Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Variació fonètica i estandardització al País Valencià, per Carles Segura Llopes


CONTINUA


2.12 La b intervocàlica

Tot el valencià meridional, des del Xúquer fins a Guardamar pronuncia qualsevol b com a oclusiva. El gràfic 26 mostra que la b oclusiva és pròpia i única en el parlar dels ancians i general en el dels adults; decau de manera oberta en els jóvens i desapareix entre tots els escolars:

Gràfic 26.  Percentatges per edats de les realitzacions que té la b intervocàlica: sabata

realitzacions de la b intervocàlica, per edats

Aquesta realització oclusiva està abocada a la desaparició. No té representació ortogràfica, no és pròpia dels hàbits articulatoris del castellà en posició intervocàlica i, a més a més, no té presència en la gran majoria de varietats del català, incloses les estàndard.

Sorprèn una realització que ja havíem sentit puntualment a diversos individus de les comarques valencianes meridionals: la realització labiodental v en comptes de b. No es tracta pas d’una realització anecdòtica. Som conscients, però, que fàcilment s’ha pogut incrementar per la situació semiformal en què han estat realitzades les entrevistes, ja que fa l’efecte que es tracta d’una hipercorrecció. No es pot descartar l’influx del murcià veí, on el canvi [b] > [v] és conegut.

Trobem algun cas de [v] en els adults, però s’escampa fortament entre els jóvens fins assolir el 37% de les seves respostes. Decreix entre els escolars però es manté en un discret 13%. És més sentida en l'Ecas, grup on ja hi ha una consciència i voluntat de correcció —en la situació formal de l'enquesta—, però que potser no coneix tant com l'Eval quan hi ha v o b, cosa que fomenta la hipercorrecció:

Gràfic 27. Percentatges per programa educatiu de les realitzacions que té la b intervocàlica: sabata

realitzacions de la b intervocàlica, per programa educatiu

2.13 La –r final

Ens interessa ara distingir dues situacions en relació amb la situació de la –r final al Baix Vinalopó: a) en infinitius en final absolut; i b) en l’infinitiu córrer.

a) En infinitius en posició final absoluta només hi ha pèrdua sistemàtica de –r final a Crevillent, on abasta el 95% de les respostes. Es produeix una petita recuperació de la vibrant que només es dóna entre els escolars i assoleix un quart de les seves respostes (vegeu el gràfic 28). L'Eval (vegeu el gràfic 29) presenta un grau de recuperació de la vibrant final molt més elevat que l’altre grup —un 90% enfront d’un 32%.

Gràfic 28. Percentatges per edats de realització de r final a Crevillent: tancar

Gràfic 29. Percentatges per programa educatiu de realització de r final a Crevillent: tancar

realització de r final a Crevillent, per edats

realització de r final a Crevillent, per programa educatiu

La presència d’aquest fonema en castellà, en gran part de les varietats orals valencianes —ja siga en les col·loquials o en l’estàndard— i en l’ortografia de totes dues llengües espenta fortament envers la recuperació de la r a Crevillent, almenys —recordem— en una situació d’enquesta.

El valencià general no fomenta aquesta pronúncia. Ni tan sols es veu com a clarament acceptable en diversos manuals de pronúncia, de manera que no deu ser habitual tampoc que el professorat fomente la conservació d’aquest tret crevillentí.

b) Cal fer esment a part d’un verb que presenta una caiguda de la –r final generalitzada en el model tradicional de tota la comarca, llevat de Guardamar: es tracta del verb córrer que es pronuncia corre en un 64% dels informants globals —excepció feta de Guardamar (vegeu el gràfic 30).

El manteniment de la forma sense vibrant és sòlid en les tres generacions d’adults. Fins i tot, s’aprecia un increment de les respostes sense r entre els jóvens. Hi deu influir la dissimilació eliminatòria de vibrants. Els escolars, però, reintrodueixen marcadament el so bategant fins situar-lo en el 71% de les respostes (vegeu el gràfic 31). Tornen a ser els escolars i amb resultats semblants al del cas anterior els que pronuncien aquest so de manera decidida, sobretot els de l'Eval.

Gràfic 30. Percentatges per edats de realització de r final: córrer

Gràfic 31. Percentatges per programa educatiu de realització de r final: córrer

realització de r final per edats

realització de r final per programa educatiu

En definitiva, la reintroducció de la –r final allà on el model lingüístic tradicional l’havia perduda és molt important i especialment accentuat en l'Eval. Tot i això, la recuperació de la bategant ja té vigència en les generacions anteriors.

2.14 Tendències generals observades en la fonètica

L'agrupació de les dades anteriorment exposades ens permet una visió de conjunt de les tendències fonètiques que es produeixen al Baix Vinalopó, que tot seguit exposarem molt sumàriament. Recordem que hem considerat dos eixos fonamentals: el manteniment o afebliment del model tradicional enfront del grau d'incorporació d'innovacions. Sobre aquests dos eixos, hem volgut tenir en compte els factors següents: en primer lloc, el grau d'amerament de la llengua majoritària —el castellà— en el model de llengua comarcal; en segon lloc, el grau d'incorporació d'innovacions provinents dels models de llengua normatius del català; i, finalment, el grau de diversificació del model de llengua comarcal deguda a factors interns (ni al castellà, ni al model normatiu del català):

a) Com es veu al gràfic 32, la fonètica del castellà amera progressivament el model de llengua comarcal de manera perceptible a través de l'edat. Els escolars en mostren el nivell més alt. L'Eval no aconsegueix frenar aquesta tendència, ja que presenta el mateix índex de castellanismes que l'Ecas. La petitíssima inflexió que s'entreveu en el model de llengua de l'Eval no és encara significativa, tot i que cal tenir-la en compte i valorar-la positivament:

Gràfic 32. Innovacions provinents del castellà (no normatives)

innovacions provinents del castellà (no normatives)

b) La repercussió fonètica dels models de llengua normatius és manifesta i està relacionada amb l'edat (lògicament amb les variables que s'hi conjuguen, entre altres, el contacte més dilatat amb l'àmbit escolar o els mitjans de comunicació). El nombre d'innovacions normatives és creixent, com podem veure al gràfic 33. A més a més, l'escola en general i especialment l'Eval és clau en aquest cas. Tot i això, el model fonètic tradicional que coincideix amb la normativa experimenta un descens bastant notable, com mostra el gràfic 34. Com veiem, en aquest cas, l'Eval no sembla que siga capaç de frenar aquesta baixada.

Gràfic 33. Innovacions normatives

Gràfic 34. Formes tradicionals que són normatives

innovacions normatives

formes tradicionals que són normatives

c) Finalment, els trets propis del model tradicional que són genuïns però no normatius tenen els dies comptats, com apreciem al gràfic 35. Per altra banda, les innovacions no degudes a cap factor extern (vegeu el gràfic 36) presenten un creixement important en la generació que té entre 37 i 60 anys. La crescuda és menor en els jóvens i, finalment, els escolars, especialment els de l'Eval eliminen decididament aquesta mena de trets.


4 de 5