos a la resta de membres ja és molt bon símptoma.
Considero que trànsit és l'element que falta per tenir la policia integral que realment volem.
Les responsabilitats que té, de ben segur, li resten temps familiar. Com ho porta, tant vostè com la seva família?
Una mica malament, sobretot la meva dona, a qui en un principi costava d'adaptar-se a la nova situació. El fet de veure'ns només els caps de setmana és un canvi molt fort. Abans jo sempre tenia temps per als meus fills, per estar amb ells fent els deures i ajudant-los si els feia falta. Ara, això és impossible. És evident que aquest és l'inconvenient més gran des que tinc aquest càrrec. Ser el responsable operatiu del cos comporta molta tensió, i deixar de banda aspectes familiars. En aquest sentit, la meva dona m'ha ajudat molt i mai no li estaré prou agraït.
Que fa un cap de setmana que té lliure?
La majoria de caps de setmana m'emporto feina a casa, i dedico unes hores de dissabte a tancar temes que durant la setmana no he pogut atendre.
En canvi, el diumenge el dedico plenament a la família. Sortim d'excursió o visitem indrets del país, precisament fa poc vam anar al llac de Banyoles.
Què diria des d'aquí, el cap del cos, a un agent del cos de Mossos que acaba de sortit de l'Escola de Policia?
Que si vol ser un bon professional de la policia el primer que ha de tenir és esperit de servei. A la societat, l'Estat li ha de garantir uns serveis bàsics i imprescindibles com són la sanitat, l'ensenyament, una pensió i un servei que ofereixi al ciutadà seguretat. Una societat amb un bon sistema de seguretat pública és una societat més lliure.
Quines fites s'ha marcat el cos de Mossos d'Esquadra?
Cal continuar reforçant l'estructura de comandaments, això és evident. Aquesta és una feina difícil, però important. A partir d'aquí, s'ha de seguir organitzant el cos per tal d'assolir un desplegament efectiu i equilibrat.
La reestructuració de Subdirecció General Operativa també serà determinant per establir les bases i poder tancar el desplegament durant el propers 9-10 anys, però cal buscar solucions imaginatives que permetin consumar aquest desplegament amb menys temps possible.
Perquè encara que sembli que ara anem molt de presa, allargar el desplegament molts anys ens pot comportar certs problemes.
Per tant, i prioritàriament, s'han de reforçar estructures, i consolidar la Subdirecció General Operativa.
Té la sensació que el cos de Mossos d'Esquadra passa un examen diari?
Considero que, al cos, se'l mira amb lupa. Determinades actuacions que passarien desapercebudes si les fes un altre cos, en els Mossos sempre es destaquen, tant en positiu com en negatiu. D'altra banda, el fet que la policia de Catalunya sigui la policia de casa dóna lloc precisament a aquest examen. Sembla que el que és més a prop o és més de casa sigui més fàcilment criticable que el que ve de fora.
Un llibre: L'Arxipèlag Gulag.
Un escriptor: Manuel Vàzquez Montalban
Una pel.licula: Titànic
Un actor: Marlon Brando
Un actriu: Rita Hayword
Una tipus de música: Twuist
L'última vegada que ha plorat: la mort d'un familiar molt proper.
Un somni: que demà s'acabès amb èxit el desplegament a tot Catalunya.
Que s'emportaria a una illa deserta: la meva dona, una ràdio, i alguna cosa per escriure.
MOSSOS D'ESQUADRA DE TRÀNSIT
L'objectiu principal: Fer les carreteres del país més segures.
El proper 4 de maig els Mossos d'Esquadra assumiran el trànsit a les carreteres de Girona. L'any 1999 el procès continuarà a les terres de Lleida fins a completar-se, al 2000, a Tarragona i Barcelona.
L'acord entre el Govern de la Generalitat i l'Administració central, materialtzat mitjançant la Llei orgànica de transferència de competències executives en matèria de trànsit a Catalunya, ha fet possible assolir aquesta fita cabdal per consolidar el model policial català.
