|
5. L'estatus jurídic del maltès i
l'actual política lingüística de Malta
Segons la
Constitució maltesa, (9) la llengua nacional de Malta és la
llengua maltesa, i aquesta i la llengua anglesa són les llengües oficials del país.
L'Administració pot fer servir qualsevol d'aquestes dues llengües. De la mateixa manera,
qualsevol persona es pot adreçar en maltès o en anglès a l'Administració i ha de
rebre'n resposta en la llengua escollida. La Constitució també diu, d'altra banda, que
la llengua dels tribunals és el maltès (tret de les excepcions que en això pugui
establir el Parlament) i que la cambra de representants pot determinar quina llengua o
quines llengües utilitza. Finalment, la Constitució preveu que el text maltès d'una
llei prevaldrà sobre l'anglès en cas de conflicte entre els dos textos (totes les lleis
s'han de promulgar en ambdues llengües tret que el Parlament ho disposi altrament).
Amb l'entrada de
Malta a la Unió Europea, el maltès n'ha esdevingut llengua oficial. Això implica que
totes les lleis i els documents oficials de la Unió es traduiran al maltès; que els
ciutadans maltesos es podran adreçar a les institucions de la Unió en maltès i, si ho
fan, els hi hauran de respondre, i que els representants maltesos a les institucions de la
Unió podran parlar en maltès.
L'acceptació del
maltès com a llengua oficial de la Unió Europea ha estat interpretada per algun expert
en dret administratiu com un cas de no-aplicació del criteri, mai no explicitat, que
priva l'accés a l'oficialitat europea a les llengües que són oficials en el conjunt del
territori d'un estat membre juntament amb una altra llengua que ja és oficial a la Unió
pel fet de ser-ho en un altre estat membre. (10) En virtut d'aquest criteri, l'irlandès
no és llengua oficial de la Unió Europea, malgrat ser-ho a tot Irlanda, però juntament
amb l'anglès, i el luxemburguès tampoc no ho és encara que és oficial a tot Luxemburg,
però juntament amb el francès i l'alemany. Nosaltres no creiem pas que el cas del
maltès sigui una excepció a aquest suposat criteri, sinó que som del parer que són
precisament els casos de l'irlandès i del luxemburguès les excepcions al criteri més
general segons el qual esdevenen llengües oficials de la Unió les que ho són en tot el
territori d'un estat membre (condició que el maltès comparteix amb tots els altres
idiomes oficials). L'excepcionalitat irlandesa i luxemburguesa resulta, en el primer cas,
de l'estat avançat del procés de substitució lingüística en què es troba la llengua
irlandesa i, en el segon cas, del fet que el luxemburguès, tot i la seva vitalitat, no
és una llengua normalitzada a Luxemburg. El maltès, a diferència de l'irlandès, és la
llengua primera de la pràctica totalitat d'habitants de Malta i, en comparació amb el
luxemburguès, és molt més normalitzat.
En relació amb
l'actual política lingüística de Malta, pel novembre de l'any 2003 es va publicar
oficialment un projecte de llei relatiu a la llengua maltesa que durant la primavera del
2004 s'estava debatent al Parlament. Aquest projecte de llei, que estableix que el
maltès, la llengua de Malta, és un element fonamental de la identitat nacional del poble
maltès que l'Estat ha de protegir de la "deterioració i la perdició", té com
a finalitat de crear el Consell Nacional de la Llengua Maltesa (Kunsill Nazzjonali ta'
l-Ilsien Malti), que ha de fomentar la llengua nacional mitjançant l'adopció d'una
política linguística que ha de promoure'n l'ús en l'ensenyament, els mitjans de
comunicació, els tribunals i la vida política, administrativa, econòmica, social i
cultural del país. El Consell també s'ha de fer responsable de posar al dia l'ortografia
del maltès, si cal, i d'establir l'escriptura dels manlleus. Cal dir, d'altra banda, que
actualment ja existeixen el Maltese Language Board, un organisme dependent del Ministeri
d'Educació que fomenta l'estudi i el desenvolupament del maltès, i l'Acadèmia del
Maltès (Akkademja tal-Malti), que s'encarrega de la codificació lingüística des de fa
més de vuitanta anys.
