The doubt appears when questions are asked about the levels of comprehension and expression in Catalan achieved by pupils when they complete compulsory education. According to recent studies, these levels are uneven and can be quite low in some sectors of schoolchildren born in Catalonia or who arrived some time ago. Among recently incorporated pupils, the degree of competence in Catalan is clearly insufficient, particularly if compared with that achieved by young newcomers in other languages in other parts of the world.

The other question that must be asked concerns linguistic practices: how is the fact that almost all schoolchildren understand and can speak Catalan translated into everyday interpersonal use? Everything seems to indicate that, at the end of the '90s, a good proportion of pupils were not actively using Catalan in their informal conversations at break time: during their free time, for every speaking turn produced in Catalan there were two in Spanish. The declared data obtained after these results does not allow us to assume that there has been a substantial improvement in the position of Catalan.

Linguistic behaviour patterns at break time largely reproduce linguistic usages in the pupils' non-family and non-formal-education environment. So, the variables that have been shown to be most important in the configuration of their linguistic practices are language of social networks, the percentage of Catalan- and Spanish-speakers studying at the school and the level of knowledge of oral Catalan in the area.

After that, the most important variables are "language habitually used at home" and "principal teaching language at the school". It must be borne in mind, however, that the fact that almost all teaching is received in Catalan, or partly in Catalan and partly in Spanish, does not shift linguistic practices very much one way or the other. Finally, it seems that a high level of linguistic competence in Catalan is related to speaking Catalan; it is not known, however, whether this is a consequence or a cause.

5. Bibliography

ARNAU, JOAQUIM. «Sobre les competències en català i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà. » LSC - Llengua Societat i Comunicació 1:1-7 (2004). <http://www.ub.edu/cusc/LSC_set.htm>

CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU. Síntesi de resultats. Competències bàsiques, cb 10, curs 2006-2007. Àmbit lingüístic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, 2007a. <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/cb%2010.2007.pdf>

CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU. «Estudi PISA 2006: avançament de resultats.» Quaderns d'Avaluació 9:3-84, 2007b. <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/quaderns9.pdf >

FUNDACIÓ JAUME BOFILL. Equitat, excel•lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Una ullada a l’Informe PISA 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2008.
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_premsa_PISA2006.pdf

GOMÀRIZ I AURÓ, Eva. 2008. "Els usos lingüístics interpersonals dins i fora de la llar de l'alumnat autòcton i immigrant de sisè d'educació primària de Vic." Treball de DEA, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, Barcelona.

GOMÀRIZ I AURÓ, Eva. 2008. "Competència i actituds lingüístiques de l'alumnat de sisè d'educació primària de Vic." Treball per a l'obtenció del DEA, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, Barcelona.

GALINDO SOLÉ, M. Les llengües a l’hora del pati. Usos linguistics en les converses dels infants de primària a Catalunya. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral, 2006.
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1220106-123928/index.html

GALINDO SOLÉ, M. Les llengües en joc, el joc entre llengües. L’ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Lleida, pagès editors, 2008

GALINDO, M. I C. DE ROSSELLÓ. «Potser no anem tan malament. Les dades d’ús lingüístic familiar de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona». Revista de Llengua i Dret. [Barcelona] (2003), núm. 40, p. 267-288.

GALINDO, M. i F. X. VILA. “Usos lingüístics a les hores del pati de les escoles catalanes”. A: GALINDO, 2008. p. 61-120.

TORRES, J. «L’ús oral familiar a Catalunya». Treballs de Sociolingüística Catalana. (2003), núm. 17, p. 47-76

TORRES, Joaquim.. «4. Ús familiar i transmissió lingüística». A Torres, J. (coord.), F. X. Vila i Moreno, A. Fabà, i V. Bretxa i Riera Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya, 2005, pp. 81-108

VIAL, S. i I. CANALS. Llengua i escola a l’ensenyament primari. SEDEC; document no publicat. (2002).

VILA I MORENO, F. X. When classes are over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia. Vrije Universiteit Brussel. Tesi doctoral, 1996.
VILA I MORENO, F. X. «Les polítiques lingüístiques als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana». Revista de Llengua i Dret. [Barcelona] (2000), núm. 34, p. 169-208.

VILA I MORENO, F. X. 2005. «2. Els coneixements lingüístics.» A: J. Torres (coord.), F. X. Vila i Moreno, A. Fabà, i V. Bretxa i Riera. Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.. Barcelona: Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya. Pp. 17-54 (2005)

VILA I MORENO, F. Xavier. 2006. "Una, dues... moltes? Llengües inicials i transmissió lingüística a Catalunya." Pp. 137-155 in Seminari: La multiculturalitat i les llengües, Centre Ernest Lluch -CUIMP, 10 d'octubre 2006. Barcelona: Centre Ernest Lluch - Universitat Internacional Menéndez y Pelayo.