Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

HIVERN 2008


Caracterització sociolingüística dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics, per Anna Torrijos(1)

   

Aquest article exposa les conclusions d’un treball sobre els usos lingüístics dels joves a Catalunya. L’objectiu final del treball ha estat visualitzar alguns factors d’un model explicatiu del usos lingüístics dels joves catalans prenent com a punt de partida el fet que tot i l'alt grau de competència en català adquirida dels joves a l'escola no es dóna una correspondència en els usos. Per fer-ho s’han combinat tècniques qualitatives i quantitatives utilitzant les dades de dos estudis promoguts per la Generalitat de Catalunya: l’estudi de Grups de discussió per a l'avaluació de la campanya "Dóna corda al català", promogut per la Secretaria de Política Lingüística, i l’Enquesta als joves de Catalunya 2002, promogut per la Secretaria General de Joventut.

Versió per imprimir: Caracterització sociolingüística dels joves de Catalunya: alguns factors que expliquen els usos lingüístics, per Anna Torrijos versió per imprimir en PDF. (200 kb)

         
  in English    

 

Sumari

1. Introducció
2. Metodologia i fonts de dades de la recerca
3. Alguns factors d'un model explicatiu dels usos lingüístics dels joves
4. L'anàlisi quantitativa: aplicació del model logit
5. L'anàlisi qualitativa: els grups de discussió
6. Conclusions
7. Bibliografia

1. Introducció
Els canvis a què s’ha vist abocada la societat catalana en els últims 25 anys han capacitat les noves generacions de joves i d’infants per viure normalment en català: les competències en llengua catalana de la població de menys de 30 anys, segons dades de cens, ja són pràcticament completes. El sistema de conjunció lingüística, en el sistema educatiu, iniciat l’any 1983, ha permès que aquestes generacions realitzin els seus estudis íntegrament en català. Així doncs, segons dades del cens lingüístic de Catalunya,(2) els coneixements de català de la població jove d’entre 15 i 29 anys són molt superiors a la resta de la població, sobretot pel que fa al saber parlar (88,2%), saber llegir (88,8%) i escriure (80,5%).

Taula 1. Coneixements de català de la població a catalunya. Any 2001

  Entén el català El sap parlar El sap llegir El sap escriure
Total població* 94,5% 74,5 74,3% 49,8%
Població d’entre 15 i 29 anys 96,2% 88,2% 88,8% 80,5%

* Població de 2 anys o més
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Cens 2001, Idescat.

Les dades de l’Estadística d’usos lingüístics a Catalunya 2003 (EULC 2003) (3) mostren com els joves de 15 a 29 anys (gràfic 1) tenen el mateix comportament respecte a la llengua inicial (la primera que van parlar a casa), la llengua d’identificació (la que consideren la seva llengua) i llengua habitual (la que usen normalment) que la població general. És així com, en ambdós casos, hi ha un percentatge més baix de persones que tenen el català com a llengua primera però el percentatge augmenta quan parlem de la llengua pròpia i augmenta més encara quant a la llengua d’ús habitual.

Gràfic 1. Percentatge de català com a llengua inicial, d'identificació i llengua habitual(1)

Gràfic 1. Percentatge de català com a llengua inicial, d'identificació i llengua habitual

Se sumen el percentatges de resposta de "només català" i "més català que castellà". Font: Estadística d'usos lingüístics a Catalunya 2003.

En aquest context, el treball realitzat pretén entreveure alguns dels factors que expliquen per què, malgrat la competència alta de català dels joves en l’actualitat, aquests fan un ús menys intensiu o per sota de les seves capacitats. Per fer-ho se centra en els aspectes identitaris i sociodemogràfics que podrien explicar en un esquema simplificat alguns factors que influencien els usos lingüístics del joves catalans.

2. Metodologia i fonts de dades de la recerca

El plantejament metodològic del treball és multimètode, en el qual es combinen tècniques d’investigació qualitatives i quantitatives.

Les tècniques quantitatives poden comptar individus i, per tant, ens ajuden a tenir una caracterització de la societat juvenil. Tot i això, cal tenir en compte els límits de cada tècnica d’explotació de dades quantitativa. La utilització de tècniques qualitatives complementa les dades quantitatives des del moment que aquestes aborden qüestions que no es poden recollir mitjançant una enquesta i expliquen les dades numèriques de forma discursiva. Amb les tècniques qualitatives s’inclou l’espontaneïtat dels entrevistats fent sorgir realitats no esperades inicialment. En aquest treball, s’ha utilitzat una tècnica quantitativa per visualitzar la influència d’algunes variables en l’ús del català, del castellà o d’ambdues llengües. En l’anàlisi qualitativa s’ha analitzat les variables que afloren en l’anàlisi quantitativa i s’ha intentat visualitzar altres factors que influeixen en els usos i que no apareixen en l’anàlisi quantitativa.

Les dades de l'enquesta

Pel que fa a l’anàlisi quantitativa, s’ha utilitzat l’Enquesta als joves de Catalunya 2002, promoguda per la Secretaria de Joventut.(4) Aquesta és una enquesta periòdica als joves de Catalunya realitzada amb l’objectiu de conèixer quina és l’evolució de la seva situació i de les seves condicions de vida.

Aquesta enquesta pren com a univers la població de15 a 29 anys resident a Catalunya que representa un total de 1.454.489 persones segons les dades de l’Estadística de població de 1996. Les entrevistes es varen realitzar de forma presencial al domicili de la persona entrevistada entre el 2 de maig i el 3 del juliol de 2002. La mostra total és de 2.000 entrevistes vàlides. Aquesta grandària de mostra suposa acceptar un marge d'error del +/- 2,2 % per a les dades globals en el cas de màxima indeterminació (p=q=50) per a un nivell de confiança del 95,5%.(5)

A més, per a l’anàlisi del context sociolingüístic de Catalunya, també s’han utilitzat les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de Catalunya 2003 (EULC 2003).

