|
Sumari
1.
Introducció: idiomes i mobilitat dels factors
2.
Règims lingüístics
3.
Conclusions: dos resultats lingüístics
4.
Bibliografia
1.
Introducció: idiomes i mobilitat dels factors (1)
La Unió
Econòmica i Monetària implica l'eliminació de traves a la circulació dels factors i
propicia l'augment del nombre de contactes lingüístics entre europeus. Des de la
perspectiva econòmica, linterès rau en les barreres culturals i lingüístiques
entre empreses, que limiten la mobilitat del factor treball per assolir un mercat de
factors a Europa que realment actuï com a mecanisme d'assignació eficient. La recerca de
l'eficiència difícilment pot adoptar les solucions d'altres grans mercats com el
d'Estats Units, on la posició dominant de l'anglès sobre les minories ètniques condueix
sovint a les anomenades english-only work rules
(regles laborals: només en anglès) com a mecanisme de coordinació de les empreses
(Dicker, 1998). A més, el problema de la diversitat lingüística com a factor d'obstacle
a l'assignació eficient augmenta amb la centralitat de la gestió d'informació i
coneixement i, per tant, per la intensitat lingüística del procés productiu (Harris,
1998). Daltra banda, encara que l'eficiència econòmica constitueix un problema
central no podem deixar de costat el problema de l'equitat entre els grups lingüístics.
Així, s'ha plantejat un problema de justícia lingüística en el sentit que el procés
de globalització genera grups lingüístics guanyadors i grups lingüístics perdedors.
Des daquesta perspectiva, el problema no és la desaparició dels idiomes
minoritaris, sinó la posició en què queden els membres de cada grup lingüístic
enfront del nou ordre internacional.
A partir
d'aquestes consideracions hem establert els següents objectius: a) Analitzar els criteris lingüístics en la
selecció i promoció en les empreses d'acord amb la seva posició respecte als fluxos
internacionals de factors (origen nacional del capital, distribució internacional dels
mercats de consum i origen etnolingüístic de les plantilles) i la intensitat
lingüística dels processos productius; i b)
Abordar els efectes de l'ampliació dels mercats sobre les estratègies i resultats
lingüístics. Cal assenyalar que Catalunya és un exemple d'escàs èxit en la regulació
pública dels intercanvis lingüístics en l'àmbit empresarial (Solé i Alarcón, 2001;
Alarcón [en premsa]).
Considerem que els
grups lingüístics inserits en l'estructura productiva no són un tot homogeni que
reacciona davant canvis estructurals desatenent la diferent posició de cada agent en
l'estructura social i en l'economia internacional. Així, la hipòtesi principal que guia
la nostra investigació és que les eleccions lingüístiques dels individus depenen de la
seva posició laboral en les empreses; i les eleccions corporatives, de la seva estructura
organitzativa i posició en l'estructura de competència mundial.
Per a la
validació de la nostra hipòtesi principal per mitjà de l'observació empírica hem
optat per estratègies qualitatives, concretament entrevistes en profunditat (20) i
organització de grups de discussió (10) constituïts per empleats de sectors d'activitat
que hem considerat que estan afectats especialment per la situació socioeconòmica
derivada de la globalització econòmica i de la Unió Econòmica i Monetària. Hem
analitzat la relació entre tres grups autòctons, comunitaris i no comunitaris, en
escenaris empresarials afectats desigualment per la UEM. Respecte als escenaris, hem
seleccionat els següents: a) Companyies
multinacionals etnocèntriques de la indústria de l'automòbil d'origen alemany; b) Companyies multinacionals geocèntriques
pertanyents al sector de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació
d'origen anglosaxó; c) Un clúster industrial
de capital català i, d) Petites i mitjanes
empreses de serveis sociosanitaris.
2.
