Àmbit XVIII
Les pintures d´Orós, de Farrera i d´Isavarre. La diversitat del segle XIII
Les peces incloses en aquest àmbit pertanyen al segle XIII, de manera que les hem de considerar tardanes i pròximes a l’esperit del gòtic, essent una mostra més de la diversitat de solucions adoptades al llarg d’aquella centúria. Els dos laterals d’Orós es caracteritzen per la utilització de colors molt plans i contorns nítids, de manera similar a la taula del baldaquí de Tost (àmbit IV). El frontal de Farrera es relaciona amb obres de l’entorn del 1200. El fragment mural d’Isavarre se situava damunt d’una finestra de l’hemicicle de l’absis, al costat d’altres figures de sants i apòstols que es conserven en diversos museus. Bona part de les monedes que mostrem pertanyen a l’època del rei Jaume I, a la qual es correspon aproximadament aquesta situació.
|
 |
|
LATERALS D´ALTAR D´ORÓS.
Primera meitat del segle XIII. Pintura al tremp sobre fusta de pollancre. 80 x 80 cm. Procedeixen de l’església de Sant Pere d’Orós (la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició col×
lecció Plandiura, 1932. MNAC/MAC 3906 i 3907 |
143. LATERALS D’ALTAR D’ORÓS. Primera meitat del segle XIII. Pintura al tremp sobre fusta de pollancre. 80 x 80 cm. Procedeixen de l’església de Sant Pere d’Orós (la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició col×
lecció Plandiura, 1932. MNAC/MAC 3906 i 3907
144. FRONTAL D’ALTAR DE FARRERA DE PALLARS. Mitjan segle XIII. Pintura al tremp sobre fusta. 103 x 147 cm. Probablement procedeix de la primitiva església parroquial de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà). Adquisició, 1911. MNAC/MAC 15808
145. SANTA CATERINA D’ISAVARRE. Segona meitat del segle XIII. Pintura al fresc. 96 x 61 cm. Procedeix de l’absis de l’església parroquial de Sant Llorenç d’Isavarre (València d’Àneu, Vall d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició, 1963. MNAC/MAC 69507
146. LA MONEDA REIAL .Integrats Catalunya i Aragó sota una mateixa corona des de 1137, s’inicià a partir d’aleshores un període d’expansió territorial, primer per Occitània i després, per Mallorca i València, conquerides pel rei Jaume en 1229 i 1232. Els comtes-reis encunyaren diners i òbols de billó, mescla de plata i coure. Alfons I emeté moneda a Barcelona i a Aragó, i també al comtat de Provença. Jaume I, a més de prosseguir les emissions a Barcelona i a Aragó, inicià l’encunyació de moneda a València. Als reversos d’aquestes monedes s’escullen motius iconogràfics diversos per diferenciar les emissions de cada territori.
146.1. DINER DE QUARTERN D’ALFONS I (1162-1196), encunyat a Barcelona. Billó. 0,78 g, 19 mm. MNAC/GNC 109233
146.2. DINER D’ALFONS I (1162-1196), encunyat a Marsella. Billó. 0,86 g, 18 mm. MNAC/GNC 12906
146.3. DINER DE DOBLENC DE JAUME I (1213-1276), encunyat a Barcelona. Billó. 0,91 g, 17 mm. MNAC/GNC 27857
146.4. i 146.5. DINER DE TERN DE JAUME I (1213-1276), encunyat a Barcelona. Billó. 0,89 g, 18 mm (MNAC/GNC 34121) i 1,01 g, 18 mm (MNAC/GNC 15297)
146.6. DINER DE TERN DE JAUME I (1213-1276), encunyat a Aragó. Billó. 0,83 g, 18 mm. MNAC/GNC 33351
146.7. DINER DE TERN DE JAUME I (1213-1276), encunyat a València. Billó. 1,21 g, 17 mm. MNAC/GNC 100064
146.8. DINER MELGORÈS DEL SENYORIU DE MONTPELLER. Segle XIII. Billó. 1,02 g, 17 mm. MNAC/GNC 35162
