|
Sumari
1.
Introducció
2.
Context històric i dades actuals
3. La
situació de les llengües minoritàries
4. Marc
legislatiu
5. La pràctica i les institucions
1. Introducció
Contràriament al que succeeix en la major part dels estats de la regió,
lestatus oficial de la llengua dominant lhongarès no queda
estipulat ni en la Constitució ni per cap llei lingüística general. Tot i que
ladministració de lEstat utilitza lhongarès, no hi ha cap llei vigent
que ho prescrigui. No obstant això, algunes disposicions específiques sí que regulen
lús de lhongarès, com ara lActa de 1997 sobre publicitat i protecció
dels consumidors, o bé lActa del 2001 sobre la presentació en hongarès dels
anuncis econòmics, dels rètols de les botigues i dels comunicats dinterès
públic.
El preàmbul
daquesta última Acta afirma la particular importància de la llengua nacional
(lhongarès): La llengua hongaresa és la manifestació més important de la
nostra existència nacional, expressa la nostra filiació nacional i constitueix el
vehicle més important de la cultura, la ciència i la informació dHongria. Per
aquest motiu és responsabilitat comuna de les presents generacions protegir-la,
transmetre-la als nostres descendents, evitar que sigui assimilada i mantenir unes
condicions ambientals lingüístiques sòlides. Una de les clàusules finals de
lacta afirma que aquestes disposicions no afecten els anuncis i els rètols
formulats en una de les llengües minoritàries en els nuclis de població, en els quals
la minoria lingüística ha establert un autogovern minoritari. Els drets lingüístics de
les minories els regula de manera global lActa sobre els drets de les minories
ètniques i nacionals. Més endavant detallarem les disposicions daquesta acta.
2.
Context històric i dades actuals
Abans dels
tractats de pau que van tancar la Primera Guerra Mundial, els súbdits de la monarquia
austrohongaresa que tenien lhongarès com a llengua nativa no arribaven a ser ni la
meitat del total de la població hongaresa daquesta monarquia. Per això, la
voluntat destablir una administració de/en llengua hongaresa no
solament va topar amb les barreres polítiques, sinó també amb les barreres
lingüístiques. Com a resultat dels tractats de pau que van acabar amb la monarquia, el
regne hongarès, que encara era multilingüe, es va reorganitzar sota la dominació
exclusiva de la llengua hongaresa. Suplantar les llengües minoritàries en la vida
pública es va convertir en una política estatal deliberada. I aquesta política estatal
tenia a favor que les comunitats minoritàries que aleshores vivien a Hongria havien
deixat les seves regions originàries abans dassolir el desenvolupament duna
llengua literària estàndard, i en conseqüència parlaven, al segle vint, unes versions
dialectals arcaiques, no aptes per a respondre a les necessitats de comunicació de
lera moderna.
La
redistribució, obligada o voluntària, dels assentaments de la població després de la
Segona Guerra Mundial va reforçar encara més "leficàcia" de
lassimilació lingüística forçada que es va dur a terme en el període
dentreguerres. Bàsicament, aquesta redistribució va destruir les comunitats
minoritàries, va debilitar les identitats i va accelerar-ne lassimilació. Tot i
que la política sobre minories dabans de 1990 reconeixia algunes comunitats
minoritàries i, aparentment, donava suport a la transmissió de les cultures
minoritàries i el desenvolupament duna base educativa pròpia, lassimilació
cultural i la disminució del rol de les llengües minoritàries progressaren.
El resultat ha
estat que la major part de les minories que avui dia viuen a Hongria declaren una
filiació doble o múltiple: els seus lligams amb la cultura i la llengua hongareses són
igual de forts (i de vegades fins i tot més forts) que no els lligams amb les pròpies
nacionalitats originàries.