El Mossos d'Esquadra, d'aquesta manera, seran responsables de les funcions de vigilància, disciplina i regulació del trànsit a les carreteres del nostre país.
Paral·lelament, el recentment creat Servei Català de Trànsit serà l'organisme autònom responsable de la resta de tasques relatives a aquesta matèria.
El model organitzatiu de la Policia de la Generalitat, en matèria de trànsit, pretén integrar l'exercici d'aquesta funció en el si del conjunt del cos.
Així, la coresponsabilitat col·lectiva, a l'hora de desenvolupar les tasques de trànsit, esdevé un dels principis bàsics que regirà en aquest àmbit.
Mitjançant aquesta formula es pretén evitar una segregació d'aquesta activitat en relació amb la resta d'agents que desenvolupen tasques de seguretat ciutadana.
Aquest model, estructurat en tres nivells d'actuació, permet garantir un important grau d'especialització a la vegada que fa partícips a bona part dels membres de l'organització en una funció tan bàsica com és la del control del trànsit.
EL PRIMER NIVELL
El primer nivell el conformen tots els membres del cos desplegats al territori de substitució mitjançant les corresponents ABP.
Aquest nivell té com a estratègia principal la polivalència dels agents, així com la intervenció immediata a totes les vies en qualsevol incident de trànsit per un principi elemental d'oportunitat eficàcia i rapidesa en la resposta.
Els agents d'aquest nivell també han d'intervenir davant d'infraccions greus de trànsit i que no requereixen una actuació especialitzada. Igualment realitzaran funcions de vigilància del trànsit i tindran potestat denunciadora de les infraccions molt greus.
Aquestes infraccions atribuïdes al nivell 1 amb potestat denunciadora, d'acord amb l'article 65 del text articulat de la Llei del trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària són les següents:
Avançaments.
Canvi de direcció o sentit.
Circulació en sentit contrari a l'estipulat.
Conducció temerària.
Conducció negligent.
Omissió de socors en accident greu d'urgent necessitat.
Prioritat de pas.
Parada i estacionament en lloc perillós o que obstaculitza greument el trànsit.
Circulació sense enllumenat o enlluernant la resta d'usuaris de la via.
Competicions o curses de vehicles
Realització o senyalització d'obres en la via sense permís.
Retirada o trencament de senyalització permanent o ocasional.
Els agents del nivell 1 també efectuaran la vigilància i regulació del trànsit en vies urbanes en col·laboració amb la policia local o, en absència d'aquesta, per expressa delegació de l'ajuntament i conforme a la llei.
Qualsevol intervenció no prevista sol·licitarà la presència de les unitats especialitzades de l'ART, nivell 2 o 3, i les del nivell 1 sempre els donaran suport.
Altres funcions extraordinàries d'aquest nivell seran la col·laboració en campanyes que es determinin (alcoholemia, prevenció d'accidents i d'altres) i en esdeveniments esportius, conduccions especials, etc.
EL NIVELL 2
Té com a funció ordinària la regulació del trànsit a les autopistes, les carreteres nacionals i les comarcals següents:
c-146 Túnels del Cadí
c-152 Amer-Les Planes d'Hostoles
c-153 Olot-Capsacosta
c-151 Ripoll-Camprodon
c-253 Vidreres-Cruïlla c-250
c-250 Cruïlla 253-Sant Feliu de Guixols
c-257 Sant Feliu de Guixols-Palamós
c-255 Palamós-Llofriu
c-255 Llofriu-La Bisbal
Gi-661 Calonge-Sant Antoni de Calonge.
