L’Acta sobre les minories classifica els drets lingüístics segons les categories individual i col·lectiva. Entre els drets lingüístics individuals, hi trobem el dret de celebrar les festivitats i les cerimònies eclesiàstiques en llengua materna, el dret de posar els noms en llengua materna –inclòs el dret de registrar els documents personals en la llengua materna i en hongarès— i el dret de tenir accés a la cultura i a l’educació en llengua materna.

L’Acta garanteix a les comunitats lingüístiques minoritàries el dret de disposar d’informació en llengua materna de manera constant i regular als mitjans de comunicació electrònics de l’administració pública, el dret d’iniciar i d’organitzar l’ensenyament de la llengua materna a tots els nivells educatius, el dret de salvaguardar i tenir cura dels valors culturals, les tradicions i les festivitats de la comunitat en la llengua materna així com el dret d’utilitzar la llengua nativa en l’administració pública i als jutjats. Els membres dels governs locals minoritaris també tenen el dret d’expressar-se en la llengua materna durant les sessions parlamentàries.

Segons l’acta, els governs locals estan obligats a publicar els decrets locals en les llengües minoritàries que es parlen a la població, a subministrar els diferents impresos utilitzats en l’administració en les llengües minoritàries, i també a responsabilitzar-se dels rètols i els indicadors dels edificis que contenen els serveis públics i de les plaques que indiquen els límits de les poblacions i els noms dels carrers. En les poblacions que alberguen comunitats minoritàries és obligatori que els funcionaris destinats a ocupar els càrrecs de l’administració i els serveis públics parlin la llengua de la minoria.

L’Acta sobre l’educació   pública estipula que –a part de l’hongarès— la llengua utilitzada en l’ensenyament preescolar i escolar, és la llengua de les minories ètniques i nacionals. L’esmena de l’any 1996 d’aquesta acta ja va tenir en compte totes aquelles competències incloses en l’Acta sobre les Minories, que donen dret a influir sobre els continguts i sobre l’estructura del sistema educatiu per part de l'autogovern de les minories. D'acord amb aquesta esmena, es va crear una Comissió de les Minories Nacionals, constituïda pels representants de totes les minories, que és un cos consultiu del Ministeri d’Educació.

L’Acta de 1996 sobre la ràdio i la televisió estipula que la recopilació de programes dedicats a presentar la cultura i l’estil de vida de les minories és una tasca obligatòria dels mitjans de comunicació dels serveis públics. Els documentadors dels programes dels serveis públics estan obligats a divulgar informació en llengua materna.

L’Acta de 1997 sobre la protecció dels béns culturals, de les institucions dels museus, dels serveis de les biblioteques públiques i de l’educació cultural considera que la protecció de les tradicions culturals de les minories, la millora de les condicions econòmiques, intel·lectuals i personals individuals i col·lectives, així com també el suport a les institucions i organismes que tenen com a objectiu l’aplicació d’aquests valors, és tasca comuna del conjunt de la societat.

Els drets de les minories i l’ús de les llengües minoritàries també estan regulats pels acords internacionals signats i promulgats per la República d’Hongria. D’entre aquests acords destaquen per la seva importància els dos documents bàsics del Consell d’Europa: la Convenció per la Protecció de les Minories Nacionals i la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Hongria ha estat un dels primers països en adherir-se a ambdós documents.

D'acord amb l’estructura específica i al contingut de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Hongria va aplicar el reglament opcional del Capítol III respecte a les llengües croata, eslovaca, alemanya, sèrbia, romanesa i eslovena. Els nostres compromisos s’impliquen de manera rellevant en l’ensenyament de les llengües minoritàries i en l’ús d’aquestes llengües en la vida pública. L’informe sobre l’aplicació de la Carta, així com les recomanacions del Comitè Ministerial, poden llegir-se al lloc web del Consell d’Europa.

