Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hivern 2005


Mobilitat dels factors, eficiència i discriminació lingüística: anàlisi de quatre escenaris empresarials a Catalunya, per Amado Alarcón

Aquest article exposa els resultats d'un estudi de casos d'empreses instal·lades a Catalunya en què vam analitzar els problemes d'eficiència i distribució dels recursos sobre la base de criteris etnicolingüístics. La literatura acadèmica, especialment la quebequesa, ha analitzat les demandes lingüístiques en l'àmbit empresarial en contextos bilingües indicant que aquestes demandes estan condicionades per: 1) l'idioma dels mercats de consum; 2) els idiomes de les tecnologies de treball, i 3) l'idioma dels propietaris de les empreses. Ens plantegem aquí un context més complex que el bilingüe per l'heterogeneïtat lingüística que presenta la Unió Europea, complexitat que augmenta amb la mobilitat dels factors (Unió Econòmica i Monetària) i que es manifesta en una creixent diversitat lingüística de les empreses. De fet, com observarem en l'article, la mobilitat dels factors situa propietaris, treballadors i clients de diferents comunitats lingüístiques en un mateix espai -físic o virtual- en el qual han de coordinar la seva activitat.

 

Versión per imprimir.  Mobilitat dels factors, eficiència i discriminació lingüística: anàlisi de quatre escenaris empresarials a Catalunya, per Amado Alarcón versió per imprimir (36 KB)

 

Sumari

1. Introducció: idiomes i mobilitat dels factors

2. Règims lingüístics

3. Conclusions: dos resultats lingüístics

4. Bibliografia

 

1. Introducció: idiomes i mobilitat dels factors (1)

La Unió Econòmica i Monetària implica l'eliminació de traves a la circulació dels factors i propicia l'augment del nombre de contactes lingüístics entre europeus. Des de la perspectiva econòmica, l’interès rau en les barreres culturals i lingüístiques entre empreses, que limiten la mobilitat del factor treball per assolir un mercat de factors a Europa que realment actuï com a mecanisme d'assignació eficient. La recerca de l'eficiència difícilment pot adoptar les solucions d'altres grans mercats com el d'Estats Units, on la posició dominant de l'anglès sobre les minories ètniques condueix sovint a les anomenades english-only work rules (regles laborals: només en anglès) com a mecanisme de coordinació de les empreses (Dicker, 1998). A més, el problema de la diversitat lingüística com a factor d'obstacle a l'assignació eficient augmenta amb la centralitat de la gestió d'informació i coneixement i, per tant, per la intensitat lingüística del procés productiu (Harris, 1998). D’altra banda, encara que l'eficiència econòmica constitueix un problema central no podem deixar de costat el problema de l'equitat entre els grups lingüístics. Així, s'ha plantejat un problema de justícia lingüística en el sentit que el procés de globalització genera grups lingüístics guanyadors i grups lingüístics perdedors. Des d’aquesta perspectiva, el problema no és la desaparició dels idiomes minoritaris, sinó la posició en què queden els membres de cada grup lingüístic enfront del nou ordre internacional.

A partir d'aquestes consideracions hem establert els següents objectius: a) Analitzar els criteris lingüístics en la selecció i promoció en les empreses d'acord amb la seva posició respecte als fluxos internacionals de factors (origen nacional del capital, distribució internacional dels mercats de consum i origen etnolingüístic de les plantilles) i la intensitat lingüística dels processos productius; i b) Abordar els efectes de l'ampliació dels mercats sobre les estratègies i resultats lingüístics. Cal assenyalar que Catalunya és un exemple d'escàs èxit en la regulació pública dels intercanvis lingüístics en l'àmbit empresarial (Solé i Alarcón, 2001; Alarcón [en premsa]).

Considerem que els grups lingüístics inserits en l'estructura productiva no són un tot homogeni que reacciona davant canvis estructurals desatenent la diferent posició de cada agent en l'estructura social i en l'economia internacional. Així, la hipòtesi principal que guia la nostra investigació és que les eleccions lingüístiques dels individus depenen de la seva posició laboral en les empreses; i les eleccions corporatives, de la seva estructura organitzativa i posició en l'estructura de competència mundial.

