1. El programa “Voluntaris per la llengua” ha mostrat que més del 60% dels aprenents ha après a parlar en català i ha augmentat molt o bastant l’ús d’aquesta llengua en la seva vida quotidiana per mitjà de la creació de nous contextos lingüístics i l’aparició incipient de noves normes d’ús lingüístic.

2. Aquest programa té una gran potencialitat per a la consolidació de noves normes lingüístiques que potenciïn l’ús interpersonal de la llengua catalana tant entre els aprenents no catalanoparlants com entre voluntaris catalanoparlants. Entre aquestes normes destaquem: “parla en català a persones no catalanoparlants” o “parla en català sense vergonya”, situacions vinculades a alguns dels eslògans de la campanya “Dóna corda al català”.

3. El programa té una bona acollida entre la immigració recent, però cal tenir present que hi ha alguns col·lectius poc o gens representats entre els aprenents. Caldria millorar la difusió del programa entre les entitats ètniques o d’immigrats més representatives de cada col·lectiu o bé entre les federacions d’entitats que cada vegada tenen un paper més rellevant.

4. Cada parella lingüística fa un mínim de 10 hores de conversa. Aquest temps és clarament insuficient per a adquirir uns coneixements bàsics. Els aprenents amb més èxit sociolingüístic han fet més de 20 hores de conversa. Recomanem augmentar el nombre mínim d’hores o almenys informar els aprenents i voluntaris sobre la conveniència i l’adequació d’establir un nombre mínim de 20 d’hores.

5. Atès que els aprenents aturatsque busquen feina és el grup que té més probabilitats d’augmentar el coneixement i l’ús del català, recomanem difondre el programa entre institucions i entitats dedicades a l’ocupació laboral (Servei d’Ocupació de Catalunya i oficines de col·locació).

6. El fet de tenir uns coneixements mínims de català i d’assistir a cursos de llengua són dos factors que multipliquen l’èxit d’aquests tipus d’aprenents. Tot i això, el fet de no assistir a un curs de català no ha de ser una condició per inscriure’s al programa, potser just al contrari, per a moltes persones nouvingudes pot ser un primer contacte amb la realitat lingüística i poden esdevenir alumnes dels cursos.

7. El programa permet als aprenents crear vincles afectius amb persones voluntàries i els ajuda a crear o ampliar les seves xarxes socials que en molts casos eren exclusivament castellanoparlants. Per als voluntaris, el programa ajuda a ampliar i renovar encara més la seva cosmovisió i situa d’una manera pràctica el paper de la llengua catalana en relació amb la immigració.

8. Quant a les motivacions d’inscripció al programa, inicialment són de tipus instrumental, però poc a poc adquireix un caràcter també emocional o d’amistat entre aprenents i voluntaris i, per extensió, a tota la realitat catalana. Alguns voluntaris i aprenents proposen organitzar una agenda real i virtual d’activitats culturals complementàries, visites guiades i altres sistemes de participació.