MNAC (Col·lecció d'Art Romànic, Àmbit III)

Àmbit III Les pintures del cercle de Pedret.

Les pintures relacionades amb el cercle de l’anomenat Mestre de Pedret marquen una de les tendències més significatives de la pintura romànica a Catalunya. Són determinades per la influència italiana, concretament de la Llombardia, per una via caracteritzada pel seu classicisme. Tots aquests conjunts s’han datat entre les dècades finals del segle XI i les primeres del XII. En destaquen, a part de Pedret, els apòstols d’Àger, i els absis de Santa Maria d’Àneu i de Sant Pere del Burgal. Aquest darrer presenta la imatge de la comtessa de Pallars, Llúcia, com a donant. Precisament, les peces d’orfebreria i de numismàtica són una referència al paper de l’Església i del poder comtal.

L'obra més representativa


		ABSIS DE SANTA MARIA D´ÀNEU. Finals del segle XI. Pintura al fresc. 760 x 460 x 240 cm. Procedeix de l’església del monestir benedictí, després canònica augustiniana, de Santa Maria d’Àneu (la Guingueta d’Àneu, Vall d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició, 1919-1923. MNAC/MAC 15874.

Col.lecció de l'àmbit

30. ABSIS LATERALS DE SANT QUIRZE DE PEDRET. Final del segle XI. Pintura al fresc. Absis sud: 296 x 303 x 305 cm (MNAC/MAC 15973); absis nord: 298 x 314 x 253 cm (MNAC/MAC 22991-22992). Procedeixen de l’església de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà). Les pintures de l’absis central són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. In situ hi ha encara restes de pintura. Adquisició, 1922

31. APÒSTOLS TADEU I JAUME DE SANT PERE D’ÀGER. Cap a 1100. Pintura al fresc. 280 x 145 cm. Procedeixen de l’absis central de l’església canonical, més tard col× legiata, de Sant Pere d’Àger (la Noguera). Dipòsit, 1958. MNAC/MAC 65467

32. MONEDA COMTAL I EPISCOPAL . El progressiu afebliment del poder carolingi originà que els comtes catalans s’atribuïssin el dret de batre moneda, símbol de poder i de sobirania. Els comtes de Barcelona, que a poc a poc assoliren la primacia d’entre els altres comtes catalans, concediren part del dret de fabricació de moneda i del seu benefici als bisbes d’Osona (Vic), i més tard, als bisbes de Girona, que encunyaren diners i òbols d’una gran qualitat artística i tècnica.
A. Emissions comtals:
32.1.DINER DE BERENGUER RAMON I (1018-1035), encunyat a Barcelona. Plata. 0,33 g, 13 mm. Procedeix del tresor d’Òrrius. Dipòsit Generalitat de Catalunya, 1994. MNAC/MAC 302277
32.2. DINER DE RAMON BERENGUER IV (1131-1162), encunyat a Girona. Plata. 0,37 g, 15 mm. MNAC/GNC 15191
32.3. DINER DEL COMTAT DE BESALÚ, atribuït a Guillem I (1020- 1052). Plata. 0,88 g, 14 mm. MNAC/GNC 11153
B. Emissions episcopals:
32.4. DINER DEL BISBAT DE VIC, atribuït al bisbe Oliba (1017- 1046). Plata. 0,99 g, 15 mm. MNAC/GNC 10730
32.5. i 32.6. DINER DEL BISBAT DE VIC, atribuït al bisbe Berenguer Sunifred (1073-1099). Plata. 0,96 g, 15 mm (MNAC/GNC 10732) i 1,03 g, 16 mm (MNAC/GNC 15263)
32.7. DINER DEL BISBAT DE GIRONA. Segle XI. Plata. 0,30 g, 13 mm. MNAC/GNC 15183
32.8. DINER DEL BISBAT DE GIRONA. Segle XI. Plata. 0,40 g, 12 mm. MNAC/GNC 15177

33. BÀCUL. Entre 1230-1240. Coure fos, daurat i cisellat amb aplicació d’esmalt champlevé i figures foses de ple relleu. 33 x 7 cm (diàmetre de la voluta), 3,5 cm (diàmetre del nus). Obra de Llemotges. Procedència desconeguda. Llegat Espona, 1958. MNAC/MAC 65523

34. BÀCUL. Entre 1230-1240. Coure fos i daurat amb aplicació d’esmalt champlevé. 34 x 11 cm (diàmetre de la voluta), 8 cm (diàmetre del nus). Obra de Llemotges. Procedència desconeguda. Llegat Espona, 1958. MNAC/MAC 65522

35. BÀCUL. Cap a 1240. Coure fos, daurat i cisellat amb aplicació d’esmalt champlevé i figures foses de ple relleu. 37,5 x 14 cm (diàmetre de la voluta), 11 cm (diàmetre del nus). Obra de Llemotges. Procedència desconeguda. Llegat Espona, 1958. MNAC/MAC 65524

36. PLACA ESMALTADA AMB BISBE. Entre 1200-1210. Placa de coure repussada amb aplicació d’esmalt champlevé. 22 x 11,4 x 2 cm. Procedència desconeguda. Adquisició col× lecció Plandiura, 1932. MNAC/MAC 4568

37. ABSIS DE SANTA MARIA D’ÀNEU. Finals del segle XI. Pintura al fresc. 760 x 460 x 240 cm. Procedeix de l’església del monestir benedictí, després canònica augustiniana, de Santa Maria d’Àneu (la Guingueta d’Àneu, Vall d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició, 1919-1923. MNAC/MAC 15874

38. ABSIS DE SANT PERE DEL BURGAL. Finals del segle XI. Pintura al fresc. 720 x 470 x 500 cm. Procedeix de l’església del monestir benedictí de Sant Pere del Burgal (la Guingueta d’Àneu, Vall d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició col× lecció Plandiura, 1932. MNAC/MAC 113138

39. DAMA DONANT DE SANT PERE D’ESTERRI D’ÀNEU. Segona meitat del segle XII. Pintura al fresc. 165 x 67 x 28 cm. Procedeix de l’antiga església parroquial de Sant Pere d’Esterri d’Àneu (Esterri d’Àneu, Vall d’Àneu, Pallars Sobirà). Adquisició col× lecció Plandiura, 1932. MNAC/MAC 4530

40. APÒSTOLS DE L’ABSIS DE SANTA MARIA D’ORCAU. Primera meitat del segle XII. Pintura al fresc. 172 x 186 cm. Procedeixen de la capella de Santa Maria del castell d’Orcau (Isona, Pallars Jussà). Adquisició col×lecció Plandiura, 1932. MNAC/MAC 4532

41. PINTURES DE L’ABSIS DE SANTA EUGÈNIA D’ARGOLELL. Primera meitat del segle XII. Pintura al fresc. Apòstols i Maria: 70 x 135 cm (MNAC/MAC 4536); apòstols: 123 x 129 cm (MNAC/MAC 4537); finestra: 104 x 76 cm (MNAC/MAC 4538). Procedeixen de l’església parroquial de Santa Eugènia d’Argolell (Anserall, Alt Urgell). Adquisició col×lecció Plandiura, 1932.