Llibres i revistes 
 

Atles d’associacions minerals en làmina prima  

Melgarejo, Joan Carles (coord.)  
Barcelona: Universitat de Barcelona, 1.076 pàgs.  

Aquesta obra de referència, editada en català i castellà i a punt d’aparèixer en anglès. És un dels atles d’associacions minerals més complets del món. Després d’una exposició de tècniques de preparació, de diferents tipus de minerals i de temes més concrets –com ara la degradació dels edificis–, l’atles ens aporta fitxes descriptives de 600 minerals, acompanyades de dos milers d’espectaculars fotografies. Aquestes descripcions permeten conèixer les característiques dels minerals, facilitar els criteris de classificació de roques o formacions minerals i entendre millor les possibilitats d’aprofitament dels minerals. 
L’obra no hauria pogut ser editada sense el suport econòmic de la Fundació Folch. I és una mostra que al nostre país hi pot haver mancança d’obres bàsiques, però apareixen treballs excepcionals d’abast mundial. 

X.D. 

Anuari d’Ornitologia de Catalunya  

Copete, José Luis (ed.) 
Barcelona: Grup Català d’Anellament, 1998, 281 pàgs. 

Una altra obra que també ha comptat amb suport tècnic i econòmic –en aquest cas de la Societat Espanyola d’Ornitologia, la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i el Museu de Zoologia– és aquest anuari. Recull totes les observacions documentades d’ocells fetes durant l’any 1996. En total, en són més de cinc mil, amb informacions proporcionades per 465 observadors. 
L’anuari conté un resum de l’any, mes per mes –en català i en anglès– i fitxes de totes les espècies vistes, juntament amb algunes fotografies. També hi ha alguns articles sobre problemes d’identificació. La publicació d’aquesta obra, que tindrà continuïtat anual, permet elaborar censos d’espècies, tenir una guia dels seus moviments –esperats o inusuals– i és una font d’informació per poder gestionar i protegir les aus  

X.D. 

Transport i ciutat. Reflexió sobre la Barcelona contemporània  

Miralles Guasch, Carme.  
Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1997, 326 pàgs. 

La solució que es dóna al problema de la mobilitat a les ciutats és una elecció que marca el tipus de concentració urbana i fins i tot la qualitat de vida dels seus habitants. En aquest llibre, Carme Miralles posa al nostre abast la seva tesi doctoral –amb les òbvies modificacions per fer-la publicable– i analitza, partint de conceptes generals, el cas de Barcelona. 
El llibre presenta, en les seves diverses parts, la proposta de partida –implantació dels mitjans de transport com a opció política–, els diversos enfocaments històric, teòric i empíric sobre aquesta qüestió, l’origen i evolució del concepte de mobilitat, la reflexió sobre els mitjans de transport –que trenquen la secular relació entre espai i temps–, la reflexió sobre la ciutat i, finalment, aquesta reflexió centrada en el cas de Barcelona. El darrer capítol conté les reflexions finals, entre les quals, en destaquem una sobre Barcelona: el desfasament temporal entre la concepció d’una obra i la seva implementació i construcció fa possible que en un moment determinat es pensi en una organització del territori allunyada, o fins i tot contradictòria, amb aquella que en el mateix moment s’estigui construint. 

X.D. 

Armas, gérmenes y acero  

Diamond, Jared.  
Madrid: Debate, 1998, 527 pàgs. (versió original: Guns, Germs, and Steel). 

Per què el desenvolupament tecnològic es va produir a certs llocs i no en uns altres i per què els pobles originaris d’aquests llocs van colonitzar la resta del planeta? Per què no es va produir precisament a l’inrevés? Aquestes preguntes aparentment senzilles obliguen a anar molt enrere en el temps i a abordar una sèrie de temes ben complexos. I això és el que fa Jared Diamond –professor de Fisiologia a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA)– amb una exhaustivitat, claredat i amenitat extraordinàries. 
En resum, Diamond sosté que l’extensió d’Euràsia en l’eix est-oest li va donar més facilitat de propagació d’espècies i un gran nombre d’espècies silvestres adients. Amb això, va poder domesticar moltes plantes i animals i aquest fet va comportar excedent i emmagatzament d’aliments. A partir d’aquí, es van generar societats grans, denses i estratificades, ja que no tothom havia de participar en l’obtenció d’aliment. Va permetre una organització sociopolítica complexa, que va possibilitar, entre d’altres coses, un desenvolupament tecnològic que va facilitar el descobriment i domini d’altres territoris. Aquests avantatges tecnològics inclouen tant les armes de foc com els vaixells o els cavalls ensinistrats. El contacte amb tantes espècies també va comportar moltes malalties epidèmiques, les quals van donar lloc a poblacions que eren resistents, però que les podien exportar a altres zones. 
Aquesta visió esquemàtica necessita molts matisos i arguments. Són els que l’autor desenvolupa al llarg del llibre, i aporta casos de diverses zones del món per donar suport a les seves tesis. Diamond també aposta per una visió històrica més completa, que faci atenció a disciplines diverses –com ara la biologia– i no a les narracions usuals sobre guerres i intrigues cortesanes. 

X.D. 

L’aigua, un recurs universal i escàs  

Cabeza i Díaz, Rafael.  
Barcelona: Beta Editorial, 1997, 245 pàgs. 

Malgrat la impressió que en pugui tenir molta gent, l’aigua no és un bé inesgotable. Aquesta obra de Rafael Cabeza, enginyer tècnic industrial de la branca química, ens aporta una visió sobre la importància de l’aigua per als éssers vius i sobre el cicle de l’aigua, una caracterització dels recursos hídrics i un conjunt de processos tècnics com la desmineralització, potabilització i depuració de l’aigua. En el darrer capítol, l’autor fa diverses consideracions de tipus econòmic, de gestió i legislació sobre l’aigua, que van des de les tarifes fins a la gestió, a la indústria i la legislació comparativa. Professionals de la indústria, gestors públics i estudiants de carreres tècniques són els principals receptors d’aquesta obra. 

X.D. 

CREAF, 1988-1998 

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.  
Bellaterra, 1998, 80 pàgs. 

Creat fa deu anys, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) és un exemple de com organitzar un nou centre de recerca en un campus universitari i amb la participació d’institucions molt diverses. També és un exemple de com potenciar la recerca bàsica i promoure aplicacions pràctiques. En aquest llibre, editat amb motiu del desè aniversari del centre, se’ns descriuen els principals projectes desenvolupats. No és fàcil destacar-ne alguns, perquè els seixanta que s’exposen són prou importants. Tanmateix, potser cal esmentar aquí l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya i el Sistema d’Informació de Boscos. A més d’aquests projectes, el CREAF ha realitzat treballs en àrees com les aplicacions cartogràfiques, l’estudi del funcionament dels ecosistemes forestals, la resposta de la vegetació a les pertorbacions, els incendis forestals, la qualitat ambiental i el canvi global –amb els seus efectes sobre els ecosistemes terrestres– i d’altres. Tot un bagatge científic que hauria de servir perquè els nostres dirigents realitzessin una bona gestió del nostre patrimoni forestal. 

X.D.