• Doneu la vostra opinió

• Veure altres opinions

Victor Viñuales
Director de la Fundació Ecologia i Desenvolupament

Una entrevista de Lluís Reales

Víctor Viñuales és sociòleg de formació. Fundador i director de la Fundació Ecologia i Desenvolupament. És director del projecte Life, «Zaragoza, ciudad ahorradora de agua» i «Zaragoza ahorra papel... y árboles». Compilador del llibre Eficiencia del agua en las ciudades. Avaluador de projectes ambientals per a la Unió Europea. Membre del Consell Rector del Codi de Govern de l'Empresa Sostenible. Excap de Servei de l'Ajuntament de Saragossa. Exexpert coordinador de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional. Avaluador de projectes de la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica del Ministeri d'Afers Estrangers.

«Les entitats financeres haurien d'afegir l'anàlisi social i ambiental a l'anàlisi financer tradicional»

Quan i per què es crea la Fundació Ecologia i Desenvolupament?

La Fundació Ecologia i Desenvolupament va néixer el 1992, amb la intenció inicial de crear opinió, fomentar el debat públic i portar a terme projectes que demostressin a la pràctica la viabilitat social, mediambiental i econòmica del desenvolupament sostenible.

Quins són els seus objectius?

El nostre objectiu és contribuir i aportar propostes per a l'assoliment d'un desenvolupament sostenible mitjançant la generació d'alternatives ecològicament sostenibles, socialment justes i econòmicament viables. Som una organització eminentment propositiva.

Quins són els seus àmbits principals de recerca?

En l'àmbit de la responsabilitat social corporativa, la Fundació Ecologia i Desenvolupament (ECODES) és l'única organització espanyola present en l'Stakeholder Council de Global Reporting Initiative. Així mateix, en l'àmbit de l'anàlisi RSC de companyies cotitzades, ECODES és el soci i representant a Espanya del grup Sustainable Investment Research International (SiRi), organització amb presència a tretze països i una plantilla de 130 analistes. La informació que SiRi elabora és utilitzada per inversors institucionals per a l'elaboració de productes d'inversió que incorporen criteris de responsabilitat social corporativa. També som els socis a Espanya de l'organització britànica EIRiS. Des del 1999 també som els editors del butlletí ECORES, primera publicació en llengua espanyola que tracta temes de responsabilitat social corporativa.

Què s'entén per inversió socialment responsable? I per responsabilitat social corporativa?

Quan parlem d'inversió socialment responsable (ISR) ens referim al procés de presa de decisions d'inversió que té en compte consideracions socials i mediambientals, a més de les consideracions financeres tradicionals (liquiditat, seguretat, rendibilitat). És a dir, es tracta d'una metodologia d'inversió que pren en consideració criteris de responsabilitat social corporativa, o sostenibilitat, a l'hora de prendre decisions d'inversió o estalvi.

Quins incentius proposen per impulsar aquest tipus d'inversió?

Les administracions públiques, les organitzacions de la societat civil (OSC), els sindicats i les institucions financeres poden adoptar determinades mesures específiques per impulsar la inversió socialment responsable i, d'aquesta manera, promoure pràctiques empresarials sostenibles o socialment responsables.

Les accions proposades per la Fundació Ecologia i Desenvolupament en la passada Cimera Mundial de Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg té un doble objectiu:

- La creació d'incentius perquè les empreses proactives en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa o sostenibilitat empresarial (RSC) siguin recompensades en els mercats financers i de producte.

- Que tots aquells grups socials interessats en la responsabilitat social corporativa tinguin l'oportunitat de decidir la destinació última dels seus recursos financers, de manera que la delegació de la gestió de l'estalvi en els intermediaris financers no impedeixi l'aplicació dels seus recursos al finançament de les activitats empresarials compatibles amb el desenvolupament sostenible.

Quin paper tenen en les seves propostes les organitzacions no governamentals?

