4.3. Semiòtica, iconografia i disseny bilingüe

Trobem una nova il·lustració amb el disseny bilingüe. La Junta de la Llengua Gal·lesa ofereix assessorament als dissenyadors sobre els beneficis del disseny bilingüe. A més, durant els últims quatre anys ha organitzat els Premis al disseny bilingüe que recompensen el millor disseny bilingüe en diferents camps. Aquests premis de disseny, així com la publicitat que se’n fa, beneficia no només als finalistes sinó també a la pròpia imatge de la industria del disseny. Amb el temps, la novetat d’incloure material en gal·lès als rètols publicitaris i informatius s’internalitza perquè cada vegada més empreses i agències adopten una pràctica bilingüe com a opció de normalitat. Aquestes tècniques de normalització segueixen la bona experiència de Catalunya i del Quebec i han tingut un gran èxit a Gal·les. La Secció de màrqueting de la WLB també treballa amb organitzacions per potenciar els avantatges de tenir aptituds bilingües al lloc de treball, a l’educació superior i universitària i a la vida quotidiana.

4.4. El gal·lès al món de la tecnologia

Les aptituds bilingües al lloc de treball, l’execució del disseny de qualitat i la interactivitat depenen de la capacitat i la infraestructura aportades per les Tecnologies de la Informació contemporànies. La WLB ha intentat posar a la disponibilitat de tothom els productes clau relacionats amb les TI de la manera més senzilla possible, amb la intenció d’induir al canvi de llengua davant de les llengües objectiu. Es pretén presentar el gal·lès com una llengua plenament funcional amb capacitat total per desenvolupar les tasques habituals d’una oficina moderna o un entorn educatiu.

La Junta de la Llengua Gal·lesa ha treballat conjuntament amb Microsoft i l'any 2004 es van llançar paquets d'interfície en llengua gal·lesa per a Microsoft Office 2003 i Windows XP.(17)

Entre les aplicacions desenvolupades hi trobem un llistat de termes de les TI disponible a National Database of Terms; eines de traducció disponibles a ‘Total Assistant’;correctors ortogràfics/gramàtics i diccionaris disponibles al corrector lingüístic de Microsoft (només per a Office XP) així com així com Cysgliad, que inclou el CySill, un programa de gramàtica i de correcció ortogràfica per al gal·lès, i el CysGeir, que permet buscar paraules tant en gal·lès com en anglès, des del processador de textos.

Les aptituds lingüístiques es poden perfeccionar a Cymarfer y Gweithle – nivell bàsic/avançat i Cymarfer Colegau – nivell bàsic/avançat, amb moltes més eines disponibles.(18)

5. Conclusió

Hi ha molt pocs estudis i avaluacions del paper que juga el gal·lès dins del sector privat. Ocasionalment, les grans empreses que realitzen enquestes a gran escala sobre el perfil dels seus clients han inclòs preguntes relacionades amb el gal·lès i els serveis bilingües. Però en conjunt, aquestes activitats estan principalment incitades per les consideracions estratègiques de la Junta de la Llengua Gal·lesa, i gran part de les activitats habituals són de baixa intensitat, amb la persuasió amagada d’una xarxa favorable de promotors lingüístics alineats indirectament. L’acció de màrqueting de la WLB ha evolucionat amb la intenció d'atraure públics més específics i augmentar el nivell d’interactivitat i de projectes sostenibles, que la Junta vol impulsar però no necessàriament mantenir a llarg termini. L’objectiu és internalitzar el comportament a l’hora d’escollir una llengua i no crear una dependència addicional a les directives o recursos financers de la WLB. Amb un pressupost anual general de 13 milions de lliures esterlines l’any 2006, la Junta dedica uns 2,1 milions de lliures esterlines al màrqueting. Tant l’equip del Sector privat com la Secció de màrqueting de la Junta són petits en comparació amb el total de recursos humans de la WLB, que ascendeix a 75 persones. Però cada projecte i iniciativa està dissenyat per encaixar dins d'una estratègia global de la WLB on les sinèrgies, les campanyes de reforçament comú i les despeses estan específicament calculades per calibrar-les amb les activitats d'altres seccions de la Junta i dels seus socis principals.

