|
Normativa ambiental
La protecciķ europea de les persones i del medi
ambient enfront substāncies i preparats perillosos
Ignasi Doņate
i Sanglas
Advocat expert en qüestions ambientals
1Introducció
El paisatge internacional emergent dels atacs terroristes a Nova York
ha deixat en l'opinió pública el temor, entre d'altres,
que la presència de les espores d'àntrax no sigui sinó
un batalla més amb mitjans bacteriològics que dóna
continuïtat a l'atac que conduí a l'enderrocament de les Torres
Bessones. En pocs dies van aflorant notícies sobre la iniciativa
dels EUA en el cultiu de bacteris, així com la manca de seguretat
i de control sobre els mateixos; es parla de magatzems de materials per
a la guerra química en els països de l'antiga Unió
Soviètica; es comenta com l'Iraq va amagar als experts de l'ONU
els materials que podien evidenciar un treball d'investigació iraquià
sobre processos químics o bacteriològics per a ús
bèl·lic; als mateixos terroristes d'Al-Qaida se'ls relaciona
amb processos per intentar fumigar zones urbanes dels EUA des d'una avioneta
amb materials químics o bacteriològics; es parla del perill
que s'ataquin centrals elèctriques d'energia atòmica amb
la consegüent catàstrofe d'efectes incalculables.
El temor més estès i la previsió més generalitzada
porta a pensar en la possibilitat d'atacs mitjançant substàncies
o productes perillosos, alguns dels quals han estat treballats o investigats
amb finalitats bèl·liques, però molts d'ells han
estat, si més no, desenvolupats, manipulats i utilitzats en processos
aliens a escenaris de conflicte armat. En aquest context, paradoxalment,
el perill s'objectiva i té com a condició la mateixa
existència de productes o substàncies perilloses, més
enllà de la seva possible o remota utilització per a finalitats
destructives o bèl·liques.
L'augment progressiu de la utilització en els processos industrials
de substàncies perilloses, el seu tractament inadequat en qualitat
o en quantitat en el marc d'una confiança en els nous productes
químics o preparats, els quals han estat llençats al mercat
com a «revolucionaris per la seva provada eficàcia»
, van generar la necessitat d'instaurar mecanismes de protecció
de la salut de les persones i del medi ambient. Potser mai, però,
no s'havia pensat ni aplicat mesures de protecció que impedissin
materialment que els complexos farmacèutics, químics, atòmics...
existents en l'actualitat es convertissin en poderoses armes letals, especialment
contra les poblacions i el medi del seu entorn.
2 La
gestió del risc en un marc de conflicte bèl·lic
Així doncs, l'actual formulació del conflicte internacional
posa de relleu l'alt nivell de risc derivat de la mera existència
de substàncies, preparats i tecnologies perilloses. Recomano avui
rellegir al número 24 de la revista dedicat a La societat del
risc, uns treballs elaborats potser molt lluny de l'actual situació
de conflicte, però que llegits avui agafen una nova i més
gran dimensió. En el seu article, Narcís Mir i Soler citava
Ulrich Beck; permeteu-me que reprengui part de la cita com exemple de
la lectura que cal fer del risc a la societat actual. Diu Ulrich Beck:
«és més probable que sota la pressió del perill
imminent es redefineixin responsabilitats, se centralitzin les competències
d'actuació i es fixin tots els detalls del procés de modernització
amb controls i planificacions burocràtiques... La societat del
risc no és una societat revolucionària, sinó més
bé una societat de les catàstrofes. En ella, l'estat d'excepció
amenaça de convertir-se en l'estat normal».
Tot i l'impacte del nivell de danys i víctimes de l'actual conflicte,
cal recordar l'abast d'accidents industrials com els de Txernòbil,
Bhopal, Mèxic D.F.... i tants d'altres, els efectes catastròfics
dels quals no hem arribat a saber del tot, entre altres motius perquè
els més greus s'han donat en països econòmicament mal
situats en el panorama internacional. Les víctimes i els danys
derivats d'aquestes catàstrofes són encara molt més
alts que els que fins ara coneixem com a derivats de la guerra química
o bacteriològica; però també són baixos si
els comparem amb la possibilitat que s'arribessin a utilitzar les instal·lacions
industrials del primer món que treballen amb substàncies
o preparats perillosos. Mentalment torno a fer esment al número
de la revista La societat del risc però, òbviament, no faré
referència al concepte, magnitud i gravetat del risc ambiental,
a les seves formes d'avaluació i al control dels riscos, tal com
es formula en la normativa actual: la Directiva (Dir.) 96/82/CE del Consell,
de 9 de desembre de 1996.
