La informació ambiental en la societat democràtica del coneixement

Perquè aquesta informació sigui realment útil ha de tenir un sentit el fet de transmetrela i el de conèixer-la, o sigui a qui l'importa saber l'estat del medi ambient, si ell per si mateix no hi pot incidir
directament ? ja que els que si poden (governs i empreses)costa molt ser influenciats. Llavors a part de l'informació en si mateixa cal que hi hagin els mecanismes i processos necessaris de responsabilitat i interacció entre els diferents elements que intervenen, o sigui governs-empreses-societat(individu). Els governs actuen en el moment que les empreses contaminen massa o be estan prou preparades per assumir canvis en l'aspecte ambiental  o be quan la pressió social és prou elevada de forma que son un element gairebè neutre perque hi incideixen masses interesos electorals, personals i economics i la seva tendència és deixar-se portar per aquests. Per les empreses el seu interés és vendre al màxim amb el màxim benefici, de forma que els temes ambientals són més una càrrega (legal) que no pas una opció. Només ho són en el moment en que en treuen un rendiment econòmic (millor eficiència en els
seus processos, més venda de productes..). Pel que fa a la societat en general o l'individu en particular els seus interessos responen a la qualitat de vida i salut, però ells no incideix directament en la producció industrial, ni en l'elevoració de la legislació, de forma que els seus unics mecanismes de pressió son a l'hora de votar, comprar i mitjanþant manifestacions. Però analitzant aquestes opcions s'observen importants dèficits democràtics que permentin l'adequada interactuació societat-govern. Tambè importants deficit de mercat per manca d'alternatives de productes veds o ecologics, per una deficient internalització economica dels factors ambientals que impedeix una adequada competència en el mercat dels productes verds i dels que no ho són.I pel que fa a les manifestacions o organitzacions ecologistes esdevenent un paròdia per la seva escassa incidència i pel fet que la gent no tè perque gastar el seu temps i energia en temes que no tindria perquè fer-ho i a sobre ser ingnorats per les institucions i empreses. Llavors esdevè necessari engrassar i potenciar els mecanismes d'interacció entre empreses-governs-societat a més de millorar l'informació perquè sino l'informació ambiental per si mateixa esdevé una parodia del sense sentit de la nostra societat (en el tema ambiental).

De nou l’aigua

En aquest moment no encerto a esbrinar de on soc recollit en síntesi, que es vol intentar apaivagar els actuals problemes de cabals d’aigua dels envasaments del nostre país, derivats de la manca de pluja i neu; jo no soc cregut mai en miracles ,( que per cert , un capella ja em digué , que Deu no podia estar fent miracles constantment, a l’any 1966).
Faig referència als miracles ,perquè em sobte que quan es veuen les orelles del llop, s’intenta trobar sortides que de ben segur que no porten en lloc mes que al fracàs; i això , si no plou no te solució , ni que tots plegats hi anem a orinar cada dia. Tenim una sèrie de gent prepotent en l’administració entestats en els seus punts fixes, fins i tot menyspreant els criteris dels contribuents .
Des de molt de temps , que sostinc i reclamo la necessitat de construir rescloses a tots els rius i rieres d’arreu de la nostre geografia , i que s’ha de intentar controlar l’aigua que volem que vagi al mar, a diferencia del sistema imposat i emprat fins ara; els rius i rieres han de ser els principals aliats dels embassaments ,( tan els d’entrada com els de sortida), procurant la mínima dependència d’aquests, per mantenir els nivells en temps de escasseg de pluges, tenint en compte que quanta mes aigua tindrem retinguda als rius ,mes cabal tindran els embassaments; o sia que s’ha de procurar que els pantans alimentin els rius nomes quan aquests han esgotat els seus recursos proveïts per mitja de les rescloses ; no pot ser que tot l’any ,plogui ho no plogui els rius s’abasteixin de l’aigua dels pantans ; no s’ha de esser massa intel·ligent per entendre que no es pot malbaratar aquest be tant preuat , que ens cau regalat , i que nomes ens resta saber com s’ha d’administrar. D!
e veritat, que es patètic tenir d’aguantar tot això amb coneixements; moltes vegades tinc enveja d’aquells que no diferencien entre la raó i la excentricitat.
Una vegada mes felicitar al S. alcalde de Massanet de la Selva per la seva coherència , encert i visió de futur , amb la decisió que ha pres referent a les noves construccions, vers l’aprofitament de les aigües plujanes.

Previsió i risc d’incendis

Cada mati , a on primer fixo la mirada ,es tot l ’indret de les “gavarres”, amb el temor de descobrir aquest element tant clar de foc com es el fum; sortosament ,fins avui encara s’han salvat; malauradament tenim molts indrets veïns del Baix i de l’Alt Empordà , que de un dia a l’altre ,fa caure l’anima als peus ; i això em porta a fer quelcom reflexions ,que tot i saber que no seran tingudes en compte, crec que estic en el meu dret d’exposar, i que en altres ocasions ja ho he fet, però que vull ampliar.
Quan hom repassa i valora les mesures que es prenen per la previsió,i compara amb les despeses de les extincions i les repoblacions , i sense garanties per poder protegir allò que sortosament encara no s’ha cremat, crec que cal fer nous plantejaments de prevenció.
Crec imprescindible i de justícia , la implicació de propietaris , entitats i administracions per poder portar a terme la neteja de vint-i-cinc metres cada veí propietari del bosc, seguint la termenada; mantenir tots els camps de les antigues masies, conreats tant sols un cop l’any al mes d’abril i mantenir nets vint-i-cinc metres tot a peu de tots els camins, fet a cop de podalls i controlar la llenya.
Per altre banda, ja fa anys que es va eliminar ”el peó” de camins ; fou substituït per maquinaria , que multiplica la feina, triplica les despeses i eternitza la mala feina , perquè al darrera de la maquina, queda l’herba seca que augmenta el risc de que una cigarreta irresponsablement tirada per la finestra de un vehicle, prengui foc ,i per altre banda ,no respecta cap plançó dels marges, que això fa que entre el foc , les maquines i les urbanitzacions anem desforestant el planeta
La tasca del peó, consistia en estesar els marges,( tenint cura dels plançons), i escatar les cunetes ,que en aquest cas ,la terra es podria emprar per apaivagar l’esgraó, ( igual com servia per tapar clots ), que es produeix cada vegada que es posa una nova capa d’asfalt , provocant un nou risc d’accident de transit .
Si a cada un dels dos milions d’aturats , els proveïm de un podall, un xapo, un cabàs i una pala de pues, i els assignem un Km de cunetes, , haurem garantit la neteja de mes de dos milions de Km d’aquestes vies de circulació ; crec que en un any,es podrien netejar dues vegades i sobraria temps., i les despeses serien justificades.
Números suposats : 15 metres de cuneta cada dia durant 300 dies de l’any, serien 4500 metres l’any, que es podrien netejar cada un ,i jo no vull ser tant exigent i en proposo 1000m ,però ben fets.