6. Usos
lingüístics de la societat maltesa
Segons un estudi de l'any 2001,
(11) el maltès és la primera llengua del
98,6% de la població i l'anglès, de l'1,2%. D'aquestes persones, però, n'hi ha que
consideren ambdues llengües primera llengua (un 1,2% de la població). Malgrat això, un
14% declara que fa servir l'anglès en família i un 29%, a la feina. Per al maltès, les
xifres són, respectivament, un 90% i un 70% (hi ha, doncs, qui empra els dos idiomes en
família). Unes altres dades recents del National Statistics Office de Malta indiquen que
un 86,23% "prefereix" parlar el maltès; un 11,76%, l'anglès, i un 1,84%,
l'italià. L'exigüitat del nombre de persones que tenen l'anglès com a primera llengua,
que probablement són sobretot britànics residents a Malta, no obsta perquè aquesta
llengua erosioni la posició del maltès en dos camps tan vitals com el món laboral o, i
això és especialment significatiu, la vida familiar, erosió que demostra la posició de
superioritat relativa de l'anglès damunt el maltès en el si de la societat maltesa.
També són interessants les
xifres (arrodonides per nosaltres) que es desprenen del cens del 1995: aquell any Malta
tenia 372.000 habitants. D'aquests deien conèixer l'anglès uns 246.000 (el 76% de la
població adulta) i l'italià, uns 118.000 (el 36% de la població adulta). Hi havia, és
clar, moltes persones que coneixien alhora els dos idiomes. Per tant, malgrat la
dominació britànica, la cooficialitat actual de l'anglès i el pes considerable
d'aquesta llengua en la societat maltesa d'avui, encara hi havia el 1995 més de 70.000
persones que no el sabien (sobretot residents de zones rurals). D'altra banda, no tothom
qui declarava conèixer-lo el dominava en el mateix grau. En relació amb el coneixement
de llengües altres que el maltès, hi ha dades de l'any 1931 -any que, a més de
l'anglès, l'italià encara era llengua oficial de les illes (i el maltès encara no)-
segons les quals dels aproximadament 225.000 habitants de Malta n'hi havia cap a 55.000
que coneixien l'anglès i cap a 32.000 que sabien l'italià. De la comparació de les
dades del 1931 amb les del 1995 se'n dedueix, d'una banda, que la distància entre
l'anglès i l'italià s'ha eixamplat i, d'altra banda, que la quantitat de persones
monolingües en maltès ha disminuït, disminució notable en nombres relatius.
L'ús de la llengua maltesa en
el Parlament, el govern i el món jurídic és força ampli, de la mateixa manera que és
estès en l'Administració, tant la nacional com la municipal. També la vida dels partits
polítics es desenvolupa sobretot en maltès. D'altra banda, cal dir que l'Església
catòlica, la influència de la qual és molt important al país, se serveix així mateix
de manera preferent de la llengua maltesa per a dur a terme les seves activitats.
Pel que fa a l'ensenyament,
obligatori des del 1946 pel que fa a primària i des del 1971 pel que fa a secundària
fins a setze anys, la posició de la llengua maltesa és més feble. Tant el maltès com
l'anglès, que també són matèria obligada d'estudi, es fan servir com a llengües
vehiculars a les escoles de primària i secundària, en un equilibri que es manté molt
més en els centres públics que no pas en els privats, en part dels quals hom prefereix
d'utilitzar principalment l'anglès. Aquesta llengua és, així mateix, l'emprada a la
majoria de departaments de la Universitat de Malta, amb el que això comporta de
limitació del desenvolupament ple del maltès. (12)
Hi ha d'altres llengües
presents en l'ensenyament maltès: a la tercera llengua tradicionalment ensenyada a les
escoles del país, l'italià, s'hi han afegit, a causa de les majors relacions
econòmiques amb l'exterior i de l'auge turístic, el francès, l'alemany, el rus i el
castellà, que s'aprenen a secundària. L'ensenyament de l'àrab mereix un esment
especial, ja que del 1975 al 1987, durant un dels períodes de govern laborista,
esdevingué obligatori a secundària.