A Hongria,
lúltim cens es va dur a terme lany 2001, segons el qual la població del
país a finals de segle era de 10.198.000 habitants, i la proporció de ciutadans amb
filiació a les 13 minories, baixa: lany 1990 i lany 2001 era dun 2,5 %
i un 3,2 %, respectivament. Per avaluar aquestes dades hem de tenir en compte que no era
obligatori respondre a les preguntes referents a la filiació a les cultures
minoritàries, i que unes experiències històriques negatives frenaven la disponibilitat
a declarar la pròpia identitat.
Resultats del cens de 2001 (21 KB)
Com en altres
censos previs, les dades estadístiques de lany 2001 destaquen que les minories
viuen disseminades per tot el país i que, per regla general, constitueixen una minoria
dins dels nuclis de població on resideixen. Lantiga distribució regional de les
comunitats minoritàries ja no és vàlida, perquè aquestes comunitats també han
experimentat lèxode cap als centres urbans, i aquest procés nha accelerat
lassimilació lingüística i contribueix a dificultar laplicació dels drets
lingüístics en particular pel que fa al sistema educatiu.
Però malgrat
totes aquestes consideracions, cal remarcar que, a partir del canvi de sistema polític,
les comunitats lingüístiques minoritàries són més actives. Les minories que abans no
havien estat oficialment reconegudes (la gitana, la búlgara, la grega, la polonesa,
larmènia, la rutena i la ucraïnesa) van crear institucions i organismes propis i
van participar activament en lelaboració dels principis duna política
minoritària democràtica. La redacció, lany 1993, de lActa sobre minories va
ser fruit, principalment, de la contribució activa de les minories, i és aquesta Acta
que determina la política minoritària de la República dHongria. Com que
lActa subratlla de manera molt particular els drets lingüístics, cal considerar-la
el primer compendi sistemàtic de la política sobre llengües minoritàries.
El
passat històric i lantiguitat de la coexistència històrica han estat
criteris primordials en lelaboració de la definició de minoria de lActa
sobre els drets de les minories ètniques i nacionals, segons la qual: "Tots els
grups de persones que hagin viscut en territori de la República dHongria com a
mínim al llarg dun segle, que siguin minoria numèrica dins la població del país,
els membres dels quals siguin ciutadans hongaresos, que es distingeixin de la resta de la
població perquè tenen una llengua, cultura i tradicions pròpies, i que manifestin un
sentit de pertinença compromesa dirigida a preservar aquests distintius i a protegir els
interessos de les seves comunitats històriques" són minories ètniques i nacionals
reconegudes com a integrants constituents de lEstat.
LActa
defineix com a minories ètniques o nacionals natives dHongria 13 comunitats
ètniques: la búlgara, la gitana, la grega, la croata, la polonesa, lalemanya,
larmènia, la romanesa, la rutena, la sèrbia, leslovaca, leslovena i la
ucraïnesa. I conformement a lArticle 51 de lActa, "A la República
dHongria tothom pot fer ús de la seva llengua materna, allà on vulgui i sempre que
ho vulgui. Les condicions de lús de les llengües de les minories en els
casos protegits per una llei separada han de ser garantides per lEstat."
3. La situació de les llengües minoritàries
Com
a conseqüència, en part, de la manca dorganització autònoma de les minories al
llarg de quasi 50 anys, lús de les llengües minoritàries en la vida pública del
país pràcticament ha desaparegut, i ha quedat restringit a lesfera familiar.
Paral·lelament a la modernització de la societat i a la dissolució de les grans
famílies, avui dia ni tan sols dins del cercle familiar queda garantida la transmissió
de les llengües minoritàries. Al llarg de les dècades passades, els membres de les
generacions intermèdies no varen ser partíceps duna educació en llengua materna,
per tant en desconeixen el seu registre erudit o literari, i en conseqüència no el poden
transmetre. Cada vegada és més corrent que la responsabilitat de la transmissió
lingüística recaigui en el sistema educatiu més que no en la família. Això fa que la
forma dialectal que els membres duna determinada minoria coneixen estigui en vies
dextinció i sigui substituïda per la llengua literària estàndard que es parla a
lestat correlacionat.
