|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|
|
Política lingüística a Estònia, per Mart Rannut | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
L’any 1992, el Consell Suprem d’Estònia va aprovar un Decret sobre l’Aplicació de la Llei de Ciutadania, (1) que va reactivar una versió esmenada de la Llei de Ciutadania d’1 de juliol de 1938. Això va dividir la població en dos grups: els ciutadans, és a dir, aquells que eren ciutadans de la República abans de la guerra i els seus descendents, i tota la resta. D’altres van poder obtenir-la per mitjà d’un procés de naturalització, però els exigien un breu període de residència i un nivell bàsic d’estonià. El Decret enumera totes aquelles persones que no tenen dret legal a la naturalització: servei actiu, personal militar estranger, antics treballadors dels òrgans de seguretat/intel·ligència soviètics, individus condemnats per delictes greus o delinqüents reincidents, i aquelles persones sense ingressos fixes. La Llei de Requisits Lingüístics de l’estonià per a Sol·licitants de Ciutadania (2) es va adoptar el 1993, i la llei de ciutadania actual es va aprovar el 1995. Segons aquesta llei el nivell de competència lingüística de l’estonià ha de ser A2. També preveu les directrius de l’examen especial per a les persones nascudes abans de l’1 de gener de 1930, i per a les persones que es considerin permanentment incapacitades o que per la seva incapacitat no puguin finalitzar un examen segons el procediment habitual. El pla d’estudis actual de la llengua estoniana a les escoles bàsiques en llengua russa satisfà plenament els requisits de la llengua estoniana establerts per als sol·licitants de la ciutadania. Juntament amb l’adopció de la nova Llei de ciutadania, es va modificar tot el sistema de proves. La idea principal es va centrar en l’objectiu de la prova, les capacitats dels examinadors i la direcció administrativa del sistema de proves. Les noves proves lingüístiques es van preparar juntament amb experts de la Universitat de Cambridge, sota els auspicis del Consell Europeu (Toomsalu i Simm 1998: 51-52). Per tant, les habilitats lingüístiques es controlen per mitjà d’un sistema de control que es basa en el Decret Governamental Núm. 250 de 20 de juny de 1995, i es ratifica així el procediment de la prova de llengua estoniana i la prova sobre el coneixement de la Constitució i de la Llei de Ciutadania. (3) La condició de conèixer la Constitució i la Llei de Ciutadania es presenta en forma de qüestionari aprovat pel Decret Núm. 15 del Ministeri de l’Interior. Tanmateix, el nivell de sofisticació lingüística és heterogeni i sembla excedir el de la prova de llengua estoniana, on el nivell de coneixement és general. A més, la terminologia pertany a un àmbit especialitzat. Així doncs, per tal de vèncer les dificultats que van més enllà dels requisits lingüístics, els examinands poden consultar el text de la Constitució i la Llei de Ciutadania en llengua estoniana durant la preparació de la prova.L’any 1998 el Riigikogu va esmenar novament la llei, i es va permetre que els pares sense nacionalitat que haguessin viscut a Estònia un mínim de cinc anys poguessin sol·licitar la ciutadania per als seus fills nascuts a la República d’Estònia mitjançant un procediment simplificat. En aquest cas, els requisits són els següents: l’infant ha d’haver nascut després del 26 de febrer de 1992 i no ha de tenir més de 15 anys. La planificació del corpus consisteix en el desenvolupament conscient, l’enriquiment, l’estabilització i l’actualització de la llengua estàndard. Suposa l’aportació de recomanacions lingüístiques i la fixació de normes. El cultiu del llenguatge és la canalització pràctica de la planificació del corpus, amb la introducció de recomanacions de planificació lingüística, activitats pràctiques per millorar l’ús de la llengua i fer-la més eficaç, explicació de les recomanacions lingüístiques, la seva propagació i el seu ensenyament. La planificació del corpus a Estònia s’ha basat en la promoció, la persuasió i el sistema educatiu, evitant la regulació jurídica a gran escala. És per això que la Llei de la Llengua ho resumeix així: "Article 1(2) La base de l’ús oficial de la llengua estoniana, en el context de la Llei actual, haurà de ser l’estàndard de la llengua escrita estoniana segons els procediments determinats pel Govern de la República." El Decret Núm. 323 del Govern estonià de 3 d’octubre de 1995 va fixar l’estàndard de la llengua escrita estoniana. Aquest decret interpreta la norma com un sistema de normes i recomanacions ortogràfiques, gramaticals i lèxiques, per tal d’oferir integritat i claredat en l’ús de la llengua oficial. També forma part de les habilitats professionals dels treballadors i estableix els recursos, les autoritats i els òrgans supervisors. L’estudi de l’estonià (coneixement de la llengua estoniana, estructura de les seves varietats, ús, variació i canvi) dóna suport a les activitats de planificació del corpus que es basen en col·leccions lingüístiques. Entre els objectius s’hi inclouen la qualitat de la recerca, sempre que l’estonià s’estudiï a un nivell acceptat internacionalment en totes les branques contemporànies de tractaments acadèmics complerts de lingüística i publicació. Normalment les activitats de planificació lingüística es divideixen en tres:
