|
Taula 1. Mostra
de municipis segons la llengua d'ús domèstic dels
alumnes
Municipi |
Tipologia
de municipis |
Llengua d'ús domèstic |
% català |
% castellà |
% catala
i castellà |
% altres |
Total |
A |
Municipis
catalano-parlants |
59,7 |
16,2 |
12,4 |
11,7 |
100 |
B |
56,2 |
9,5 |
5,5 |
28,8 |
100 |
C |
45,6 |
11,9 |
20,7 |
21,8 |
100 |
D |
43,4 |
29,6 |
29,9 |
6,1 |
100 |
E |
Municipis bilingües |
35,9 |
35,8 |
20,2 |
8,1 |
100 |
F |
35,4 |
32,7 |
21 |
10,9 |
100 |
G |
Municipis castellano-parlants |
16,6 |
59,2 |
14 |
10,2 |
100 |
H |
13,6 |
61,7 |
20,3 |
4,4 |
100 |
I |
11,7 |
61,5 |
25,7 |
1,1 |
100 |
2.
Intensitat de la segregació lingüística i incidència
explicativa de la segregació residencial
Com anirem veient, la variable clau de tota la
nostra anàlisi és el percentatge d’alumnes
que tenen el català com a llengua domèstica, ja
sigui en exclusiva o juntament amb altres llengües (principalment,
el castellà). La raó per prioritzar aquesta categoria
lingüística rau en el supòsit que aquests alumnes
tenen un elevat grau de familiarització amb la llengua
catalana, cosa que en pot afavorir els usos informals entre iguals.
Per tant, hem optat per agrupar el conjunt de casos en els que
el català està present en l’àmbit domèstic
de l’infant, més enllà que també pugui
estar familiaritzat amb l’ús d’altres llengües.
En endavant, en utilitzar la categoria alumnes catalanoparlants
farem referència a aquelles situacions en les quals el
català té presència en l’ús
domèstic (tant si és en exclusiva com si no).
L’anterior tipologia de municipis ja ens mostra
la primera dimensió de la segregació lingüística
de la xarxa escolar catalana: aquella que deriva de les diferències
entre municipis pel que fa al percentatge d’alumnes que
parlen català a casa. Lògicament, la proporció
d’infants amb aquest perfil que podem trobar a cada escola
depèn, de forma clara, del pes que tinguin en el conjunt
del municipi. De la tipologia esmentada (municipis catalanoparlants,
bilingües i castellanoparlants), els dos primers tenen una
mitjana d’alumnes que empren el català a nivell domèstic
superiors al 50%. La mitjana és del 65,7% en el cas dels
municipis catalanoparlants, i del 56,2% en els municipis bilingües.
Per contra, la mitjana és considerablement inferior en
el cas dels municipis castellanoparlants; un 31,4%. Aquesta distribució
dels alumnes ja mostra com en el tercer tipus de municipis el
català és una llengua minoritària. En aquests
municipis, si la distribució d’alumnes catalanoparlants
fos equitativa, en totes les escoles representarien una minoria
de l’alumnat, mentre que si la distribució és
molt segregada, els alumnes catalanoparlants tendiran a concentrar-se
en una minoria d’escoles de majoria catalanoparlant (situació
que, com veurem, és produeix en alguns casos).
Per tant, en bona mesura és certa l’advertència
d’Albert Bastardas respecte a la influència de la
segregació residencial sobre la segregació lingüística
a Catalunya: “La concentració i la quasi segregació
residencial que se’n deriva, de molts individus de llengua
castellana a Catalunya, és un tret característic
de la situació catalana. La composició demolingüística
dels centres escolars situats a les àrees metropolitanes
catalanes reprodueix lògicament la de la societat en general,
i la del barri o zona en concret” (Bastardas, 2002:5). Certament,
existeix una segregació lingüística associada
a la segregació residencial –tant entre municipis
com dins dels mateixos– que condiciona notablement la composició
lingüística dels centres escolars. Però, com
anirem veient, la segregació lingüística de
la xarxa escolar no s’explica només per la segregació
residencial.
Per copsar la intensitat de la segregació
lingüística escolar, començarem emprant els
índexs de segregació. Aquests índexs fluctuen
entre 0 (situació en què no trobaríem segregació,
és a dir, en què la distribució del subgrup
de població analitzada és proporcional a la grandària
de cada escola de l’univers) i 1 (màxima segregació
possible, és a dir, una distribució del subgrup
de població el més desproporcionada possible, concentrant
tots els membres del subgrup en el menor nombre d’escoles
possible). Val a dir que l’índex de segregació
és una mesura eminentment comparativa, que serveix sobretot
per comparar la intensitat del fenomen entre municipis diferents.
A continuació presentem una taula amb alguns índexs
de segregació lingüística i de segregació
social (recordem que anomenem segregació social aquella
que s’origina en funció dels nivells d’instrucció
dels pares) als diferents municipis:
Taula 2. Índexs de segregació
escolar per municipis segons llengua i capital instructiu
Municipis |
Índexs de
segregació escolar |
Segregació
lingüística |
Segregació
social |
Catalano-parlants |
Castellano-
parlants |
Altres
llengües |
Estudis
obligatoris
o menys |
Estudis
Superiors |
A |
0,38 |
0,19 |
0,51 |
0,41 |
0,24 |
B |
0,2 |
0,28 |
0,19 |
0,29 |
0,36 |
C |
0,53 |
0,4 |
0,53 |
0,35 |
0,69 |
D |
0,3 |
0,31 |
0,2 |
0,22 |
0,26 |
E |
0,39 |
0,28 |
0,63 |
0,31 |
0,34 |
F |
0,39 |
0,43 |
0,35 |
0,36 |
0,18 |
G |
0,56 |
0,38 |
0,59 |
0,47 |
0,24 |
H |
0,24 |
0,19 |
0,48 |
0,21 |
0,15 |
I |
0,1 |
0,1 |
0,79 |
0,24 |
0,3 |
|
|