Les implicacions d’aquestes transformacions en la compressió per part dels joves de la seva identitat nacional i cultural em van resultar evidents quan un noi em va dir que es considerava “més europeu que maltès” perquè la seva família sempre parlava anglès i perquè ell “estava molt influenciat per la cultura, l’actitud i la forma de viure de l’estranger”. Un altre jove es va descriure com a “maltès de nacionalitat, però no de cultura” perquè parlava anglès sempre que li era possible i no cedia davant “els costums tradicionals com anar a clubs de grups musicals locals o ballar música tradicional”. Sembla que aquests joves estableixen la seva identitat cultural en el que perceben com el resultat progressista d’un enfrontament continu entre dues postures essencialistes. En un extrem es troba el passat autòcton, associat en les seves ments amb les tradicions locals irrellevants i amb la llengua maltesa; en l’altre, està el futur, al que s’accedeix mitjançant l’anglès i que s’identifica de manera abstracta com a “societat occidental”, bressol de les noves tecnologies i de les idees progressistes. Es tracta d’una “societat” que els joves han arribat a conèixer principalment mitjançant les pel·lícules, la televisió, els llibres, les revistes i Internet.

Aquestes actituds reflecteixen un procés curiós d’identificació i de formació de la identitat. Fent referència al text d’Anderson Imagined Communities (1991), Hannerz (1996: 21) s’observa com l’existència de comunitats compartides dins una mateixa nació sovint és paral·lela a un fort sentiment de discontinuïtat cultural i lingüística respecte a la resta de nacions. Tota construcció d’una identitat, tal i com afirmen Kennedy i Danks (2001: 3) “exigeix l’evocació de les diferències, la relativització d’un mateix en contraposició amb ‘els altres’, que s’imaginen separats, a fora, i potser fins i tot marginals, inferiors i perillosos”. Sens dubte, aquests patrons s’apliquen a la majoria de joves de Malta que es comuniquen principalment (i, en alguns casos, exclusivament) en maltès, i per als quals el maltès és un tret essencial de la seva identitat nacional. Per a aquest grup, l’ús del maltès “és potser el tret fonamental d’inclusió o d’exclusió” (Mitchell, 2002: 64) i una afirmació de cohesió local i de grup. Un fet que resulta molt interessant és que aquesta distinció essencialista entre local i estranger s’ha complicat amb percepcions i expressions d’identitat de gènere. En descriure la seva investigació en una escola per a nois de Malta, Portelli (2006: 426) afirma que “la preferència de molts nois per l’idioma nacional per davant de l’anglès, i el fet que ridiculitzin aquells que parlen anglès, és la seva manera de fomentar una versió de masculinitat vinculada amb una mostra externa d’orgull patriòtic”.

Al contrari, el que sembla succeir en el cas del nombre molt més reduït de joves per als quals l’anglès és la llengua principal, o que insisteixen a identificar-se primer com a angloparlants, és que consideren “els altres” tot allò que és tradicional i autòcton. La selecció de l’anglès com a llengua principal o única llengua de comunicació ha esdevingut la seva forma de distanciar-se de les limitacions locals i la insularitat, i d’adoptar una identitat més “global” vinculant-se als (i apropiant-se d’alguns dels atributs dels) “estrangers”.

És un factor remarcable que la percepció d’aquests joves del que és local i el que és estranger com a entitats essencialment distintes sigui, en realitat, tant diferent de la realitat de les seves vivències. La història cultural de Malta, l’idioma maltès, i el paisatge dels mitjans de comunicació de l’illa s’han anat perfilant a base de complexes barreges d’influències locals i estrangeres. En aquest context, la preocupació dels joves maltesos per identificar-se principalment com a “europeus” abans que com a “maltesos” (o viceversa) equival a una forma d’expressió de la hibriditat postcolonial.

4. Glocalitat i hibriditat diaspòrica

L’anglès que parlen habitualment els joves que volen identificar-se amb el que no és autòcton és diferent i exclusiu de Malta, i representa un exemple sorprenent de com les influències externes s’incorporen i es transformen en l’àmbit de determinades comunitats. L’anglès de l’illa s’ha modificat i s’ha convertit en una variant d’ús local, amb accent i moltes variants i idiosincràsies locals. Aquest fenomen no és exclusiu de Malta, evidentment, sinó que l’anglès que es parla a Malta és una de les moltes varietats locals (“autòctones”) d’anglès que “apareixen de manera característica en territoris excolonials on les formes de llenguatge excolonial han evolucionat i s’han desenvolupat a la seva manera, independentment de les fonts metropolitanes (Norrish, 1997: 1).

