Catalunya a Johannesburg

Ramon Espadaler
Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Teniu a les vostres mans el número 33 de la ja tradicional revista Tecnologia i Cultura que, des de fa més de deu anys, edita el Departament de Medi Ambient.

Hem volgut dedicar aquest número a la valoració de la Cimera de Johannesburg, assumint el risc de fer-ho tot just acabada i, per tant, amb algun dels documents encara en versió provisional. Tanmateix, creiem que d'aquesta manera som coherents amb la informació que, sobre aquesta trobada, hem anat donant puntualment, dia a dia, a través del web del Departament i que ara completem amb l'anàlisi de prestigiosos especialistes.

No entrarem, per tant, a fer-ne un examen del que podia haver estat o del que finalment s'ha acordat; només, en tot cas, farem esment d'alguns aspectes que considerem suggeridors.

Més enllà dels acords dels governs, aquesta cimera ha estat la del que tot sovint anomenem societat civil, com també d'una elit empresarial que s'ha posicionat clarament a favor del desenvolupament sostenible, amb compromisos concrets, com ara el de la lluita contra el canvi climàtic, o presentar-se a World Business Council conjuntament amb Greenpeace.

Johannesburg ha estat, també, la confirmació del multilateralisme com a fórmula de futur: més de 220 accions de societats de cooperació (partnership) generada entre governs, empreses i ONG ho testimonien.
El document oficial ho expressa en aquests termes: «La cimera representa un gran avenç en el desenvolupament de partnerships, amb l'ONU, governs, empreses i societat civil treballant per incrementar recursos i fer front a problemes globals a escala global.»

I Johannesburg ha estat per a Catalunya la cimera de les unitats polítiques no estatals.
A molts els ha sorprès el paper actiu que ha desenvolupat el Govern de Catalunya a Johannesburg, en la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible. Primer, perquè no és una administració estatal ni tampoc un organisme internacional, les dues úniques amb acreditació reconeguda; i, després, pel lideratge que ha tingut en la constitució d'una xarxa mundial de governs regionals compromesos amb un desenvolupament més sostenible.

El plantejament inicial fou precisament el que dóna resposta al primer punt. Per què un govern com el de la Generalitat, que té àmplies competències en matèria mediambiental i és el responsable d'aplicar les directrius que es van fixant, no pot participar en el procés d'elaboració de la presa de decisions?
Si aquest escenari no ens afecta només a nosaltres sinó que és recurrent arreu del planeta, per què no ajuntar-nos i crear una xarxa que faci sentir la seva veu?

El creixent procés de globalització està donant dos tipus de resposta, aparentment contradictòries pel que fa a l'àmbit de la governabilitat: d'una banda, la recerca i la proposta d'estructures més universals amb poder de decisió i, de l'altra, una necessitat que les polítiques es facin en l'àmbit més proper al ciutadà. I de fet, aquest tema, el de la governança, junt amb el de la pobresa han estat dos ítems recurrents en gairebé totes les intervencions i els fòrums de discussió de Johannesburg.

La delegació de la Generalitat va defensar amb èxit que els governs d'àmbit regional com el nostre són els més idonis per desenvolupar una política mediambiental amb un grau d'eficiència i de participació ciutadana més alt, a la vegada que es poden constituir com a veritables laboratoris d'experiències de presa de decisions en matèria de desenvolupament sostenible, aplicables a àmbits supranacionals.

El resultat ha estat la creació d'una xarxa, amb representació dels cinc continents, que no tan sols comparteix aquests criteris, sinó que a més a més pot constituir una eina magnífica per elaborar programes de cooperació internacional en matèria ambiental, camp en el qual el Govern de la Generalitat ha manifestat el seu compromís ferm incrementant notablement el pressupost destinat a aquesta finalitat.
Desitjo, doncs, que sigui una eina útil i que ajudi a traslladar el debat encetat durant aquests dies per l'ONU a la realitat concreta de cada un dels lectors.