Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Intensitat i caracterització de la segregació a l’escola catalana en clau lingüística, per Ricard Benito i Pérez i Isaac Gonzàlez i Balletbò


CONTINUA


Taula 1. Mostra de municipis segons la llengua d'ús domèstic dels alumnes

Municipi

Tipologia de municipis

Llengua d'ús domèstic

% català
% castellà
% catala
i castellà
% altres
Total

A

Municipis
catalano-parlants

59,7

16,2
12,4
11,7
100
B
56,2
9,5
5,5
28,8
100
C
45,6
11,9
20,7
21,8
100
D
43,4
29,6
29,9
6,1
100

E

Municipis bilingües

35,9

35,8
20,2
8,1
100
F
35,4
32,7
21
10,9
100

G

Municipis castellano-parlants

16,6

59,2
14
10,2
100
H
13,6
61,7
20,3
4,4
100
I
11,7
61,5
25,7
1,1
100

2. Intensitat de la segregació lingüística i incidència explicativa de la segregació residencial

Com anirem veient, la variable clau de tota la nostra anàlisi és el percentatge d’alumnes que tenen el català com a llengua domèstica, ja sigui en exclusiva o juntament amb altres llengües (principalment, el castellà). La raó per prioritzar aquesta categoria lingüística rau en el supòsit que aquests alumnes tenen un elevat grau de familiarització amb la llengua catalana, cosa que en pot afavorir els usos informals entre iguals. Per tant, hem optat per agrupar el conjunt de casos en els que el català està present en l’àmbit domèstic de l’infant, més enllà que també pugui estar familiaritzat amb l’ús d’altres llengües. En endavant, en utilitzar la categoria alumnes catalanoparlants farem referència a aquelles situacions en les quals el català té presència en l’ús domèstic (tant si és en exclusiva com si no).

L’anterior tipologia de municipis ja ens mostra la primera dimensió de la segregació lingüística de la xarxa escolar catalana: aquella que deriva de les diferències entre municipis pel que fa al percentatge d’alumnes que parlen català a casa. Lògicament, la proporció d’infants amb aquest perfil que podem trobar a cada escola depèn, de forma clara, del pes que tinguin en el conjunt del municipi. De la tipologia esmentada (municipis catalanoparlants, bilingües i castellanoparlants), els dos primers tenen una mitjana d’alumnes que empren el català a nivell domèstic superiors al 50%. La mitjana és del 65,7% en el cas dels municipis catalanoparlants, i del 56,2% en els municipis bilingües. Per contra, la mitjana és considerablement inferior en el cas dels municipis castellanoparlants; un 31,4%. Aquesta distribució dels alumnes ja mostra com en el tercer tipus de municipis el català és una llengua minoritària. En aquests municipis, si la distribució d’alumnes catalanoparlants fos equitativa, en totes les escoles representarien una minoria de l’alumnat, mentre que si la distribució és molt segregada, els alumnes catalanoparlants tendiran a concentrar-se en una minoria d’escoles de majoria catalanoparlant (situació que, com veurem, és produeix en alguns casos).

Per tant, en bona mesura és certa l’advertència d’Albert Bastardas respecte a la influència de la segregació residencial sobre la segregació lingüística a Catalunya: “La concentració i la quasi segregació residencial que se’n deriva, de molts individus de llengua castellana a Catalunya, és un tret característic de la situació catalana. La composició demolingüística dels centres escolars situats a les àrees metropolitanes catalanes reprodueix lògicament la de la societat en general, i la del barri o zona en concret” (Bastardas, 2002:5). Certament, existeix una segregació lingüística associada a la segregació residencial –tant entre municipis com dins dels mateixos– que condiciona notablement la composició lingüística dels centres escolars. Però, com anirem veient, la segregació lingüística de la xarxa escolar no s’explica només per la segregació residencial.

Per copsar la intensitat de la segregació lingüística escolar, començarem emprant els índexs de segregació. Aquests índexs fluctuen entre 0 (situació en què no trobaríem segregació, és a dir, en què la distribució del subgrup de població analitzada és proporcional a la grandària de cada escola de l’univers) i 1 (màxima segregació possible, és a dir, una distribució del subgrup de població el més desproporcionada possible, concentrant tots els membres del subgrup en el menor nombre d’escoles possible). Val a dir que l’índex de segregació és una mesura eminentment comparativa, que serveix sobretot per comparar la intensitat del fenomen entre municipis diferents. A continuació presentem una taula amb alguns índexs de segregació lingüística i de segregació social (recordem que anomenem segregació social aquella que s’origina en funció dels nivells d’instrucció dels pares) als diferents municipis:

Taula 2. Índexs de segregació escolar per municipis segons llengua i capital instructiu

Municipis

Índexs de segregació escolar

Segregació lingüística
Segregació social
Catalano-parlants Castellano-
parlants
Altres
llengües
Estudis
obligatoris
o menys
Estudis
Superiors

A

0,38

0,19
0,51
0,41
0,24

B

0,2

0,28
0,19
0,29
0,36

C

0,53

0,4
0,53
0,35
0,69

D

0,3

0,31
0,2
0,22
0,26

E

0,39

0,28
0,63
0,31
0,34

F

0,39

0,43
0,35
0,36
0,18

G

0,56

0,38
0,59
0,47
0,24

H

0,24

0,19
0,48
0,21
0,15

I

0,1

0,1
0,79
0,24
0,3


 
 
   


2 de 6