Gràfic 1. Evolució del percentatge d’immigrants per subcontinents en tres moments concrets: 12/2001, 12/2002 i 06/2004

Reus té 99.046 habitants, un 10,42% dels quals són immigrants (10.329).

Per país d’origen, el grup més nombrós és el que procedeix del Marroc, que amb 4.511 persones suposa un 43,76% del total dels immigrants. El segon grup més nombrós és el de colombians (854) seguit per les persones procedents de l’Equador (341). Els llatinoamericans (1.837) suposen un 17,78% de la immigració reusenca.

Taula 6. Dades comparatives de la població total i la població estrangera de la ciutat de Reus de novembre de 2002 a desembre de 2003

Taula 7. Ulldecona. Procedència dels nascuts fora de l’Estat espanyol

Ulldecona té un percentatge molt alt de persones provinents dels països de l’Europa de l’Est –la meitat de la població immigrada. Les persones que provenen del Magrib són l’altre col·lectiu més nombrós, gairebé un 30%, provenen del Marroc i són de parla amaziga.

Taula 8. Vic. Procedència dels nascuts fora de l’Estat espanyol

Gràfic 2. Evolució del percentatge d’immigrants per subcontinents a Vic en tres moments concrets: 12/2001, 12/2002 i 06/2004

Per altra banda, els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels municipis són els següents:

• Acceptació i interès dels municipis;
• Acord entre els organismes implicats;
• Coordinació entre els departaments implicats;
• Distribució geogràfica en el territori;
• Municipis de dimensions diverses (petits, mitjans i grans);
• Municipis amb distinta procedència d’immigrants;
• Percentatge significatiu d’immigració.

El fet que un municipi hagi estat escollit per dur a terme els Plans pilot per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana no implica cap preferència especial, sinó l’oportunitat de tirar endavant un projecte que ha de servir d’experiència a altres municipis, després d’avaluar-ne els resultats, aplicar-hi les correccions que calguin i fer-hi les adaptacions corresponents, amb la finalitat que la nostra esdevingui la llengua comuna d’aquest país.

5. Organismes implicats

Els organismes implicats en els Plans pilot són els següents:

• Generalitat de Catalunya: Secretaria de Política Lingüística, Secretaria de Joventut, Secretaria d'Esports (Departament de la Presidència), Secretaria per a la Immigració (Departament de Benestar i Família), Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social i Subdirecció General de Formació de Persones Adultes (Departament d'Educació)
• ajuntaments
• Consorci per a la Normalització Lingüística
• associacions d’immigrants
• associacions de mares i pares
• organitzacions i entitats culturals, de lleure… de cada municipi

6. Document de referència dels Plans pilot per a l’impuls de coneixement i l’ús de la llengua catalana

Els Plans pilot per a l’impuls del coneixement i l’ús de la llengua catalana parteixen d’un document que segueix la mateixa estructura en cada un dels plans pilot. L’esquema del document és el següent:

6.1. Informació sociolingüística del municipi

L’objectiu d’aquest apartat és disposar de la informació sociolingüística del municipi, a partir de l’estudi del cens: dades sobre les quatre habilitats lingüístiques –comprendre, parlar, llegir i escriure- de la població; percentatge i procedència de la immigració, llengües d’origen..., perquè apartir del coneixement de la situació es pugui fer l’anàlisi de partida i descriure els objectius del projecte.

6.2. Coneixement de l’entorn

L’objectiu general d’aquest apartat és tenir informació de totes les entitats i organitzacions de cada municipi per tal de fer-los partíceps del projecte. Els objectius específics són els següents:

1. Tenir informació de les entitats i organitzacions que treballen en immigració en el territori.
2. Conèixer les actuacions i els plans que les entitats i organitzacions que treballen en el territori per tal de no duplicar-los, i complementar-los.
3. Convidar les entitats a participar-hi.
4. Establir una coordinació eficaç en el projecte.
5. Treballar conjuntament i especialment els centres de Normalització Lingúística i les oficines i serveis de català amb les escoles d’adults perquè es garanteixi la formació en català de les persones no catalanoparlants per alfabetitzar i, per tant, s’iniciï una línia de continuïtat formativa amb els cursos del CPNL.

Les entitats i organitzacions susceptibles de treballar conjuntament són les següents: Administració local, comarcal/territorial i autonòmica; organitzacions d’immigrants; entitats (tipus ONG…); escoles d’adults; escoles oficials d’idiomes; centres del Departament d’Educació (CEIP i IES); serveis educatius; AMPAS; escoles taller...

Els indicadors mostraran els resultats de la coordinació amb les entitats i la resposta al projecte.

6.3. Formació en llengua 

Les activitats de formació en llengua catalana que es duen a terme en el Pla pilot s’han debasar, com a mínim, en un d’aquests tres criteris:

1. Propostes d’organtizació poc experimentades, innovadores i efectives: franges horàries noves, intensivitat dels cursos, dies no laborables (dissabte)…
   
2. Metodologies també poc experimentades i complementàries de les tradicionals. La idea és que els alumnes no aprenguin només la llengua a l’aula, sinó que aquesta formació es complementi amb coneixements culturals id’entorn i, en els casos que sigui possible, amb la incorporació de l’alumne al programa “Voluntaris per la llengua”.
   
3. Ús de les noves tecnologies en l’aprenentatge de la llengua combinades, si cal, amb el sistema clàssic d’ensenyament.

Les activitats que es planifiquin han de respondre a aquest esquema:

• Descripció de l’activitat
• Objectius
• Destinataris
• Organismes implicats
• Recursos humans (responsable i funcions)
• Temporalització
• Pressupost
• Finançament
• Indicadors i avaluació

Les activitats comunes planificades en els plans pilot són les següents:

• Cursos/tallers a col·lectius específics. Són cursos planificats per a col·lectius amb necessitats específiques (dones, joves...) o que per qüestions estratègiques s’organitzen a part dels cursos generals. Cal esmentar els tallers i els cursos que es coordinen amb els Plans d’Entorn del Departament d’Educació i que estan adreçats a pares i mares. Banyoles, Manlleu i Vic són municipis que els han planificat així.