Quant a les tècniques d’anàlisi quantitativa concretes, s’han realitzat anàlisis bivariables per poder arribar a l’aplicació d’un model loglinial, concretament un model logit. Els models loglinials són tècniques d’anàlisi multivariable per a variables qualitatives que faciliten l’estudi de relacions del conjunt de variables. Aquestes són tècniques molt útils per analitzar les relacions entre més de 3 variables, on una taula de contingència seria molt difícil d’interpretar.Aquest model estadístic resumeix i prova hipòtesis per determinar així la significació de mesures d’associació comunes a diverses variables i la influència o efectes d’unes sobre les altres.

Les dades de grups de discussió

L’anàlisi qualitativa s’ha realitzat amb quatre grups de discussió a joves d’entre 15 a 29 anys que es varen portar a terme per a l’estudi sobre l'avaluació de la campanya "Dóna corda al català", promogut per la Secretaria de Política Lingüística.(6) Concretament, en el treball que aquí s’exposa es realitza una anàlisi de contingut de les transcripcions del quatre grups de discussió de joves amb especial atenció a les qüestions que són d’interès per a l’estudi.(7)

De forma sintètica, direm que els grups de discussió són reunions de persones (participants) que estableixen una conversa sobre la temàtica d’interès seguint les directrius del moderador/a. Els participants dels grups no es coneixen prèviament però tenen unes característiques concretes relatives a l’objecte d’estudi. Quant a la formació dels grups, cal destacar que els grups de discussió busquen que en ells hi siguin representades totes les persones implicades en el debat però en cap cas és representatiu del que succeeix en relació amb tota la població. No es busca la representació estadística, sinó tipològica.

En aquest cas, els grups estaven dissenyats segons el grup lingüístic (de llengua habitual catalana, de llengua habitual castellana o que usen ambdues llengües habitualment), la situació laboral (estudiants, primeres feines o feines esporàdiques) i edat (de 15 a 17 anys, de 18 a 22 anys i de 23 a 29 anys). Al mateix temps, s’estableix heterogeneïtat intragrupal quant a: sexe, situació laboral —en alguns casos—, grup lingüístic —en d’altres casos. L’heterogeneïtat intragrupal és important perquè s’estableixi un marc de debat, ja que si fos molt homogeni s’inhibiria la comunicació grupal.

Els grups van ser gravats amb àudio i vídeo per facilitar-ne la transcripció. Així mateix, es varen realitzar amb sales preparades amb aquesta finalitat.

3. Alguns factors que expliquen dels usos lingüístics dels joves

Com ja s’ha indicat, aquest treball s’ha centrat en alguns aspectes sociodemogràfics, identitaris i d’entorn lingüístic que podrien explicar en un esquema simplificat alguns factors que influencien els usos lingüístics del joves catalans. Aquests factors ja han estat assenyalats per diversos autors.(8) En aquest sentit, el treball ha intentat visualitzar a través de dues tècniques combinades la vitalitat de la influència d’aquests factors en l’actualitat.

Entre els factors sociodemogràfics inclosos en l’anàlisi s’hi troben l’edat, el lloc de residència, el nivell educatiu, la situació laboral, el nivell educatiu del nucli familiar i l’origen familiar. Entre els aspectes identitaris (lingüístics i no lingüístics) s’inclou la llengua amb la família, llengua d’identificació, les normes d’ús lingüístic conegudes socialment i les actituds lingüístiques. Pel que fa a l’entorn lingüístic es tenen presents el consum cultural i la pràctica associativa entre d’altres. Cal tenir en compte que algunes variables considerades sociodemogràfiques són també d’entorn lingüístic (el lloc de residència, la situació laboral) i d’altres són identitàries (l’origen familiar entre d’altres).

Des d’una perspectiva sociològica, s’intenta entreveure com s’imbriquen aquestes variables en els contextos històrics i socials dels joves catalans. És així com, en l’anàlisi de les dades quantitatives i qualitatives, es reflexiona sobre la influència de les situacions històriques socials i altres aspectes que caracteritzen la societat catalana actual com són els processos de globalització, la immigració i la situació sociolingüística de la societat catalana.

A continuació, per mostrar de forma simplificada les conclusions del treball, es reprodueix un esquema situant com a element central els usos lingüístics dels joves catalans i al voltant alguns factors que expliquen aquests usos. Som conscients que aquest esquema redueix la realitat a una forma simple de representació i que la realitat social es força més complexa que el que aquí es mostra. Tot i això, l’esquema pretén ser una introducció al que s’explica al llarg del treball i té la intenció d’ordenar les idees que s’exposen més endavant.

Alguns factors que expliquen els usos lingüístics dels joves a Catalunya

Alguns factors que expliquen els usos lingüístics dels joves a Catalunya

Com es reprodueix en l’esquema aquest treball se centra en els següents factors com a variables explicatives dels usos lingüístics del joves a Catalunya: els coneixements, els contextos, les normes d’ús i les actituds lingüístiques. Al llarg de l’article, s’expliquen aquests conceptes i es justifica la seva importància en els usos lingüístics. A banda, s’ha considerat necessari explicitar algunes variables que es tenen en compte per explicar aquests factors i la forma mitjançant la qual influeixen en els usos lingüístics. Així doncs, l’escola i la llar són entorns on es conformen coneixements, actituds, contextos i normés d’ús. El procés de socialització, mitjançant el qual l’individu adquireix normes de conductes, els valors imperants en la societat en què viu i “el món donat per descomptat”, són d’altres variables importants que ajuden a entendre les normes d’ús lingüístic actuals.

 

   


  1 de 5