3 L'enfocament normatiu de les substàncies
perilloses a Europa
Aquesta darrera directiva
comunitària és la que tracta dels «riscos inherents
als accidents greus en què intervinguin substàncies perilloses».
El mateix títol ens porta a considerar les «substàncies
perilloses» com a causa primigènia de l'actual societat del
risc. Aquest risc no ha estat, però, considerat com a tal quan
estudiem la normativa sobre «substàncies perilloses»
en l'àmbit europeu, normativa que se centra bàsicament en
l'objectiu d'aproximar les legislacions dels estats membres que tenen
com a objectiu la protecció de la salut de les persones i del medi
ambient i, amb aquesta aproximació, fer possible els intercanvis
comercials en l'espai comunitari.
Aquest enfocament mercantilista/proteccionista de la normativa
europea s'inicià a finals dels anys 1960 amb la Dir. 67/548/CEE
d'aproximació de les disposicions legals, reglamentàries
i administratives en matèria de classificació embalatge
i etiquetatge de substàncies perilloses. És que fins aquelles
dates no s'havien dictat normes per protegir la salut de les persones
enfront aquestes substàncies? Ben cert que sí, però
aquestes normes eren les dictades per cada un dels estats membres. Aquesta
diversitat normativa, però, dificultava els intercanvis comercials
d'aquestes substàncies i preparats dins l'àmbit comunitari
i, per tant, afectaven negativament l'establiment i funcionament del mercat
comú. Així, si bé les normes estatals primeres anaven
directament adreçades a la protecció de les persones, a
partir de la iniciativa comunitària dels anys 1960, l'enfocament
de la normativa europea va ser el d'obviar les dificultats per al comerç
intern d'aquestes substàncies i preparats.
A partir d'una aproximació de les normatives estatals sobre substàncies
perilloses, es va iniciar, doncs, un procés normatiu en què,
des de les instàncies comunitàries, es pretén compatibilitzar
els diferents nivells estatals de protecció amb la potenciació
del mercat interior. Així s'ha construït una teranyina normativa
que, en poca mesura, incideix en la demanda de seguretat derivada d'una
confrontació violenta d'abast internacional que ha arribat a atènyer
objectius inimaginables.
4 El sistema genèric de protecció
El sistema genèric de protecció que atorga aquesta teranyina
de normatives específiques es fonamenta en un seguit de processos
adreçats a la circulació d'una informació millor
i més fiable sobre aquestes substàncies perilloses, processos
que es concreten en:
a) La notificació a la Comissió Europea, per part
de tots i cada un dels estats membres, de les disposicions legals, reglamentàries
i administratives que aprovin internament sobre substàncies i preparats.
b) L'autorització per cada Estat membre, prèvia a
la seva comercialització, de cada substància, d'acord amb
una avaluació de la seva perillositat.
c) El reconeixement mutu de les autoritzacions a l'interior de
la Unió Europea.
d) La comercialització, determinada pel conjunt de condicions
i requisits que han de reunir les substàncies i preparats per poder
ser posats en el mercat.
e) La llista comunitària de substàncies i preparats
que poden ser autoritzats per cada Estat membre, d'acord amb els ingredients
actius, la seva composició i formulació.
Aquests processos
s'apliquen a les substàncies o preparats que es poden comercialitzar,
els quals són la majoria. Una minoria de substàncies
i productes estan absolutament prohibits per la seva perillositat o per
la possibilitat tecnològica de ser substituïts per altres
productes menys perillosos.
Aquests processos
han reeixit en l'objectiu de fer realitat el mercat únic interior,
però no han millorat els nivells de seguretat col·lectiva
pel fet que l'augment de l'ús de substàncies i productes
perillosos en el temps ha estat més gran que no pas la necessitat
de limitar-ne o prohibir-ne l'ús sobre la base de noves tecnologies
substitutives.
