L’anglicització de l’educació superior de vegades es compara amb la situació del passat, quan la Universitat de Leuven era bilingüe i, abans d’això, monolingüe en francès. Els opositors de l’extrema dreta fins i tot van reciclar l’eslògan “Leuven Vlaams” (flamenc de la Lovania) per a una manifestació del 2003. Originalment, aquest eslògan s’havia utilitzat durant una manifestació de 1966 amb la pretensió de donar un caràcter més flamenc a la Universitat de Leuven i tingué com a conseqüència la divisió de 1968. Tanmateix, l’escenari general ha canviat significativament des de la primera vegada que es va utilitzar l’eslògan. El neerlandès està fortament arrelat en l’educació superior i el benestar econòmic de Flandes ha atorgat a la llengua una posició més forta, tant en l’escena nacional com internacional. En segon lloc, la posició del francès és diferent de la de l’anglès. L’anglès no és una llengua oficial a Bèlgica i no depèn d’un grup de parlants natius. A més, és el caràcter internacional de l’anglès, sobretot en el món acadèmic, el que ha donat peu a l’educació superior en anglès, i no pas una posició nacional forta, com en el cas del francès. (4) Finalment, el camp de l’educació superior ha evolucionat, i s’ha tornat cada vegada més internacional, tant en l’àmbit de la recerca com de la mobilitat dels estudiants.

Recentment, el ministre d’Educació flamenc, Frank Vandenbroucke, ha advertit que no s’ha de confiar excessivament en el plurilingüisme flamenc. Per contra, s’hauria d’estar atent a mantenir el grau de plurilingüisme o fins i tot incrementar-lo. Aquesta petició d’atenció és una reacció a la publicació d’informes internacionals que revelaven que Flandes, tot i ensenyar 2,6 llengües estrangeres per estudiant, és superada per Luxemburg (3,3) i Finlàndia (2,8). (5) Els darrers anys, altres països europeus (i la comunitat francesa) han augmentat considerablement els esforços orientats a l’aprenentatge de llengües estrangeres, sobretot en l’educació primària.

La posició de Flandes respecte a l’adquisició d’una llengua estrangera a una edat primerenca està a punt de canviar, probablement perquè ara el francès és obligatori en l’educació primària (l’1 de setembre de 2004) i que augmenten les possibilitats d’ensenyar una altra llengua estrangera a aquest nivell.

A més, a Flandes l’escolarització a la llar d’infants o la primària que inclogui immersió en una llengua estrangera és un tema tabú des de fa temps. Tanmateix, l’èxit recent d’iniciatives semblants a la comunitat francesa (la immensa majoria tria el neerlandès com a llengua d’immersió) ha reactivat també a Flandes el debat sobre la immersió o la iniciació en una llengua estrangera a Flandes. Diversos membres liberals del parlament, com ara l’antic ministre d’Educació, han sol·licitat que es fomenti la formació plurilingüe a tots els nivells, per tal de mantenir una posició als primers llocs del rànquing europeu quant a competència en llengües estrangeres (Vanderpoorten et al. 2005).

Des de setembre de 2004, les escoles flamenques poden organitzar la iniciació a una llengua (no immersió) des d’una edat primerenca en francès. També poden organitzar una iniciació semblant en altres llengües, sempre que també hi hagi com a mínim iniciació en francès. L’objectiu principal d’aquests projectes no és ensenyar la llengua sinó fer que els alumnes s’hi familiaritzin. No es donen recursos addicionals a les escoles que ofereixen aquesta iniciació a una llengua als seus alumnes. Les escoles que organitzen aquests cursos les consideren un valor afegit per al futur dels seus alumnes.

2.3. Unir forces: la cooperació amb les institucions estrangeres

Per tal d’afrontar els reptes de l’ensenyament d’idiomes en un món globalitzat, Flandes s’ha adherit a algunes iniciatives existents en aprenentatge d’idiomes o mobilitat, sobretot en l’àmbit europeu.

El més evident és el marc d’intercanvi d’alumnes Erasmus-Sòcrates de la Unió Europea. Diferents subprogrames fomenten l’intercanvi d’oportunitats a tots els nivells d’escolarització. Una altra iniciativa belga és el Prints Filipsfonds, (6) que dóna suport a programes d’intercanvi entre les tres comunitats belgues, i fomenta així la interacció entre si. La sola existència d’aquest programa d’intercanvi il·lustra fins a quin punt l’educació ha esdevingut una competència federalitzada a Bèlgica.

A més d’aquests marcs d’intercanvi, hi ha institucions en llengua estrangera que ofereixen suport als professors flamencs de llengua estrangera, en formació de professorat o posant-los a disposició materials per al curs.

Per a l’organització del Dia Europeu de les Llengües 2005 (26 de setembre), es va signar un protocol que incloïa la cooperació amb instituts de promoció de llengües estrangeres com ara el British Council, el Goethe Institut o el servei cultural de l’ambaixada francesa, com també associacions de professors de francès, anglès i alemany i Roeland, una organització sense ànim de lucre per a un ensenyament i un aprenentatge creatius dels idiomes (Vlaamse Gemeenschap 2005). Aquest protocol pretén ser un punt de partida per reflexionar dins de les tres comunitats lingüístiques sobre temes com el Marc de Referència Comú Europeu (proposat pel Consell d’Europa), les accions quant a llengües o els programes d’intercanvi per a professors natius.

