|
El sector del transport genera diverses emissions
contaminants, ates a la natura dels combustibles d’origen
fòssil que majoritàriament s’utilitzen: CO2,
CO, HC, NOx, SO2
i partícules sòlides. Els principals contaminants
atmosfèrics emesos pels vehicles són: fums negres,
monòxid de carboni, hidrocarburs, òxids de sofre,
plom i òxids de nitrogen. La quantitat de gasos depèn,
tanmnateix, de factors com el tipus de vehicle (antiguitat, potència,
combustible, etc.), el tipus de via o les característiques
de la conducció.
L’increment de la “demanda de mobilitat”
dels ciutadans dels països desenvolupats i les previsions respecte
a l’evolució del nombre de vehicles i de desplaçaments
han fet que el sector del transport hagi esdevingut el principal
consumidor d’energia i, com a conseqüència, el
principal emissor de contaminants a l’atmosfera.
Les emissions procedents del transport a la Unió
Europea van augmentar un 15% entre els anys 1990 i 1998. El transport
és responsable del 85% del monòxid de carboni (CO)
i del 40% d’altres contaminants tòxics com els NOx,
els HC i els COV. Produeix també un 25% de les emissions
globals de CO2, i un 85% d'aquest
percentatge correspon als mitjans de transport rodat (un 2% d’augment
de la distància anual recorreguda, augmenta les emissions
de CO2 en 35.000 tones). En
aquest sentit, el transport públic representa només
el 2,1% de les emissions totals.
A Catalunya, el sector del transport ha passat de
representar més del 17% de les emissions l’any 1965
a més del 40% l’any 1995, gairebé 15 punts per
sobre del sector industrial. El 66% correspon als vehicles que utilitzen
dièsel; mentre que el 34% restant, als que funcionen amb
gasolina. El volum d’emissions de CO2
procedents d’aquest sector és de 14 milions de tones,
un 30% del total. Més de la meitat (57%) es deuen al transport
de mercaderies, mentre que el transport de persones representa el
43% restant. Si es reduís el consum de gasolina en un 10%
l’emissió de CO2
—el principal gas amb efecte hivernacle— disminuiria
en 1,5 milions de tones i s’estalviarien 400.000 tones de
petroli.
A les zones urbanes la principal font emissora de
contaminants són els vehicles. Es pot constatar que les vies
de comunicació amb una intensitat de trànsit elevada
tenen associats nivells d'immissió elevats. Les emissions
dels tubs d’escapament dels vehicles de motor generen la major
part de la contaminació atmosfèrica urbana i més
d’una quarta part de les emissions de gasos d’efecte
hivernacle, que afecten la salut de les persones, principalment
dels nadons, la gent gran i les persones amb malalties respiratòries.
|
|
|
|
Emissió |
A Catalunya(%)
|
A les zones urbanes (%)
|
|
| CO2 (diòxid
de carboni)
CO (monòxid de carboni)
NOx (òxids de nitrogen)
COV (hidrocarburs volàtils)
SO2 (diòxid de sobre)
PST (partícules sòlides)
Pb (plom) |
37
89
50
30
4
16
90 |
60
100
59
85
10
50
99 |
|
Font: Guillem Massagué, 1997
Al llarg de la seva vida útil (uns 150.000 km, aproximadament),
un automòbil emet unes 15 tones de CO2. Per cada
litre de gasolina consumida es produeixen uns 2,5 kg de
CO2
|
|
|
Compost |
Cotxe |
Autobús |
|
| CO2
(diòxid de carboni)
CO (monòxid de carboni)
HC (hidrocarburs)
NOx (òxids de nitrogen) |
240
21
2,9
1,5 |
70
1
0,5
0,9 |
|
Font: Unió
Internacional del Transport Públic (UITP). |
|
|
| Tipus
de vehicle |
Consum
específic
l/100 km |
Emissió de contaminants
(g/vehicle/km) |
|
|
CO |
NOx |
HC |
CO2 |
SO2 |
Partícules |
|
| Turisme de gasolina:
ciutat
carretera |
11,6
6,3 |
45
12,5 |
1,2
1,6 |
6,4
1,3 |
315
160
|
-
- |
-
- |
|
| Turisme dièsel:
ciutat
carretera |
9,4
5,8 |
1,7
0,7 |
0,8
1,7 |
0,5
1 |
331
201 |
0,08
0,06 |
0,4
0,23 |
|
| Autobús:
ciutat
carretera |
33
32 |
18
3,8
|
15,5
15 |
12
2,7 |
1.158
1.123 |
1,7
1,5 |
s/d
s/d |
|
| Furgoneta:
ciutat
carretera |
16
s/d |
55,4
s/d |
3
s/d
|
6
s/d |
498
s/d |
0,18
s/d |
s/d
s/d |
|