Per
raons objectives, el progrés de les llengües literàries ara ja sha convertit en
un procés irreversible. El que poden fer lEstat i les comunitats minoritàries és
fomentar la documentació dels monuments lingüístics que encara existeixen i garantir
que els alumnes que vulguin participar en leducació en una llengua materna
minoritària tinguin la possibilitat daprendre la versió literària daquesta
llengua.
Pel
que fa a lús de la llengua, les 13 minories poden dividir-se en tres grans
grups. En el primer grup trobem els gitanos, la majoria dels quals prop d'un
30% tenen lhongarès com a llengua materna. (La part més petita
daquesta població una minoria dins duna minoria tenen una llengua
materna diferent i pertanyen al segon grup, que comentarem més endavant. Lús de la
llengua gitana i del beash només difereixen de
lús daltres llengües dins daquest grup en què les comunitats gitanes
estan menys integrades dins del seu medi social.)
El
segon grup el componen les minories més petites (ucraïnesos, rutens, polonesos, grecs,
búlgars i armenis). En les dècades precedents, un nombre proporcionalment important de
membres acabats darribar varen afegir-se a aquestes comunitats sense tenir cap
coneixement, o cap coneixement substancial, de la llengua hongaresa, i immediatament van
començar a contribuir activament en la vida de la comunitat. Una característica típica
daquestes minories és que utilitzen activament la llengua minoritària tant en
públic com en família. No obstant això, és lògic esperar que la transmissió
generacional de la llengua es farà més problemàtica en el futur, i que lús de la
llengua per part de les properes generacions diferirà de lús de la llengua en
lactualitat. Les anomenades escoles dominicals només poden contribuir a millorar el
coneixement de la llengua adquirit en família, i, de moment, no tenim notícies respecte
a lensenyament de la llengua a les escoles.
El
tercer grup el componen les comunitats més grans (alemanys, croates, eslovacs, romanesos
i eslovens), que van arribar al país abans no sorgís el moviment neologista als seus
països dorigen, i que, per tant, parlen una versió arcaica de la llengua. Aquestes
comunitats han assolit un nivell dassimilació lingüística molt elevat i gairebé
no utilitzen la llengua minoritària, ni tan sols en família.
Pel
que fa a aquestes minories, la creació dels governs minoritaris autònoms ha fet que
tornés a posar-se en marxa lengranatge, tot i que, de moment, el seu
desenvolupament ha tingut uns resultats limitats. Els esforços dels autogoverns
minoritaris per a "rehabilitar" la llengua materna i retornar-la a la vida
pública han tingut un cert efecte.
La
reforma educativa continuada pot ampliar el ventall de possibilitats de reaprendre i
utilitzar aquestes llengües. Els drets de veto i consultiu legalment garantits als
autogoverns de les minories locals poden avalar la protecció de lensenyament de les
llengües minoritàries. Una elaboració detallada dels requisits de la llengua i la
literatura minoritàries, i la introducció de la formació complementària obligatòria
per als ensenyants fan possible una millora de la instrucció escolar.
4. Marc legislatiu
La Constitució de la República
dHongria (Acta núm. 49 de lany 1949) estipula que les minories ètniques i
nacionals són integrants constituents de lEstat. La Constitució garanteix a les
minories el dret de participar col·lectivament en la vida pública, la cura de la seva
pròpia cultura, lús generalitzat de les seves llengües natives, leducació
en les seves llengües natives, i el dret de lús dels seus noms en les seves
llengües pròpies.
LActa núm. 77 de lany 1993
sobre els drets de les minories ètniques i nacionals proporciona a les tretze
minories històriques drets minoritaris individuals i col·lectius, inclosos el dret de
lautonomia no territorial (personal) i la creació dels autogoverns minoritaris. |