A més, hi ha acords amb països concrets, per exemple el Marroc. Inclouen, per una banda, serveis per a nens marroquins (o nens d’origen marroquí) a Bèlgica i, per l’altra, l’intercanvi de “bones pràctiques” en temes com, per exemple, TIC a la classe. L’OETC (Onderwijs in eigen taal en cultuur - Classes en la pròpia llengua i cultura) era un dels temes discutits. Per portar a terme el programa, com també iniciatives semblants per a d’altres llengües, el govern prefereix professors belgues d’origen estranger, més que professors estrangers. Els professors que fa temps que viuen a Bèlgica es consideren més adequats per orientar els estudiants, per tal com coneixen la societat, la cultura i el sistema d’educació belga.

3. Conclusió

L’actitud de Flandes envers l’aprenentatge del llenguatge pot semblar complex al món exterior. Per raons polítiques i geoeconòmiques, Flandes és força protectora amb la seva llengua materna, el neerlandès, però alhora té una sòlida tradició d’aprenentatge de llengües estrangeres. És important tenir els dos aspectes en compte per comprendre correctament l’actitud de Flandes.

Per mantenir els elevats criteris d’aprenentatge de llengües estrangeres, Flandes està adaptant gradualment el seu sistema d’educació. Això inclou cooperar amb institucions estrangeres i l’inici primerenc de l’ensenyament d’una llengua estrangera.

Com a regió multicultural, situada al centre d’Europa, Flandes ha de trobar formes adequades d’ajudar els estudiants d’origen estranger a viure en una societat de parla neerlandesa, respectant alhora els seus antecedents i les seves necessitats específiques de llengua.

L’ensenyament d’una llengua estrangera als joves flamencs, per altra banda, evoluciona en resposta a les expectatives i les possibilitats europees. Ho fa dins del marc de la legislació belga sobre llengües i amb el rerefons d’una relació canviant, tant amb la comunitat francesa com amb la comunitat internacional.

4. Bibliografia

Clijsters, W. “Vreemde talen in het Vlaamse Bedrijfsleven, met een speciale aandacht voor de Limburgse en Vlaams-Brabamtse KMO’s”. Romaneske (2002), 4, pàgs. 2-6.

Consejería de Educación y Ciencia en Bélgica. La enseñanza del español en Bélgica, 2002. http://www.sgci.mec.es/be (últim accés el 30/09/2005).

De Cock, B. Instituciones españolas y francófonas de cara a la difusión de la lengua. Su radio de actividad en Bélgica, Estados Unidos y Canadá. KULEUVEN (tesis de máster no publicada), 2003.

Deprez, K. “Toward a Pan European Language Policy of the European Union. What can we learn from our Flemish/Brussels/Belgian experiences? A Sociolingüística (2000).

Hambye, P.; Lucchini, S. “Diversité sociolinguistique et resources partagées. Regards critiques sur les politiques d’integration linguistique en Belgique”. Noves SL. Revista de Socioling¨´istica, (2005). Primavera-verano, http://www.gencat.cat/llengua/noves (últim accés el 30/09/2005).

Kenniscentrum Statistiek, Nemen Vlamingen deel aan bijkomende opleidingen?, 2002. http://aps.vlaanderen.be/satatistiek/dossier/stat_dossiers_opleidingen.htm (últim accés el 30/09/2005).

Kenniscentrum Statistiek. Statistich jaarboek van het Vlaams onderwijs 2003-2004, 2004. http://www.ond.vlaanderen.b/onderwijsstatistieken/2003-2004/jaarboek/jaarboek.htm (últim accés el 30/09/2005).

Lamarcq, D.; Rogge, M. De taalgrens:van de oude tot de nieuwe Belgen. Leuven. Davidsfonds, 1996.

Statbel. FOD Economic - afdeling Statistiek, Bevolkingsstatistieken, 2005. http://statbel.fgov.be (último acceso el 30/09/2005).

Vanderpoorten, M.; Van Baelen, Gilbert; Gatz, Sven; Hermans, Margriet. Meer talen, meer kansen, 2005. http://www.marleenvanderpoorten.be/documents/word-documenten/nota-meertaligheiddefinitief.doc (últim accés el 30/09/2005).

DAB. Tertio Eindverslag: bevindingen categorie “onthaalbediende secretariaatsmedewerker”, 1998.

Vandenbroucke, Frank. Meertaligheid, gelijke kansen en kwaliteit. Hoe ook inzake talen goed zijn voor de sterken en sterk voor de zwakken? Maandag 28 de setembre de 2005, 2005. http://www.ond.vlaanderen.be/schooldirect/BL503/taalplanspeech.doc

(último acceso el 30/09/2005).

Vlaamse Gemeenschap. Beleid Onderwijs en Vorming. Ondertekening protocol - Europese dag van de talen, 2005. http://europa.eu.int/scadplus/leg/en/cha/c11028.htm

(últim accés el 30/09/2005).

Llibre blanc sobre educació i formació. Teaching and learning - towards the learning society. http://europa.eu.int/scadplus/leg/en/cha/c11028.htm. (últim accés el 30/09/2005).

Barbara De Cock
Departament de Lingüística, Katholieke Universiteit Leuven (Leuven, Bélgica)
barbara.decock@arts.kuleuven.be