5 La
classificació, embalatge i etiquetatge de substàncies perilloses
La teranyina normativa es va iniciar, com s'ha dit, amb la Dir. 67/548/CEE,
de 27 de juny de 1967, en matèria de classificació, embalatge
i etiquetatge de les substàncies perilloses. Aquesta va néixer
amb la consciència de la gran complexitat del treball que s'iniciava:
«Considerant que, ateses l'amplada d'aquest camp i les nombroses
mesures concretes que seran necessàries per aconseguir l'aproximació
del conjunt de les disposicions relatives a les substàncies perilloses,
sembla convenient treballar en primer lloc en una aproximació de
les disposicions legals, reglamentàries i administratives relatives
a la classificació, embalatge i etiquetatge de les substàncies
perilloses, deixant per a directives posteriors l'aproximació de
les disposicions relatives a la utilització d'aquestes substàncies
i preparats perillosos, si es constata que les diferències entre
aquestes disposicions afecten directament la instauració o el funcionament
del mercat comú».
El control que instaura la directiva sobre les substàncies perilloses
és el derivat dels procediments de notificació o homologació
entre els diferents països comunitaris de les substàncies
contingudes en la llista de les perilloses.
Aquesta directiva ha estat posteriorment modificada i adaptada al progrés
tècnic. La darrera modificació és la instaurada per
la Dir. 2000/33/CE, que constitueix la vint-i-setena adaptació
de la Dir. 67/548/CEE, adreçada a limitar al màxim els experiments
amb animals, si hi ha altres mètodes alternatius. Aquesta directiva
va entrar en vigor l'octubre d'aquest any 2001.
En esquema, aquesta directiva enumera les diferents característiques
que han de qualificar les substàncies com a perilloses. L'annex
I conté la llista de substàncies perilloses, tot detallant
els procediments de classificació i etiquetatge de cada substància.
L'annex III inclou una llista de frases que indiquen el perill específic
de cada substància. L'annex IV inclou un seguit de frases que contenen
consells de prudència per a cada substància. L'annex V instaura
els mètodes de determinació de les propietats fisicoquímiques,
la toxicitat i l'ecotoxicitat de les substàncies i preparats. L'annex
VI conté una guia per a la classificació i etiquetatge de
les substàncies. L'annex IX inclou disposicions sobre les tanques
de seguretat per als infants.
Aquesta normativa està transposada a l'àmbit espanyol amb
el Reglament de «Declaració de Substàncies Noves i
Classificació, Envasament i Etiquetatge de Substàncies Perilloses»
aprovat pel Reial decret (RD) 363/1995, de 10 de març (BOE núm.
133, de 5/6/95) i que posteriorment ha estat modificat en diferents moments.
6 Els
límits a la comercialització i ús de substàncies
i preparats perillosos
Un cop posades les bases per harmonitzar les legislacions europees sobre
la llista i criteris de substàncies perilloses, s'inicià
un segon procés normatiu amb la Directiva 76/769/CEE, de 27
de juliol de 1976 de «límits a la comercialització
i ús de substàncies i preparats perillosos». L'objectiu
de la directiva era, un cop més, recuperar, protegir i millorar
la qualitat de vida humana tot limitant el comerç d'aquests productes.
La norma naixia en un moment en què altres directives o convenis
internacionals ja havien limitat la comercialització d'algunes
substàncies o productes, i calia harmonitzar les legislacions dels
estats membres. Aquesta directiva es concentrà, com a punt de partida
inicial, en la limitació de la comercialització i ús
de bifenils policlorats (PCB) i policloroterfenils (PCT).
Després d'aquesta directiva en seguiren posteriors modificacions
i adaptacions:
Dir. 85/467/CEE, limitant encara més i autoritzant als estats membres
la prohibició de l'ús de PVC i PCT.
Dir. 89/678/CEE, autoritzant la Comissió a adaptar la directiva
bàsica al progrés tècnic.
Dir, 91/173/CEE, limitant l'ús del pentaclorofenol i dels
seus compostos.
Dir. 91/338/CEE, limitant l'ús del cadmi o del PVC com a
colorant del cadmi
Dir. 91/339/CEE, limitant més l'ús dels PVC i PCT
tot introduint substitutius.
Dir. 94/27/CEE, limitant l'ús del níquel ja que és
un causant de sensibilitzacions i al·lèrgies.
Dir. 94/60/CEE, limitant l'ús de substàncies cancerígenes.
Dir. 97/16/CEE, limitant l'ús dels hexacloroetans.
Dir. 96/56/CE, limitant l'ús de substàncies cancerígenes.
Dir. 91/659/CEE, limitant l'ús de l'amiant com a causant
d'asbestosi, mesotelioma i càncer de pulmó.
Dir. 96/55/CE, limitant l'ús de dissolvent clorats.