Per a la validació de la nostra hipòtesi principal per mitjà de l'observació empírica hem optat per estratègies qualitatives, concretament entrevistes en profunditat (20) i organització de grups de discussió (10) constituïts per empleats de sectors d'activitat que hem considerat que estan afectats especialment per la situació socioeconòmica derivada de la globalització econòmica i de la Unió Econòmica i Monetària. Hem analitzat la relació entre tres grups autòctons, comunitaris i no comunitaris, en escenaris empresarials afectats desigualment per la UEM. Respecte als escenaris, hem seleccionat els següents: a) Companyies multinacionals etnocèntriques de la indústria de l'automòbil d'origen alemany; b) Companyies multinacionals geocèntriques pertanyents al sector de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació d'origen anglosaxó; c) Un clúster industrial de capital català i, d) Petites i mitjanes empreses de serveis sociosanitaris.

2. Règims lingüístics

Companyies etnocèntriques

El primer escenari analitzat es refereix a companyies globals, també anomenades etnocèntriques, en què hi ha una gran coordinació internacional de la producció i una baixa independència de les filials. El mercat de clients es considera com un tot global en el qual s’intenta maximitzar economies d'escala i no existeixen productes específics per a cada mercat estatal, sinó per a segments socials considerats amb caràcter global. L'apel·latiu d’etnocèntriques deriva del fet que la gestió es fonamenta en criteris estrictament uninacionals, els del país d'origen de la corporació. La identitat està caracteritzada per uns valors, un idioma i personal directiu que comparteix una mateixa nacionalitat i que està situat en la matriu i la cúspide dels diferents centres de la companyia. En les empreses estudiades (del sector automoció), es tracta de la nacionalitat i idioma alemany. En aquest idioma es prenen les decisions rellevants i es transmeten als directius de les distintes filials. És un règim asimètric en què des de la matriu es planifica l'estratègia general de la companyia i es controla i supervisa el desenvolupament de projectes en les filials. Per tant, la presa de decisions de l'empresa està controlada per la matriu i un grup connacional de directius.

Es tracta d'empreses amb una coordinació global que s'articula per mitjà d'una elevada mobilitat de directius dins d'un mercat intern de treball. Es tracta d'un model de mobilitat vertical de treballadors des de la seu central de les companyies a Alemanya cap a alguna de les filials situada en altres països i d'aquests països a la central. Aquests mercats interns creen una elit d'empleats amb elevat coneixement dels diferents centres productius. Només els no nacionals accedeixen a la classe directiva de la companyia després de períodes llargs d'estada en la matriu, amb domini de l'idioma alemany i, sobretot, generant llaços de confiança amb la resta de la direcció de la seu central. Aquestes empreses es caracteritzen per una forta segmentació de les seves plantilles en planificació internacional i execució local. En la nostra mostra, són empreses industrials amb un producte de baixa intensitat lingüística. Concretament, els centres productius analitzats a Catalunya es dediquen, en essència, a l'acoblament de components de l'automòbil, si bé hi ha la tendència a augmentar progressivament el paper dels seus centres d'I+D. L'idioma de les plantes d'acoblament és el castellà i en menor mesura el català, és a dir, els idiomes de l'entorn geogràfic immediat. No s'exigeixen idiomes estrangers per al reclutament ni per a la promoció dels treballadors manuals. Podem destacar que els directius encarregats de les funcions de recursos humans i, especialment, de la negociació col·lectiva, són també autòctons i constitueixen un enllaç entre els treballadors manuals (blue collars) i la direcció (management) alemanya.

En resum, l'idioma en aquestes empreses pren valor com a manifestació de poder i d'identitat. L'idioma corporatiu (alemany) actua com a barrera en la promoció professional dels directius autòctons (espanyols) i els idiomes locals (espanyol i català) tenen molt poca rellevància en l'estratègia de coordinació global. És a dir, els idiomes locals (castellà i català) són els idiomes de les relacions laborals (de l'execució) mentre que l'alemany constitueix l'idioma de la planificació, de la direcció i del personal extraconveni. Per tot això, en aquests casos el valor dels idiomes en la companyia no depèn dels mercats als quals s'adreça l'empresa, de l'entorn social on es troba instal·lada, de la intensitat lingüística del procés productiu o del producte, sinó, essencialment, de l'origen del capital.

