De la taula anterior destaca, en primer lloc, el fet que els índexs de segregació difereixen notablement entre uns municipis i altres, i també entre municipis amb un mateix perfil lingüístic. Per tant, si bé és cert que la segregació residencial intermunicipal afecta la segregació lingüística dels alumnes, existeixen altres fenòmens que incideixen de manera clara en la distribució desigual dels alumnes dins de cada municipi, independentment de la densitat de catalanoparlants. A bona part dels municipis els índexs semblen reflectir nivells de segregació considerables. En aquest sentit, és especialment rellevant el contrast entre la segregació lingüística i la que té a veure amb nivells d’instrucció, atès que ens permet percebre la magnitud de la qüestió. La conclusió és força clara: en termes generals, els nivells de segregació lingüística dins dels municipis són un fenomen d’una dimensió no menor que la segregació social. A més, la intensitat de la segregació lingüística i la segregació social tendeix a anar junta, de manera que aquells municipis amb una forta intensitat d’una segregació, també tendeixen a tenir-la de l’altra.(6)

Tot plegat ja ens adverteix, si bé de forma indirecta, de l’elevada probabilitat que la segregació lingüística escolar dins dels municipis estigui fortament condicionada per la segregació social. Aprofundirem en aquesta hipòtesi més endavant.

Més enllà d’aquesta primera lectura genèrica, podem fer algunes apreciacions més concretes. La primera és el fet que els nivells de segregació lingüística més elevats són els relacionats amb les famílies que no tenen com a llengua domèstica ni el català ni el castellà. En aquests casos, si exceptuem sobretot el municipi B (un municipi caracteritzat per tenir una política de distribució d’alumnes d’origen immigrat consensuada per totes les escoles) i el municipi D (amb un volum de població immigrada baix), tots els índex són força elevats i reflecteixen una clara tendència a la concentració de l’alumnat immigrat en poques escoles. En segon lloc, en la majoria dels municipis s’hi detecta una tendència destacable a la concentració de la població castellanoparlant i/o catalanoparlant. A més, a dos dels municipis amb menys nivell de segregació, l’H i el I, s’hi produeix un fenomen que redueix artificialment els nivells de segregació: l’escolarització d’una part de les famílies amb un estatus socioeconòmic mitjà-elevat en escoles concertades de municipis veïns (reprendrem l’argument més endavant). lloc, en la majoria dels municipis s’hi detecta una tendència destacable a la concentració de la població castellanoparlant i/o catalanoparlant. A més, a dos dels municipis amb menys nivell de segregació, l’H i el I, s’hi produeix un fenomen que redueix artificialment els nivells de segregació: l’escolarització d’una part de les famílies amb un estatus socioeconòmic mitjà-elevat en escoles concertades de municipis veïns (reprendrem l’argument més endavant).

Per explicar la intensitat de la segregació lingüística intramunicipal, hem de tornar a referir-nos a la segregació residencial. La segregació residencial explica part de la segregació tant lingüística com social a les escoles de certs municipis (sobretot al municipi G, una de les ciutats més poblades de Catalunya, amb grans diferències sociodemogràfiques entre barris i àrees residencials), però aquesta és només una explicació parcial, i en alguns municipis amb força segregació, una explicació secundària. Sovint, la segregació social a les escoles no és només un efecte, sinó també una causa de la segregació residencial, ja que la decisió familiar sobre el lloc on viure està condicionada per l’ambient sociodemogràfic dels barris i de les ciutats, que tendeixen a certa progressiva homogeneïtzació. Per tant, la segregació residencial, fins i tot quan es correlaciona amb la social,(7) pot no ser-ne tant una causa com, més aviat, una conseqüència, sobretot en un context històric de forta mobilitat residencial com el que s’ha viscut en els darrers anys.

A més, el cert és que la preferència per matricular els fills a alguna escola propera al domicili té poc pes en el cas que l’escola propera no acabi de convèncer, especialment entre les famílies amb un estatus socioeconòmic (i acadèmic) més elevat. En aquest sentit, sovint les apostes familiars per l’escola concertada evidencien clars límits en l’explicació de la segregació per qüestions residencials, sobretot de les segregacions de subgrups associats a estatus elevats (Benito i Gonzàlez, 2008). En la mesura que la composició lingüística i la composició social de les escoles correlaciona, la vinculació explicativa entre la segregació residenciala segregació lingüística perd força. Finalment, molts municipis de dimensió petita i mitjana tenen un mapa escolar que permet, o si més no permetria, polítiques d’assignació dels alumnes molt poc condicionades per la segregació residencial.

Com comença a evidenciar-se en els paràgrafs anteriors, comprendre tant la intensitat com la morfologia de la segregació lingüística escolar passa per fixar-nos en quina mesura la vinculació entre la segregació social escolar i la lingüística és forta. Abans d’entrar-hi, però, presentem una taula de contingència que il·lustra prou bé les característiques dels nivells de segregació lingüística de què venim parlant. En aquesta taula presentem la distribució dels alumnes catalanoparlants entre escoles en base a una agrupació de les mateixes per quartils. En el primer quartil hi trobem les escoles amb menys del 25% d’alumnes catalanoparlants, en el segon les escoles que n’han escolaritzat entre un 25% i un 50%, en el tercer entre un 50% i un 75% i en el quart quartil aquelles escoles amb més d’un 75% d’alumnes catalanoparlants. El tercer quartil l’anomenarem també quartil d’idoneïtat, perquè és aquell que reflecteix el que a priori considerem la proporció mínima necessària d’alumnat catalanoparlant per generar un ús quotidià de la llengua en els entorns informals de l’escola.(8) El quartil en què trobem el percentatge mitjà del municipi d’alumnes catalanoparlants li direm quartil-mitjana.

Taula 3. Percentatge d'alumnes escolaritzats als centres segons la seva composició lingüística (per quartils)

Composició lingüística dels centres (%catalanoparlants)	Tipologia municicipis
	Municipis castellanno- parlants	Municipis bilingües	Municipis catalano- parlants	Total
0-25%	44,3	14,1	5	25,2
25-50%	35,1	15,3	10,6	22,8
50-75%	13,2	42,7	46,6	31
75-100%	7,3	27,9	37,9	21
Total	100	100	100	100

El percentatge de catalanoparlants als diferents municipis oscil•la entre el 34% i el 72%. Així, el fet que les escoles amb menys d’un 25% (primer quartil) i més d’un 75% de catalanoparlants (quart quartil) representin, en conjunt, un 46% del total d’escoles denota ja, d’entrada, un important desequilibri en la distribució de l’alumnat. Però per analitzar amb rigor aquestes dades cal posar-les en relació amb la composició lingüística dels municipis. Presentem les dades agregades per cada tipologia de municipis, atès que responen a perfils de distribució lingüística relativament homogenis, i ens permeten una lectura més sintètica dels diferents escenaris que podem trobar a Catalunya. En l’observació de les dades per cada grup de municipis, els desequilibris segueixen sent notables. Allò que millor ho reflecteix és el fet que a tots tres tipus de municipis menys del 50% dels alumnes estan escolaritzats a escoles dins dels quartil-mitjana respectius (segon quartil en els municipis castellanoparlants, quartil d’idoneïtat en els altres municipis), que són aquells on podríem trobar-hi el 100% dels alumnes del municipi si la distribució fos equilibrada.