MNAC (Col·lecció d'Art Romànic, Àmbit I)

Àmbit I Introducció. Les pintures de l'absis de Sant Pere de la Seu d'Urgell.

La decoració de l’absis monumental de Sant Pere de la Seu d’Urgell presideix aquest espai, com a mostra de la sèrie d’obres més emblemàtiques del Museu, la de pintura mural. Alguns exemplars de pintura sobre taula i d’escultura acompanyen aquesta miscel·lània d’obres, representativa de tota la col·lecció. Al seu costat, unes peces de numismàtica i tres làpides serveixen de referència al context històric i a la presència de cultures diverses, al marc on es desenvolupa l’art romànic. Les obres d’escultura en pedra dels segles VI a l’XI són testimoni d’aquesta manifestació fins a l’inici del romànic i serveixen per comparar formalment dos conjunts de diferent estil i qualitat: l’art procedent de Còrdova i l’escultura dels segles X i XI.

FRONTAL D’ALTAR DE LA SEU D’URGELL O DELS APÒSTOLS.

Primera meitat del segle XII. Pintura al tremp sobre fusta nua de pi silvestre. 102 x 151 cm. Procedeix d’una església del bisbat de la Seu d’Urgell. Adquisició, 1905. MNAC/MAC 15803.

1. ABSIS DE SANT PERE DE LA SEU D’URGELL. Primera meitat del segle XII. Pintura al fresc. 705 x 565 x 300 cm. Procedeix de l’església de Sant Pere (avui Sant Miquel), del grup episcopal de la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Adquisició, 1919-1923. MNAC/MAC 15867

2. ALTAR DE SANT SERNI DE TAVÈRNOLES. Segle XII. Pintura al tremp sobre fusta. Frontal: 118 x 218 cm (MNAC/MAC 15786); laterals: 120 x 95 cm (MNAC/MAC 64003) i 122 x 93 cm (MNAC/MAC 64006). Procedeix del monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles (Anserall, Alt Urgell). Adquisició, 1907 (frontal) i col×lecció Muntadas, 1956 (laterals)

3. FRONTAL D’ALTAR DE LA SEU D’URGELL O DELS APÒSTOLS. Primera meitat del segle XII. Pintura al tremp sobre fusta nua de pi silvestre. 102 x 151 cm. Procedeix d’una església del bisbat de la Seu d’Urgell. Adquisició, 1905. MNAC/MAC 15803

4. FRONTAL D’ALTAR D’IX. Primera meitat del segle XII. Pintura al tremp sobre fusta nua de pi silvestre. 92 x 157 cm. Procedeix de l’església parroquial de Sant Martí d’Ix (la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya). Adquisició col×lecció Bosch i Barrau, 1889. MNAC/MAC 15802

5. ALTARET PREROMÀNIC. Reutilitzat com a pica beneitera. Segle X. Pedra sorrenca. 59 x 35 x 35 cm. Procedeix d’una petita església de prop de Cardona (Bages). Antic fons del Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona. MNAC/MAC 10000

6. CRIST DE CUBELLS. Segle XIII (la policromia és posterior). Talla en fusta d’ametller i policromia al tremp. 67 x 19 x 14,2 cm. Procedeix de l’església de la Mare de Déu del castell de Cubells (la Noguera). Adquisició, 1985. MNAC/MAC 122672

7. MARE DE DÉU DE PRUNERES. Segona meitat del segle XII. Talla amb restes de policromia al tremp. 153 x 23 x 19 cm. Procedeix de l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres (Montagut de Fluvià, la Garrotxa). Adquisició, 1930. MNAC/MAC 4386

8. CRIST DE MOROR. Cap a 1180. Bronze fos daurat i cisellat. 19,3 x 19 x 3,5 cm. Procedeix de l’església parroquial de Sant Miquel de Moror (Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Adquisició, 1920. MNAC/MAC 12095

9. ELS ORÍGENS DE LA MONEDA COMTAL. Els orígens de la moneda medieval catalana foren propiciats per la influència del sistema monetari carolingi, basat en l’encunyació del diner de plata i de la seva meitat, l’òbol. Alguns reis francs, començant per l’emperador Carlemany, encunyaren moneda en ciutats catalanes. Però l’afebliment posterior de l’autoritat reial afavorí la independència dels comtats i l’apropiació del dret d’encunyació per part dels comtes, que primer imitaren la moneda carolíngia i després n’encunyaren a nom propi; arribaren fins i tot a delegar el dret d’encunyació en alguns bisbes. D’altra banda, excepcionalment, alguns comtes imitaren la moneda d’or islàmica, que gaudia de gran prestigi.
9.1. DINER DE LLUÍS EL PIETÓS (814-840). Plata. 1,62 g, 19 mm. MNAC/GNC 62805
9.2. DINER D’IMITACIÓ CAROLÍNGIA A NOM DE CARLES, encunyat a Barcelona. Segle X. Plata. 1,25 g, 18 mm. MNAC/GNC 15145
9.3. DINER DEL BISBAT DE VIC, atribuït al bisbe Guadamir (948-957). Plata. 1,01 g, 14 mm. MNAC/GNC 15254
9.4. DÍNAR D’HIXEM II (366-403 A. H./ 976-1013 d.C.), encunyat a l’Al-Andalus. Or. 3,34 g, 22 mm. MNAC/GNC 37925
9.5. MANCÚS DE RAMON BERENGUER I (1035-1076), encunyat a Barcelona. Or. 3,42 g, 22 mm. MNAC/GNC 15150