Les ONG, com qualsevol altra persona física o jurídica, mantenen inversions de cartera mobiliària i posicions en els mercats de deute. En aquest sentit, tenen l'oportunitat d'implementar polítiques formals per gestionar els seus recursos financers, d'acord amb les seves conviccions. Això implicaria la discriminació entre productes financers segons criteris de sostenibilitat, com també la selecció dels seus proveïdors financers d'acord amb criteris de responsabilitat social corporativa. També, com a organitzacions amb lideratge d'opinió en certs àmbits socials i amb una important base social, les OSC haurien d'exercir una tasca educativa per aconseguir que les entitats financeres ampliessin l'oferta de productes financers que incorporin criteris socials i/o mediambientals compatibles amb el desenvolupament sostenible.

Què podrien fer els sindicats?

Els sindicats, igual que les ONG, mantenen carteres d'inversió mobiliària i posicions en els mercats de deute. En alguns països, a més a més, tenen responsabilitats principals en la gestió dels fons de pensions. Les seves decisions financeres poden orientar l'activitat empresarial cap a la sostenibilitat, mitjançant el suport indirecte a comportaments empresarials compatibles amb el desenvolupament sostenible. Això implicaria la discriminació entre productes financers segons criteris de sostenibilitat, com també la selecció dels seus proveïdors financers d'acord amb criteris de responsabilitat social o sostenibilitat. Com a organitzacions amb una àmplia base social, haurien d'estimular els seus simpatitzants perquè, individualment, utilitzessin els seus diners, per mitjà de l'estalvi i la inversió, a favor d'un desenvolupament sostenible, per mitjà de les pràctiques descrites en l'apartat anterior. Els sindicats gaudeixen d'una àmplia convocatòria de comportaments socials. Estan cridats a exercir una tasca educativa perquè les entitats financeres ofereixin productes financers que incorporin criteris socials i/o mediambientals compatibles amb el desenvolupament sostenible. Així mateix, en aquells llocs on els representants dels treballadors orienten les polítiques d'inversió dels plans de pensions d'ocupació, els sindicats haurien d'exigir que els fons de pensions incorporessin polítiques de responsabilitat social, amb la qual cosa s'estimularien comportaments d'acord amb el desenvolupament sostenible en el món empresarial.

I les entitats financeres? Existeix prou oferta en el mercat financer d'inversions socialment responsables?

Tal com queda recollit en el Pla d'Acció que resulta de la Cimera de Johannesburg, les entitats financeres haurien de prendre consciència del paper que la intermediació financera podria tenir per a la consecució d'un desenvolupament sostenible. Les entitats financeres, en la mateixa línia que el que estableix la Declaració sobre Medi Ambient per a Entitats Financeres desenvolupada per l'UNEP, haurien de ser sensibles pel que fa a l'impacte positiu que les seves activitats podrien tenir sobre el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, les entitats financeres, fins i tot per motius d'interès propi, haurien d'incorporar criteris de sostenibilitat en tots els seus productes financers. Així mateix, la gestió correcta de les bases de clients exigeix l'atenció de les entitats financeres a les motivacions relatives a la sostenibilitat en el disseny i l'oferta dels seus productes d'inversió i estalvi. Les entitats financeres haurien d'utilitzar el seu poder com a inversors institucionals per dialogar amb les empreses sobre la importància, financera i social, de l'adopció de criteris de sostenibilitat o responsabilitat social corporativa en la gestió empresarial. Les entitats financeres, com a inversors institucionals, i atès que l'adopció de criteris de responsabilitat social corporativa o sostenibilitat sembla que sigui un bon indicador de la futura evolució economicofinancera de la companyia, haurien d'afegir l'anàlisi social i mediambiental a l'anàlisi financera tradicional. De moment, se n'han donat pocs en aquesta línia, sobretot a Espanya.

Quin és el paper de l'Administració pública? Com podria impulsar i difondre aquest tipus d'iniciatives?