5. La pràctica i les institucions

Gràcies a una política minoritària conseqüent i continuada, Hongria compta amb el rerefons institucional necessari per a la protecció de les llengües minoritàries. A nivell legislatiu, la Comissió Permanent dels Drets Humans i de les Qüestions Religioses i de les Minories del Parlament Hongarès supervisa que no hi hagi violació dels drets lingüístics i minoritaris en el procés d’elaboració de les disposicions legals. La institució del Comissariat Parlamentari dels drets de les minories ètniques i nacionals –creada en conformitat a les disposicions de la Constitució i a l’Acta núm. 59 de l’any 1993— correspon exclusivament al Parlament. El mitjancer de les minories és el responsable d'investigar qualsevol tipus d’abús o de violació dels drets de les minories (incloses les lingüístiques) per part de les autoritats oficials, així com de promulgar les recomanacions i de prendre mesures individuals i col·lectives per a posar-hi remei. El control i l’aplicació dels drets lingüístics de les minories també formen part de les tasques del Ministeri de les Minories Ètniques i Nacionals.

Existeixen uns departaments específics per a les qüestions de les minories dins de les dues línies ministerials més importants, el Ministeri d’Educació i el Ministeri del Patrimoni Cultural Nacional. En ambdós ministeris els comissaris ministerials específics de la minoria gitana ajuden a solucionar els problemes culturals i educatius particulars de la minoria gitana.

Els autogoverns de les minories, com a part del sistema de l’administració pública, són els advocats principals dels drets lingüístics en l'àmbit regional i nacional. L’estipulació del dret d’utilitzar una llengua col·lectiva també figura als documents bilaterals promulgats pels comissariats intergovernamentals per a la protecció de les minories.

Després del canvi de sistema polític, hem constatat un ressorgiment extraordinari de la vida pública de les minories. A part de la creació del sistema dels autogoverns de les minories, es fundaren nombroses organitzacions civils destinades a protegir les llengües minoritàries, mitjançant la promoció de l’ús de les llengües pròpies, i a representar els interessos educatius de les minories. Entre les organitzacions de les minories més nombroses trobem diverses associacions professionals dels escriptors i els artistes de les minories, que acompleixen un  paper de gran rellevància en el foment de l’ús literari dels dialectes, i les seves publicacions constitueixen una aportació cabdal per l’educació de les minories.

Exceptuant la minoria sèrbia, totes les comunitats minoritàries han creat uns instituts de recerca propis. La seva gran rellevància resideix en la publicació i la investigació sobre els dialectes, l’etnografia, la història i el sistema de vida actual de les minories en la llengua pròpia d’una determinada minoria. En alguns casos, aquests instituts de recerca treballen en estreta col·laboració amb les acadèmies de les ciències dels estats, que estan molt interessats en estudiar uns fenòmens lingüístics o culturals que van desaparèixer del seu país natal uns quants segles enrere.

L’Acta sobre les Minories, així com les actes sobre l’educació pública i l’educació superior, constitueixen el marc legislatiu de l’ensenyament de les llengües minoritàries. Les condicions de l’ensenyament en llengua minoritària o de l’ensenyament de les llengües minoritàries s’ha desenvolupat en tots els nivells de l’educació pública (parvularis i escoles primàries i secundàries). En l’esfera de l’educació superior uns departaments específics s’encarreguen de la formació dels ensenyants de les llengües i les literatures minoritàries.

Com que la filiació a una minoria és una qüestió privada delicada, el govern municipal local organitzarà i promocionarà l’educació minoritària només quan ho demanin els pares. Per llei, la petició dels pares i de vuit alumnes d’una mateixa minoria serà suficient, i obligarà a la municipalitat a fer un curs d’educació en llengua minoritària.

Per altra banda, el sistema d’educació pública inclou la coexistència simultània de tres formes d’educació en llengua minoritària. La forma més estesa és aquella per la qual la llengua minoritària s’ensenya  al llarg de quatre classes setmanals i totes les altres matèries són impartides en hongarès. De tota manera, però, els escolars també reben lliçons sobre el passat, els orígens, la història, les particularitats específiques, els costums i l’art popular de la minoria que els és pròpia; i, a més, aprenen la història i el sistema de vida actual de l’estat correlacionat. Cal fer constar, però, que el nombre d’escolars inscrits en aquesta forma d’educació està en regressió, excepte pel que fa a la minoria alemanya.

