4. Conclusió

En resum, podem constatar que l’any 2001, la majoria dels treballadors de llengua materna francesa treballaven en francès però que hi ha una proporció notable (52%) que treballaven també en anglès a Montreal. Els treballadors de llengua materna anglesa evolucionen amb més dificultat en el món laboral sense utilitzar una segona llengua: el 63% treballen en francès, tot i que també fan servir l’anglès.

Les persones que tenen com a llengua materna una tercera llengua, per la seva banda, es divideixen entre l’ús del francès i de l’anglès al treball. A més, hem vist que els immigrants recents (1991-2001) utilitzen menys el francès que els seus predecessors arribats entre 1971 i 1990.

El procés de francesització de les empreses, en vigor des de fa uns 30 anys, ha donat els seus fruits:generalment, el francès està més present y s’utilitza més en les empreses certificades que en les no certificades. A més, gairebé la totalitat dels treballadors de llengua materna francesa utilitzen, amb més o menys freqüència, el francès a la feina. Tanmateix, l’anglès ocupa una espai notable en l’àmbit de treball a Montreal, fet que no depèn només de les característiques de l’empresa (llengua dels propietaris, ubicació de la seu central) sinó també de la mundialització dels intercanvis, que imposa a diversos sectors de l’economia limitacions que legitimen, després de més de 30 anys d’aplicació, la política lingüística actual del Quebec.

5. Referències

BÉLAND, P. Les langues du travail dans la région de Montréal en 2001 (Les llengües de treball en la regió de Montreal l’any 2001), Consell Superior de la Llengua Francesa, Govern del Quebec, 2004.

BOUCHARD, P. Les enjeux de la francisation des entreprises au Québec (1977-1984) (Els problemes de la francesització de les empreses al Quebec (1977-1984)), Col.Llegües i societats, Montreal, Oficina de la Llengua Francesa, 1991.

COMITÈ INTERMINISTERIAL SOBRE LA SITUACIÓ DELA LLENGUA FRANCESA, Le français langue commune.Enjeu de la société québécoise (El francès, llengua comuna. Problemes de la societat quebequesa) [Quebec], Ministeri de Cultura i Comunicació, [12], 1996.

CONSELL DE LA LLENGUA FRANCESA, Indicateurs de la langue du travail au Québec (Indicadors de la llengua de treball al Quebec). Edició 1994, Quebec, Consell de la Llengua Francesa, [4], 1995.

MARMEN, L., J.P. SEGUIN i C. JAWORSKI. Test du recensement national de 1998. Analyse des variables linguistiques (Prova del nou cens nacional de 1998. Anàlisi de les variables lingüístiques), Estadística de Canadà :Miméo, 1999.

OFICINA QUEBEQUESA DE LA LLENGUA FRANCESA.Les caractéristiques de la population du Québec :profil de tendances 1991-2001 (Les característiques de la població del Quebec : perfil de tendències 1991-2001), Govern del Quebec, 2005.

OFICINA QUEBEQUESA DE LA LLENGUA FRANCESA.Langue du travail :indicateurs relatifs à l’évolution de la population active et à l’utilisation des langues au travail en 2001 (Llengua de treball : indicadors relatius a l’evolució de la població activa i a l’ús de les llengües en l’àmbit professional l’any 2001), Govern del Quebec, 2006.

QUEBEC (PROVÍNCIA), MINISTERI DE CULTURA I COMUNICACIÓ.La politique québécoise de l’autoroute de l’information :Agir autremen (La política quebequesa de les autopistes de la informació : com actuar d’una altra manera), Quebec, Ministeri de Cultura i Comunicació, 1998.

RAYNAULD, A. i F. VAILLANCOURT. L’appartenance des entreprises : le cas du Québec en 1978 (La pertinença de les empreses: el cas del Quebec el 1978), Dossiers del Consell de la Llengua Francesa, Estudis i investigacions, no 19, Editor Oficial del Quebec, Quebec, 1984.

VAILLANCOURT, F. i L. VAILLANCOURT. La propriété des employeurs au Québec en 2003 selon le groupe d’appartenance linguistique (La propietat dels empresaris al Quebec el 2003 segons el grup de pertinença lingüística), Consell Superior de la Llengua Francesa, Quebec, 2005.

Virginie Moffet
Pierre Bouchard
Pierre.Bouchard@oqlf.gouv.qc.ca