Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


El programa d'integració lingüística en català ''Voluntaris per la llengua'': dades per a l'avaluació, per Joan Solé Camardons, Jonatan Castaño i Agustí Díaz


CONTINUA


Taula 5. Factors i contextos que condicionen l’èxit o el fracàs dels aprenents del programa “Voluntaris per la llengua”

  Dades quantitatives Dades qualitatives
Factors d'èxit

Inicialment ja tenen un cert coneixementcatalà.

Un nombre mínim de trobades o d’hores dedicades al programa.

Han fet més de 15 hores de conversa.

Els aturats que busquen feina tenen més probabilitats.

Parlava “una mica” de català abans de començar.

“Ha fet moltes hores”.

Encara es continua veient amb el voluntari.

Té molt bona relació personal amb la parella lingüística: manté una relació amistosa.

Tenen o construeixen una xarxa de coneguts o amics catalanoparlants.

La majoria dels aprenentss’inscriuen per raons instrumentals vinculades al mercat laboral.
Factors de fracàs
No saben parlar català.

Han fet menys de 15 hores de conversa.

Els ocupats disposen de menys temps.

No té coneixements de català.

No té coneixements de castellà.

Per manca de regularitat no va completar el programa.

Per qüestions de feina va haver d’abandonar el programa.

7. Conclusions i orientacions

1. El programa “Voluntaris per la llengua” ha mostrat que més del 60% dels aprenents ha après a parlar en català i ha augmentat molt o bastant l’ús d’aquesta llengua en la seva vida quotidiana per mitjà de la creació de nous contextos lingüístics i l’aparició incipient de noves normes d’ús lingüístic.

2. Aquest programa té una gran potencialitat per a la consolidació de noves normes lingüístiques que potenciïn l’ús interpersonal de la llengua catalana tant entre els aprenents no catalanoparlants com entre voluntaris catalanoparlants. Entre aquestes normes destaquem: “parla en català a persones no catalanoparlants” o “parla en català sense vergonya”, situacions vinculades a alguns dels eslògans de la campanya “Dóna corda al català”.

3. El programa té una bona acollida entre la immigració recent, però cal tenir present que hi ha alguns col·lectius poc o gens representats entre els aprenents. Caldria millorar la difusió del programa entre les entitats ètniques o d’immigrats més representatives de cada col·lectiu o bé entre les federacions d’entitats que cada vegada tenen un paper més rellevant.

4. Cada parella lingüística fa un mínim de 10 hores de conversa. Aquest temps és clarament insuficient per a adquirir uns coneixements bàsics. Els aprenents amb més èxit sociolingüístic han fet més de 20 hores de conversa. Recomanem augmentar el nombre mínim d’hores o almenys informar els aprenents i voluntaris sobre la conveniència i l’adequació d’establir un nombre mínim de 20 d’hores.

5. Atès que els aprenents aturatsque busquen feina és el grup que té més probabilitats d’augmentar el coneixement i l’ús del català, recomanem difondre el programa entre institucions i entitats dedicades a l’ocupació laboral (Servei d’Ocupació de Catalunya i oficines de col·locació).

6. El fet de tenir uns coneixements mínims de català i d’assistir a cursos de llengua són dos factors que multipliquen l’èxit d’aquests tipus d’aprenents. Tot i això, el fet de no assistir a un curs de català no ha de ser una condició per inscriure’s al programa, potser just al contrari, per a moltes persones nouvingudes pot ser un primer contacte amb la realitat lingüística i poden esdevenir alumnes dels cursos.

7. El programa permet als aprenents crear vincles afectius amb persones voluntàries i els ajuda a crear o ampliar les seves xarxes socials que en molts casos eren exclusivament castellanoparlants. Per als voluntaris, el programa ajuda a ampliar i renovar encara més la seva cosmovisió i situa d’una manera pràctica el paper de la llengua catalana en relació amb la immigració.

8. Quant a les motivacions d’inscripció al programa, inicialment són de tipus instrumental, però poc a poc adquireix un caràcter també emocional o d’amistat entre aprenents i voluntaris i, per extensió, a tota la realitat catalana. Alguns voluntaris i aprenents proposen organitzar una agenda real i virtual d’activitats culturals complementàries, visites guiades i altres sistemes de participació.

8. Bibliografia

Alegre Canosa M.A, “Las políticas inmigratorias”, a Cambios en el Estado del Bienstar. Políticas sociales y desigualdades en España, Adelantado J. (coord.): Barcelona, 2000, p. 379-412.

Bericat, E. La integración de los métodos cuantitativo y cualitativo en la investigación social. Significado y medida, Ariel Sociología,1998.

Centro Informático de Estadísticas y Sondeos (CIES), Estudi: Voluntaris per la llengua. Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2004.

Carrasco C. y Ruiz B. “Movimiento social: ¿transformador?” Web del 4t congrés sobre la immigració a Espanya, ciutadania i participació, 2004.

Casey John, “Les associacions i la integració d’immigrants estrangers”, Revista Catalana de Sociologia, núm. 6, 1997.

Castaño, J. Solé Camardons, J. Triangulació quantitativa i qualitativa aplicada al l’avaluació del programa de Voluntaris per la Llengua. Un disseny multimètode., Treball de Màster Tècniques d’Investigació Social Aplicada (TISA), UB-UAB, 2005.

Colectivo IOE,1987, “Los immigrantes en España”, Documentació social, núm. 66, Càritas. Madrid. Citat per Casey 1997.

Fundació Jaume Bofill, “La immigració a debat: Diversitat i participacióDebats, núm. 4, 2004.

Fundació Jaume Bofill, “Participació i immigració en contextos pluricultural, la situació del casc antic de Barcelona”, Finestra oberta, núm. 33, Setembre 2003.

Inglehart, R. El cambio cultural en las sociedades avanzadas, CIS, Madrid, 1991.

Joan Solé Camardons
joansole@gencat.cat

Jonatan Castaño

Agustí Díaz

Institut de Sociolingüística Catalana


4 de 4