Aspecte
Comunitats herbàcies o, més rarament, llenyoses,
de les àrees de terra baixa on tenen lloc activitats humanes
i per on circula normalment el bestiar o hi reposa. Els vegetals
que en formen part estan adaptats a les pertorbacions, al trepig
i a les aportacions de matèria orgànica en graus
diversos; i en molts casos es tracta de plantes al·lòctones.
La diversa influència zooantròpica sobre aquesta
mena d’ambients, afegida a la diversitat de sòls
i de clima, explica el gran nombre de comunitats que s’integren
dins de l’hàbitat: herbassars tendres als indrets
més frescals, gespes baixes als llocs trepitjats (camins
i carrers), herbeis esclarissats als murs de pedra, ortigars i
cardassars indicadors de la proximitat del bestiar, matollars
grisencs a les terres més eixutes…fins a arcedes
amb funció de tanques vives espinoses.
Ecologia
Característiques ecològiques
– Terra baixa.
Ambients que ocupa – Ermots,
solars, carrerades, vores de cases i de vies de comunicació,
etc.
Clima – Mediterrani.
Substrat i sòl – Sòls
pertorbats, sovint amb aportacions notables de matèria
orgànica.
Flora principal
Plantes arbustives
Salsola vermiculata (siscall) significatiu
Atriplex halimus (salat blanc) significatiu
Marrubium vulgare (malrubí) significatiu
Artemisia spp. (artemisa) significatiu
Plantes herbàcies
Parietaria officinalis subsp. judaica
(morella roquera) abundant, significatiu
Hordeum leporinum (margall bord) abundant, significatiu
Fumaria capreolata (gallaret) abundant, significatiu
Mercurialis annua (melcoratge) abundant, significatiu
Verbena officinalis (berbena) abundant, significatiu
Malva sylvestris (malva major) abundant, significatiu
Aster squamatus abundant, significatiu
Lepidium draba (bàbol) abundant, significatiu
Borago officinalis (borraina) abundant, significatiu
Silybum marianum (card marià) abundant, significatiu
Chenopodium spp. (blet) abundant
Urtica spp. (ortiga) abundant
Bromus spp. abundant
Euphorbia spp. (lletereses) abundant
Plantago spp. (plantatges) abundant
Amaranthus spp. abundant
Sintàxons o altres unitats tipològiques
que hi corresponen
Chenopodietum muralis Br.-Bl. et Maire 1924
Amarantho-Chenopodietum ambrosioidis (Br.-Bl.) O. Bolòs
1967
Atriplicetum patulo-hastatae O. Bolòs et Masalles
1983
Atriplici rosae-Salsoletum ruthenicae Rivas Mart. 1978
Chenopodio albi-Conyzetum canadensis Carretero J.L.
1994
Chenopodio albi-Conyzetum sumatrensis Carretero J.L.
1994
Silybo-Urticetum Br.-Bl. (1931) 1936 em. 1952
Pharbitidi-Lycietum europaei O. Bolòs 1962
Urtico-Smyrnietum olusatri (A. et O. Bolòs)
O. Bolòs et R. Mol. 1958
Brassico-Carduetum tenuiflori O. Bolòs et Vigo
1984
Dipsaco-Cirsietum criniti (A. et O. Bolòs) O.
Bolòs 1956
Carduo-Lavateretum arboreae O. Bolòs et Vigo
1984
Eleusino-Euphorbietum prostratae (O. Bolòs)
O. Bolòs et A. Marcos 1953
Lolio-Plantaginetum majoris (Linkola) Beger 1930
Schismo-Filaginetum congestae O. Bolòs (1948)
1975
Carduo tenuiflori-Hordeetum leporini Br.-Bl. (1931)
1936
Asphodelo-Hordeetum leporini (A. et O. Bolòs)
O. Bolòs 1956
Arctio-Artemisietum vulgaris Oberd. ex Seybold et Müller
1972
Arctio-Urticetum dioicae O. Bolòs et Masalles
1983
Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs et
Masalles 1983
Urtico dioicae-Sambucetum ebuli Br.-Bl. (1936) 1952
Verbasco-Cirsietum costae O. Bolòs et Masalles
1983
Bromo-Galactitetum tomentosae O. Bolòs et R.
Mol. 1970
Carici-Medicaginetum arabicae O. Bolòs 1962
Cichorio-Sporoboletum poiretii O. Bolòs 1954
Crepido bursifoliae-Plantaginetum lagopi Carrillo,
Ninot, Pino & Sans 1992
Cynodonto-Heliotropietum curassavici O. Bolòs
1988
Echinochloo-Ecliptetum prostratae O. Bolòs 1988
Eleusino-Pennisetetum villosi O. Bolòs 1962
Galactito-Echietum plantaginei R. Mol. 1937
Lepidio drabae-Brometum diandri O. Bolòs 1996
Moricandio-Carrichteretum annuae O. Bolòs 1957
Onopordetum arabici Br.-Bl. et O. Bolòs 1957
Plantagini-Capparietum canescentis O. Bolòs
1967
Plantagini-Hordeetum maritimi (O. Bolòs et R.
Mol.) O. Bolòs 1962
Alysso-Verbascetum boerhavii O. Bolòs et Vigo
1984
Trifolio fragiferi-Cynodontetum Br.-Bl. et O. Bolòs
1957
Artemisio annuae-Conietum maculati Pino 2000
Distribució dins el territori
català
General, però molt rar als Pirineus.
Gestió, usos i problemes de conservació
L’hàbitat es manté mentre duren la freqüentació
i les pertorbacions; la construcció i l’abandonament
de les activitats (ramaderes, etc.) n’afavoreixen la desaparició
o la transformació.
Indicadors d’interès de
conservació
Distribució general dins Europa
2 - àrea europea extensa (regió mediterrània)
Freqüència dins el territori
català 2 - comú
Forma d’implantació territorial
3 - superfícies petites
Diversitat florística 3
- alta
Grau de maduresa 1 - essencialment
inestable
Amenaça 1 - no amenaçat
Tipus d’hàbitats d’interès
comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.
Unitats de la llegenda de la Cartografia
dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació
ruderal associada (parc.)
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes
o industrial (parc.)
Autor d’aquesta fitxa: Ramon
M. Masalles