Règims lingüístics
Companyies etnocèntriques
El primer escenari
analitzat es refereix a companyies globals, també anomenades etnocèntriques, en què hi
ha una gran coordinació internacional de la producció i una baixa independència de les
filials. El mercat de clients es considera com un tot global en el qual sintenta
maximitzar economies d'escala i no existeixen productes específics per a cada mercat
estatal, sinó per a segments socials considerats amb caràcter global. L'apel·latiu
detnocèntriques deriva del fet que la gestió es fonamenta en criteris estrictament
uninacionals, els del país d'origen de la corporació. La identitat està caracteritzada
per uns valors, un idioma i personal directiu que comparteix una mateixa nacionalitat i
que està situat en la matriu i la cúspide dels diferents centres de la companyia. En les
empreses estudiades (del sector automoció), es tracta de la nacionalitat i idioma
alemany. En aquest idioma es prenen les decisions rellevants i es transmeten als directius
de les distintes filials. És un règim asimètric en què des de la matriu es planifica
l'estratègia general de la companyia i es controla i supervisa el desenvolupament de
projectes en les filials. Per tant, la presa de decisions de l'empresa està controlada
per la matriu i un grup connacional de directius.
Es tracta
d'empreses amb una coordinació global que s'articula per mitjà d'una elevada mobilitat
de directius dins d'un mercat intern de treball. Es tracta d'un model de mobilitat
vertical de treballadors des de la seu central de les companyies a Alemanya cap a alguna
de les filials situada en altres països i d'aquests països a la central. Aquests mercats
interns creen una elit d'empleats amb elevat coneixement dels diferents centres
productius. Només els no nacionals accedeixen a la classe directiva de la companyia
després de períodes llargs d'estada en la matriu, amb domini de l'idioma alemany i,
sobretot, generant llaços de confiança amb la resta de la direcció de la seu central.
Aquestes empreses es caracteritzen per una forta segmentació de les seves plantilles en
planificació internacional i execució local. En la nostra mostra, són empreses
industrials amb un producte de baixa intensitat lingüística. Concretament, els centres
productius analitzats a Catalunya es dediquen, en essència, a l'acoblament de components
de l'automòbil, si bé hi ha la tendència a augmentar progressivament el paper dels seus
centres d'I+D. L'idioma de les plantes d'acoblament és el castellà i en menor mesura el
català, és a dir, els idiomes de l'entorn geogràfic immediat. No s'exigeixen idiomes
estrangers per al reclutament ni per a la promoció dels treballadors manuals. Podem
destacar que els directius encarregats de les funcions de recursos humans i, especialment,
de la negociació col·lectiva, són també autòctons i constitueixen un enllaç entre
els treballadors manuals (blue collars) i la direcció (management) alemanya.
En resum, l'idioma
en aquestes empreses pren valor com a manifestació de poder i d'identitat. L'idioma
corporatiu (alemany) actua com a barrera en la promoció professional dels directius
autòctons (espanyols) i els idiomes locals (espanyol i català) tenen molt poca
rellevància en l'estratègia de coordinació global. És a dir, els idiomes locals
(castellà i català) són els idiomes de les relacions laborals (de l'execució) mentre
que l'alemany constitueix l'idioma de la planificació, de la direcció i del personal
extraconveni. Per tot això, en aquests casos el valor dels idiomes en la companyia no
depèn dels mercats als quals s'adreça l'empresa, de l'entorn social on es troba
instal·lada, de la intensitat lingüística del procés productiu o del producte, sinó,
essencialment, de l'origen del capital.
Companyies geocèntriques
En el segon
escenari trobem empreses denominades transnacionals o geocèntriques on també hi ha una
elevada coordinació internacional de la producció però, en canvi, s'observa una
independència més gran de les filials i una major orientació a la satisfacció de les
especificitats dels mercats locals. L'origen del capital es va difuminant amb l'expansió
internacional de la companyia i la incorporació d'un nombre més gran de directius
internacionals en aquestes empreses. Els directius de les filials gaudeixen d'un major
nivell d'autonomia i la presa de decisions és més horitzontal, es produeix entre
directius de diferents filials. S'emfatitza la gestió per processos i la major necessitat
de comunicació entre els membres dels distints centres. El centre que millor s'ajusta a
aquesta descripció en la nostra mostra pertany a una gran companyia de tecnologies de la
informació i de la comunicació que gestiona la base de dades de clients de la companyia
i ofereix serveis postvenda als clients interns i externs mitjançant les noves
tecnologies de la informació i la comunicació. Des de la seu a Barcelona (Espanya)
s'ofereix un servei global a la companyia. L'objectiu del centre estudiat és prestar
aquests serveis en l'idioma dels clients, objectiu que es limita als idiomes majoritaris
allà on opera l'empresa (homogeneïtzació en base Estat-mercat). Aquest fet implica que
la plantilla del centre estigui molt capitalitzada lingüísticament.
