Aspecte
Comunitats herbàcies o, més rarament, llenyoses, de les àrees de terra baixa on tenen lloc activitats humanes i per on circula normalment el bestiar o hi reposa. Els vegetals que en formen part estan adaptats a les pertorbacions, al trepig i a les aportacions de matèria orgànica en graus diversos; i en molts casos es tracta de plantes al·lòctones. La diversa influència zooantròpica sobre aquesta mena d’ambients, afegida a la diversitat de sòls i de clima, explica el gran nombre de comunitats que s’integren dins de l’hàbitat: herbassars tendres als indrets més frescals, gespes baixes als llocs trepitjats (camins i carrers), herbeis esclarissats als murs de pedra, ortigars i cardassars indicadors de la proximitat del bestiar, matollars grisencs a les terres més eixutes…fins a arcedes amb funció de tanques vives espinoses.

Ecologia
Característiques ecològiques – Terra baixa.
Ambients que ocupa – Ermots, solars, carrerades, vores de cases i de vies de comunicació, etc.
Clima – Mediterrani.
Substrat i sòl – Sòls pertorbats, sovint amb aportacions notables de matèria orgànica.

Flora principal

Plantes arbustives
Salsola vermiculata (siscall) significatiu
Atriplex halimus (salat blanc) significatiu
Marrubium vulgare (malrubí) significatiu
Artemisia spp. (artemisa) significatiu

Plantes herbàcies
Parietaria officinalis subsp. judaica (morella roquera) abundant, significatiu
Hordeum leporinum (margall bord) abundant, significatiu
Fumaria capreolata (gallaret) abundant, significatiu
Mercurialis annua (melcoratge) abundant, significatiu
Verbena officinalis (berbena) abundant, significatiu
Malva sylvestris (malva major) abundant, significatiu
Aster squamatus abundant, significatiu
Lepidium draba (bàbol) abundant, significatiu
Borago officinalis (borraina) abundant, significatiu
Silybum marianum (card marià) abundant, significatiu
Chenopodium spp. (blet) abundant
Urtica spp. (ortiga) abundant
Bromus spp. abundant
Euphorbia spp. (lletereses) abundant
Plantago spp. (plantatges) abundant
Amaranthus spp. abundant

Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Chenopodietum muralis Br.-Bl. et Maire 1924
Amarantho-Chenopodietum ambrosioidis (Br.-Bl.) O. Bolòs 1967
Atriplicetum patulo-hastatae O. Bolòs et Masalles 1983
Atriplici rosae-Salsoletum ruthenicae Rivas Mart. 1978
Chenopodio albi-Conyzetum canadensis Carretero J.L. 1994
Chenopodio albi-Conyzetum sumatrensis Carretero J.L. 1994
Silybo-Urticetum Br.-Bl. (1931) 1936 em. 1952
Pharbitidi-Lycietum europaei O. Bolòs 1962
Urtico-Smyrnietum olusatri (A. et O. Bolòs) O. Bolòs et R. Mol. 1958
Brassico-Carduetum tenuiflori O. Bolòs et Vigo 1984
Dipsaco-Cirsietum criniti (A. et O. Bolòs) O. Bolòs 1956
Carduo-Lavateretum arboreae O. Bolòs et Vigo 1984
Eleusino-Euphorbietum prostratae (O. Bolòs) O. Bolòs et A. Marcos 1953
Lolio-Plantaginetum majoris (Linkola) Beger 1930
Schismo-Filaginetum congestae O. Bolòs (1948) 1975
Carduo tenuiflori-Hordeetum leporini Br.-Bl. (1931) 1936
Asphodelo-Hordeetum leporini (A. et O. Bolòs) O. Bolòs 1956
Arctio-Artemisietum vulgaris Oberd. ex Seybold et Müller 1972
Arctio-Urticetum dioicae O. Bolòs et Masalles 1983
Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs et Masalles 1983
Urtico dioicae-Sambucetum ebuli Br.-Bl. (1936) 1952
Verbasco-Cirsietum costae O. Bolòs et Masalles 1983
Bromo-Galactitetum tomentosae O. Bolòs et R. Mol. 1970
Carici-Medicaginetum arabicae O. Bolòs 1962
Cichorio-Sporoboletum poiretii O. Bolòs 1954
Crepido bursifoliae-Plantaginetum lagopi Carrillo, Ninot, Pino & Sans 1992
Cynodonto-Heliotropietum curassavici O. Bolòs 1988
Echinochloo-Ecliptetum prostratae O. Bolòs 1988
Eleusino-Pennisetetum villosi O. Bolòs 1962
Galactito-Echietum plantaginei R. Mol. 1937
Lepidio drabae-Brometum diandri O. Bolòs 1996
Moricandio-Carrichteretum annuae O. Bolòs 1957
Onopordetum arabici Br.-Bl. et O. Bolòs 1957
Plantagini-Capparietum canescentis O. Bolòs 1967
Plantagini-Hordeetum maritimi (O. Bolòs et R. Mol.) O. Bolòs 1962
Alysso-Verbascetum boerhavii O. Bolòs et Vigo 1984
Trifolio fragiferi-Cynodontetum Br.-Bl. et O. Bolòs 1957
Artemisio annuae-Conietum maculati Pino 2000

Distribució dins el territori català
General, però molt rar als Pirineus.

Gestió, usos i problemes de conservació
L’hàbitat es manté mentre duren la freqüentació i les pertorbacions; la construcció i l’abandonament de les activitats (ramaderes, etc.) n’afavoreixen la desaparició o la transformació.

Indicadors d’interès de conservació
Distribució general dins Europa 2 - àrea europea extensa (regió mediterrània)
Freqüència dins el territori català 2 - comú
Forma d’implantació territorial 3 - superfícies petites
Diversitat florística 3 - alta
Grau de maduresa 1 - essencialment inestable
Amenaça 1 - no amenaçat

Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.

Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada (parc.)
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrial (parc.)

Autor d’aquesta fitxa: Ramon M. Masalles