Ja fa un temps que la Junta s’ha adonat que el seu repte principal consisteix en augmentar les oportunitats disponibles per parlar i utilitzar el gal·lès en una gran varietat de contextos i ha assolit un nivell important de transformació de l'escenari lingüístic. Un repte més important és el d’animar la gent a aprofitar aquestes oportunitats i en aquest sentit, el màrqueting, principalment al sector privat, continuarà creixent com un instrument clau del repertori d’activitats de la Junta, seguint les bones pràctiques i aprenentatges de l'experiència dels seus socis europeus de la Xarxa de Planificació Lingüística.(19)

6. Bibliografia

Edwards, V. and Newcombe, L. (2003) Evaluation of the efficiency and effectiveness of the Twf Project, que anima als pares a transmetre la llengua als seus fills. Cardiff: The Welsh Language Board.

Gardner, N. Puigdevall i Serralvo, M. and Williams, C.H. (2000) ‘Language Revitalization in Comparative Context:Ireland, the Basque Country and Catalonia’, a Williams, C.H. (Ed). ‘Language Revitalization:Policy and Planning in Wales’ Cardiff, University of Wales Press. p. 311-61.

Menter a Busnes (1994) A Quiet Revolution:The framework of the academic report. Aberystwyth: Menter a Busnes.

Puigdevall i Serralvo, M. (2006) The Challenge of Language Planning in the Private Sector:Welsh and Catalan Perspectives,tesi doctoral no publicada, School of Welsh, Cardiff University.

Welsh Assembly Government (2003) Iaith Pawb: A National Action Plan for a Bilingual Wales. Cardiff: Welsh Assembly Government.

Welsh Language Board (1998a) 1997-98 Annual Report and Accounts. Cardiff: Welsh Language Board.

Welsh Language Board (1998b) Meeting the Translation Requirements of the National Assembly for Wales, Cardiff: Welsh Language Board.

Welsh Language Board (2001) Marketing in Minority Languages:A Report on a European Workshop on Marketing in Minority Languages held in Porthmeirion, 25-27th June, Cardiff: The Welsh Language Board.

Welsh Language Board (2004) Marketing Strategy. Cardiff: The Welsh Language Board.

Welsh Language Board (2006a) Welsh Language Use Survey. Cardiff: The Welsh Language Board.

Welsh Language Board (2006b) Private Sector Strategy. Cardiff: The Welsh Language Board.

Williams, C.H. 1991 Language Planning and Social Change:Ecological Speculations, a D. Marshall (ed.), Focus on Language Planning:Essays in Honour of Joshua A.Fishman, John Benjamins, Amsterdam, p. 53-74.

Williams, C.H. (2005) “The Role of Para–governmental Institutions in Language Planning”Supreme Court LawReview, Vol. 31, p. 61-83, i també a F.Braën and Y.Le Bouthillier (eds.),Language, Constitutionalism and Minorities/Langues, constitutionliasme et minorities, p. 139-59. LexisNexis Butterworths, Markham, Ontario. ISBN 0 433 45148 3

Williams, C.H. andPuigdevall i Serralvo, M. (2002), ‘Private Sector Initiatives:The Catalan and Welsh Experience of Language Planning’, article entregat a la XLVIII Anglo-Catalan Society Conference, 15-17 novembre 2002, Cardiff University.

Agraïments

M'agradaria agrair l'ajuda de Rhiannon Glynn, de la Junta de la Llengua Gal·lesa, per orientar-me amb el funcionament de les campanyes de màrqueting de la Junta, i a Meirion Prys Jones, el President de la Junta, per les discussions sobre la visió estratègica de la Junta. Tot i que jo sóc membre de la Junta de la Llengua Gal·lesa, les reflexions d'aquest article són merament personals i no reflecteixen necessàriament l'opinió de la Junta de la Llengua Gal·lesa.

Colin H Williams
Language Policy and Planning Research Unit
School of Welsh
CardiffUniversity
illiamsch@cardiff.ac.uk