| Camió:
ciutat
carretera |
s/d
33 |
s/d
8 |
s/d
17,5 |
s/d
2,8 |
s/d
1.158 |
s/d
1,58 |
s/d
s/d |
|
| Motocicleta:
ciutat
carretera |
6,0
3,5 |
15,6
8,5 |
0,1
0,2 |
13
4,7 |
163
106 |
-
- |
-
- |
|
Font: Comissió
Europea. |
Els compostos i elements contaminants es poden
classificar segons molts criteris (estat, toxicitat, reactivitat,
etc.), si bé habitualment es té en compte la seva
composició química:
- Partícules: segons la mida, són
sedimentables (>30 µm), partícules en suspensió
(<30 µm), partícules respirables (<10 µm),
o fums (<1 µm).
- Compostos de sofre: SO2, H2S, H2SO4 mercaptans,
sulfurs ...
- Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOx, NH3 ...
- Compostos de carboni: CO, CO2,
CH4, HCT...
- Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl,
HF, CFC ...
- Oxidants fotoquímics: O3, peròxids,
aldehids...
Si bé les modificacions introduïdes
en la composició dels combustibles tradicionals –prohibició
de la comercialització de la benzina amb plom des de l’1
de gener de 2001—, i la millora de l’eficiència
dels nous vehicles han permès reduir el seu consum d’energia
i la producció d’emissions, l’augment del parc
de vehicles ha fet que aquesta disminució no s’hagi
notat tant com hauria estat desitjable. Segons l’Agència
Europea del Medi Ambient, malgrat que la qualitat de l’aire
urbà millora lleugerament, els nivells de contaminació
continuen suposant un risc per a la salut.
|
| SO2 (diòxid de sofre) |
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Gas incolor i d’olor forta i sufocant
- En una atmosfera humida es transforma en àcid sulfúric
i causa la deposició àcida
- A partir de concentracions >0.1 ppm es produeix una
important reducció de la visibilitat
|
- Refineries de petroli
- Transport: principalment vehicles de gasoil
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: líquids i sòlids
- Cimenteres
|
|
| NO2 (diòxid de nitrogen) |
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Gas de color amarronat i d'olor irritant
- Tòxic a altes concentracions
- Intervé en la formació de la boira fotoquímica
|
- Transport
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids
- Incineradores
- Cimenteres
- Fàbriques de vidre
- Refineries
|
|
| CO (monòxid de carboni) |
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Gas inodor i incolor
- Tòxic a altes concentracions i a exposicions curtes
de temps
- Gran indicador del trànsit
|
- Transport: principalment vehicles de gasolina
- Centrals tèrmiques
- Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids
- Incineradores
- Cremacions agrícoles
- Refineries
- Cimenteres
- Fàbriques de vidre i de ceràmica
|
|
|
| PST (partícules totals en suspensió) |
|
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
|
- Matèria en suspensió a l’aire
- ST: partícules de diàmetre <30µm
- PM10: partícules de diàmetre <10µm
- FN (fums negres): partícules de diàmetre <1µm
|
- Centrals tèrmiques
- Foneries
- Processos de molturació
- Incineradores
- Plantes asfàltiques
- Fàbriques de vidre
- Fàbriques de ceràmica
- Combustió de carburants: líquids i sòlids
- Transport: principalment vehicles de gasolina
- Cimenteres i mineries
- Extracció d'àrids
- Cremacions agrícoles
- Refineries
|
|
| HCT (hidrocarburs totals) |
|
Característiques |
Fonts emissores
antropogèniques |
|
- Família de compostos formats per hidrogen i carboni
- Intervenen en la formació de la boira fotoquímica
- Combinats amb altres elements, provoquen problemes de
males olors
- També anomenats COV (compostos orgànics volàtils)
|
- Evaporacions i combustions de matèria orgànica
- Transport
- Fabricació de pintures
- Pèrdues en processos industrials
- Refineries
- Indústria química
- Depuradores d'aigües residuals
- Indústria d'adobament
- Indústria que utilitza dissolvents
|
|
| Font :
Departament de Medi Ambient i Habitatge. |

Font : Departament de Medi Ambient i
Habitatge.
