2.12 La b intervocàlica
Tot el valencià
meridional, des del Xúquer fins a Guardamar pronuncia qualsevol b com a oclusiva. El
gràfic 26 mostra que la b oclusiva és pròpia i única en el parlar dels ancians i
general en el dels adults; decau de manera oberta en els jóvens i desapareix entre tots
els escolars:
Gràfic
26. Percentatges per edats de les realitzacions que té la b
intervocàlica: sabata
Aquesta
realització oclusiva està abocada a la desaparició. No té representació ortogràfica,
no és pròpia dels hàbits articulatoris del castellà en posició intervocàlica i, a
més a més, no té presència en la gran majoria de varietats del català, incloses les
estàndard.
Sorprèn una
realització que ja havíem sentit puntualment a diversos individus de les comarques
valencianes meridionals: la realització labiodental v en comptes de b. No es tracta pas
duna realització anecdòtica. Som conscients, però, que fàcilment sha pogut
incrementar per la situació semiformal en què han estat realitzades les entrevistes, ja
que fa lefecte que es tracta duna hipercorrecció. No es pot descartar
linflux del murcià veí, on el canvi [b] > [v] és conegut.
Trobem algun cas
de [v] en els adults, però sescampa fortament entre els jóvens fins assolir el 37%
de les seves respostes. Decreix entre els escolars però es manté en un discret 13%. És
més sentida en l'Ecas, grup on ja hi ha una consciència i voluntat de correcció
en la situació formal de l'enquesta, però que potser no coneix tant com
l'Eval quan hi ha v o b, cosa que fomenta la hipercorrecció:
Gràfic
27. Percentatges per
programa educatiu de les realitzacions que té la b intervocàlica: sabata
2.13 La r final
Ens interessa ara
distingir dues situacions en relació amb la situació de la r final al Baix
Vinalopó: a) en infinitius en final absolut; i b) en linfinitiu córrer.
a) En infinitius
en posició final absoluta només hi ha pèrdua sistemàtica de r final a
Crevillent, on abasta el 95% de les respostes. Es produeix una petita recuperació de la
vibrant que només es dóna entre els escolars i assoleix un quart de les seves respostes
(vegeu el gràfic 28). L'Eval (vegeu el gràfic 29) presenta un grau de recuperació de la
vibrant final molt més elevat que laltre grup un 90% enfront dun 32%.
Gràfic 28. Percentatges per
edats de realització de r final a Crevillent: tancar |
|
Gràfic 29. Percentatges per
programa educatiu de realització de r final a Crevillent: tancar |
|
|
|
La presència
daquest fonema en castellà, en gran part de les varietats orals valencianes
ja siga en les col·loquials o en lestàndard i en lortografia de
totes dues llengües espenta fortament envers la recuperació de la r a Crevillent,
almenys recordem en una situació denquesta.
El valencià
general no fomenta aquesta pronúncia. Ni tan sols es veu com a clarament acceptable en
diversos manuals de pronúncia, de manera que no deu ser habitual tampoc que el
professorat fomente la conservació daquest tret crevillentí.
b) Cal fer esment
a part dun verb que presenta una caiguda de la r final generalitzada en el
model tradicional de tota la comarca, llevat de Guardamar: es tracta del verb córrer que
es pronuncia corre en un 64% dels informants globals excepció feta de Guardamar
(vegeu el gràfic 30).
El manteniment de
la forma sense vibrant és sòlid en les tres generacions dadults. Fins i tot,
saprecia un increment de les respostes sense r entre els jóvens. Hi deu influir la
dissimilació eliminatòria de vibrants. Els escolars, però, reintrodueixen marcadament
el so bategant fins situar-lo en el 71% de les respostes (vegeu el gràfic 31). Tornen a
ser els escolars i amb resultats semblants al del cas anterior els que pronuncien aquest
so de manera decidida, sobretot els de l'Eval.
Gràfic 30. Percentatges per edats
de realització de r final: córrer |
|
Gràfic 31. Percentatges per
programa educatiu de realització de r final: córrer |
|
|
|
En definitiva, la
reintroducció de la r final allà on el model lingüístic tradicional lhavia
perduda és molt important i especialment accentuat en l'Eval. Tot i això, la
recuperació de la bategant ja té vigència en les generacions anteriors.
2.14 Tendències generals observades en la fonètica
L'agrupació de
les dades anteriorment exposades ens permet una visió de conjunt de les tendències
fonètiques que es produeixen al Baix Vinalopó, que tot seguit exposarem molt
sumàriament. Recordem que hem considerat dos eixos fonamentals: el manteniment o
afebliment del model tradicional enfront del grau d'incorporació d'innovacions. Sobre
aquests dos eixos, hem volgut tenir en compte els factors següents: en primer lloc, el
grau d'amerament de la llengua majoritària el castellà en el model de
llengua comarcal; en segon lloc, el grau d'incorporació d'innovacions provinents dels
models de llengua normatius del català; i, finalment, el grau de diversificació del
model de llengua comarcal deguda a factors interns (ni al castellà, ni al model normatiu
del català):
a) Com es veu al
gràfic 32, la fonètica del castellà amera progressivament el model de llengua comarcal
de manera perceptible a través de l'edat. Els escolars en mostren el nivell més alt.
L'Eval no aconsegueix frenar aquesta tendència, ja que presenta el mateix índex de
castellanismes que l'Ecas. La petitíssima inflexió que s'entreveu en el model de llengua
de l'Eval no és encara significativa, tot i que cal tenir-la en compte i valorar-la
positivament:
Gràfic
32. Innovacions provinents del castellà (no normatives)
b) La
repercussió fonètica dels models de llengua normatius és manifesta i està relacionada
amb l'edat (lògicament amb les variables que s'hi conjuguen, entre altres, el contacte
més dilatat amb l'àmbit escolar o els mitjans de comunicació). El nombre d'innovacions
normatives és creixent, com podem veure al gràfic 33. A més a més, l'escola en general
i especialment l'Eval és clau en aquest cas. Tot i això, el model fonètic tradicional
que coincideix amb la normativa experimenta un descens bastant notable, com mostra el
gràfic 34. Com veiem, en aquest cas, l'Eval no sembla que siga capaç de frenar aquesta
baixada.
Gràfic 33. Innovacions normatives |
|
Gràfic 34. Formes tradicionals que
són normatives |
|
|
|
c)
Finalment, els trets propis del model tradicional que són genuïns però no normatius
tenen els dies comptats, com apreciem al gràfic 35. Per altra banda, les innovacions no
degudes a cap factor extern (vegeu el gràfic 36) presenten un creixement important en la
generació que té entre 37 i 60 anys. La crescuda és menor en els jóvens i, finalment,
els escolars, especialment els de l'Eval eliminen decididament aquesta mena de trets. |