|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Sumari 1. Descripció Aquests són tres exemples de l’ús espontani, per part de nois d’entre 11 i 16 anys, del llenguatge ètnic dels altres nois. Extracte I Un partit de dobles de badminton entre un grup de bons amics al club juvenil. El Peter (14, noi, d’ascendència anglesa) juga amb el Chris (14, noi, d’ascendència anglesa) contra l’Imran (15, home, ascendència paquistanesa) i el Richard (15, noi, anglès). A la línia 7, fa servir un marcat accent indi quan anota el punt.
Sovint, els adolescent fan servir un anglès amb trets indis, però qualsevol tipus de joc formal (cartes, bàdminton, futbol, criquet, billar) representa un context molt especial. Fora del joc, durant les activitats informals quotidianes (quan fan cua al menjador, quan caminen pels passadissos o pel pati), els parlants bilingües de punjab sovint fan servir un anglès amb trets indis per criticar les irregularitats o infraccions d’altres nois (que portin robes extravagants, que empenyin en les cues, que beguin en parts de l’edifici on no està permès, etc.) En aquests contextos, fora dels jocs, l’anglès amb trets indis funciona com a reflex d’una opinió negativa: evoca connotacions d’incompetència que s’atribueixen a aquests infractors. Aquestes connotacions tenen les seves arrels en els estereotips de “babu” que es van originar durant l’hegemonia britànica sobre la Índia. De vegades, els joves negres, blancs i punjabs feien servir aquesta mena d’anglès “babu” en burles clarament racistes dirigides als joves originaris de Bangladesh (el grup minoritari arribat més recentment). Els joves descendents de blancs anglesos o de negres caribenys gairebé mai es dirigien als seus amics punjabs usant aquest anglès amb trets indis tan crític, ja que sonaria molt racista. En els jocs, tanmateix, això canviava. En el context dels jocs, l’anglès amb estil indi es convertia en un llenguatge amb connotacions positives: es feia servir per fer comentaris, per animar i elogiar (“bon cop”), i, quan es feia servir per indicar la puntuació en bàdminton o un canvi de pal en el blackjack, ajudava tothom a orientar-se. L’anglès amb estil indi encara connotava un distanciament dels principals corrents de la cultura juvenil multiètnica dels adolescents; però, si bé abans això implicava menyspreu, en els jocs aquest distanciament esdevenia molt més altruista i investit d’autoritat: creava una separació entre el parlant i els contendents que maldaven per superar els altres, i permetia posar èmfasi en les regles i els ideals que els jugadors havien de respectar però que, de vegades, resultaven una mica vulnerables degut l’entusiasme per guanyar. Els jocs, a més, era l’únic context en què els joves blancs feien servir sovint l’anglès indi per dirigir-se específicament als seus companys punjabs bilingües. El següent exemple fa referència al crioll: Extracte 2 L’Asif (15, noi, d’ascendència paquistanesa) i l’Alan (15, noi, d’ascendència anglesa) estan castigats a l’hora de dinar. La senyoreta Jameson (uns 25, dona, d’ascendència anglesa), la professora que els ha castigat, ha de sortir de la classe per anar a buscar el seu dinar.