En l'àmbit dels mitjans de
comunicació de massa, hi ha el mateix nombre de diaris en maltès que en anglès (dos els
dies feiners i tres el diumenge). Pel que fa a la ràdio, hi predomina la llengua maltesa,
encara que també hi ha programació en anglès i, a més, es reben els programes
italians. Quant a la televisió, a Malta s'hi pot veure, a més de la televisió maltesa,
que emet programació en maltès i en anglès, un gran nombre de canals anglesos o
nord-americans (en anglès) i italians (en italià). Aquests darrers gaudeixen d'una
popularitat notable.
En el camp dels hàbits
culturals, el conjunt dels maltesos es divideix entre els qui fan més ús del maltès i
els qui utilitzen més l'anglès. L'estudi de l'any 2001 esmentat més amunt revela que el
43,2% de la població declara que llegeix en anglès i que el 48% diu que veu televisió i
cinema en aquesta llengua. Les xifres en el cas del maltès són més altes (48% i 59,2%,
respectivament). Naturalment, hi ha persones que fan servir ambdues llengües per fer la
mateixa cosa. Les dades del National Statistics Office de Malta, en canvi, són
sensiblement diferents. Segons aquestes dades, la "llengua preferida" a l'hora
de llegir és l'anglès en un 61,13% (llibres) i en un 70,89% (revistes), mentre que les
xifres corresponents al maltès són, respectivament, el 35,75% i el 22,65%. La situació
s'inverteix en el cas de la televisió, ja que davant el 25,41% que la veu en anglès, hi
ha un 44,96% que ho fa en maltès, i la ràdio, escoltada en anglès per un 14,69% i en
maltès per un 82,41%. No és gens negligible el nombre de persones que prefereix
l'italià, especialment per veure la televisió (un 29,63%, una xifra superior a la de
l'anglès). Hi llegeix un 3,12% (llibres) i un 6,46% (revistes) i hi escolta la ràdio un
2,91%.
7. L'estat
de la llengua maltesa
Hi ha una sèrie
de simptomes que ens indiquen que la vitalitat del maltès és amenaçada. Ja hem vist com
l'anglès fa la competència al maltès en molts àmbits de la vida maltesa, fet que és
alhora causa i conseqüència de la poca consideració de què gaudeix el maltès entre
els habitants de les illes, que el veuen més aviat com un idioma d'abast local molt menys
apte per a determinades funcions que l'anglès (el creixent pes del turisme els n'acaba de
convèncer). L'anglès és una llengua de gran prestigi i utilitat que sovint, a més, ja
aprenen a casa (és la segona llengua de les classes mitjanes i altes), cosa que facilita
que en la conversa quotidiana es barregin anglès i maltès en proporcions diverses -com
abans ho feien el maltès i l'italià en la parla de la burgesia. Aquesta barreja és
sovint satiritzada, per exemple en programes populars de televisió, pel que comporta
d'ostentació, més ridícula encara en qui no sap prou anglès però igualment l'usa en
un intent de promocionar-se socialment. Aquest comportament és a Malta
característicament femení: per exemple, hi ha mares que empren l'anglès amb els fills
per tal d'assegurar-los l'èxit escolar. També hi ha famílies de classe alta de certs
barris que fins i tot han abandonat la pràctica del maltès. En el mateix ordre de coses,
l'anglès és la llengua en què s'estimen més llegir i escriure les persones
instruïdes; la llengua en què la població se sol adreçar als forasters, àdhuc si
aquests volen parlar en maltès, i la llengua que serveix per batejar els infants en la
majoria de casos.
És clar que
en una situació com aquesta han d'abundar per força les interferències angleses en el
maltès: així, per exemple, mots maltesos d'origen romànic són sovint substituïts per
paraules angleses (com ara nurse, que tendeix a substituir infermiera), o
bé per paraules malteses el significat genuí de les quals s'altera per influx anglès
(per exemple, librerija, que desplaça bibljoteka a causa del mot anglès library).
Pel que fa a la fonètica, s'ha constatat la penetració de la pronúncia anglesa del
fonema /r/ en el maltès actual. En general, el grup en la parla del qual es donen més
les interferències són les dones joves de classe alta d'algunes zones pròximes a la
capital.