En aquest complex context bilingüe, tant el maltès com l’anglès que es parlen a Malta han experimentat canvis molt significatius. Els préstecs lingüístics de l’anglès al maltès s’han estès molt, l’alternança i barreja dels dos idiomes és molt comú, i també s’ha experimentat una tendència creixent de l’ús de formes híbrides de maltès i anglès. L’anglès, a Malta, sovint presenta una entonació i un accent que han evolucionat a causa del contacte continu i de la interacció regular amb els patrons del maltès parlat. Existeix la tendència a incloure en l’anglès transliteracions de paraules malteses i expressions idiomàtiques que només tenen sentit si es coneix l’original maltès, com és el cas de “I’m going to cut now” (“Ara tallo”) en una conversa telefònica, en lloc de “I’m going to hang up” (“Ara penjo”) (Brincat, 2005). Les frases angleses sovint estan farcides de paraules i expressions malteses, i viceversa. Per exemple, en el curs d’una conversació en anglès: “I don’t think it’s right, u!” (“No crec que sigui adequat, eh!”) (esmentada abans) o “I love shopping, jigifieri” (“És a dir, m’encanta comprar”); i, en el transcurs d’una conversa en maltès: “mhux worth it li tizzewweg” (“no val la pena casar-se”), “Round drinks gieli jqumli fourteen pounds” (“una ronda de begudes sovint em costa catorze lliures”), o “ghandna is-satellite, jigifieri, ghandna xi five hundred channels” (“tenim satèl·lit, és a dir, podem veure uns cinc-cents canals”) (Grixti, 2004: 55, 28-29; 2000: 7).

Tant si es proclamen maltesos, anglesos o una combinació d’ambdues opcions com a tret principal de la seva identitat cultural, la construcció lingüística i l’expressió de la identitat dels joves de l’illa és inevitablement híbrida. Com que aquestes identitats, igual que els idiomes en els quals es construeixen i expressen, prenen elements de diferents tradicions culturals alhora, també s’han convertit en reflexes “de les barreges culturals i els encreuaments complexos que són cada vegada més freqüents en un món globalitzat” (1992: 310). Si entenem la paraula “diàspora” de manera metafòrica (Spencer i Wollman, 2002: 165), les identitats de les que aquests joves volen formar part són identitats sorgides de la diàspora, identitats que (emprant la definició de Brah) són “xarxes d’identificacions transaccionals que engloben comunitats ‘imaginàries’ i ‘fortuïtes’” (1996: 196).

Com hem vist, per als joves maltesos, les comunitats imaginàries “global” i “local” sovint s’associen amb percepcions essencialistes del llenguatge, segons les quals, l’anglès és la porta cap a la tecnologia més avançada i cap al progrés, mentre que el maltès representa la llengua de la tradició i del passat autòcton.

Però aquestes percepcions són, en realitat, molt diferents de les experiències “globals” i “locals” dels joves de l’illa, ja que sovint s’identifiquen i s’expressen mitjançant les varietats mestisses de maltès i d’anglès que es parlen a Malta. En aquest sentit, l’actitud dels joves maltesos envers l’idioma és un recordatori útil del fet que les comunitats imaginàries i fortuïtes “globals” i “locals” són, en si mateixes, l’expressió d’un producte (vegeu Hörschelmann i Schäfer, 2005: 224). També estan “en procés continu” ja que es creen o es neguen en graus diferents en manifestacions socials i lingüístiques de la identitat cultural.

5. Bibliografia

Anderson, B. (1991). Imagined communities: Reflections on the origin and spread of nationalism (2a ed.). Londres: Verso.

Appadurai, A. (1996). Modernity at large: Cultural dimensions of globalization. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Aquilina, J. (1978). Languages in contact in Malta. Journal of Maltese Studies, 12, 45-62.

Badia, Ignasi i Capdevila. (2004). Visió de la situació lingüística a Malta. Noves SL. Revista de Sociolingüística (Primavera-Estiu). URL (consultada al setembre de 2006):http://www.gencat.cat/llengua/noves

Barber, B. R. (1996).Jihad vs McWorld:How globalism and tribalism are reshaping the world.Nova York:Ballantine.

Best, S., i Kellner, D. (2003).Contemporary youth and the postmodern adventure.Review of Education/Pedagogy/Cultural Studies, 25, 75-93.

Borg, A., Mifsud, M., i Sciriha, L. (1992).The position of Maltese in Malta.Article presentat a la reunió d’Experts en Planificació Lingüística, Consell d’Europa, Malta.

Borland, H. (2005).Heritage languages and community identity building:The case of a language of lesser status.The International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 8 (2i3), 109-123.