El reclutament
prima connacionals dels mercats on opera la companyia; és a dir, entre els empleats
trobem brasilers, francesos, suecs, etc. Per exemple, el centre de Barcelona té una
demanda constant d'empleats estrangers amb coneixement elevat dels mercats locals on té
clients. Per al reclutament, aprofita el capital simbòlic de la ciutat després dels Jocs
Olímpics de 1992 i el seu caràcter mediterrani. Són molts els joves europeus que es
desplacen a Barcelona amb inquietuds culturals i/o d'oci i que troben en aquest tipus de
firmes una oferta d'ocupació per finançar una llarga estada a la ciutat. Cal destacar
que l'empresa troba a Espanya un règim de relacions laborals, en particular quant a les
condicions salarials, més satisfactori que en el centre i nord d'Europa. A diferència
d'altres emplaçaments internacionals més mal remunerats, aquesta ciutat compta amb bones
infraestructures i mà d'obra internacional i formada.
És el mercat de
consum al qual es dirigeix l'empresa el que reporta valor als idiomes dins de
l'organització. L'idioma com a capital és especialment evident per als empleats i els
idiomes dels Estats-mercats són els més valorats. Per altra banda, l'anglès resulta
l'idioma de coordinació global de la companyia i és àmpliament compartit i utilitzat
pel conjunt de la plantilla per l'horitzontalitat de l'organització. De fet, aquest
idioma és un requisit imprescindible per a tota la plantilla. Cal indicar que els
empleats que demanden aquestes companyies són aquells amb una experiència vital en els
Estats-mercats on opera l'empresa. No es tracta de conèixer només l'idioma sinó d'estar
familiaritzat amb les característiques del mercat al qual dirigiran les seves activitats
dins de l'organització. Així no es busca tan sols capital humà, sinó que aquest
mobilitzi capital social creat en altres països, és a dir, el coneixement de costums i
normes, formals i informals, d'interacció pròpies de cada mercat.
Clúster industrial
Com a clúster del
moble de la comarca del Montsià (comarca quasi rural al sud de Catalunya), es tracta d'un
conjunt de petites i mitjanes empreses especialitzades, complementàries i intensives en
mà d'obra. Es caracteritzen per una elevada cooperació, de manera que, considerades en
el seu conjunt, completen de forma no competitiva el cicle productiu. A més, estan
relacionades entre elles i amb les institucions locals per llaços de familiaritat i
amistat que reforcen la confiança del sistema productiu local. El producte es
caracteritza per una qualitat mitja-baixa destinada majoritàriament al mercat estatal. El
clúster ha estat competitiu des dels anys 60-70 gràcies al reclutament de mà d'obra
barata.
La primera font de
mà d'obra va ser la immigració interior dels anys 60 i 70 procedent de la resta
d'Espanya, fet que va comportar que els blue-collars
fossin majoritàriament castellanoparlants, mentre que els propietaris i els white-collars (treballadors de coll blanc) han
estat sempre catalanoparlants. Amb lacabament de les migracions interiors i
l'augment de demanda de mobles a finals dels anys 90, vinculat a lexplosió de
l'habitatge a Espanya, va augmentar la demanda i els empresaris es van veure abocats a
buscar noves fonts de mà d'obra, concretament treballadors romanesos. En l'actualitat,
aquest col·lectiu representa entorn d'un 15% del total de treballadors i aproximadament
un 10% de la població dels municipis de la comarca on aquesta indústria és present. |