Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Primavera - estiu 2004


La política lingüística d'Hongria, per Antal Paulik i Judit Solymosi

Ni la Constitució ni cap llei lingüística general estipula l’estatus oficial de la llengua hongaresa. L’Acta sobre els drets de les minories nacionals i ètniques regula els drets lingüístics de les 13 minories reconegudes. En el si d’aquestes comunitats, el nivell d’assimilació de les llengües és considerable; la utilització de les llengües minoritàries en la vida pública del país és pràcticament inexistent. A partir del canvi de sistema polític les minories lingüístiques han estat més actives, i amb la formació dels corresponents autogoverns s’ha tornat a posar en marxa l’engranatge. L’Estat d’Hongria vol fomentar l’ús de les llengües minoritàries mitjançant el desenvolupament de l’autonomia dels sectors cultural i educatiu i la creació d’unes condicions legislatives favorables, i també donant suport activament a les accions de les minories.

 

Versió per imprimir. La política lingüística d'Hongria, per Antal Paulik i Judit Solymosi versió per imprimir en PDF. 47 KB

 

Sumari

1. Introducció

2. Context històric i dades actuals

3. La situació de les llengües minoritàries

4. Marc legislatiu

5. La pràctica i les institucions

 

1. Introducció

Contràriament al que succeeix en la major part dels estats de la regió, l’estatus oficial de la llengua dominant —l’hongarès— no queda estipulat ni en la Constitució ni per cap llei lingüística general. Tot i que l’administració de l’Estat utilitza l’hongarès, no hi ha cap llei vigent que ho prescrigui. No obstant això, algunes disposicions específiques sí que regulen l’ús de l’hongarès, com ara l’Acta de 1997 sobre publicitat i protecció dels consumidors, o bé l’Acta del 2001 sobre la presentació en hongarès dels anuncis econòmics, dels rètols de les botigues i dels comunicats d’interès públic.

El preàmbul d’aquesta última Acta afirma la particular importància de la llengua nacional (l’hongarès): “La llengua hongaresa és la manifestació més important de la nostra existència nacional, expressa la nostra filiació nacional i constitueix el vehicle més important de la cultura, la ciència i la informació d’Hongria. Per aquest motiu és responsabilitat comuna de les presents generacions protegir-la, transmetre-la als nostres descendents, evitar que sigui assimilada i mantenir unes condicions ambientals lingüístiques sòlides.” Una de les clàusules finals de l’acta afirma que aquestes disposicions no afecten els anuncis i els rètols formulats en una de les llengües minoritàries en els nuclis de població, en els quals la minoria lingüística ha establert un autogovern minoritari. Els drets lingüístics de les minories els regula de manera global l’Acta sobre els drets de les minories ètniques i nacionals. Més endavant detallarem les disposicions d’aquesta acta.

2. Context històric i dades actuals

Abans dels tractats de pau que van tancar la Primera Guerra Mundial, els súbdits de la monarquia austrohongaresa que tenien l’hongarès com a llengua nativa no arribaven a ser ni la meitat del total de la població hongaresa d’aquesta monarquia. Per això, la voluntat d’establir una administració de/en llengua hongaresa no solament va topar amb les barreres polítiques, sinó també amb les barreres lingüístiques. Com a resultat dels tractats de pau que van acabar amb la monarquia, el regne hongarès, que encara era multilingüe, es va reorganitzar sota la dominació exclusiva de la llengua hongaresa. Suplantar les llengües minoritàries en la vida pública es va convertir en una política estatal deliberada. I aquesta política estatal tenia a favor que les comunitats minoritàries que aleshores vivien a Hongria havien deixat les seves regions originàries abans d’assolir el desenvolupament d’una llengua literària estàndard, i en conseqüència parlaven, al segle vint, unes versions dialectals arcaiques, no aptes per a respondre a les necessitats de comunicació de l’era moderna.

La redistribució, obligada o voluntària, dels assentaments de la població després de la Segona Guerra Mundial va reforçar encara més "l’eficàcia" de l’assimilació lingüística forçada que es va dur a terme en el període d’entreguerres. Bàsicament, aquesta redistribució va destruir les comunitats minoritàries, va debilitar les identitats i va accelerar-ne l’assimilació. Tot i que la política sobre minories d’abans de 1990 reconeixia algunes comunitats minoritàries i, aparentment, donava suport a la transmissió de les cultures minoritàries i el desenvolupament d’una base educativa pròpia, l’assimilació cultural i la disminució del rol de les llengües minoritàries progressaren.

