L’esquema també té en compte fenòmens més actuals com la globalització que, com s’explica més endavant, prenen importància per explicar els usos lingüístics dels joves. Així, a través dels canvis socials que implica la globalització (noves formes de relació, immigració, nova oferta lingüística, etc.) els usos lingüístics dels joves es veuen afectats.

Cal remarcar que els usos lingüístics que aquí es consideren estan emmarcats en la realitat catalana. En aquest sentit ens interessa de forma predominant l’ús del català i l’ús del castellà. Això es concreta en joves que quan parlen en qualsevol àmbit o persona utilitzen només o sobretot el català —als quals ens referirem amb el nom de joves catalanoparlants—, joves que utilitzen només o sobretot el castellà —que anomenarem joves castellanoparlants—, i joves que utilitzen ambdues llengües en diferents graus —joves bilingues. Així doncs, és en aquest sentit que en aquest text s’utilitzen els conceptes de catalanoparlants i castellanoparlants, sempre referits als usos d’una o altra llengua

4. L'anàlisi quantitativa: aplicació del model logit(9)

L’aplicació de tècniques multivariables, en aquest cas, busca donar compte del que hi ha més enllà de la simple descripció de les dades de l’Enquesta a joves 2002. L’objectiu de l’aplicació del model logit és identificar la relació entre una variable dependent, usos lingüístics dels joves entre 15 i 29 anys, explicada per una sèrie de variables independents.

L’aplicació dels model logit s’utilitza quan es considera una relació de causalitat: una variable es considera dependent i és explicada per la resta de variables que són independents. El model logit multinomial (10) que ens ocupa té com a variable dependent la llengua dels joves catalans. En un model logit multinomial només es tenen en compte totes les associacions significatives en les quals intervé la variable de resposta sense la interacció de les variables explicatives. Així doncs, aquesta tècnica és molt útil per a models explicatius ja que quan es defineix una influència aquesta no està afectada per la influència de les altres variables del model.

Finalment, per a la realització d’un model més complet es varen realitzar dues aplicacions: en la primer, la variable a explicar és la llengua familiar, i en la segona la variable a explicar és la llengua habitual. En aquest article es mostren les conclusions globals. Les variables de síntesi incloses en els models són:(11)

• Llengua habitual i llengua familiar
• Lloc de residència de l’entrevistat
• Origen dels pares (síntesi del lloc de naixement del pare i lloc de naixement de la mare)
• Nivell d’estudis de l’entrevistat
• Nivell d’estudis dels pares (síntesi de nivell d’estudis del pare i nivell d’estudis de la mare)
• Ús de les TIC (en els resultats l’ús TIC queda eliminada per la resta d’influències)
• Pràctica associativa en l’actualitat

Descripció dels resultats de les variables incloses a l’anàlisi

Els resultats principals d’aquestes variables mostren que la meitat dels joves catalans tenen llengua familiar castellana o majoritàriament castellana (49,6%), el 42,3% tenen llengua familiar catalana o majoritàriament catalana i el 7,1% parla ambdues llengües. Pel que fa a llengua habitual, el 42% dels joves diu usar habitualment el castellà (només o majoritàriament), el 43,7% el català i el 13,7% ambdues llengües.

Complementàriament, a l’Enquesta als joves 2002 es preguntava per usos lingüístics a d’altres àmbits (vegeu taula 2). En general, els usos del català són més freqüents a la feina/institut i a l’hora d’escriure. Els usos bilingües es donen amb més freqüència a la feina/institut i amb desconeguts i l’ús del castellà es dóna més freqüentment a la família. Destaca que la família és l’àmbit menys bilingüe i l’àmbit de les amistats és força bilingüe.

Taula 2. Llengua parlada pels joves en els diferents àmbits i llengua escrita (%)

Font: Enquesta al Joves de Catalunya, 2002. Secretaria General de Joventut.

Quant al lloc de residència dels joves, el 44,7% són de l’àrea metropolitana, el 22,5% resideix a Barcelona ciutat i el 32,9% a la resta de Catalunya. En relació amb el nivell d’estudis de l’entrevistat, cal tenir en compte que molts membres del col·lectiu jove estan estudiant actualment (45,4%). De la resta, un 21,9% han assolit estudis superiors, el 19,9% estudis elementals i l’11,8 estudis mitjans.

En relació amb els pares dels entrevistats, cal destacar amb major freqüència els joves amb pares que els dos membres de la parella han nascut a Catalunya (39,4%), en segon lloc, joves amb pares que els dos membres han nascut a la resta de l’estat (31,8%) i en tercer lloc es troben les parelles mixtes, és a dir, un dels membres ha nascut a Catalunya i l’altre a la resta de l’estat (25,1%). Quant al nivell d’estudis, la majoria dels pares són parelles sense estudis o amb estudis elementals (55,7%), en el 22,7% dels casos un dels membres de la parella té estudis superiors i en el 18,8% dels casos un dels dos té estudis mitjans i l’altre estudis elementals o bé tots dos tenen estudis mitjans.