Gi-681 Cruïlla 253-Tossa de Mar
Gi-650 Palafrugell-Regencós
Gi-680 Vidreres-Lloret
Gi-653 Begur-Pals
Gi-600 Blanes-Límit Provincial
Giv-6837 Fins al límit
Bv-6002 Fins al límit
Gi-682 Blanes-Lloret
Gi-682 Lloret-Tossa
c-260 Figueres-Roses
c-252 Viladamat-Figueres
Gi-623 L'Escala-Orriols
Gi-641 Torroella de Montgri-L'Estartit
c-253 Vidreres-NII
c-250 Llagostera-Quart d'Onyar
c-150 Girona-Besalú
c-255 Celrà-La Bisbal
Gi-512 Límit prov-Sortida Hostalric
Gi-634 Verges-Colomers
Gi-640 Torroella de Montgri-Verges
Gi-513 cruïlla NII-Orriols c-150
Gi-643 La Pera-Torroella de Montgrí.
c-152 Sta. Coloma de Farners-Les Planes d'Hostoles
Gi-650 Pals-Torroella de Montgrí
Gi-674 Llagostera-NII
c-25 Eix Transversal
Gi-553 Hostalric-Arbúcies
Gi-555 Hostalric-cruïlla NII
Anella perimetral ciutat de Girona.
A banda de la vigilància del trànsit en aquestes vies, els agents del nivell 2 recolzaran als agents del nivell 1, quan es requereixi una intervenció especialitzada.
Igualment realitzarà les inspeccions dels vehicles en tots els seus àmbits i en totes les vies, i col·laborarà amb les ABP en matèria de trànsit sempre que ho requereixin.
Els agents del nivell 3 tenen com a funcions principals l'elaboració dels atestats de trànsit a totes les vies de la regió policial, excepte les infraccions comunes contra la seguretat del trànsit, que no requereixin la intervenció especialitzada dels nivells 2 o 3.També establiran els controls d'alcoholèmies, i la reconstrucció d'accidents.
LA REGULACIÓ DEL TRÀNSIT A PARTIR DE TRES FACTORS
La regulació del trànsit ha de ser la base en la qual es treballarà amb diferents objectius, en primer lloc l'econòmic: una adequada regulació de la circulació de vehicles amb una distribució racional pot contribuir a evitar als conductors cost econòmic i pèrdua de temps.
El factor ecològic, també és important tenir-lo present per tal d'evitar, en la mesura, que sigui possible problemes de polució i contaminació, fet que es produeix en qualsevol retenció de trànsit. En tercer lloc cal considerar i saber valorar la salut del conductor en relació amb l'angoixa que pateix en qualsevol retenció de cotxes sense saber-ne els motius.
Aquests tres elements l'econòmic, l'ecològic i el de la salut són determinants per considerar la regulació del trànsit com a eix fonamental per donar un servei de qualitat.
La prevenció és el punt on més s'identificarà la Policia de la Generalitat com a la policia que vertaderament s'encarrega del trànsit a les carreteres de Catalunya. En aquest sentit, la seva presència com a factor dissuasori en el control de les infraccions serà important, i a les campanyes informatives s'afegiran el control i la denúncia de les infraccions.
Per tal d'evitar els excessos de velocitat, s'utilitzarà com a instrument preventiu la publicitat i els constants recordatoris a través de la retolació a les mateixes vies, a la vegada que els radars, tant els estàtics com els dinàmics, controlaran el compliment de la normativa en circulació.
Pel que fa al consum d'alcohol, aquest control es realitzarà a través de punts dissuasoris, o a zones i horaris específics, i també s'elaboraran campanyes informatives. Igualment s'intentarà influir en la conducta a partir de campanyes escolars i amb presència de policia a les vies.
Segons el sotsinspector Francesc Jiménez ,responsable operatiu del trànsit "la idea bàsica i la nostra finalitat és l'educació a l'hora de conduir un vehicle, en principi, la denúncia, hauria de ser l'últim recurs"
Les inspeccions comportaran el control documental de tot tipus de vehicle tant en matèria de transports, d'assegurances com de les inspeccions d'ITV.
En aquest apartat es controlarà el transport de viatgers, d'escolars i de mercaderies.
