Per examinar l’efecte de la intensitat lingüística del treball sobre els comportaments lingüístics de les empreses, partim de la tipologia de la següent taula.

Taula 2. Tipologies de perfil lingüístic

Font: adaptat a partir de qüestionari multilingüe per a petites i mitjanes empreses.a Catalunya. Adaptació del qüestionari que s’utilitza al’Estadística sobre usos lingüístics a institucions públiques,2003 EULIP-2003 i Reich (1991).

Hem agrupat les empreses de la mostra segons la seva similitud amb cadascun dels perfils. El qüestionari interrogava els directius sobre la proporció de treballadors de cada perfil. En 718 de les 754 empreses teníem dades suficients per assignar un perfil principal a cada empresa, tot i que percentatges inferiors de treballadors. Es tractava, doncs, d’obtenir unes tipologies d’empresa que reflectissin els perfils majoritaris de treballadors en cada una d’elles. Obtenim cinc perfils d’empreses, cadascuna amb un perfil lingüístic majoritari. En cada perfil d’empresa s’ha de considerar que entre el 20 i 35% de les plantilles posseeixenun perfil lingüístic diferent del majoritari. Els perfils d’empresa reflecteixen, doncs, l’especialització en la producció de coneixement de cada grup d’empreses.

4. Resultats

4.1. Intensitat lingüística del treball i usos lingüístics

En la següent comparació de mitjanes observem que com més intensitat lingüística del continguts del treball, major ús de anglès i català i menor ús de castellà. Si ens fixem en la primera fila, la síntesi dels 29 indicadors principals, l’ús de català augmenta del 51,4% (perfil 1) al 55,2% (perfil 3.B). El retrocés del castellà és notable, del 42,6% al 36,9%. En canvi, la presència de l’anglès quasi es duplica entre el perfil menys intensiu i el més intensiu, des del 2,2 al 4,1%, encara que es manté en nivells molt baixos. Aquestes tendències són especialment evidents en el que fa referència a la formació, i el desenvolupament del treball, fonamentalment, documents de treball i reunions de treball.

Taula 3. Distribució del comportament lingüístic segons intensitat lingüística (*)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’enquesta sobre usos lingüístics a petites i mitjanes empreses a Catalunya.

(*) Cada dada correspon al percentatge mig d’ús d’una llengua entre un perfil d’empreses segons la seva intensitat lingüística. Es demanava als entrevistats que la suma de les diferents llengües per a una funció o indicador havia de ser el 100%. La suma català+castellà+anglès no és 100% en la taula donat que es podien indicar d’altres llengües. També hi havia la possibilitat de que l’indicador observat no tingues significat lingüístic.

En referència al perfil 1, on trobem plantilles majoritàriament formades per personal que desenvolupa serveis rutinaris a la producció, observem la menor presència d’anglès de tots els perfils i una de les taxes més altes d’ús de castellà. Són significativament alts els percentatges de documents de treball en castellà (53,1%) ide les reunions de treball (43,4%). L’anglès no és present pràcticament en cap document ni reunió de treball (0,2% i 0,3%).

Les tendències a l’augment de l’ús de català i anglès són pràcticament lineals des del perfil 1 fins al perfil 3.b. amb l’excepció del perfil 2.A. En aquest perfil, trobem poques empreses (28) en comparació amb la resta de perfils, i els casos poden ser poc representatius. Si considerem en detall les dades de l’enquesta i les característiques del treball desenvolupat en aquestes empreses trobem un elevat nombre d’hotels (8), serveis de neteja (2) així com serveis de comunicacions (2) amb ubicació a Barcelona i que donen cobertura a grans empreses que operen al conjunt de l’Estat. Destaca, doncs, en aquestes empreses el baix ús de català i un ús de l’anglès per sota de la mitjana. Hem de considerar que els directius en sectors com l’hostaleria i, fins i tot en serveis de comunicacions com ara els call centers o els serveis privats de correus, que tenen un contacte molt pautat amb els clients, poden haver classificat els seus treballadors sota aquest perfil. De fet aquests sectors són freqüentment considerats des de la sociologia del treball com sectors on el reclutament de població catalana és difícil i, sobretot en els darrers anys, proclius a la contractació de població al·lòctona, especialment procedent d’Amèrica Llatina.