 |
These results have implications for educational and language policies
to support Catalan. The fact that in both Mataró and the
Aragonese border area it is social networks with friends which allow
us to best discriminate between the two groups suggests that the
presence of Catalan in social networks is sufficient for some pupils
who use Spanish with their parents to include Catalan as a language
of identity. Measures to promote Catalan should, therefore, focus
on fostering Catalan and ensuring its use in peer networks. It is
not an easy task, as it is much easier to take measures on a micro-sociolinguistic
level than to intervene in interpersonal use. There are different
areas in which it is possible to influence social networks. The
school is one but extra-curricular activities should not be forgotten:
these provide informal contexts which can help to foster the use
of Catalan. In short, it is not a matter of influencing the individual
behaviour of young people so that they use Catalan but of at least
guaranteeing the free development of social networks in Catalan
at crucial moments of resocialisation and the recreation of social
networks (for example, at the beginning of the school year or at
the transition from primary school to secondary school).
Future studies should look more
deeply into the ways in which social networks may be influenced
and how they are configured from the linguistic and dynamic points
of view (the transition from primary school to secondary, for example).
Such studies should also include other multivariable analyses to
reconsider the relationship between language of identity and other
variables which may be related to it, such as first language, motivation
or media consumption. Lastly, further improvements in statistical
models are called for, so that we can go beyond correlational analysis
(indicating a correlation rather than cause and effect) and determine
the reasons which make an individual identify with one language
or more than one (cf. Torrijos, 2008). In conclusion, the results
of this study are yet another demonstration that the relationship
between language and identity cannot be explained by a single factor;
the complexity of this relationship calls for the joint study of
a series of factors in more than one place and at different times,
so that we can appreciate the dynamics of individual identification
and that of young people in particular.
6.
References
BALDAQUÍ, J. M. La percepció
de la vitalitat etnolingüística pels jóvens de
l’Alacantí. Barcelona: Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
2004.
BASTARDAS, A. Les polítiques de la llengua i la identitat
a l’era “glocal”. Barcelona: Institut d’Estudis
Autonòmics, 2007.
BOIX, E. i VILA, F. X. Sociolingüística de la llengua
catalana. Barcelona: Ariel, 1998.
COMAJOAN, L. La escala de disrupción intergeneracional para
el estudio de la inversión de la sustitución lingüística:
el caso del quechua en el Perú. A: S. Coronel-Molina &
L. Grabner-Coronel (eds.) Lenguas e identidades en los Andes. Quito:
Abya Yala, 2005, p. 83-114.
FABÀ, A. 2005a «Llengua inicial i llengua d’identificació»
A: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya
2003.Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.
Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona, 2005.
FABÀ, A. 2005b «Usos lingüístics i grups
identitaris. Preferències i opinions lingüístiques»
A: Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya
2003.Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.
Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona, 2005.
FISHMAN, J. Reversing language shift. Clevedon: Multilingual Matters,
1991.
FISHMAN, J. Can threatened languages be saved? Clevedon: Multilingual
Matters, 2001.
FUNDACIÓ CONGRÉS DE CULTURA CATALANA. Llengua i identitat.
VII Jornades de debat Llengua i identitat. Cardona, 25 i 26 de novembre
de 2005. Barcelona: Fundació Congrés de Cultura Catalana,
2006.
GARRETT, P, COUPLAND, N. i WILLIAMS, A. Investigating language attitudes.
Cardiff: University of Wales Press, 2003.
HUGUET, À. Language use and language attitudes in Catalonia.
A: Lasagabaster, D. i Huguet, À. (eds.). Multilingualism
in European bilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters,
2007, p. 17-39.
HUGUET, À. i SUÏLS, J. Llengües en contacte i actituds
lingüístiques. El cas de la frontera catalano-aragonesa.
Barcelona: Horsori, 1998.