ESTRUCTURA DEL TRÀNSIT A LA REGIÓ POLICIA DE GIRONA
Girona s'han organitzat amb 5 sectors de trànsit: Puigcerdà, Olot, Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Girona, amb una única sala central que estarà a Girona tindrà el comandament únic de totes les activitats dels agents de trànsit.
L'Àrea Regional de Trànsit constarà de 276 membres i un parc mòbil amb 74 motos, 15 furgonetes d'atestats, 5 vehicles tot terreny i 23 vehicles convencionals.
Així mateix a Girona hi haurà una oficina tècnica que gestionarà els aspectes més complexes que facin referència al trànsit com pot ser l'elaboració d'informes més tècnics, peritatges, reconstruccions d'accidents greus amb implicació de molts vehicles, l'anàlisi prèvia i el control de les proves esportives, etc.
La situació geogràfica dels sectors està perfectament estudiada per tal de mantenir l'equilibri entre els sectors alhora de realitzar qualsevol intervenció, des d'un accident amb ferits, fins al tancament de carreteres quan sigui necessari.
La distribució per sectors serveix per donar una resposta més ràpida en relació amb la demanda existent, segons el sotsinspector Francesc Jiménez, "la distància és fonamental per donar una resposta ràpida, per aquest motiu el fet que qualsevol agent dels Mossos pugui actuar immediatament en el lloc d'uns fets relacionats amb trànsit representa un gran avantatge."
Aquest sistema permetrà un intercanvi de funcions en un primer nivell on els agents podran intervenir tant en funcions de trànsit com de seguretat ciutadana que, de ben segur, millorarà el servei policial.
L'objectiu immediat i principal es aconseguir que la circulació de les carreteres de Catalunya sigui encara més segura, utilitzant molta pedagogia viària i, sobre tot, un bon servei.
A partir del 4 de maig comença el nostre repte.
L'eficàcia d'un servei poc conegut.
Va ser el mes de novembre de l'any 1992 quan sis agents del cos de Mossos d'Esquadra van començar a realitzar el servei de trasllats d'interns dels centres penitenciaris.
Des d'aleshores, aquesta unitat ha tingut un progressiu augment, tant d'efectius com de serveis realitzats. Perquè al lector li serveixi de referència, s'ha de dir que només un any després de la seva creació, és a dir, durant tot l'any 1993, la unitat va realitzar més de 1.200 trasllats, i el nombre d'efectius va arribar al voltant del 50 agents.
Aquesta primera època va ser determinant per assolir una experiència que serviria més tard per poder estructurar la unitat i donar un servei ràpid i eficaç.
Poc a poc el servei s'ha anat consolidant, fins a arribar a un nivell d'activitat constant. Per exemple, durant l'any passat es van efectuar més de 10.000 trasllats.
Estructura del servei
El centre de coordinació de trasllats està alerta durant les 24 hores i rep, de manera constant i permanent, sol·licituds de tot tipus de serveis. Els trasllats han de ser programats i vehiculats segons el seu caràcter, que pot ser programat, urgent o vital.
Els trasllats programats són el que es fan amb una sol·licitud prèvia del centre penitenciari, i que s'organitzen de manera coordinada per tal que la dotació que realitza els trasllats aprofiti els itineraris. Aquest servei és constant durant el dia i el volum de feina només disminueix a la nit, cosa, d'altra banda, lògica.
Els anomenats serveis urgents són aquells en els quals l'intern necessita assistència mèdica, però que poden realitzar-se dins del mateix protocol d'actuació. En canvi, el servei vital és aquell que pot resultar determinant per a la vida del reclús.
Qui fa la valoració de cada cas és el mateix metge del centre penitenciari, i en relació amb aquesta valoració es fixen les prioritats.
En aquest sentit, la Unitat de Trasllats posa en moviment de forma immediata el mecanisme que permet donar resposta a aquest tipus de demanda, i ho fa a través del centre de coordinació de trasllats.