Les col·leccions lingüístiques són vitals per a l’estudi i la planificació de la llengua estoniana. Les tasques inclouen la preservació i la constant ampliació de les col·leccions, la seva sistematització i modernització tecnològica (digitalització, emmagatzematge de discos compactes, etc.) i fer que les col·leccions siguin fàcils d’utilitzar (incloent-hi l’accés on-line). La regulació jurídica sobre les polítiques de denominació es més minuciosa. Peeter Päll (1997) ha enumerat les lleis jurídiques que regulen l’ús dels noms. El cinquè capítol (Articles 19-22) de la Llei de la Llengua (4) parla de noms, designacions i informació. Aquest capítol para especial atenció a la solució de problemes jurídics relacionats amb la forma internacional d’un nom, segons la qual la forma llatina internacional del nom d’un lloc, ciutadà, assumpte, empresa, institució o organisme estonià és la mateixa que la que s’utilitza a Estònia. A més, hi ha diferents lleis que recorden la qüestió dels noms (cf. Päll 1997). La Llei de la divisió administrativa del territori estonià, (5) a la qual se li va adjuntar un decret governamental, per tal d’efectuar canvis de límits i noms de petits objectes administratius. (6) La Llei de noms geogràfics es va adoptar l’11 de desembre de 1996. (7) La Llei de Família sobre les qüestions relacionades amb els noms propis es va adoptar el 10 d’octubre de 1994. (8) El capítol 2 de la Llei comercial (Articles 7-15), adoptada el 15 de febrer de 1995 (9), s’ocupa dels noms comercials. Un tema preocupant tant per als estonians com per als parlants d’altres llengües ha estat la llengua d’ensenyament, intrínsecament relacionada amb interessos conflictius de promoció de la llengua comuna i de manteniment de la minoria. Aquest dilema es reflecteix a la Constitució. Respecte als drets educatius, l’Art. 37(4) de la Constitució declara: "Totes les persones tenen dret a ser instruïdes en estonià. Simultàniament, la segona clàusula garanteix el dret de les institucions educatives establert per a les minories ètniques d’escollir la llengua amb què volen ser instruïdes." L’article 6 de la Llei del Llenguatge preveu garanties educatives en la llengua estoniana i en una llengua estrangera: "Les institucions estatals i els governs locals garantiran l’oportunitat de ser educat en llengua estoniana, segons els procediments prescrits per llei, en totes les institucions educatives que els pertanyin, així com l’oportunitat de ser educat en una llengua estrangera, segons els procediments prescrits per llei." El mateix principi s’havia adoptat anteriorment a la Llei d’Ensenyament de 1992. L’ensenyament lingüístic en altres tipus d’escoles està regulat per les lleis corresponents. La Llei d’escoles privades (10) concedeix al propietari de l’escola el dret a fixar la llengua de l’escola (Art. 14), amb la condició que s’ensenyi estonià a partir del tercer curs (tercer de primària). La Llei d’escoles de formació professional (11) estableix l’estonià com a llengua d’ensenyament (Art. 18(3)). El fundador de l’escola és qui determina l’ús d’altres llengües. La Llei d’Universitats (12) estableix l’estonià com a llengua d’ensenyament (art. 22(8)), i deixa que sigui el Consell Universitari qui determini l’ús d’altres llengües. Existeixen documents que certifiquen que la comunitat russoparlant sol·licita més oportunitats per aprendre estonià. Cada vegada hi ha més pares russoparlants que busquen l’oportunitat d’ajudar els seus fills a esdevenir bilingües, però també els interessa que els seus fills mantinguin la seva identitat cultural. Les estratègies actuals d’ensenyament de l’estonià com a segona llengua no han obtingut els resultats esperats. Concretament, la major part dels graduats dels instituts de batxillerat en llengua russa no tenen prou coneixement de la llengua estoniana com per ser competitius en el mercat laboral o per continuar els estudis en institucions d’ensenyament superior. És per això que es tracta d’un tema de gran prioritat per al govern d’Estònia, que l’any 2000 va adoptar el Programa Estatal d’Integració a la Societat Estoniana 2000-2007. El problema principal a