Sumari

1. Introducció
2. El procés de francesització de les empreses
2.1 Presentació del procés de francesització de les empreses
2.2 Els efectes de la certificació sobre l’ús del francès
3. El francès en el món laboral
3.1 La situació al Quebec i a la regió metropolitana de Montreal
3.2 Els treballadors amb una tercera llengua com a llengua materna i els immigrants
3.3 La llengua parlada a casa i l’emprada en el context professional
4. Conclusió
5. Referències

1. Introducció

L’idioma que es fa servir en l’àmbit laboral és una preocupació per a alguns estats des de fa temps.L’any 2003, la Direcció General de la Llengua Francesa i de les Llengües de França, la Generalitat de Catalunya i el Secretariat de Política Lingüística del Quebec van organitzar conjuntament un Col·loqui Internacional sobre les Pràctiques Lingüístiques a les Empreses amb Vocació Internacional (1).Es van tractar, entre altres temes, les dificultats a les que s’enfronten les empreses amb vocació internacional, tant si estan establertes a França, a Catalunya, al País Basc o al Quebec, i les pràctiques lingüístiques habituals en aquests estats.

Dins el seu pla de desenvolupament lingüístic, el Quebec va decidir donar suport al francès i va adoptar la Carta de la llengua francesa l’any 1977. La Carta declarava el francès llengua oficial del Quebec i li atorgava alguns drets fonamentals, com el de poder comunicar-se i treballar en francès.

En la Carta de la llengua francesa, s’han inclòs algunes disposicions referents a la llengua en l’àmbit processional, ja siguin relatives a la llengua de treball (art. 41 a 50), a la llengua de comerç i dels negocis (art. 51 a 71) i a la francesització de les empreses (art. 129 a 154).Les disposicions relacionades amb la llengua de treball que afecten tots els empresaris tracten, entre altres aspectes, sobre l’idioma de comunicació de l’empresari amb els treballadors, l’idioma en el qual es publiquen les ofertes de treball, l’idioma de les convencions col·lectives i l’idioma d’accés a un lloc de treball.Les disposicions relacionades amb la llengua de comerç i dels negocis determinen el marc lingüístic en el que s’han de dur a terme les activitats comercials:tot ha d’estar expressat com a mínim en francès.Aquestes disposicions afecten a la informació escrita destinada als consumidors de bens i serveis (les inscripcions en el producte, els catàlegs, els programes informàtics, les joguines o els jocs, els formularis de comandes, els cartells, etc.).Finalment, les disposicions relacionades amb la francesització de les empreses (disposicions que només s’apliquen a les empreses amb 50 empleats o més) descriuen el procés de francesització al que les empreses s’han de sotmetre.

Tenint en compte tot això, en la primera part de l’article estudiarem l’estat del procés de francesització de les empreses, tal com es descriu en la Carta de la llengua francesa i mirarem d’especificar-ne l’abast. En la segona part, ens centrarem més en l’ús de les llengües en l’àmbit professional, i, especialment, en el paper del francès a Montreal.

2. El procés de francesització de les empreses

El procés de certificació de les empreses, estipulat en la Carta de la llengua francesa i modulat per accions de l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, és únic en el món i, sens dubte, no gaire conegut.

2.1 Presentació del procés de francesització de les empreses

Abans d’obtenir el certificat de francesització, una empresa ha d’analitzar la seva situació lingüística i sotmetre-la a l’opinió de l’Oficina. A continuació, si l’Oficina considera que el francès està prou generalitzat a l’empresa, li atorga el certificat de francesització.En cas contrari, l’empresa (2) ha d’elaborar un programa de francesització adaptat a la seva situació particular i aplicar les mesures correctives que es considerin necessàries seguint una planificació negociada amb l’Oficina a fi d’arribar, en un termini més o menys breu (3) a obtenir el certificat (veieu la il·lustració 1).

Un cop obtinguda la certificació de francesització, l’empresa no deixa de tenir obligacions envers aquest procés. Segons les modificacions afegides a la Carta de la llengua francesa l’any 1993, l’empresa certificada té l’obligació de continuar vetllant per la francesització presentant “a l’Oficina, cada tres anys, un informe sobre l’evolució de l’ús del francès en l’empresa” (Carta de la llengua francesa, art.146).L’esquema següent resumeix les principals etapes d’aquest procés de francesització.

Figura 1. Procés de certificació de les empreses de 50 empleats o més

Quin significat té el lliurament del certificat de francesització?Tenint en compte les etapes descrites anteriorment, resulta evident que el lliurament d’un certificat de francesització constitueix un acte administratiu establert per l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa en favor d’una empresa un cop avaluada la seva situació lingüística (Consell de la Llengua Francesa, 1995: 94). El certificat constitueix, en certa manera, el reconeixement oficial del nivell de generalització de l’ús del francès assolit com a resultat d’una negociació que té en compte els objectius definits per la llei i el context socioeconòmic en el que evoluciona l’empresa avaluada. D’aquesta manera, els treballadors tenen la possibilitat de treballar en francès, tot i que determinades limitacions ambientals o organitzatives poder fer que hagin de treballar també en anglès o en una altra llengua.

