què és una depuradora
 
La Depuradora de Balaguer Per què cal una depuradora? 

<FONT COLOR="#000000">Pots descarregar QuickTime 3 a http://www.apple.com/quicktime/Per moure't, prem i arrossega el ratolí per la finestra.
A la barra de sota la imatge, pots llegir la descripció de cada una de les parts de la instal.lació. També pots fer zooms.
L'aigua ens és indispensable per a la vida de cada dia. L'agafem de la natura on està ben neta.  

La fem servir a les indústries per fer productes i a casa per rentar-ho tot. Com és lògic, queda bruta.  

Si volem que sempre sigui útil. l'hem de netejar abans de tornar-la a la natura.  

Per això fem les depuradores, on l'aigua bruta es neteja.

 
Com funciona una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR)
Què en traiem de depurar l'aigua?  
  • Aconseguir que els rius siguin corredors biològics, és a dir, mantenir la vida de plantes i arbres, d'invertebrats i d'animals varis. 
  • Assegurar una qualitat de vida per als animals que viuen dins l'aigua. 
  • Preservar la vida a tot arreu, evitant fer malbé rius, llacs i mars.
  • Agafar aigua neta dels rius per poder beure-la, després de potabilitzar-la.
 
Com funciona una depuradora? 
L'aigua bruta és abocada al clavegueram per indústries i zones urbanes.  
 
1) L'aigua arriba a l'estació depuradora a través d'un sistema de col·lectors.  el tractament s'inicia al pou de gruixuts on s'extreuen, per mitjans mecànics, els elements de més pes i tamany 2) Unes reixes de desbast retenen la brutícia sòlida més grossa: es tracta del desbast de greixos.
3) L'aigua és impulsada a una cota que li permetrà circular pels diferents elements de la planta. 4) El pretractament continua amb les reixes de fins on se separen les partícules petites. Aquest procés s'acaba amb el dessorrador-desgreixador on, per processos mecànics, es fan enfonsar les sorres i surar els greixos. 5) Se separen per mitjans físics els detritus (constituents de la matèria en suspensió) en el decantador primari, en el fons del qual es pretén que es dipositin els fangs primaris. (*) 
 
6) S'elimina la càrrega contaminant restant  per mitjans biològics ja que determinades bactèries s'alimenten de la matèria orgànica, tant dissolta com en suspensió. Per a això necessitem un dipòsit anomenat reactor biològic i una aportació d'oxígen.  7) Des de l'edifici de bufadors s'aporta l'aire al reactor biològic que les bactèries necessiten per poder assimilar la matèria orgànica. 8) Pel seu pes, els biosòlids formats en el reactor es dipositen al fons del decantador secundari i així se separen de l'aigua (fangs secundaris). L'aigua ja neta torna a la natura i continua el seu cicle.
(*) En casos de fortes contaminacions industrials, s'afegeixen coagulants químics i es produeix la floculació: això afavoreix la decantabilitat de la matèria en suspensió. 
 
Línia de fangs 

Els fangs poden venir del tractament primari i del tractament secundari 
 

9) Els fangs decantats en el tractament primari són incorporats a la línia de fangs a través del bombament de fangs primaris. 10) El bombament de fangs secundaris és a la capçalera de la línia de fangs.
11) El fang procedent dels decantadors és encara pràcticament líquid. El primer pas en el seu procés és un espessiment, que per un costat es tradueix en un nou decantador: l’espessidor de fangs primaris per gravetat. 

Una part dels fangs procedents dels decantadors secundaris, retorna a la línia d’aigua a capçalera  del procés biològic. Així s’aconsegueix mantenir la concentració de bactèries. 
 

12) La resta dels fangs provinents del tractament biològic van  a un espessidors de fangs secundaris per flotació. Aquí s’augmenta la concentració del fangs. 13) Un cop el fang espessit, passa al digestor anaerobi on es redueix la matèria orgànica present.
14) La digestió anaeròbia ve acompanyada per un alliberament de gas metà que, en el cas de plantes grans es pot aprofitar com a font d’energia. Aquest gas s’acumula en el gasòmetre. 15) Si hi ha excés de gas, en no poder alliberar-lo a l’atmosfera, disposarem d’una torxa que ens permetrà cremar-lo.
16. El fang digerit passa al dipòsit d’emmagatzemament de fangs, on s’acumula per alimentar el procés de deshidratació. 17. A l’edifici de deshidratació de fangs, s’elimina la màxima part d’aigua possible, per tal de fer el fang menys voluminós i més econòmic de transportar. Hi ha procediments diversos: els principals són mitjançant filtres banda, filtres premsa o centrífuges. 18. Un cop deshidratats, els fangs passen a una sitja des d’on són enviats al seu destí definitiu, agricultura, jardineria, construcció, etc.
 
Més informació sobre: 
          El sanejament de l'aigua 
 
  
Tornar a:
Pàgina anteriorVisites virtuals  

 
----------------------- 
Pàgina creada el 26/10/98 
sia.dmah@gencat.net
  Educació ambiental