Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Informacionalisme, globalització i trilingüisme. Una anàlisi de l’estadística sobre usos lingüístics a petites i mitjanes empreses de Catalunya, per Amado Alarcón


CONTINUA


5. Conclusions

En el conjunt de la mostra s’observa, agregadament, un predomini de l’ús del català per sobre de castellà i a molta distància de l’anglès. L’ús de llengües estrangeres és, en general, molt baix i sens dubte remet al fet que existeix una marcada divisió lingüística del treball entre els treballadors, de forma que aquells que han de portar a terme comunicacions internacionals encara són una minoria i que aquestes comunicacions ocupen una part molt reduïda del temps total de treball. Només en les empreses de capital estranger, l’anglès arriba a taxes d’ús que fan que aquest idioma es converteixi en un important nou competidor en pràcticament totes les funcions comunicatives per a la llengua catalana, sense que, en aquestes empreses, segons els resultats, resulti afectada la llengua castellana.

L’informacionalisme com a procés que designa les noves formes de treball i organització no té, en general un efecte negatiu sobre la llengua catalana, sinó més aviat positiu. Hem observat com en els perfils amb major intensitat lingüística, és a dir en les empreses on la gestió d’informació i producció de coneixement és més important, augmenta l’ús de català i anglès en detriment de la llengua castellana. L’extensió i reforçament del català en el sistema universitari, que aquesta llengua sigui a Catalunya la llengua de prestigi institucional i que les institucions públiques catalanes siguin un referent en la promoció de les activitats de l’anomenada societat del coneixement haurien de reforçar aquesta tendència en el futur.

Tanmateix, un dels components del procés de globalització econòmica analitzat, l’obertura dels mercats cap a la resta món i la menor dependència del mercat de la resta d’Espanya, han mostrat també efectes positius sobre l’ús del català. El creixement de les exportacions des de Catalunya cap a Europa i el menor pes relatiu del mercat espanyol té també, doncs,efectes positius per al català.

Al contrari, els efectes negatius sobre l’ús del català els hem trobat en dos factors vinculats a la globalització i l’informacionalisme: a) els nous espais comunicatius propiciats per les noves tecnologies de la informació i la comunicació i b) l’origen internacional del capital, i en el primer àmbit castellà i anglès són idiomes molt ben situats, el primer en tant que gran mercat i el segon en tant que principal idioma de desenvolupament tecnològic. L’augment d’intensitat d’aquestes variables mostra, doncs, efectes negatius sobre el català com a llengua local. D’altra banda, l’origen estranger del capital implica noves llengües de coordinació i de prestigi a l’interior de les empreses.

El cas particular del castellà és molt interessant a tenor de les variables observades. És la segona llengua en l’activitat de les empreses analitzades i la creixent intensitat lingüística dels processos així com la internacionalització dels mercats de les empreses catalanes mostren efectes negatius sobre el seu ús. En canvi, la situació positiva respecte a l’origen del capital i les noves tecnologies suposa un comportament ambivalent respecte a la globalització i l’informacionalisme.

De fet, la situació de la llengua castellana no acaba de correspondre perfectament a l’anomenada crisi de les llengües de la modernitat (Graddol, 2004). Perd funcions davant de l’anglès a causa de la regionalització de l’economia europea i per tractar-se de la llengua de referència en la gestió de coneixement a nivell mundial. També perd funcions en el marc de les creixents reivindicacions locals que se situen en el marc del ressorgirment dels nacionalismes a escala global. Però es configura com una de les grans llengües de l’activitat econòmica regional a nivell mundial a Amèrica Central i del Sud i amb grans mercats també a Espanya i els EUA. Precisament, el procés de globalització s’acompanya per la regionalització de l’economia (Unió Econòmica Europea, Mercosur, NAFTA...), fet que proporciona al castellà una situació de privilegi tant perquè és la llengua d’un d’aquests grans mercats, com perquè opera com a pont comercial i cultural entre la Unió Europea i l’Amèrica llatina.

Finalment, la representació que hem fet de les pràctiques lingüístiques a de les petites i mitjanes empreses es podria enriquir notablement distingint de forma analítica les diferents funcions instrumentals de les llengües en el món de l’empresa. Aquestes es poden agrupar de la següent manera: a) llengua corporativa o dels propietaris; b) llengües de coordinació internacional de la producció; c) llengües dels mercats locals de treball, i d) llengües dels mercats de consum i de proveïdors. Aquesta classificació remet a un món socioeconòmic progressivament quadrilingüe, tot i que la divisió lingüística del treball pot ser compatible amb plantilles majoritàriament monolingües o bilingües a causa de l’existència d’una notable divisió lingüística del treball. Monolingüisme que genera el risc de segmentació de les plantilles basant-se en el prestigi de cadascuna de les llengües

6. Bibliografia

Carnoy, Castells, Cohen, Cardoso (1993) The New Global Economy in the Information Age. Reflections on our Changing World. Pennsylvania: The PennsylvaniaStateUniversity

Castells, A. (2003): “Indexplà. Programa d'avaluació de les organitzacions”, Noves SL, estiu.

Charles, M. and Marschan-Piekkari, R. (2002) “Language Training for Enhanced Horizontal Communication: A Challenge for MNCs”, Business Communication Quarterly, 65, 2, 9-29.

Coulmas, F. (2005): “Changing language regimes in globalizing enviroments”, International Journal of the Sociology of Language, 175/176: 3-15.

Graddol, D. (2004): “The Future of Language”, Science, 303: 1329–1331.

Harris, R. (1998): “The Economics of Language in a Virtually Integrated Economy”, New Canadian Perspectives. Changing the Language Landscape. Official Languages in Canada. Quebec: Departament of Public Works and Government Services Canada: 35-88.

Heller, M. (2005): “Language, skill and authenticity in the globalized new economy”. Noves SL, Hivern.

Janssens M, Lambert J, Steyaert C. (2004): “Developing language strategies for international companies: the contribution of translation studies”, Journal of World Business, 39: 414-430.

O'Hara-Devereaux, M - Johansen, R: (1994): Globalwork - Bridging Distance, Culture and Time. Jossey-Bass.

Reich, R. (1991): The Work of Nations. New York: Alfred A. Knopf.

Riera, A. (2005): “Els usos lingüístics a les grans empreses de la distribució alimentària a Catalunya”. Generalitat de Catalunya-Secretaria de Política Lingüística. Els usos lingüístics a les empreses amb vocació internacional. Actes del Col.loqui Internacional Quebec, 9 i 10 de juny de 2003. Barcelona: Departament de la Presidència

Romaní, J.M. (2005): “La variabilitat en els usos lingüístics a les empreses catalanes: factors i tendències”. Generalitat de Catalunya-Secretaria de Política Lingüística. Els usos lingüístics a les empreses amb vocació internacional. Actes del Col.loqui Internacional Quebec, 9 i 10 de juny de 2003. Barcelona: Departament de la Presidència

Solé, C. y Alarcón, A. Garzón, L. y Terrones, A. (2005): Llengua, empresa i integració econòmica:L’intercanvi econòmic com a font de canvi lingüístic. Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials; 32. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Solé, J. Castaño i Díaz, J. (2005): “Política lingüística a les empreses multinacionals i empreses de serveis públics a Catalunya”, Noves SL, hivern.

Amado Alarcón
Amado.alarcon@urv.net

   


5 de 5