Brah, A. (1996).Cartographies of diaspora:Contesting identities.Londres:Routledge.

Brincat, J. M. (2005).Maltese:An unusual formula.MED Magazine:The Monthly Magazine of the Macmillan Dictionaries (Febrer).URL (consultada al setembre de 2006):http://www.macmillandictionary.com/MED-magazine/February2005/27-LI-Maltese.htm

Butler, J. (1990).Gender trouble:Feminism and the subversion of identity.Londres:Routledge.

Camilleri, A. (1996).Language values and identities:Code switching in secondary classrooms in Malta.Linguistics and Education, 8, 85-103.

Cassar, C. (2001).Malta:Language, literacy and identity in a Mediterranean island society.National Identities, 3 (3), 257-275.

Crane, D. (2002).Culture and globalization:Theoretical models and emerging trends.A D. Crane, N. Kawashima i K. Kawasaki (Eds.), Global culture:Media, arts, policy, and globalization (pp. 1-25). Nova York:Routledge.

Constitution of Malta. URL (consultada al setembre de 2006):http://docs.justice.gov.mt/lom/legislation/english/leg/vol_1/chapt0.pdf

Giddens, A. Modernity and self-identity:Self and society in the Late Modern Age.Cambridge:Polity.

Grixti, J. (2000).Young people and the broadcasting media:the Maltese experience.Hamrun, Malta:Autoritat de Radiodifusió.

Grixti, J. (2004).Broadcasting and the young adult consumer:Local and global media influences on Maltese youth culture.Hamrun, Malta:Autoritat de Radiodifusió.

Grixti, J. (2006).Symbiotic transformations:Youth, global media and indigenous culture in Malta.Media, Culture i Society, 28 (1), 105-122.

Hall, S. (1992).The question of cultural identity.A S. Hall, D. Held i T. McGrew (Eds.), Modernity and its futures (pp. 274-316). Cambridge:Polity.

Hall, S. (1997).Cultural identity and diaspora.In K. Woodward (Ed.), Identity and difference (pp. 51-59). Londres:Sage.

Hannerz, U. (1996).Transnational connections:Culture, people, places.Londres:Routledge.

Hörschelmann, K., i Schäfer, N. (2005).Performing the global through the local:Globalisation and individualisation in spatial practices of young East Germans.Children's Geographies, 3(2), 219-242.

Kennedy, P., i Danks, C. J. (2001).Globalisation and national identities:Crisis or opportunity?Basingstoke:Palgrave.

Klein, N. (2000).No logo.Londres:Flamingo.

Meyrowitz, J. (1985).No sense of place:The impact of electronic media on social behavior.Nova York:Oxford University Press.

Meyrowitz, J., i Maguire, J. (1993).Media, place, and multiculturalism.Society, 30 (5), 41-48.

Mitchell, J. P. (2002).Ambivalent Europeans:Ritual, memory and the public sphere in Malta.Londres:Routledge.

Murdoch, G. (1996).Concentration and ownership in the era of privatisation.A P. Marris i S. Thornham (Eds.), Media studies:A reader (pp. 91-101). Edinburgh:Edinburgh University Press.

Norrish, J. (1997). english or English?Attitudes, local varieties and English language teaching.TESL-EJ, 3(1), A-2. URL (consultada al setembre de 2006):http://www-writing.berkeley.edu/TESL-EJ/ej09/a2.html

Osgerby, B. (2004).Youth media.Londres:Routledge.

Portelli, J. R. (2006).Language:an important signifier of masculinity in a bilingual context.Gender and Education, 18 (4), 413-430.

Ritzer, G. (2004).The McDonaldization of society (4a ed.).Thousand Oaks, Calif.:Pine Forge Press.

Rollin, L. (1999).Twentieth-century teen culture by the decade:A reference guide.Westport, CT:Greenwood Press.

Sciriha, L., i Vassallo, M. (2001).Malta:A linguistic landscape.Msida, Malta:University of Malta.

Sine, T. (2000).Branded for life.Sojourners Magazine (setembre-octubre).URL (consultada al setembre de 2006):http://www.sojo.net/index.cfm?action=magazine.article&issue=soj0009&article=000912

Spencer, P., i Wollman, H. (2002).Nationalism:A critical introduction.Londres:Sage.

Van der Rijt, G., d'Haenens, L. S. J., Jansen, R. H. A., i de Vos, C. J. (2000).Young people and music television in the Netherlands.European Journal of Communication, 15(1), 79-91.

Joe Grixti
Massey University, Auckland, New Zealand
J.A.Grixti@massey.ac.nz