En aquest extracte, l’Asif es queixa que la senyoreta Jameson és a punt de marxar (línia 3), fa un gest inútil (i que passa desapercebut) fent veure que ell també marxa (línia 5) i, a continuació, quan la professora ja ha sortit de la sala i només el pot sentir l’Alan, expressa una burla (imaginària), ridiculitzant la poca alçada de la professora (línies 7-8). La llengua criolla juga un paper significatiu però variable en el discurs de l’Asif, en aquest cas, i resulta complicat saber quan deixa de fer servir la seva parla habitual i passa al crioll o l’anglès dels negres. En la seva darrera mostra de rebel·lia, l’Asif posa un èmfasi especial i marca molt la “L” en la línia 7, tret que recorda una característica de l’anglès dels negres emprat al sud de Londres,(4) i, en la línia 8, combina una pronuncia característica del crioll per a la paraula “not” amb una rapidesa de parla que sovint s’associa amb els intents dels asiàtics i els blancs de fer servir l’anglès dels negres (d’aquesta manera “not gonna grow” esdevé “not'n grow”). Però, en la línia 3, els “dat”, “sad” i “man” resulten més ambigus. Sembla una manera d’expressar-se deliberadament criolla, però també poden ser trets freqüents en la manera de parlar habitual de l’Asif. En l’extracte 1, el canvi que feia el Peter cap a l’anglès amb trets indis era molt clar, però el crioll del discurs de l’Asif sembla tenir una influència més general: arriba a la intensitat màxima en les línies 7 i 8, però també en notem una presència ambigua abans. El fet que la línia que separa el crioll de l’anglès vernacle quotidià es difumini està relacionat estretament amb el fenomen que, per a molts joves, el crioll i l’anglès dels negres representa la diversió i l’exaltació de la cultura juvenil. Com a veu “simbòlica”, el crioll és una varietat lingüística a la que molts adolescents aspiren (un informador fins i tot la va anomenar la “llengua del futur”), i, per això, la barreja de la parla ordinària amb el crioll és molt més estreta que amb les expressions de l’anglès indi. El tercer exemple prové d’una conversa sobre la música bhangra, dels punjabs: Extracte 3 La Sally (15, noia, ascendència anglesa) està amb la Gurmit (15, noia, ascendència índia) i amb algunes de les seves amigues (inclosa la AnonA, una noia blanca) i escolten cintes de música bhangra a l’aire lliure. A la Sally li han dit que la cinta que estan escoltant és de la Lorraine (15, noia, anglesa), que està una mica apartada del grup.
La Sally s’ha aficionat a la música bhangra gràcies a l’Imran, el seu xicot, i hi ha un petit rerafons de competència en la manera en què ella i l’altra noia blanca (AnonA) comenten les diverses cançons bhangra. Alhora, el “oh that” displicent i poc receptiu de la Gurmit reflecteix el fet que els bilingües punjabs sovint són escèptics quan els blancs parlen sobre bhangra. Al voltant de la música bhangra s’ha desenvolupat un moviment complex i prestigiós, en el que els joves punjabs adopten el paper d’hereus i intèrprets de la tradició dels adults. Els coneixements i les habilitats associats amb aquest moviment es consideren massa valuosos per tractar amb generositat les peticions de familiaritat que provenen d’un grup humà amb poques i dubtoses credencials. Tanmateix, moltes noies no punjabs (sobretot noies blanques) semblen encantades d’acceptar el status de novell que comporta per la seva part aquest interès per la música bhangra. De fet, existeix un altre estil de punjab interètnic molt més freqüent entre els nois. El punjab s’ha convertit en part de la llengua i en mostra de la cultura multiracial dels patis de joc, i ja apareixia en variacions de jocs de paraules i bromes documentades pels Opies (1959). Era força comú, per exemple, que els bilingües punjab convidessin els seus amics blancs i negres a respondre a expressions que contenien elements en punjab que superaven els seus coneixements lingüístics, i, per al receptor monolingüe, el repte era copsar la trampa que s’amagava darrere les paraules, derrotant el parlant bilingüe amb una mostra d’enginy i amb una habilitat ràpida i inesperada (els parlants bilingües de punjab deien “digues ‘me tutti khunda’ (trad.: menjo merda)”, o “digues-li a ell ‘meri maadi _______ ’ (trad.: la teva mare és _______ )”. Amb el bhangra, els joves volien acostar-se al cor de la cultura ètnica juvenil i obtenir l’acceptació de la comunitat punjab era molt important. Però en les bromes i jocs, el punjab no era més que un altre element en un camp de joc obert, en el qual els factors clau eren els reptes, la competitivitat, l’astúcia