Els diferents governs haurien de condicionar els ajuts públics al sector empresarial segons si adopten o no polítiques formals de responsabilitat social corporativa o sostenibilitat empresarial, en la mateixa línia que el que ha adoptat el govern holandès no fa gaire. Així mateix, els governs haurien d'estimular l'adopció de criteris de transparència informativa per part de les empreses en temes relatius a l'impacte social i mediambiental de les seves activitats, amb l'objectiu que els inversors i els consumidors puguin prendre les seves decisions de compra i inversió d'acord amb els paràmetres de sostenibilitat, com ha promogut, per exemple, el govern francès. Els diferents governs haurien d'impulsar l'elaboració d'una legislació com la que es va aprovar al Regne Unit o a Alemanya, que requereixi que els gestors de fons de pensions informin sobre quines consideracions socials, ambientals i ètiques es tenen en compte en les seves estratègies d'inversió. Els governs haurien de fomentar i promoure la recerca i la realització de conferències i fòrums sobre inversió socialment responsable i responsabilitat social corporativa, en el marc d'aliances intersectorials (sector públic - sector privat i sector no lucratiu), tal com estan fent diversos països europeus i com s'ha proposat en la passada Cimera de Johannesburg.

Hi ha consciència entre les empreses i els consumidors?

Les empreses espanyoles més importants, que operen en diferents mercats i que es veuen obligades a recórrer als mercats internacionals de capitals, han començat a sentir la pressió de la inversió socialment responsable; també han comprovat el prestigi i la rendibilitat d'estar presents en els grans índexs de sostenibilitat. Tot i això, encara estan fent els primers passos. Pel que fa als consumidors, una enquesta de MORI del 2001 sobre responsabilitat social corporativa revela que un elevat percentatge dels consumidors es mostren, en principi, disposats a pagar més pels productes que acreditin bones pràctiques laborals, pel que fa al medi ambient, etc.

Com a Fundació Ecologia i Desenvolupament van participar en la conferència de Johannesburg. Quina és la seva valoració dels resultats obtinguts?

Després de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible celebrada a Johannesburg, es pot afirmar que els líders del món han volgut assumir pocs compromisos concrets a favor del desenvolupament sostenible. Només en poques àrees, com en la relativa a l'aigua i el sanejament, s'han establert terminis i fites mesurables. No obstant això i malgrat les dificultats, s'han posat per primer cop sobre la taula d'una manera integrada els tres pilars del desenvolupament sostenible -el pilar social, l'ambiental i l'econòmic- i s'ha contribuït a incrementar la sensibilitat de l'opinió pública i dels polítics al voltant d'aquestes qüestions. En particular, amb relació a la responsabilitat social corporativa, la Fundació Ecologia i Desenvolupament es mostra satisfeta amb la importància que s'ha donat a aquest tema durant la Cimera, present en l'agenda a causa principalment dels recents escàndols corporatius esdevinguts durant els darrers mesos. Tant en el Pla d'Implementació com en la Declaració Política es recullen diversos compromisos en aquest sentit.

Creu que hi ha una voluntat clara per part de les empreses per avançar cap a la inversió socialment responsable?

No els quedarà més remei. Els inversors institucionals de tot el món comencen a considerar que la responsabilitat social corporativa és un bon indicador de la qualitat de govern corporatiu i un bon indicador sobre el futur rendiment financer d'una determinada companyia. La tendència sembla que suggereixi que l'anàlisi social i mediambiental passarà en poc temps a formar part de les pràctiques habituals d'anàlisi de valors. Aquelles empreses que no es vulguin quedar fora d'un segment important de l'estalvi hauran de començar a formalitzar les seves polítiques en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa. En aquest sentit, cal recordar que el 13 % dels actius invertits en fons d'inversió nord-americans incorporen criteris de responsabilitat social corporativa a l'hora de seleccionar les empreses en què inverteixen.

• Doneu la vostra opinió

• Veure altres opinions