Amb tot, el major desequilibri el trobem en els municipis castellanoparlants, on hi ha més alumnes en el primer quartil, que no pas al segon quartil (quartil-mitjana), on els catalanoparlants són una minoria força més nombrosa. Pràcticament dos terços dels alumnes estan situats fora del quartil-mitjana. A més, només el 13,2% dels alumnes els trobem en el quartil d’idoneïtat, malgrat que el percentatge podria arribar a ser, potencialment, més del doble. Per tant, en els municipis castellanoparlants la distribució no afavoreix ni la màxima presència possible d’alumnes catalanoparlants a totes les escoles (tots els alumnes en el segon quartil), ni tampoc el model de distribució alternatiu que maximitzés el màxim nombre d’alumnes possible (entre el 25 i el 30%) en el quartil d’idoneïtat. Aquest darrer model de distribució és, a parer nostre, poc desitjable, ja que deixaria a la resta d’alumnes en escoles sense pràcticament presència de catalanoparlants; realitat que ara trobem en el 44,3% dels centres i que passaria a ser d’un 70% aproximadament.

3. Relació(ns) entre la composició lingüística de les escoles i la seva composició social

En aquest apartat dirimim la relació existent entre la composició lingüística de les escoles i la seva composició social –interpretada a partir dels nivells d’instrucció dels pares dels alumnes-. Seguint l’agrupació per quartils utilitzada en l’apartat anterior, en la Taula 4 es pot observar que, en els diferents contextos lingüístics municipals, les escoles situades en el quartil superior presenten uns nivells d’instrucció familiars superiors. Al mateix temps, les escoles amb menor presència de catalanoparlants són també les escoles amb un capital instructiu més baix. Entre les escoles situades als dos quartils centrals també existeixen algunes diferències, però aquestes són menors. Es dibuixa, doncs, una relació clara entre la composició lingüística i la composició social d’aquells centres que presenten una composició lingüística més homogènia, bé perquè les famílies catalanoparlants són molt minoritàries (menys del 25%), bé perquè són molt majoritàries (més del 75%).

Taula 4. Percentatge d'alumnes en els centres segons la seva composició lingüística (per quartils) i el capital instructiu familiar dels alumnes

Tipologia municipis	Capital instructiu familiar	Composció lingüística dels centres (%catalanoparlants
		0-25%	25-50%	50-75%	75-100 %	Total
Municipis castellano-parlants	Estudis obligatoris o menys	58,6	35,5	28	10,8	43
	Estudis postobligatoris	32,7	43,2	50	27,3	38,1
	Estuids superiors	8,7	21,2	22	61,9	19
	Total	100	100	100	100	100
Municipis bilingües	Estudis obligatoris o menys	67,4	49,3	39,7	19,6	39,5
	Estudis postobligatoris	27,3	35,2	33,9	39,2	34,7
	Estuids superiors	5,3	15,5	26,4	41,2	25,9
	Total	100	100	100	100	100
Municipis catalano- parlants	Estudis obligatoris o menys	86,8	62,7	54,6	37	50,7
	Estudis postobligatoris	13,2	22,9	25,8	37,3	29
	Estuids superiors	0	14,5	19,7	25,7	20,3
	Total	100	100	100	100	100

Existeixen algunes diferències significatives en funció del perfil lingüístic del municipi, especialment entre els municipis castellanoparlants i catalanoparlants. Pel que fa a les escoles amb més proporció de catalanoparlants (quartil superior) és en els contextos municipals de majoria castellanoparlant on els capitals instructius del seu alumnat són superiors. Certament, cal ser curós a l’hora d’establir comparacions entre els diferents municipis, atès que els pesos dels diferents nivells d’estudis de les famílies varien entre uns i altres. En aquest cas, però, són justament els municipis castellanoparlants els que presenten un percentatge de famílies amb estudis superiors més baix. Per tant, les diferències apuntades en relació als contextos municipals bilingües i catalanoparlants són especialment destacades.

En els municipis castellanoparlants, podem diferenciar dues lògiques de “replegament” entre les famílies més instruïdes. D’una banda, l’”efecte-fugida” cap a escoles concertades de municipis veïns, i de l’altra, la concentració d’algunes famílies amb un capital instructiu elevat en escoles del propi municipi que gaudeixen d’un elevat “prestigi social”, principalment escoles concertades(10) . En tots dos casos, aquestes dinàmiques de “replegament social” tenen efectes sobre la composició lingüística de les escoles. En el primer cas, la “fugida” a municipis veïns provoca una certa pèrdua de densitat de famílies catalanoparlants al municipi. En el segon cas, la dinàmica de replegament social en algunes escoles del centre de la ciutat dibuixa alguns contextos escolars fortament segregats lingüísticament, amb més d’un 75% de famílies catalanoparlants. Són dues dinàmiques d’elecció de centre que acaben afavorint la generació de contextos escolars amb molt poca presència de famílies catalanoparlants, com a conseqüència de la seva concentració en algunes escoles -bé de dins del municipi, bé d’un municipi veí-. En aquests municipis, una distribució equilibrada dels alumnes catalanoparlants ja dibuixaria uns contextos escolars de minoria catalanoparlants, però aquestes dinàmiques de “fugida” –bé intermunicipals, bé intramunicipals–, deixen la majoria d’escoles amb una proporció marginal –si no inexistent– d’alumnes catalanoparlants.

Fixem-nos ara en les diferencies entre municipis pel que fa referència a les escoles situades en el quartil inferior (és a dir, les escoles amb menys d’un 25% de famílies catalanoparlants). En els municipis catalanoparlants, el capital instructiu de les escoles d’aquest quartil tendeix a ser inferior al de la resta de municipis. Cal destacar que a diferència del que passa en els municipis castellanoparlants, les escoles ubicades en aquest quartil aquí tenen una presència més marginal. Concretament hi trobem escolaritzats el 5% dels alumnes del municipi, mentre que en els municipis castellanoparlants aquestes escoles escolaritzen un 44% de l’alumnat. Si ens fixem en el segon quartil, els nivells d’instrucció també són proporcionalment més baixos que en els municipis castellanoparlants. A més, és en els municipis catalanoparlants on, proporcionalment als nivells d’instrucció mitjans dels municipis, les escoles del quartil inferior es troben més ”infracapitalitzades”.

El fet que les escoles situades en el primer quartil (i també en el segon) siguin minoritàries en els municipis catalanoparlants pot explicar, en part, aquesta major infracapitalització. Amb tota probabilitat, en els municipis bilingües i castellanoparlants les escoles més infracapitalitzades també és troben en aquests dos quartils (especialment en l’inferior), però també hi trobem escoles menys estigmatitzades. En canvi, als municipis catalanoparlants, les poques escoles de majoria castellanoparlant tendeixen a coincidir amb les de menor nivell d’instrucció dels pares. De fet, la coincidència afavoreix l’estigmatització de les escoles, perquè la caracterització referida a l’estatus social dels seus usuaris es reflecteix en una pràctica cultural diferencial (l´ús del castellà) de clara visibilitat social.