El resultat ha estat que la major part de les minories que avui dia viuen a Hongria declaren una filiació doble o múltiple: els seus lligams amb la cultura i la llengua hongareses són igual de forts (i de vegades fins i tot més forts) que no els lligams amb les pròpies nacionalitats originàries.

A Hongria, l’últim cens es va dur a terme l’any 2001, segons el qual la població del país a finals de segle era de 10.198.000 habitants, i la proporció de ciutadans amb filiació a les 13 minories, baixa: l’any 1990 i l’any 2001 era d’un 2,5 % i un 3,2 %, respectivament. Per avaluar aquestes dades hem de tenir en compte que no era obligatori respondre a les preguntes referents a la filiació a les cultures minoritàries, i que unes experiències històriques negatives frenaven la disponibilitat a declarar la pròpia identitat.

Resultats del cens de 2001 Resultats del cens de 2001 (21 KB)

Com en altres censos previs, les dades estadístiques de l’any 2001 destaquen que les minories viuen disseminades per tot el país i que, per regla general, constitueixen una minoria dins dels nuclis de població on resideixen. L’antiga distribució regional de les comunitats minoritàries ja no és vàlida, perquè aquestes comunitats també han experimentat l’èxode cap als centres urbans, i aquest procés n’ha accelerat l’assimilació lingüística i contribueix a dificultar l’aplicació dels drets lingüístics en particular pel que fa al sistema educatiu.

Però malgrat totes aquestes consideracions, cal remarcar que, a partir del canvi de sistema polític, les comunitats lingüístiques minoritàries són més actives. Les minories que abans no havien estat oficialment reconegudes (la gitana, la búlgara, la grega, la polonesa, l’armènia, la rutena i la ucraïnesa) van crear institucions i organismes propis i van participar activament en l’elaboració dels principis d’una política minoritària democràtica. La redacció, l’any 1993, de l’Acta sobre minories va ser fruit, principalment, de la contribució activa de les minories, i és aquesta Acta que determina la política minoritària de la República d’Hongria. Com que l’Acta subratlla de manera molt particular els drets lingüístics, cal considerar-la el primer compendi sistemàtic de la política sobre llengües minoritàries.

El passat  històric i l’antiguitat de la coexistència històrica han estat criteris primordials en l’elaboració de la definició de minoria de l’Acta sobre els drets de les minories ètniques i nacionals, segons la qual: "Tots els grups de persones que hagin viscut en territori de la República d’Hongria com a mínim al llarg d’un segle, que siguin minoria numèrica dins la població del país, els membres dels quals siguin ciutadans hongaresos, que es distingeixin de la resta de la població perquè tenen una llengua, cultura i tradicions pròpies, i que manifestin un sentit de pertinença compromesa dirigida a preservar aquests distintius i a protegir els interessos de les seves comunitats històriques" són minories ètniques i nacionals reconegudes com a  integrants constituents de l’Estat.

L’Acta defineix com a minories ètniques o nacionals natives d’Hongria 13 comunitats ètniques: la búlgara, la gitana, la grega, la croata, la polonesa, l’alemanya, l’armènia, la romanesa, la rutena, la sèrbia, l’eslovaca, l’eslovena i la ucraïnesa. I conformement a l’Article 51 de l’Acta, "A la República d’Hongria tothom pot fer ús de la seva llengua materna, allà on vulgui i sempre que ho vulgui. Les condicions de l’ús de les llengües de les minories —en els casos protegits per una llei separada— han de ser garantides per l’Estat."

3. La situació de les llengües minoritàries

Com a conseqüència, en part, de la manca d’organització autònoma de les minories al llarg de quasi 50 anys, l’ús de les llengües minoritàries en la vida pública del país pràcticament ha desaparegut, i ha quedat restringit a l’esfera familiar. Paral·lelament a la modernització de la societat i a la dissolució de les grans famílies, avui dia ni tan sols dins del cercle familiar queda garantida la transmissió de les llengües minoritàries. Al llarg de les dècades passades, els membres de les generacions intermèdies no varen ser partíceps d’una educació en llengua materna, per tant en desconeixen el seu registre erudit o literari, i en conseqüència no el poden transmetre. Cada vegada és més corrent que la responsabilitat de la transmissió lingüística recaigui en el sistema educatiu més que no en la família. Això fa que la forma dialectal que els membres d’una determinada minoria coneixen estigui en vies d’extinció i sigui substituïda per la llengua literària estàndard que es parla a l’estat correlacionat. 