i el triomf. Què estava passant? Els fenòmens d’encreuament lingüístic i d’estilització poden interpretar-se de maneres molt diverses i tenir intencions molt diferents, i el seu significat depèn en part del nivell i el context de la conversa, l’activitat, el marc institucional, la relació entre els participants, etc. Per tant, per poder contestar correctament a la pregunta “què estava passant?”, primer cal observar atentament cada un dels episodis. Un cop fet això (en el meu llibre), ofereixo la interpretació següent. Amb la única i important excepció de l’anglès asiàtic, que es fa servir per burlar-se dels joves originaris de Bangladesh, l’encreuament etnolingüístic i l’adopció d’estils suposen un repte per a l’“absolutisme ètnic” (Gilroy, 1987). L’absolutisme ètnic assumeix que (i) el vessant ètnic d’una persona queda determinat, si no pel seu naixement, sí al menys per les seves primeres experiències en l’entorn de la llar, i que (ii) els trets ètnics són la part més important de la seva identitat, per sobre de gènere, classe, regió, ocupació, etc. L’absolutisme ètnic no reconeix la manera en què la cultura por mantenir-se i, alhora, crear-se de nou durant els interminables processos de la interacció comunicativa. Al contrari, considera les “cultures” com a conjunt estàtic i independent d’unitats ètniques. Si l’absolutisme ètnic realment regís la manera en què els joves conceben el món que els envolta, l’encreuament lingüístic i l’adopció d’estils haurien estat conceptes inacceptables, una forma de conflicte local perpetu. I no ho són. En lloc d’això, l’encreuament normalment genera solidaritat i lleialtat basades en entitats no-ètniques (identitat de barri, de classe, de gènere, d’edat, de paper institucional, d’interessos recreatius, etc.) i, per a molts adolescents, l’encreuament etnolingüístic simbolitza, en certa manera, la comunitat juvenil multiètnica. En aquest sentit, moltes vegades fan referència a l’encreuament lingüístic per il·lustrar el fet que amics procedents d’entorns ètnics diversos són “un d’ells” i formen part de “la seva comunitat”. Però la crítica a l’absolutisme ètnic implícita en l’encreuament lingüístic no significa que l’etnicitat no tingui la seva rellevància. L’etnicitat heretada encara juga un paper molt significatiu en la formació de grups d’amics, i és fàcil reconèixer la seva influència injusta a l’hora d’aspirar a una feina, una educació, una llar i serveis sanitaris. De fet, l’encreuament lingüístic sembla implicar una combinació subtil de respecte i d’indiferència cap a la diversitat ètnica. El respecte per les fronteres ètniques es demostra de dues maneres. D’una banda, en alguns contextos, aquestes fronteres no es creuen. Els adolescents blancs i negres gairebé mai fan servir l’anglès asiàtic per burlar-se dels punjabs, i la majoria dels blancs i els asiàtics eviten emprar el crioll, o ho fan rarament, en presència dels seus companys negres. En segon lloc, l’encreuament normalment només té lloc en moments, activitats i relacions en què les limitacions de l’ordre social habitual es relaxen i en els quals no és possible donar per bones les relacions socials normals. En l’Extracte 1, el Peter fa servir l’anglès asiàtic en un joc formal, en el context del qual les normes de la vida quotidiana s’anul·len parcialment, i que molts estudiosos han descrit com un “cercle màgic”;(5) en l’Extracte 2, el fet que l’Asif faci servir el crioll demostra la seva sensació que s’han infringit les normes de bona conducta; i l’Extracte 3 implica una manifestació musical, context en el que les normes quotidianes també es relaxen fins a cert punt. Aquesta associació íntima entre l’encreuament i l’abstracció de les relacions socials habituals implica que l’encreuament no intenta mostrar que el parlant sigui “realment” negre o asiàtic. No implica que aquesta persona pugui entrar i sortir del llenguatge heretat pels seus amics en una nova mena d’alternança del llenguatge bicultural i oberta. A més, l’emplaçament d’aquests actes en moments fora de les convencions i en espais marginals denota que, en les estructures socials dominants i que els adolescent acaben considerant com a normals, els límits entre ètnies són relativament fixos. D’aquesta manera, l’ús del llenguatge de l’ètnia d’una altra persona per part del parlant implica que el seu dret a fer-ho és només condicional i temporal, i, sobretot, insinua un procés subtil de negociació política com a part de l’encreuament etnolingüístic i de l’adopció d’estils. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|