»La
legislació a la Unió Europea
A tot el món, els vehicles
emeten anualment a l’atmosfera uns 4 bilions de tones de CO2,
al voltant d’un 20% de totes les emissions produïdes
per l’activitat humana. L’evolució de les emissions
de CO2 al sector dels transports ha avançat en paral·lel
amb l’evolució del consum d’energia.
D’acord amb el Protocol de Kyoto, els països
industrialitzats han de reduir, de mitjana, un 5,2% per sota dels
nivells de 1990 les emissions de sis gasos d’efecte hivernacle:
CO2, metà, òxid
nitrós, hidrofluorocarburs, perfluorocarburs i hexaflorur
de sofre. S’ha d’haver aconseguit aquesta reducció
durant el primer període de compromís del 2008 al
2012.
Les normes sobre l’entrada en vigor exigeixen
que ratifiquin el Protocol 55 països, i que els països
ratificants superin, com a mínim, el 55% de les emissions.
Fins ara, 112 països han signat el Protocol, ja que recentment
s’hi ha afegit Rússia –responsable del 17,4%
de les emissions mundials l’any 1990—, si bé
els Estats Units –responsables del 36,1%—, ni altres
països com Austràlia, no ho han fet encara. Per a la
Unió Europea, que té un nivell d’emissions del
24,2%, el Protocol estableix que ha de procurar reduir —un
8% les seves emissions en el seu conjunt. Espanya, dins del balanç
d’emissions de la Unió Europea, pot incrementar les
seves emissions en un 15%, des de 1990.
Entre els anys 1990 i 2000, la Unió Europea
va complir el compromís sobre el canvi climàtic d’estabilitzar
les emissions de gasos d’efecte hivernacle, pel fet d’haver-les
reduït un 3,3%. Van augmentar, però, un 18% en el sector
del transport, i alguns països van incrementar-les molt per
damunt dels límits establerts al Protocol. Tanmateix, a partir
de l’any 2000, la tendència es va capgirar a la Unió
Europea, i les emissions van tornar a augmentar. Ho van fer un 0,3%
l’any 2000, i un 1% l’any 2001. El transport ha passat
a ser el responsable del 21% de les emissions totals de gasos d’efecte
hivernacle.
A Espanya, les emissions de CO2
generades pel transport privat creixen molt per damunt de qualsevol
altre sector, i han superat en més de 3,5 punts les emissions
que els correspon per tal que l’any 2010 Espanya pugui complir
els compromisos de Kyoto (0,7%).
A Catalunya, la situació és similar
a la de la resta de l’Estat espanyol, si bé amb algunes
singularitats, ja que en el sector elèctric català
tenen major pes l’energia nuclear i el transport; també
hi ha una major presència del gas natural, una major implantació
de la recuperació energètica en la incineració
de residus sòlids urbans, i una forta presència industrial
dels sectors contemplats a la directiva de comerç de drets
d’emissió de la Unió Europea.
En el cas concret de la Unió Europea, les
anàlisis econòmiques del Protocol de Kyoto, elaborades
per la Comissió, posen de manifest les dificultats que apareixen
a l’hora de calcular els costos globals del compliment, ja
que aquests varien segons els factors que es tinguin en compte.
Ara bé, si es donés prioritat total a unes polítiques
eficaces i poc costoses, s’estima que assolir el compliment
costaria anualment al voltant d’un 0,06% del producte interior
brut entre l’any 2008 i el 2012, uns 3.700 milions d’euros.
Font: Ajuntament de Barcelona.
|