Dir. 97/10/CEE, limitant l'ús de substàncies carcinògenes,
mutàgenes i tòxiques per a la reproducció.
Dir. 1999/51/CEE, limitant l'ús de l'estany, PCF i cadmi.
La darrera modificació ha estat la derivada de la Dir. 97/56/CE
i la darrera adaptació fou la derivada de la Dir. 1999/77/CEE,
especialment dedicada a una limitació més estricta de la
comercialització i ús de l'amiant pels seus greus
efectes sobre la salut dels treballadors.
Aquesta normativa comunitària ha estat transposada a l'Estat espanyol
pel RD 1406/1989, de 10 de novembre i per les seves posteriors modificacions
i desenvolupaments.
7 La classificació, l'envasament
i l'etiquetatge dels preparats perillosos
La tercera gran onada
normativa sobre productes perillosos fou la que s'inicià amb la
Dir. 88/379/CEE sobre l'aproximació de les disposicions legals,
reglamentàries i administratives dels estats membres relatives
a la classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos.
Aquesta directiva i les seves modificacions posteriors han estat refoses
darrerament en la Directiva 1999/45/CE (DOCE núm. L 200, de 30
de juliol de 1999), per així millor clarificar els condicionants
legals dels preparats perillosos.
Aquesta normativa es fonamenta en la derivada de la Dir. 67/548/CEE sobre
substàncies, la qual lògicament desenvolupa, especialment
en tot el que fa referència a classificació i etiquetatge
de preparats perillosos per al medi ambient. En aquest àmbit, la
directiva revisa els criteris de classificació dels productes fitosanitaris
inicialment establerts a la Dir. 78/631/CEE i en la normativa que fa referència
a la comercialització de fitosanitaris. Una gran part de la directiva
va adreçada a millorar els mecanismes d'informació sobre
els preparats que circulen en el mercat, millorant la transparència
informativa i assegurant que l'etiquetatge dels preparats respongui a
l'alt nivell de protecció que persegueix la normativa.
Per respondre a aquesta millora del nivell de protecció, la directiva
obre diferents camins. Per un costat s'amplien les exigències
d'informació i etiquetatge a preparats que no estaven inicialment
classificats com a perillosos, però de l'ús dels quals poden
derivar perills per als usuaris. Aquest seria l'exemple dels explosius
que es comercialitzen. En un altre àmbit la millora del nivell
de protecció es completa tot afegint a les exigències de
l'etiquetatge un sistema doble d'informació: a) una fitxa de dades
de seguretat adreçada als usuaris professionals; i b) els organismes
designats pels estats com a responsables de facilitar informació
exclusivament a efectes mèdics, preventius o curatius. Les categories
de substàncies o preparats perillosos són les que es recullen
en el quadre que segueix, d'acord amb el text de l'apartat 2 de l'article
segon de la directiva.
Aquesta normativa no és d'aplicació però als medicaments
d'ús humà o veterinari, als productes cosmètics,
a les mescles de substàncies en forma de residus, als productes
d'alimentació, als aliments per a animals, als preparats que contenen
substàncies radioactives i als productes sanitaris que s'apliquen
directament sobre el cos humà.