En la segona forma, l’educació és bilingüe: les humanitats, per exemple la història, la literatura i la geografia, s’ensenyen en la llengua nativa, mentre que les matèries de les ciències naturals són impartides en hongarès. Aquesta forma cada vegada és més popular entre les famílies minoritàries, i els coneixements lingüístics que els alumnes hauran adquirit amb aquest sistema sens dubte els seran de gran utilitat en el futur.

La tercera forma d’educació s’ofereix en la llengua minoritària: totes les matèries –a excepció de la llengua i la literatura hongareses- són impartides en la llengua pròpia de la minoria. Aquesta forma no és la predominant, perquè els pares de les comunitats minoritàries sovint consideren que una millor adquisició del principal corrent lingüístic del medi social és més important que no el coneixement adquirit exclusivament en la llengua materna.

Les minories més petites, en canvi, intenten ensenyar als seus fills la llengua minoritària, la literatura i altres matèries des de l’estructura de les anomenades escoles dominicals, que constitueixen una forma particular d’educació minoritària, i estan organitzades al marge del sistema escolar. Tot i que el Ministeri d’Educació dóna suport econòmic a aquesta forma d’educació, per a seguir progressant en aquest camp caldria que aquestes minories organitzessin les seves pròpies escoles des de l’àmbit del sistema d’educació pública. I això és perfectament factible d'acord amb l’acta sobre l’educació pública.

L’obligació legal de fornir els serveis de biblioteca de les llengües minoritàries l’acompleixen les biblioteques públiques, regides pels governs locals (municipals). Aquesta xarxa proporciona serveis a les minories croata, alemanya, romanesa, sèrbia, eslovaca i eslovena, en centenars de poblacions per tot el país. Dins del sistema de les biblioteques públiques, n’hi ha dinou, anomenades “biblioteques bàsiques”, que també col·laboren en l’abastament d’aquests serveis. Però pel que fa a la resta de comunitats minoritàries, són els autogoverns minoritaris nacionals que es debaten per arribar a establir un fons de llibres bàsic destinat a les biblioteques.

Actualment, els teatres en llengües minoritàries s’organitzen. Els teatres alemany, croata i serbi ja estan institucionalitzats, i el teatre eslovac està en gestació. Les companyies de la resta de minories encara treballen com a grups d’aficionats. L’any 2004, el Tercer Festival de Teatres Minoritaris va oferir disset representacions, que presentaven dotze minories.

Les institucions que han demostrat ser més eficients en la tasca de salvaguardar les tradicions són els centres de les comunitats minoritàries que treballen amb el suport del Estat. Aquests centres no solament acullen les activitats relacionades amb l’art, la música, i les tradicions populars, sinó que, cada vegada més, també es dediquen a les activitats de la cultura moderna, les arts decoratives, la literatura i el cinema. A més de presentar el patrimoni cultural i la riquesa de les minories que viuen a Hongria, els centres de les comunitats minoritàries sovint organitzen accions culturals que presenten la producció cultural dels estats correlacionats.

El finançament de la premsa escrita i les publicacions de les minories està subvencionat, gairebé de forma exclusiva, per l’Estat central. Aquestes publicacions solen ser bilingües. Les minories tenen l’ocasió de presentar les publicacions més recents a la Fira del Llibre de Budapest. La publicació minoritària més popular de la fira d’aquest any ha estat El Petit Príncep, D’Antoine de Saint-Exupèry, que fou editat en llengua gitana.

Finalment, l’esmena en curs de l’acta sobre les minories té com a objectiu reforçar els autogoverns de les minories i esperem que, en conseqüència, es tradueixi en una agilitació de l’aplicació dels drets lingüístics. L’esmena garanteix a les comunitats minoritàries el traspàs i la gestió de les institucions que promocionen la preservació i el desenvolupament de les llengües que els són pròpies, de què seran responsables els autogoverns. Aquest procés ja ha començat, i el projecte de llei promulgat conté els elements necessaris per a garantir la salvaguarda i el funcionament d’aquestes institucions.

Antal Paulik
apaulik@mail.datanet.hu
Judit Solymosi
solymosij@mail.datanet.hu
Ministeri de les Minories Ètniques i Nacionals