les institucions educatives de preescolar en llengua russa és el baix nivell dels mestres. L’any 2002 a Estònia hi havia 596 institucions educatives preescolars, inclosos 125 jardins d’infància en llengua russa (incloent-hi els jardins d’infància que utilitzen tant l’estonià com el rus per treballar). A les escoles també hi ha grups de preparació especial per a nens en edat preescolar d’entre 6 i 7 anys. A l’educació preescolar hi ha uns 50.000 nens amb edats compreses entre 1 i 7 anys. Els nens que no parlen estonià són aproximadament 12.000 i són nens que van a parvularis on es parla llengua russa (9.917 nens) i que formen part dels grups de llengua russa de parvularis on es parla l’estonià (2.068 nens).Els nens no estonians que formen part de grups de llengua estoniana als parvularis on es parla l’estonià són uns 2.500. Últimament, cada vegada hi ha més pares no estonians que escullen per al seu fill/a un parvulari on es parli l’estonià, però els mestres d’aquests parvularis no tenen prou coneixement de la llengua com per desenvolupar la seva tasca i ensenyar els nens russoparlants. L’any 1995 es va començar a ensenyar l’estonià com a segona llengua a nens de 5 i 6 anys de les escoles de preescolar en llengua russa. L’any 2000, l’obligació d’ensenyar l’estonià s’havia estès als parvularis i a primer curs (primer de primària) (12.000 nens en total de parvularis en llengua russa). Al mateix temps, la formació dels mestres de les institucions preescolars té poca relació amb Estònia; una gran majoria de mestres que treballen a les escoles en rus van ser formats fora d’Estònia. Hi ha uns 750 mestres que treballen en parvularis en llengua russa (inclosos els mestres d’estonià com a segona llengua) i uns 6.500 que ho fan en parvularis on es parla estonià. Hi ha uns 40 mestres que formen part del grup de preparació dels nens de preescolar a les escoles en llengua russa. Per tal de superar aquests reptes s’ha posat en marxa un ampli programa de formació interna per al personal de preescolar. L’educació és la via més important per garantir el desenvolupament i l‘estatus d’una llengua. El paper de l’educació és proporcionar una alfabetització general i competències professionals. L’educació secundària, especialment la que és obligatòria, és de gran importància per l’impacte que produeix en l’ús de la llengua. El requisit de l’entorn lingüístic estonià que es deriva de la Constitució estoniana implica haver de proporcionar competència en llengua estoniana en el marc de l’educació obligatòria. Tanmateix, la confrontació de molts reptes s’interposa a l’hora de portar a terme aquesta tasca. Els reptes són el gran nombre d’alumnes no estonians i el seu aïllament dels estonianoparlants. Paral·lelament a la tendència demogràfica corresponent, el nombre d’alumnes russoparlants va augmentar fins al 1990, any en què el percentatge va arribar a ser el 37 % del nombre total d’alumnes. Actualment s’estan portant a terme canvis qualitatius en aquest aspecte. L’any 1993, el 17 % de les escoles utilitzaven el rus com a mitjà d’ensenyament. L’any escolar 2003/2004 hi havia (a més de les 521 escoles en estonià) 87 escoles en rus i 25 escoles mixtes. Avui dia, però, hi ha menys de 40.000 alumnes a les escoles en llengua russa, una xifra que disminueix entre un 4 % i un 5 % cada any. La raó principal d’aquesta davallada és la repatriació relacionada amb la retirada de les tropes russes el setembre de 1994 i un índex de natalitat extremadament baix (prop de 3.000 infants nascuts cada any en famílies russoparlants), fet que es tradueix en una manca d’alumnes. Com a conseqüència, s’han tancat diverses escoles russes. La segona raó evident d’aquesta disminució és el desig dels pares de portar els seus fills a escoles i establiments educatius preescolars estonians per tal que facin immersió lingüística (prop del 5 % de les places a les escoles estonianes, més de 4.000 alumnes). El resultat ha estat que tots els alumnes tenen un nivell de competència inferior de l’estonià i d’altres disciplines. Per evitar aquests efectes negatius s’ha limitat el nombre de nens russos a les institucions educatives en llengua estoniana. Alhora s’han iniciat programes alternatius per als nens russos.Segons el pla d’estudis nacional, l’ensenyament dels nens no estonians també es realitza en rus. D’aquesta manera es manté el sistema educatiu monolingüe en llengua russa, on s’ensenya l’estonià com a assignatura, que s’havia adoptat durant l’ocupació soviètica. Per tal de millorar la situació, l’estonià s’ensenya des de 1996 a partir de primer curs (primer de primària). Algunes escoles en rus utilitzen l’estonià per ensenyar assignatures concretes (història, geografia), com a forma d’immersió parcial. |