Substàncies i preparats perillosos
Explosius:
són els sòlids, líquids, pastosos o gelatinosos
que, tot i en absència d'oxigen en l'aire, poden reaccionar
de forma exotèrmica amb una ràpida formació de
gasos i que, en determinades condicions d'assaig, es detonen, deflagren
ràpidament o, sota l'efecte de la calor, en cas de confinament
parcial, exploten;
Comburents: són els que, en contacte amb altres substàncies,
especialment amb substàncies inflamables, produeixen una reacció
fortament exotèrmica;
Extremadament inflamables: són els líquids que
tinguin un punt d'inflamació extremadament baix i un punt d'ebullició
baix, i les substàncies i preparats gasosos que, a temperatura
i pressió ambiental, siguin inflamables al contacte amb l'aire;
Fàcilment inflamables:
- els que poden escalfar-se i finalment inflamar-se en contactar amb
l'aire a temperatura ambient, sense aportació d'energia, o
- els sòlids que poden inflamar-se fàcilment després
d'un breu contacte amb una font d'inflamació i que segueixen
cremant o consumint-se un cop retirada aquesta font, o
- els que, en estat líquid, el seu punt d'inflamació
és molt baix, o
- els que, en contactar amb l'aigua o amb aire humit, desprenen quantitats
perilloses de gasos extremadament inflamables;
Inflamables: els líquids el punt d'ignició dels
quals és baix;
Molt tòxics: els que, per inhalació, ingestió
o penetració cutània en molt poca quantitat, poden provocar
la mort o perjudicis aguts o crònics per a la salut;
Tòxics: els que, per inhalació, ingestió
o penetració cutània en petites quantitats, poden provocar
la mort o perjudicis aguts o crònics per a la salut;
Nocius: els que, per inhalació, ingestió o penetració
cutània, poden provocar la mort o perjudicis aguts o crònics
per a la salut;
Corrosius: els que, en contacte amb teixits vius, poden exercir
una acció destructiva d'aquests teixits;
Irritants: els no corrosius que, per un contacte breu, prolongat
o repetit amb la pell o les mucoses, poden provocar una reacció
inflamatòria;
Sensibilitzants: els que, per inhalació o penetració
cutània, poden ocasionar una reacció d'hipersensibilització,
de forma que una exposició posterior a aquesta substància
o preparat dóna lloc a efectes nocius característics;
Carcinògens: els que, per inhalació, ingestió
o penetració cutània, poden causar càncer o augmentar-ne
la freqüència;
Mutàgens: els que, per inhalació, ingestió
o penetració cutània, poden causar defectes genètics
hereditaris o augmentar-ne la freqüència;
Tòxics per a la reproducció: els que, per inhalació,
ingestió o penetració cutània, poden causar efectes
nocius no hereditaris a la descendència, o augmentar-ne la
freqüència, o afectar de forma negativa la funció
o capacitat reproductora masculina o femenina;
Perillosos per al medi ambient: els que, en cas de contacte amb el
medi ambient, constituirien o podrien constituir un perill immediat
o futur per a un o més components del medi ambient. |
La directiva preveu
criteris d'avaluació diferents de la perillositat: segons
les propietats fisicoquímiques (annex I), segons els perills per
a la salut (annex II) i segons els perills per al medi ambient (annex
III).
L'annex IV recull les disposicions particulars per als envasos que continguin
preparats adreçats al públic en general. Les disposicions
particulars relatives a l'etiquetatge de certs preparats es recullen a
l'annex V. Les condicions per a la confidencialitat de la identitat química
d'una substància estan recollides a l'annex VI.
Finalment, l'annex VII no sols recull el llistat de directives que es
deroguen, sinó que recull també els terminis de transposició
i aplicació de la directiva, la qual haurà de ser aplicable
-en general- abans del dia 20 de juliol de 2002, excepte en el cas dels
plaguicides afectats per les directives 91/414/CEE o 98/7/CE, les disposicions
sobre els quals hauran d'aplicar-se abans del dia 30 de juliol de 2004.
La directiva s'ha d'entendre complementada per la Dir. 91/155/CEE relativa
a les modalitats del sistema d'informació relacionada amb els preparats
perillosos.
La normativa espanyola en aquest àmbit es conté en el
Reglament sobre classificació, envasament i etiquetatge de preparats
perillosos, aprovat pel RD 1078/1993, de 2 de juliol. Aquesta disposició
va ser actualitzada per l'Ordre de 20 de febrer de 1995, modificada en
part pel RD 363/1995, de 10 de març -substàncies perilloses-,
i la darrera modificació és l'aprovada pel RD 1425/1998,
de 3 de juliol (BOE núm. 159, de 4/7/1998).
8 L'exportació
i importació de productes químics a la Unió Europea
Les normatives comentades
anteriorment sols regulen el moviment de substàncies i preparats
perillosos dins l'àmbit europeu comunitari. L'exportació
i importació de productes perillosos ha de ser d'acord amb les
normes internacionals que regulen el comerç d'aquests productes
a l'àmbit mundial.
En l'actualitat aquesta matèria està regulada pel Reglament
núm. 2455/92, de 23 de juliol de 1992 (DOCE L251, de 29/8/92).
Aquesta disposició deroga les anteriors vigents en la matèria
per introduir el procediment internacional de comerç de productes
perillosos, anomenat el «consentiment fonamentat previ»
(CFP), similar al sistema establert en el Programa de les Nacions
Unides per al Medi Ambient (PNUMA) o a l'Organització de les Nacions
Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO). El reglament
estableix, a la vegada, un sistema comunitari comú de notificació
i informació de les importacions procedents de països tercers.