Això, que en un principi pot semblar simple, comporta tota una sèrie de problemes propis d'una unitat que treballa permanentment amb serveis no previstos sol·licitats per altres departaments (serveis penitenciaris o les mateixes presons) i que provoquen canvis constants. Per aquest motiu, és molt important la feina que fan els caporals i agents de coordinació per tal d'aprofitar al màxim possible els recursos humans i materials.
Actualment en el grup de trasllats hi ha 1 sergent, 6 caporals i 80 agents. Aquest grup es troba englobat dins del Unitat de Seguretat i Suport Penitenciari.
La importància de les avançades
Per tal d'establir les màximes mesures de seguretat, es realitza, de manera sistemàtica, un servei d'avançada quan es considera que un trasllat pot ser conflictiu. És a dir, quan s'efectua un trasllat anomenat extraordinari, com pot ser la presència d'un intern en el bateig d'un familiar, un enterrament o, fins i tot, un casament, és important que es faci una valoració prèvia. Aquesta valoració serà determinant per decidir si el servei de custòdia es pot fer o bé, per motius de seguretat, s'ha de denegar.
Cal tenir present la importància de saber valorar el nivell de perillositat en una avançada, ja que hi ha casos en què s'ha d'augmentar la presència d'efectius o, fins i tot, denegar el trasllat.
Situacions singulars
En moltes ocasions els agents de la Unitat de Trasllats es troben es situacions molt especials i complexes, com comenta el sergent Ignasi López, responsable de la unitat: "A vegades és molt violent custodiar un intern en un enterrament o un bateig envoltat del seu familiars, perquè s'hi barregen sentiments."
Els agents, en aquestes situacions, han de mantenir l'equilibri per garantir la custòdia de l'intern, i, a la vegada, saber tenir una actitud discreta, fet que demana un alt nivell de concentració dels mossos que efectuen el servei. "Custodiar un intern fins a un hospital per visitar una filla que està ingressada i en arribar li comuniquen que aquella filla s'acaba de morir és molt dur, i el mosso en aquell moment ha de demostrar la seva mà esquerra", recorda el sergent López.
Val a dir que aquest servei no és només, com el seu nom indica, un servei de trasllats. Hi ha altres característiques que comporten als seus agents viure situacions i moments envoltats de tensió, des d'estar dins d'un quiròfan mentre intervenen un intern, fins, moltes vegades, la conducció prioritària i urgent per fer els trasllats, que comporten moments delicats. El mateix responsable ens recorda com un agent que es trobava dins del quiròfan va caure desmaiat per la impressió que li comportava el fet d'estar observar en directe i en viu una operació, i és que fins i tot la mateixa olor del quiròfan pot arribar a molestar a qui que no hi està acostumat. Val a dir que molts dels trasllats es realitzen per problemes de salut dels interns i, per tant, hi ha un element afegit de penositat en el servei.
Malgrat que la execució del servei pot semblar molt mecànica, no ho és. Els agents no han de caure en la rutina, ni oblidar els procediments ni les mesures d'autoprotecció.
L'actitud i la presència de la dotació condiciona la del reclús: molts interns saben "llegir" perfectament cada situació i a vegades intenten treure'n profit.
La tàctica és que, només amb la mirada, el mosso ha de marcar les distàncies quan algun intern intenta intimidar-lo, ja que les amenaces i els insults dels interns són molt freqüents, i sovint controlar la situació és força difícil.
En moltes ocasions, durant els trasllats es viuen situacions de tensió, sobretot dins dels furgons, on els interns intenten tot tipus d'estratègia per coaccionar els mossos, des d'orinar-se dins del vehicle fins a picar cops a la planxa durant tot el trajecte.
A tot això cal afegir que sovint les dotacions, mentre efectuen els trasllats, es troben requerits per ciutadans que tenen problemes de trànsit o de seguretat ciutadana, i que els mossos han de solventar amb decisions immediates i el més efectives possibles, sense disminuir la seguretat del trasllat, a la vegada que s'ha de donar resposta al servei requerit en aquell moment.