El maltès
presenta, malgrat la petitesa del domini lingüístic, força variació dialectal. Hi ha
dos grups principals de dialectes: el prestigiós de les classes cultes de La Valletta i
zones veïnes, i el dels pobles agrícoles i els districtes industrials portuaris. El
primer, més italianitzat i en expansió, conserva menys trets fonològics i menys mots
d'origen àrab que el segon, en retrocés, els parlants del qual són més refractaris que
els del primer a l'alternança entre el maltès i l'anglès. L'escolarització
obligatòria, els moderns mitjans de comunicació i la mobilitat de la població, com més
va més gran, afavoreixen, d'altra banda, l'extensió de la forma estàndard del maltès
(malti pulit) en detriment dels dialectes.
8.
Conclusió
La situació lingüística de
Malta és diferent de la de la resta de països d'Europa, ja que la posició del maltès
no és comparable ni a la d'una llengua dominant com el suec, el polonès o qualsevol
altra de les oficials als actuals estats d'Europa, ni a la d'un idioma com el frisó, el
romanx o la resta de llengües minoritzades europees.
Com que Malta feia segles que
era integrada en l'òrbita cultural i política italiana, el maltès ocupava respecte de
l'italià, la llengua tradicional de l'Administració i de la cultura, el mateix lloc que
ocupaven, per exemple, el napolità, el llombard, el friülès o el sard (el fet que els
dos primers siguin considerats dialectes de l'italià i els dos segons, llengües
independents no té importància pel que fa a la seva posició social).
El poder britànic, instal·lat
a les illes des del començament del s. XIX, va aconseguir desplaçar substancialment
l'italià de la vida maltesa. El buit deixat per aquesta llengua el va omplir
principalment l'anglès i no pas el maltès, el qual, malgrat l'arrelament i l'hegemonia
en l'ús oral de la població, no fou vist com el nou possible idioma de cultura del
país, perquè no ho havia estat mai i perquè la presència de l'anglès no es podia
obviar.
Això va fer que, malgrat els
règims autonòmics de la primera part del s. XX i la independència assolida el 1964, que
van comportar un avenç del maltès, tant pel que fa a l'estatus jurídic com pel que fa
als àmbits d'ús ocupats, la situació lingüística del país continués sent de tipus
colonial, és a dir, que s'hi continuessin donant les condicions pròpies dels estats
asiàtics o africans que havien estat colònies europees o nord-americanes, com ara
l'Índia o les Filipines, amb unes llengües autòctones subordinades a la de l'antiga
metròpoli.
Com a conseqüència de tot
això, a Malta el procés de bilingüització de la població ha anat avançant al llarg
del s. XX, s'ha encetat un procés de substitució lingüística a favor de l'anglès en
alguns sectors socials, de moment molt reduïts, i l'estructura gramatical i lèxica de
l'idioma del país es ressent del pes de la llengua dominant, d'altra banda no del tot ben
apresa per la majoria dels qui la coneixen.
Això no vol pas dir que el
maltès sigui ja una llengua sense futur pròxima a la seva desaparició, sinó simplement
que la seva supervivència no és assegurada si no canvien profundament determinades
actituds de la població maltesa la superació de les quals és necessària perquè la
llengua del país aconsegueixi una autèntica normalització.
9.
Bibliografia
BADIA i CAPDEVILA, Ignasi. Diccionari
de les llengües d'Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.
BADIA i CAPDEVILA, Ignasi.
"El rei malalt i l'estilet o notes sobre les relacions entre el maltès i el
català". Quaderns. [en premsa]
BRINCAT, Joseph. "Il
contatto linguistico come motivo comico nella narrativa di consumo e nella farsa teatrale
a Malta". A: ARMANGUÉ i HERRERO, Joan (dir.). Le lingue del popolo. Contatto
linguistico nella letteratura popolare del Mediterraneo Occidentale. Cagliari: Arxiu
de Tradicions, 2003.
CASSOLA, Albert M. Maltese
in Easy Stages. 8a ed. Valetta: Progress Press Co. Ltd., 1990.
FARRUGIA, Charles J.
"Malte: le développement de l'éducation dans un petit État insulaire".
Perspectives. Revue trimestrielle de l'éducation. 1991, núm. 80, p. 648-659. |