D'acord amb el procediment CFP, l'enviament internacional d'un producte
químic prohibit o rigorosament restringit, a fi de protegir la
salut humana o el medi ambient, no es pot fer si no és amb la corresponent
autorització, en cas que aquesta sigui obligatòria, de l'autoritat
nacional designada del país importador. Aquest procediment no és
d'aplicació a productes importats o exportats per a finalitats
d'anàlisi, investigació o desenvolupament científic,
ni tampoc quan no ho exigeixi el país importador.
Posteriorment, els annexos II i III d'aquest reglament han estat modificats
pel Reglament 1492/96 i darrerament s'ha tornat a modificar l'annex II
mitjançant el Reglament 2247/98, seguint les modificacions efectuades
prèviament pel PNUMA i la FAO.
9 La
comercialització dels productes fitosanitaris i dels biocides
El sistema de notificació
o homologació establert genèricament en la Directiva 67/458/CEE
de substàncies perilloses no és d'aplicació a la
comercialització de fitosanitaris i de biocides, ja que aquests
preparats es comercialitzen amb procediments específics.
Així, la comercialització dels fitosanitaris -substàncies
actives i preparats destinats a protegir els vegetals, millorar la conservació
dels productes vegetals, destruir els vegetals inconvenients o evitar-ne
un creixement inadequat- està regulada per la Directiva 91/414/CEE,
la qual ha estat modificada darrerament en diferents ocasions.
Finalment, la comercialització dels biocides -substàncies
actives o preparats destinats a destruir, contrarestar, neutralitzar,
impedir l'acció o exercir un control sobre qualsevol organisme
nociu per mitjans químics o biològics- està regulada
pel procediment específic establert a la Directiva 98/8/CE,
de 18 de febrer (DOCE núm. L 123, de 24/4/98), que respon a la
necessitat de gestionar el risc derivat dels plaguicides no agrícoles.
La normativa espanyola de plaguicides es recull, bàsicament,
en el Decret núm. 3349/83, de 30 de novembre (BOE núm. 19
i 20 de 23 i 24/1/84), modificat pel RD núm. 162, de 8 de febrer
(BOE núm. 40, de 15/2/91) i pel RD 443/94 (BOE núm. 76,
de 30/3/94), en què fa referència a la comercialització
i ús dels plaguicides.
10 Altres
substàncies, preparats o elements, instal·lacions, transports,
residus... que formen la societat del risc
En el marc de la teranyina normativa europea, en aquest article només
s'ha fet una ràpida referència a la legislació que
s'acostuma a indexar sota l'epígraf de «substàncies
i productes». Moltes altres substàncies, altres elements
o preparats perillosos no han estat ni considerats, fet que evidencia
la magnitud i fragilitat d'un sistema d'informació, avaluació
i control basat en la confecció de llistes de substàncies
o productes que són obsoletes quasi per definició: el desenvolupament
tecnològic i la posada de productes en el mercat va sempre molt
per davant de la capacitat de control i de legislar adequadament sobre
les substàncies perilloses.
Tornant a la formulació de «societat del risc», per
tractar l'abast dels perills a què se sotmet la societat moderna,
hauríem d'haver parlat també d'altres elements perillosos:
medicaments en tota la seva àmplia gamma, especialitats farmacèutiques,
productes sanitaris, additius alimentaris i altres productes que entren
en contacte amb aliments, pinsos, detergents, adobs, cosmètics,
radiacions, productes transgènics, agents biològics, agents
físics...
Avaluar el nivell de risc obliga a considerar la incidència d'aquesta
llarga llista d'elements perillosos en cada un dels sectors d'activitat.
Així trobem normativa complementària, però bàsica
pel que fa a la seguretat, en el sector dels transports perillosos, dels
residus perillosos, de les instal·lacions industrials, de les instal·lacions
d'energia atòmica... i la normativa específica de protecció
dels treballadors davant els riscs de tot tipus que es poden presentar
en el seu àmbit laboral.
La generalització del risc en les societats modernes comporta deixar
de considerar la «protecció civil» com una competència
exclusiva dels estats, per passar a ser una competència compartida
amb organismes supraestatals, els quals han d'assumir aspectes fonamentals
d'aquesta tasca de protecció, especialment mitjançant l'harmonització
internacional d'instruments efectius d'assegurament dels riscs i la progressiva
substitució dels elements perillosos per altres tecnologies alternatives.
|
