A l’inici de l’article apuntàvem que en referir-nos al concepte de segregació lingüística no consideràvem processos intencionals ni models lingüístics escolars diferenciats, atès que el model de conjunció lingüística català estableix la mateixa llengua vehicular per al conjunt de l’alumnat, evitant així els riscos de fragmentació lingüística del sistema. Les dades presentades al llarg de l’article referents a la distribució de l’alumnat segons la seva llengua materna i/o paterna, però, deixen entreveure alguns riscos de fragmentació lingüística relacionats amb processos estructurals que van més enllà del propi model d’immersió lingüística a les escoles. Aquests riscos rauen en els nivells de segregació social existents en la xarxa escolar. La minimització d’aquest riscos passa, doncs, per fer front a les dinàmiques de segmentació social existents en alguns municipis catalans i evitar així la creació de contextos escolars segregats que puguin dificultar tant un bon domini del català com processos de desafecció envers la llengua.

5. Bibliografia

ALEGRE, M.A., BENITO, R., i GONZÀLEZ, I. (2007). “Procesos de segregación y polarización escolar: la incidència de las políticas de zonificación escolar” a Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado. Universidad de Garanada.

BASTARDAS, A. (2002). “Llengua escolar i context sociodemolingüístic en els joves francòfons al Canadà a fora de Quebec: Algunes alertes per a la situació catalana” a Noves SL, Revista de Sociolingüística, Tardor 2002.

BENITO, R., i GONZÀLEZ, I. (2007). Processos de segregació escolar a Catalunya. Barcelona, Editorial Mediterrània.

BENITO, R., i GONZÀLEZ, I. (2008). “Segregació escolar a Catalunya: implicacions en el terreny de l’equitat educativa”, a MONTAGUT, T (Coord.) Societat Catalana 2008. Barcelona, Associació Catalana de Sociologia.

BONAL, X. (2003). “Una evaluación de la equidad del sistema educativo español”, a Revista de Educación, nº 330, pàgs. 59-82.

BONAL, X., RAMBLA, X. i AJENJO, M. (2004). Les desigualtats territorials en l’ensenyament a Catalunya. Barcelona, Editorial Mediterrània.

BONAL, X., GONZÀLEZ, I. i VALIENTE, O. (2005). “Les noves Oficines Municipals d’Escolarització; valoració d’experiències i propostes de disseny”, a De Prop, nº 9 (www.deprop.net).

CALERO, J. i BONAL, X. (1999). Política educativa y gasto público en educación. Aspectos teóricos y una aplicación al caso español. Barcelona, Horsori.

CARBONELL, F. i QUINTANA, A. (coords.) (2003). Immigració i igualtat d’oportunitats a l’ensenyament obligatori. Aportacions al debat sobre la futura llei d’educació a Catalunya. Barcelona, Fundació Jaume Bofill.

CARBONELL, J., SIMÓ, N. i TORT, A. (2002). Magrebins a les aules. El model de Vic a debat. Barcelona, Eumo Editorial.

COLEMAN, J. (1966). Equality of educational opportunity. Washington DC, U.S. Office of Education.

FERRER, F. (dir.); FERRER, G; CASTEL, J.L. (2006). Les desigualtats educatives a Catalunya: PISA 2003. Barcelona, Editorial Mediterrània.

GONZÁLEZ, I. (2008). Els posicionaments polítics dels joves catalans. Una aproximació en clau lingüística, a Noves SL, Revista de Sociolingüística.

MAMPEL, J. (2001). “Es factors d’elecció d’escola per part dels pares i el paper de les institucions. Anàlisi d’experiències”, a SUBIRATS, J. (coord.) Educació i govern local. La importància del territori i de la comunitat en el paper de l’escola. Barcelona, Ediciones Ceac.

MARTÍNEZ, R. (2008). “Els adjectius “catalufo” i “cholo” com a produccions culturals”, a Noves SL, Revista de Sociolingüística, Hivern 2008.

MORA, J.G. (1996). “Influencia del origen familiar en el acceso a la educación, en la obtención de empleo y en los salarios”, a GRAO, J. i IPIÑA, A. (eds.) Economía de la educación: temas de estudio e investigación. Vitoria-Gasteiz, Servicio de Publicaciones del Gobierno Vasco.

PUJOLAR, J. (2001). Gender, Heteroglossia and Power. A sociolingüistic study of youth culture. Mouton de Gruyter, Berlin-New York.

RAMBLA, X. (2003). “Las desigualdades de clase en la elección de escuela”, en Revista de Educación, nº 330, pàgs. 83-98.

SAN SEGUNDO, M.J. (1999). “La demanda de educación y el origen socioeconómico. ¿Se ha alcanzado la igualdad de oportunidades?”, a Políticas de bienestar y empleo. III Simposio sobre igualdad y distribución de la renta y la riqueza. Madrid, Fundación Argentaria-Visor.

TORRIJOS, A. (2008). “Caracterització sociolingüística dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics”, a Noves SL, Revista de Sociolongüística, Hivern 2008.

Ricard Benito i Pérez
IGOP, Universitat Autònoma de Barcelona

Isaac Gonzàlez i Balletbò
IGOP, Universitat Autònoma de Barcelona; UOC