Companyies geocèntriques

En el segon escenari trobem empreses denominades transnacionals o geocèntriques on també hi ha una elevada coordinació internacional de la producció però, en canvi, s'observa una independència més gran de les filials i una major orientació a la satisfacció de les especificitats dels mercats locals. L'origen del capital es va difuminant amb l'expansió internacional de la companyia i la incorporació d'un nombre més gran de directius internacionals en aquestes empreses. Els directius de les filials gaudeixen d'un major nivell d'autonomia i la presa de decisions és més horitzontal, es produeix entre directius de diferents filials. S'emfatitza la gestió per processos i la major necessitat de comunicació entre els membres dels distints centres. El centre que millor s'ajusta a aquesta descripció en la nostra mostra pertany a una gran companyia de tecnologies de la informació i de la comunicació que gestiona la base de dades de clients de la companyia i ofereix serveis postvenda als clients interns i externs mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Des de la seu a Barcelona (Espanya) s'ofereix un servei global a la companyia. L'objectiu del centre estudiat és prestar aquests serveis en l'idioma dels clients, objectiu que es limita als idiomes majoritaris allà on opera l'empresa (homogeneïtzació en base Estat-mercat). Aquest fet implica que la plantilla del centre estigui molt capitalitzada lingüísticament.

El reclutament prima connacionals dels mercats on opera la companyia; és a dir, entre els empleats trobem brasilers, francesos, suecs, etc. Per exemple, el centre de Barcelona té una demanda constant d'empleats estrangers amb coneixement elevat dels mercats locals on té clients. Per al reclutament, aprofita el capital simbòlic de la ciutat després dels Jocs Olímpics de 1992 i el seu caràcter mediterrani. Són molts els joves europeus que es desplacen a Barcelona amb inquietuds culturals i/o d'oci i que troben en aquest tipus de firmes una oferta d'ocupació per finançar una llarga estada a la ciutat. Cal destacar que l'empresa troba a Espanya un règim de relacions laborals, en particular quant a les condicions salarials, més satisfactori que en el centre i nord d'Europa. A diferència d'altres emplaçaments internacionals més mal remunerats, aquesta ciutat compta amb bones infraestructures i mà d'obra internacional i formada.

És el mercat de consum al qual es dirigeix l'empresa el que reporta valor als idiomes dins de l'organització. L'idioma com a capital és especialment evident per als empleats i els idiomes dels Estats-mercats són els més valorats. Per altra banda, l'anglès resulta l'idioma de coordinació global de la companyia i és àmpliament compartit i utilitzat pel conjunt de la plantilla per l'horitzontalitat de l'organització. De fet, aquest idioma és un requisit imprescindible per a tota la plantilla. Cal indicar que els empleats que demanden aquestes companyies són aquells amb una experiència vital en els Estats-mercats on opera l'empresa. No es tracta de conèixer només l'idioma sinó d'estar familiaritzat amb les característiques del mercat al qual dirigiran les seves activitats dins de l'organització. Així no es busca tan sols capital humà, sinó que aquest mobilitzi capital social creat en altres països, és a dir, el coneixement de costums i normes, formals i informals, d'interacció pròpies de cada mercat.

Clúster industrial

Com a clúster del moble de la comarca del Montsià (comarca quasi rural al sud de Catalunya), es tracta d'un conjunt de petites i mitjanes empreses especialitzades, complementàries i intensives en mà d'obra. Es caracteritzen per una elevada cooperació, de manera que, considerades en el seu conjunt, completen de forma no competitiva el cicle productiu. A més, estan relacionades entre elles i amb les institucions locals per llaços de familiaritat i amistat que reforcen la confiança del sistema productiu local. El producte es caracteritza per una qualitat mitja-baixa destinada majoritàriament al mercat estatal. El clúster ha estat competitiu des dels anys 60-70 gràcies al reclutament de mà d'obra barata.

La primera font de mà d'obra va ser la immigració interior dels anys 60 i 70 procedent de la resta d'Espanya, fet que va comportar que els blue-collars fossin majoritàriament castellanoparlants, mentre que els propietaris i els white-collars (treballadors de coll blanc) han estat sempre catalanoparlants. Amb l’acabament de les migracions interiors i l'augment de demanda de mobles a finals dels anys 90, vinculat a l’explosió de l'habitatge a Espanya, va augmentar la demanda i els empresaris es van veure abocats a buscar noves fonts de mà d'obra, concretament treballadors romanesos. En l'actualitat, aquest col·lectiu representa entorn d'un 15% del total de treballadors i aproximadament un 10% de la població dels municipis de la comarca on aquesta indústria és present.


1 de 2