10. LÀPIDA AMB L’EPITAFI DE L’ÀRAB AMTA BEN HARUN. INSCRIPCIÓ EN LLETRA CÚFICA. Any 1011. Marbre. 91 x 43 x 5 cm. Procedeix del monestir de San Salvador de Oña (Burgos). Adquisició, 1972. MNAC/MAC 108260

11. LÀPIDA AMB L’EPITAFI DEL CRISTIÀ LLEVANT, ERIGIT PER GOMARELL. INSCRIPCIÓ LLATINA EN LLETRA CAPITAL I UNCIAL. Any 976. Marbre blanc. 34 x 40 x 8 cm. Probablement procedeix de Barcelona. Antic fons del Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona. MNAC/MAC 14302

12. LÀPIDA AMB L’EPITAFI DEL JUEU ABRAHAM. INSCRIPCIÓ HEBREA. Segles IX-X. Marbre blanc. 36 x 32 x 10 cm. Procedència desconeguda. Dipòsit Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHC 1094), 1995. MNAC/MAC 200816

13. PLACA VISIGÒTICA. Segona meitat del segle VI. Marbre blanc. 44,5 x 46,5 x 8 cm. Probablement procedeix de la catedral de Barcelona. Antic fons del Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona. MNAC/MAC 9994

14. CAPITELL VISIGÒTIC. Segle VII. Marbre. 41 x 41 x 40 cm. Procedeix de Còrdova. Ingrés, 1934. MNAC/MAC 22993

15. CAPITELL CALIFAL. Primera meitat del segle X. Marbre blanc. 21,5 x 23 x 22 cm. Probablement procedeix de Còrdova o de Madinat-al-Zahara. Donatiu M. Trallero, 1982. MNAC/MAC 122203

16. CAPITELL CALIFAL. Primera meitat del segle X. Marbre blanc. 20 x 34 x 32 cm. Procedeix de Madinat-al-Zahara (Còrdova). Adquisició, 1971. MNAC/MAC 108261

17. CAPITELL CALIFAL. Cap a 951-952. Marbre blanc. 28 x 23 x 24 cm. Procedeix de Còrdova. Donatiu L. Barbié, 1985. MNAC/MAC 122673

18. CAPITELL CALIFAL. Cap a 974-975. Marbre blanc. 24 x 23 x 23 cm. Procedeix de Còrdova o de Madinat-al-Zahara. Donatiu A. Ramon, 1982. MNAC/MAC 122204

19. CAPITELL CALIFAL. Cap a 964-965, d’acord amb la inscripció del temps del califa al-H’ãKam II (961-976). Marbre blanc. 41,5 x 36 x 36 cm. Procedeix de l’alcàsser de Còrdova. Donatiu orde dels pares Claretians de Barcelona, 1977. MNAC/MAC 122001

20. CAPITELL DE CASTELLTERÇOL. Final del segle X. Pedra sorrenca. 32,8 x 32,5 x 32,5 cm. Procedeix de Castellterçol (Vallès Oriental). Adquisició, 1974. MNAC/MAC 113731

21. PLACA DECORADA. Segle XI. Marbre blanc. 20 x 22 x 5 cm. Procedeix d’un palau reial de Toledo. Adquisició, 1921. MNAC/MAC 24194

22. IMPOSTES DE LA CATEDRAL DE BARCELONA. Segle XI. Pedra sorrenca de Montjuïc. 27,5 x 70 x 43 cm (MNAC/MAC 14397) i 27,5 x 40 x 43 cm (MNAC/MAC 14398). Procedeixen de la catedral romànica de Barcelona. Antic fons del Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona

23. CAPITELL I IMPOSTA DE SANT PERE D’ÀGER. Segle XI. Pedra sorrenca. 30 x 33 x 37 cm (MNAC/MAC 24002) i 12 x 43 x 43 cm (MNAC/MAC 49368). Procedeixen de la canònica de Sant Pere d’Àger (la Noguera). Ingrés anterior al 1926

24. FRAGMENT D’IMPOSTA DEL NORD DE CATALUNYA. Segles XI-XII. Marbre. 17 x 41,5 x 23 cm. Procedeix del nord de Catalunya. Dipòsit, 1984. MNAC/MAC 122500

25. CAPITELL DE SANT PERE DE RODES. Segles XI-XII. Pedra calcària. 25,5 x 25 x 33 cm. Procedeix de l’abadia de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva, Alt Empordà). Donatiu M. Golferichs, 1921. MNAC/MAC 24114