Com s’explica aquesta situació?Podem destacar diversos factors.Aquesta situació no és només resultat de les característiques de l’empresa.També pot dependre del context social i d’organització interna en que l’empresa ha d’evolucionar.Entre les característiques pròpies de l’empresa, no podem oblidar, a més de la llengua dels propietaris (Bouchard, 1991), la importància de la situació geogràfica de la seu principal que, en certa manera està relacionada amb l’origen dels propietaris (empresa estrangera = seu principal fora de Quebec) o amb l’idioma dels propietaris (empresa de parla anglesa @ seu central a Montreal o fora de Quebec).

L’activitat econòmica de l’empresa és una altra de les característiques que cal considerar. A més de l’especialització lingüística o ètnica que tendim a atribuir a determinats sectors (Raynauld i Vaillancourt, 1984) (4), es possible detectar també sectors de l’activitat econòmica marcats per un ús més o menys fort de la tecnologia (Consell de la Llengua Francesa, 1995 :indicador 2.7) y, com a conseqüència, un ús més freqüent de l’anglès per part dels treballadors.

La mundialització dels intercanvis i de la informació explica, en gran part, la no certificació (o la certificació lenta) de determinades empreses, sobretot la de les empreses que apliquen el programa des de fa 10 anys (5) o més, i contribueix també a l’ús d’altres llengües diferents del francès con a llengua de treball.Els efectes de la mundialització afecten, entre altres, a les empreses els productes des les quals es fabriquen al Quebec però estan destinats a fora d’aquest territori (com és el cas del sector aerospacial). També se’n pateixen els efectes quan es tracta de productes de l’exterior (Estats Units o Japó) o la fabricació dels quals es fa amb ajuda d’una tecnologia cada vegada més sofisticada (com és el cas dels constructors d’automòbils). Aquest context de mundialització també juga un paper important quan les empreses apliquen les tecnologies de la informació per garantir la gestió dels estocs o de les vendes a distància (a partir de Toronto o de Nova York en el sector comercial, per exemple), per concloure les transaccions financeres destinades o provenint d’altres països (com és el cas del sector financer) i per transferir els plans de treball d’un país a un altre a fi de permetre l’ús de llicencies de programes en emplaçaments ubicats en altres fusos horaris (com és el cas dels productes elèctrics o electrònics).

2.2 Els efectes de la certificació sobre l’ús del francès

La qüestió de la certificació en relació amb l’ús del francès ha estat objecte de diverses avaluacions crítiques per part dels sindicats, els membres del Consell de la Llengua Francesa, el grup de treball tripartit sobre el francès (6), del Comitè Interministerial sobre la situació de la llengua francesa i de investigadores universitaris.Tots ells han arribat a la conclusió que “certificació” i “ús del francès” no són equivalents, que la certificació d’una empresa no significa obligatòriament que el seu personal faci servir el francès a la feina, com a molt és “una condició prèvia per al funcionament en francès, la vida en francès” (Comitè Interministerial sobre la situació de la llengua francesa, 1995: 87). Tanmateix, no podem concloure d’aquestes avaluacions que el procés de certificació no tingui efecte sobre l’ús del francès.

Efectivament, un estudi realitzat l’any 1995 per l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa demostra que, en la regió de Montreal, l’ús del francès es, en general, més elevat en les empreses certificades que en aquelles que no ho estan, tant en l’àmbit escrit (7) (cartells i documentació de treball), les comunicacions escrites dels treballadors (en els formularis o en la redacció dels diferents escrits) o en la comunicació oral tant amb els superiors com entre companys (> 80 % en comparació amb £ 65 %).Per tat, el procés de certificació veritablement influeix en l’ús del francès per part dels treballadors.No es limita només a la francesització del l’entorn escrit (8):fa que els treballadors facin servir més el francès que l'anglès en la comunicació escrita (per omplir formularis o redactar tot tipus de documents) i en la oral en un 87% i 82% de les empreses certificades, respectivament, mentre que aquestes proporcions, en les empreses no certificades, són d'un 67% i un 62%.Contràriament, cal remarcar que el procés de certificació ha produït un efecte molt més limitat en el cas dels programes de software:només un 49% de les empreses certificades, en comparació a un 26% de les no certificades, tendeixen a fer servir més els programes informàtics en francès.

Malgrat tot, sembla evident que hi ha hagut, al menys en el marc del procés de certificació, certa progressió en l’ús del francès com a llengua de treball. Tanmateix, cal tenir present que aquest ús del francès roman fràgil, ja que les altres llengües, especialment l’anglès, es fan servir amb més o menys freqüència en l’entorn laboral, sobretot en la regió de Montreal. En parlarem a la segona part de l’article.

3. El francès en el món laboral

Per primera vegada des de l’any 2001, disposem de dades del cens sobre l’idioma de treball que permeten avaluar amb més precisió l’ús del francès, de l’anglès i dels altres idiomes de treball.