Gràfic 35. Formes tradicionals genuïnes però no normatives		Gràfic 36. Innovacions genuïnes però no normatives

Una gran part dels fenòmens fonètics estudiats queden fora del nivell de la consciència i, per tant, lluny de poder ser esmenats i corregits amb facilitat. Els canvis que s’hi produeixen no solen pertànyer a tendències conscients de correcció sinó a la imitació força involuntària de pronúncies prestigiades, on hi ha el castellà. Pertanyen a aquest tipus de trets fonètics el tancament de les vocals o i e, el ieisme, el betacisme, la realització sorda de la s sonora sobretot en fonètica sintàctica, l’aspiració de s davant [k] o la b oclusiva que esdevé fricativa. Com veiem, es tracta d'alguns dels trets normatius propis del model tradicional que, com hem vist, disminueixen. Cal afegir com a factor rellevant que gran part d’aquests trets no tenen projecció ortogràfica.

Es destaca que justament l’Eval a la ciutat d’Elx no és capaç de redreçar aquesta mena de trets fonètics. Com hem esmentat anteriorment, aquest fet ha trencat una de les hipòtesis inicials en el sentit que s'esperava que tots els escolars de l'Eval havien de mostrar menys castellanització fonètica i un manteniment més elevat dels trets normatius que eren tradicionals.

La situació sociolingüística dels escolars il·licitans que assisteixen a l'Eval els produeix una castellanització fonètica més evident que a l’altre grup. Aquest context impedeix que una esmena conscient com la que sol preponderar a l’escola siga poc eficient si es realitza sobre aquests trets de la caracterització fonètica, trets que, en general, han estat prou castellanitzats. En les localitats on el català és més present en el context social dels xiquets i les xiquetes, l'Eval és més efectiu en la conservació (i recuperació) d'aquesta mena de trets.

Però hi ha un segon grup de trets que són més identificables i, malgrat caure en l’àmbit de la fonètica, són recuperats o esmenats i, fins i tot, comentats pels parlants mateixos. Es tracta de la desaparició de la d intervocàlica o de la r final, com a casos paradigmàtics, però també d’altres com ara l’aturada de la caiguda de –t en molt, l’eliminació de la palatal de moixca, la reintroducció de la semivocal en caixa o la substitució de a per e en embut. En alguns d’aquests casos, es tracta de trets elidits, cosa que els fa més perceptibles que els canvis en els trets sonants dels fonemes. Esdevenen, doncs, amb més facilitat recuperables conscientment. A més a més, el suport ortogràfic és ara més trascendental que en els primers casos i, en part, també hi ha coincidència o paral·lelisme amb les formes fonètiques del castellà.

Aquest segon tipus de trets fonètics —en general innovacions— sí que són més controlables conscientment —en gran part per motius ortogràfics— i, doncs, són esmenats per tots els individus escolaritzats en català, siguen o no d’Elx. En aquests casos, l'Eval sí que és molt eficent per a vehicular-los en el model de llengua dels escolars.

3. Final

La hipòtesi inicial es corrobora només parcialment. La fonètica es troba en un procés de canvi profund. Es pot parlar, en general, de poca repercussió del model normatiu. Es veu una tendència a la dilució del model tradicional i es corrobora una castellanització intensa, almenys en el registre formal en què hem contextualitzat les entrevistes. La fonètica, doncs, pateix una degradació força imparable en els trets fonètics més inconscients.

L’Eval és una esperança relativa per a l’esmena per dues raons. En primer lloc, perquè el percentatge d’escolars que hi assisteixen és molt baix en tot el País Valencià en comparació amb l’Ecas; en segon lloc, perquè si en la situació contextual on és l'individu, el castellà és molt present, aquest exerceix una pressió excessiva en molts trets del subsistema fonètic que l'Eval no és capaç d'esmenar. L'Eval només és relativament eficient en l'alumnat que manté un ús elevat de la seua llengua, alumnat que, per altra banda, conserva millor el model fonètic tradicional, més pròxim al model estàndard.

Carles Segura Llopes
Univesitat d'Alacant
carles.segura@ua.es