Per raons objectives, el progrés de les llengües literàries ara ja s’ha convertit en un procés irreversible. El que poden fer l’Estat i les comunitats minoritàries és fomentar la documentació dels monuments lingüístics que encara existeixen i garantir que els alumnes que vulguin participar en l’educació en una llengua materna minoritària tinguin la possibilitat d’aprendre la versió literària d’aquesta llengua.

Pel que fa a l’ús  de la llengua, les 13 minories poden dividir-se en tres grans grups. En el primer grup trobem els gitanos, la majoria dels quals —prop d'un 30%— tenen l’hongarès com a llengua materna. (La part més petita d’aquesta població —una minoria dins d’una minoria— tenen una llengua materna diferent i pertanyen al segon grup, que comentarem més endavant. L’ús de la llengua gitana i del beash només difereixen de l’ús d’altres llengües dins d’aquest grup en què les comunitats gitanes estan menys integrades dins del seu medi social.)

El segon grup el componen les minories més petites (ucraïnesos, rutens, polonesos, grecs, búlgars i armenis). En les dècades precedents, un nombre proporcionalment important de membres acabats d’arribar varen afegir-se a aquestes comunitats sense tenir cap coneixement, o cap coneixement substancial, de la llengua hongaresa, i immediatament van començar a contribuir activament en la vida de la comunitat. Una característica típica d’aquestes minories és que utilitzen activament la llengua minoritària tant en públic com en família. No obstant això, és lògic esperar que la transmissió generacional de la llengua es farà més problemàtica en el futur, i que l’ús de la llengua per part de les properes generacions diferirà de l’ús de la llengua en l’actualitat. Les anomenades escoles dominicals només poden contribuir a millorar el coneixement de la llengua adquirit en família, i, de moment, no tenim notícies respecte a l’ensenyament de la llengua a les escoles.

El tercer grup el componen les comunitats més grans (alemanys, croates, eslovacs, romanesos i eslovens), que van arribar al país abans no sorgís el moviment neologista als seus països d’origen, i que, per tant, parlen una versió arcaica de la llengua. Aquestes comunitats han assolit un nivell d’assimilació lingüística molt elevat i gairebé no utilitzen la llengua minoritària, ni tan sols en família.

Pel que fa a aquestes minories, la creació dels governs minoritaris autònoms ha fet que tornés a posar-se en marxa l’engranatge, tot i que, de moment, el seu desenvolupament ha tingut uns resultats limitats. Els esforços dels autogoverns minoritaris per a "rehabilitar" la llengua materna i retornar-la a la vida pública han tingut un cert efecte.

La reforma educativa continuada pot ampliar el ventall de possibilitats de reaprendre i utilitzar aquestes llengües. Els drets de veto i consultiu legalment garantits als autogoverns de les minories locals poden avalar la protecció de l’ensenyament de les llengües minoritàries. Una elaboració detallada dels requisits de la llengua i la literatura minoritàries, i la introducció de la formació complementària obligatòria per als ensenyants fan possible una millora de la instrucció escolar.

4. Marc legislatiu

La Constitució de la República d’Hongria (Acta núm. 49 de l’any 1949) estipula que les minories ètniques i nacionals són integrants constituents de l’Estat. La Constitució garanteix a les minories el dret de participar col·lectivament en la vida pública, la cura de la seva pròpia cultura, l’ús generalitzat de les seves llengües natives, l’educació en les seves llengües natives, i el dret de l’ús dels seus noms en les seves llengües pròpies.

L’Acta núm. 77 de l’any 1993 sobre els drets de les minories ètniques i nacionals proporciona a les tretze minories històriques drets minoritaris individuals i col·lectius, inclosos el dret de l’autonomia no territorial (personal) i la creació dels autogoverns minoritaris.


1 de 2