En el perfil 2.B, tot i tractar-se d’un grup d’empreses que per definició tenen un elevat tracte amb el públic (personal d’atenció al públic, telefonista, venedor, promoció comercial, comercial extern), les taxes d’ús de català són només lleugerament superiors al perfil 1. Només en les reunions (67,9%) i documentació de treball (59,8%) trobem un ús de català notablement que superior que als perfils anteriors. Tanmateix, l’ús de català en les comunicacions amb l’entorn (61,6%) no té una diferència significativa respecte als perfils. L’ús de l’anglès és molt modest (2,5% a nivell agregat) i mai es fa servir aquest idioma en les reunions de treball. Els perfils 1 i 2.B, per tant, tenen un comportament lingüístic molt similar. El més significatiu és el progressiu transvasament de treballadors de serveis de producció cap a serveis personals i en el context de la terciarització de l’activitat econòmica, però, com veiem, sense que això afecti significativament els comportaments lingüístic.

Els canvis més notables es produeixen quan comparem els perfils 3.A i 3.B. amb els anteriors. Aquests perfils, relatius als analistes de símbols o empreses més intensives en capital humà, són els que, d’acord amb el marc teòric, més estan augmentant en el context de l’informacionalisme. Observem que en aquests perfils s’introdueix significativament l’anglès com a idioma de la formació (4,9% i 5,1%, respectivament) i de la retolació (2,6% i 5,1%).Destaca especialment l’apartat de nous entorns comunicatius on l’ús de l’anglès per a aquests dos perfils se situa en el 6,1% i el 8,3%. D’altra banda, aquest augment en l’ús de l’anglès no va en detriment de l’ús del català. En aquests dos perfils l’ús del català es especialment alt en el desenvolupament del treball, tant en els documents de treball (54,5% i 58,1%), com en les reunions de treball (71% i 73,4%). El castellà arriba a les taxes més baixes en aquests dos darrers indicadors i se situa al voltant del 25% en les reunions de treball.

Quan considerem les noves tecnologies de la informació i la comunicació i les posem en relació amb la intensitat lingüística del treball, observem una relació desfavorable per al català, neutra per al castellà i molt positiva per a l’anglès. L’ús de l’anglès avança des del 4,5% (perfil 1) fins al 8,3% (perfil 3.B) en els nous entorns comunicatius que propicien les noves tecnologies. Com més qualificada és la feina a desenvolupar més dificultat per desenvolupar-la normalment en català. Aquesta tendència general es fa especialment visible en el programari informàtic, àmbit en què l’ús del català minva notablement en favor del castellà i de l’anglès.

Taula 4. Distribució del comportament lingüístic segons intensitat lingüística.
Nous entorns comunicatius

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta sobre usos lingüístics a petites i mitjanes empreses a Catalunya.

Finalment, en aquest apartat cal indicar que les empreses de perfil 3 (tant A com B) són les que més avantatges i inconvenients troben per a usar català, fet que no és impediment perquè el català sigui la llengua més emprada. La centralitat del llenguatge per a aquestes empreses fa que l’ús dels diferents idiomes tingui un component més raonat en funció de variables competitives i no una simple adaptació irreflexiva a l’entorn.

Taula 5. Creu que a la seva organització utilitzar el català té avantatges/ inconvenients?

4.2. Origen del capital

En la següent taula s’observa que els usos més elevats de català es donen quan els propietaris de l’empresa són catalans (57,7%). En aquest cas el castellà (36,8%) té un ús relativament baix, i l’ús de l’anglès (2%) és molt baix . Fins i tot, en els nous entorns comunicatius, l’ús de l’anglès no supera el 4%. El fet que el capital de l’empresa sigui majoritàriament de la resta d’Espanya produeix un notable augment en l’ús del castellà, en detriment, fonamentalment, del català. En aquesta categoria l’ús del castellà es redueix fins al 40,1%. L’augment del castellà és notable: del 36,8% al 53%. La variació en anglès és poc significativa,amb un augment de l’1,3%.