LASAGABASTER, D. Trilingüismo en la enseñanza. Actitudes
hacia la lengua minoritaria, la mayoritaria y la extranjera. Lleida:
Milenio, 2003.
LASAGABASTER, D. i HUGUET, À. (eds.). Multilingualism in
European bilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2007.
LLOBERA, J. R. La força de la llengua en la identitat nacional.
L’experiència de l’Europa occidental. A: T. Mollà
(ed.) Ideologia i conflicte lingüistic. Alzira: Bromera, 2001,
p. 57-90.
MACINTYRE, P. D., CLÉMENT, R., DÖRNYEI, Z., i NOELS,
K.A. Conceptualising willingness to communicate in a L2: A situational
model of L2 confidence and affiliation. Modern Language Journal,
(1998), núm. 82, p. 545-562.
MAY, S. Language and minority rights. Ethnicity, nationalism and
the politics of language. Londres: Pearson, 2001.
MOLINA GONZÁLEZ, J. L. «El estudio de las redes personales:
contribuciones, métodos y perspectivas». Empiria, Revista
de Metodología de Ciencias Sociales. [Madrid] (2005), núm.
10, p. 71-105.
PAVLENKO, A. i BLACKLEDGE, A. Introduction: new theoretical approaches
to the study of negotiation of identities in multilingual contexts.
A: A. Pavlenko i A. Blackledge (eds.) Negotiation of identities
in multilingual contexts. Clevedon: Multilingual Matters, 2004,
p. 1-33.
PUJOLAR, J. De què vas, tio? Barcelona: Empúries,
1997.
QUEROL, E. “Evolució dels usos i de les representacions
socials de les llengües a Catalunya (1993-2000). Noves SL Revista
de Sociolingüística. [Barcelona] (2008), estiu 2001.
QUEROL, E. (coord); CHESSA, E.; SOROLLA, N.; TORRES, J.; VILLAVERDE,
J.A. Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici
del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord,
Comunitat Valenciana, la Franja i les Illes Balears. Barcelona,
Generalitat de Catalunya, 2007.
RUBENFELD, S., CLÉMENT, R., LUSSIER, D., LEBRUN, M., i AUGER,
R. Second language learning and cultural representations: beyond
competence and identity. Language Learning. [Ann Arbor] (2006) núm.
56, p. 609-632.
STRUBELL, M. Llengua i identitat a Catalunya 2008. Presentació
Powerpoint.
http://www.uoc.edu/portal/catala/la_universitat/sala_de_premsa/noticies/2008/noticia_053.html
SOROLLA VIDAL, N. “El català a la Franja. Any 2003”.
Revista Ripacurtia [Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans
(CERIb)] (2005), núm. 3, p. 239-253.
TABOURET-KELLER, A. Language and identity. A: Coulmas, Florian (ed.).
The Handbook of Sociolinguistics. Oxford: Blackwell, 1997, p. 315
- 326
TORRES, J. (COORD.) i altres. Estadística sobre els usos
lingüístics a Catalunya 2003.
Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Generalitat
de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
Barcelona, 2005.
TORRIJOS, A. “Caracterització sociolingüística
dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics”.
Noves SL Revista de Sociolingüística. [Barcelona] (2008),
hivern 2008, p. 1-17.
VILA, F. X. Identificació lingüística i usos
a Catalunya: algunes dades recents. A: Fundació Congrés
de Cultura Catalana. Llengua i identitat. VII Jornades de debat
Llengua i identitat. Cardona, 25 i 26 de novembre de 2005. Barcelona:
Fundació Congrés de Cultura Catalana, 2006, p. 59-68.
Vanessa Bretxa
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
(UB)
vanessa.bretxa@ub.edu
Llorenç Comajoan
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
(UB) i Universitat de Vic
llorenc.comajoan@uvic.cat
Natxo Sorolla
Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
(UB) i Xarxa CRUSCAT – IEC
natxosorolla@gmail.com
|