Finalment, cal destacar que el 44,5% dels joves està associat algun tipus de club o associació. El més freqüent són clubs esportius. D’altra banda la variable creada ús de noves tecnologies de la informació i la comunicació indica que el 53,2% dels joves utilitza 2 o més TIC —ja sigui telefonia mòbil, un ordinador o bé Internet.

Descripció dels resultats de l’aplicació del model logit

A continuació es descriuen les conclusions de l’aplicació de dos models logit: un on la variable de resposta (variable a explicar pel model) és la llengua familiar i un altre on la llengua de resposta és la llengua habitual. D’aquesta forma es pretén construir un model més global.(12)

En primer lloc, cal destacar que en ambdues anàlisis (llengua familiar i llengua habitual) el model s’ajusta satisfactòriament a les dades.(13) A més, no existeixen relacions de més de 2 variables, per tant, els efectes que es descriuen tenen a veure amb la relació entre aquelles dues variables controlant la resta; són efectes directes i no hi ha combinacions de 2 o més variables que influenciïn les variables de resposta. Aquest tipus d’anàlisi dóna compte de la influència d’una categoria de la variable independent (lloc de residència, origen dels pares, nivell d’estudis, etc...) sobre una categoria de la variable dependent o a explicar (llengua amb la família i llengua habitual). És a dir que mostra com el fet de pertànyer a una categoria o una altra influeix en la predisposició a tenir com a llengua habitual el català, el castellà o ambdues.

L'esquema que hi ha a continuació reprodueix de forma gràfica els resultats d’ambdues anàlisis. Les fletxes de color negre indiquen la influència i la direcció d’aquesta; el gruix de les fletxes indica la intensitat de la influència. Per altra banda s’han marcat amb línies discontínues de color verd aquelles influències que han estat explorades amb anàlisis complementàries però que no formen part del model logit perquè aquest només dóna compte de les influències dirigides a la variable dependent (llengua familiar i llengua habitual).

Esquema model logit (variables que influeixen en els usos lingüístics)

Quant al model on la variable dependent és la llengua familiar, cal dir que l’anàlisi confirma la hipòtesi segons la qual la llengua familiar ve explicada per l’origen dels pares, en primer lloc, el nivell educatiu del nucli familiar, en segon lloc, i el nivell educatiu del jove, en tercer lloc. La influència més forta és l’origen familiar. Això vol dir que, quan el lloc de naixement dels pares és fora de Catalunya en els usos lingüístics familiars domina el castellà; quan els pares han nascut a Catalunya en els usos lingüístics familiars domina el català. Aquesta tendència també està influenciada pel nivell d’estudis dels pares i els entrevistats. És així com, a major nivell d’estudis en els usos lingüístics familiars hi ha més ús de la llengua catalana. A continuació es mostra la taula resum dels resultats de l’aplicació del model logit per llengua familiar:

Resum dels resultats del model logit llengua familiar

- L’ identificador correspon al número assignat a l’interacció. L’ interacció és la combinació de categories de les variables independents amb la dependent.
- µ és el valor del paràmetre obtingut del model lògit proposat.

Així, s’observa que l’efecte més intens és el del paràmetre 53 i 56 corresponent a l’efecte llengua familiar i origen dels pares. Dit d’una altra manera en funció del lloc del naixement dels pares hi ha diferències en la llengua familiar.

Al model on la variable de resposta és la llengua habitual, la llengua familiar és la que determina en gran pes la llengua habitual de l’entrevistat. A molta distància, el nivell d’estudis, el lloc de residència i la pràctica associativa determinen la llengua habitual. A més, segons el model resultant la variable que determina una freqüència d’usos TIC queda fora del model ja que tot i que té una influència en la llengua habitual aquesta influència ve donada per la seva relació amb el nivell d’estudis i no per ella mateixa. A continuació es mostra la taula resum dels resultats de l’aplicació del model logit per llengua habitual:

Resum dels resultats del model logit llengua habitual

En aquest cas s’observa que l’efecte més intens és el dels paràmetres 82, 86, 85 i 83 corresponents a l’efecte llengua habitual i llengua familiar. És a dir que en funció de la llengua familiar existeixen diferències en la llengua habitual. Els quatre paràmetres significatius tenen signe positiu i indiquen que quan la llengua familiar és el català la predisposició dels joves a usar habitualment el català és major (paràmetre 82). Alhora destaca el fet que un jove amb llengua familiar català i castellà té més probabilitat de tenir com a llengua habitual el català que no pas el castellà (paràmetre 83).