|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El multilingüisme, un valor emergent, per Marta Rovira i Martínez |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
El que és clar és que s’està produint una revolució en els sistemes de traducció. Aquests sistemes permeten oferir serveis simultàniament en diverses llengües, especialment en els sectors que tenen com a interfície internet, i també hi ha empreses que ofereixen serveis amb un suport tecnològic d’alt nivell. Internet ha fet molt per canviar i accelerar els processos de traducció, fins al punt que ja existeixen un bon nombre d’iniciatives lucratives i no lucratives que aprofiten la capacitat de la xarxa per implicar moltes persones en un mateix projecte i generar traduccions ràpides d’un producte. Softcatalà és un cas emblemàtic en la traducció de programes informàtics a una llengua que no sempre troba versions pròpies en el mercat com el català. Però podríem parlar de com la xarxa facilita que determinades persones es coordinin per traduir la seva sèrie favorita en 24 hores. O com les persones que s’han desplaçat del seu país d’origen continuen formant part d’un mateix univers comunicatiu gràcies als nous formats digitals de la televisió, la ràdio i la premsa escrita. De manera que les persones que conviuen en un mateix territori tenen accés a fonts d’informació de tot el món, en una gran diversitat de llengües. Sens dubte, el mitjà Internet és el que més ha revolucionat aquest canvi tecnològic en l’àmbit del multilingüisme. Segons Ola Persson, fundador del WordFinder Software, en el futur, també els diccionaris seran aplicacions Pocket PC o Palm, i funcionaran per mitjà de subscripcions a Internet. Però el multilingüisme no és exclusiu dels programes informàtics i de l’àmbit digital, sinó que s’estén a altres mercats. La internacionalització de les empreses provoca noves necessitats lingüístiques, tant en la comunicació amb el client com en l’estructura interna, que esdevé més plurilingüe per la incorporació de personal, càrrecs directius, o simplement per la fusió d’empreses de diferents països. Hi ha pocs sectors que, en un àmbit o un altre, puguin deixar d’utilitzar diverses llengües. En aquest sentit és important remarcar que les noves tecnologies han canviat alhora la metodologia i el concepte de treball. És a dir, les empreses de traducció no han canviat només pel fet d’haver incorporat metodologies de treball (traducció automàtica, thesaurus, serveis per Internet, etc.), sinó pel fet d’haver canviat la relació entre llengües. En el sector de la traducció, algunes empreses ja no es limiten a oferir serveis de traducció d’una llengua a una altra, sinó que ofereixen serveis de gestió lingüística, que inclou una visió integral de les diverses necessitats de l’empresa en aquest terreny. 4. Gestionar el multilingüisme des de l’empresa Estem davant d’una nova tendencia en què la planificació i la gestió lingüística estan entrant també a les empreses, i ja no són exclusius de la gestió pública. Aquest pas de la traducció a la gestió lingüística està afavorit per diversos factors, alguns dels quals ja hem esmentat: especialment, un nou context d’internacionalització accelerada, i la introducció de les TIC en els serveis de traducció. Però també hi ha canvis de les mateixes empreses que poden afavorir un major sensibilitat cap al multilingüisme. Especialment les multinacionals, que han adoptat en els últims anys criteris de responsabilitat social, que inclouen també l’atenció per les llengües locals i la diversitat cultural. Malgrat que és molt difícil passar de les bones paraules a les pràctiques reals, el fet és que hi ha un canvi de discurs que avala una nova manera de plantejar els usos lingüístics de les empreses. Els factors que poden facilitar convertir aquest discurs en pràctiques lingüístiques concretes hi són, però caldrà veure com els actors promouen aquest canvi (administracions, empreses més dinàmiques, consumidors). De moment, cal dir que en el món empresarial la gestió lingüística encara no és un fet del tot professionalitzat, de la mateixa manera que l’assumpció del multilingüisme més aviat és percebut en general com una necessitat sobrevinguda i no pas com una estratègia per actuar sobre el client. Les empreses acostumen a actuar sovint per inèrcia. I aquesta inèrcia les porta a complir estrictament amb la legislació (de vegades ni tan sols això), i amb les necessitats “percebudes” de la distribució. Així doncs, si un producte va adreçat a diversos mercats “nacionals” al mateix temps, és usual trobar-lo etiquetat en múltiples llengües, que poden arribar fins a una vintena. Alhora, la centralització de determinats serveis, com l’atenció al client, redueix el nombre de llengües disponibles. Internament, les empreses també tendeixen a reduir tant com poden la diversitat lingüística com a estratègia per agilitzar els tràmits i les reunions internes. El problema és quan aquesta necessitat de reduir la complexitat de l’organització empresarial es converteix en la visió dominant sobre què cal fer amb les llengües. En el futur, les empreses hauran de començar a distingir de forma molt clara els usos lingüístics interns (als quals s’hauran d’adaptar cada vegada més els treballadors) dels usos lingüístics externs (on caldrà adaptar-se al client). És a dir, distingir entre usos instrumentals i usos expressius de les llengües. És a dir, distingir els usos funcionals interns a l’empresa, dels usos que són vehiculats utilitzant fórmules de seducció i de representació en què es busca que el client/consumidor s’hi senti reflectit. Mentre que per als usos instrumentals la política de l’empresa pot consistir a reduir la diversitat lingüística, per als usos expressius caldrà trobar en cada llengua de les múltiples utilitzades una oportunitat per comunicar-se amb el client/consumidor.
Marta Rovira i Martínez |
|
|
