2.3 El manteniment-desaparició de les vocals obertes

El model de llengua tradicional del Baix Vinalopó manté amb normalitat les vocals oo i ee obertes. Només les darreres generacions comencen a presentar una modificació d’aquest estat de coses. El gràfic 8 ho mostra en el cas de la o oberta.

El 10% dels jóvens d’entre 18 i 36 anys de tota la comarca presenten la castellanització > [o] en què ara ens centrem. La distribució no és uniforme al llarg de la comarca: es manté millor, en general, a les localitats on el català té més vitalitat.

L’Eval no sembla que faça que el fenomen s’esmene (vegeu el gràfic 9). Es produeix, per primera vegada de manera evident, una contradicció important. Cal tenir present que s'espera que l'Eval haja d'evitar l'eliminació de trets normatius o que puga fer que es reintroduïsquen si tenen tendència a perdre's. Aquesta contradicció té relació sobretot amb el comportament especial dels escolars d’Elx. A Crevillent, en canvi, localitat amb una vitalitat elevada de l'ús del català, l'Eval sí que presenta una freqüència una mica més alta del manteniment de l'obertura. Finalment, a Santa Pola el programa educatiu no és eficient en la recuperació de l'obertura, ja que tots els escolars pronuncien ; ací, la consumació del canvi impedeix, de moment, la reculada.

Gràfic 8. Percentatges per edats de realització de o oberta: dorm		Gràfic 9. Percentatges per programa educatiu de realització de o oberta: dorm

2.4 El ieisme

El ieisme no és un tret tradicional comarcal però hi ha pres una volada impressionant. Es tracta d’un dels fenòmens més fulminants. Mentre que entre els ancians només hi ha ieisme en el 16% de la població comarcal, entre els escolars gairebé no existeix el so []. A més a més, el salt entre els ancians i els adults és ben marcat —uns 58 punts— mentre que la transició entre les generacions més jóvens només abasta 8 punts:

Gràfic 10. Percentatges per edats de la realització de la ll: cavall

No hi ha una relació gaire marcada entre els tipus d’ensenyament i la conservació de la distinció fonètica que tractem ara, ja que el ieisme és absolutament generalitzat entre tots els escolars. El ieisme és un fenomen d’extensió clarament generacional i que no pot ser aturat per Eval.

2.5 La palatalització de s implosiva davant [k]

Al Baix Vinalopó, la pronúncia tradicional amb palatal sibilant és única en els ancians i gairebé en els adults (vegeu el gràfic 11). En decreix clarament la preferència en els jóvens i es queda en un reduït 14% entre els escolars, fonamentalment a favor de la forma general del català i coincident amb el castellà mosca, que abasta ja més d’un 60% de les respostes.

Gràfic 11. Percentatges per edats de realització de la s implosiva seguida de [k]: mosca

Novament la forma tradicional té una clara tendència decreixent. Els dos factors més rellevants que hi poden influir, el català normatiu i el castellà, hi donen suport. A banda, sorgeix una innovació bastant potent, mo[h]ca, causada evidentment pel castellà, molt lligada al parlar castellà fronterer del Baix Segura i Múrcia. Aquesta innovació incipient és ocasional entre els adults però més habitual en els escolars guardamarencs i il·licitans. Els mitjans de comunicació espanyols també reforcen bastant aquesta realització.

Com es veu al gràfic 12, l’Eval contesta bastant sovint realitzant la pronúncia castellanitzada mo[h]ca —un 20% aproximadament de les seves respostes—, freqüència quasi equiparable a la de l’Ecas, tot i que lleugerament més elevada en aquell. La raó d'açò és que es tracta d’un fenomen més habitual en localitats castellanitzades i, per això, bastant sentit en l’Eval d’Elx. Els escolars de Crevillent i Santa Pola són poc susceptibles d'efectuar el canvi.

Gràfic 12. Percentatges per programa educatiu de realització de la s implosiva seguida de [k]: mosca

Per contra, la forma tradicional mo[]ka encara pertany al model dels escolars de l'Ecas (amb una freqüència del 47%), mentre que ja quasi ha desaparegut en l'Eval, a favor de l'estàndard mosca.

2.6 La s en fonètica sintàctica

L’única pronúncia pròpia del model tradicional i actual de la comarca (llevat de la localitat de Guardamar) és la que presenta pràcticament tot el català: la sonorització de la –s davant vocal (vegeu el gràfic 13). L’evolució de l’extensió de la pronúncia ensordida i el retrocés de la tradicional és generacional: mentre que el canvi [z] > [s] és inexistent en les dues generacions de més edat, aquesta engloba ja la meitat de les respostes dels jóvens i dos terços de les dels escolars. Com mostra el gràfic 14, no hi ha diferències rellevants segons el tipus d’ensenyament.

Gràfic 13. Percentatges per edats de realització de la s sonora en fonètica sintàctica: dos amics		Gràfic 14. Percentatges per programa educatiu de realització de la s sonora en fonètica sintàctica: dos amics

2.7 El grup ix

En posició intervocàlica predomina aclaparadorament la forma sense semivocal pertot arreu de la comarca i en totes les generacions adultes. Així es comprova en el gràfic 15. Només en els escolars hi ha una presència destacable —un 22%— d’ocurrències amb semivocal, que corresponen majoritàriament a l'Eval (vegeu el gràfic 16).

Gràfic 15. Percentatges per edats de realització de la semivocal del grup ix: caixa		Gràfic 16. Percentatges per programa educatiu de realització de la semivocal del grup ix: caixa

2.8 El betacisme

El betacisme ha estat un fenomen completament aliè al parlar comarcal fins fa poc. L’influx del castellà, històricament betacista, ha començat a tenir efectes reals en aquesta qüestió recentment.

La nostra recerca ja ha detectat més d’un 30% de betacistes, distribuïts de manera gradual generacionalment (vegeu el gràfic 17): en els escolars ja arriba al 62%. Afecta totes les localitats de manera semblant, tot i que de nou és menys present en les zones conservadores del camp i més habitual en les localitats costaneres i a Elx.

L'Eval (vegeu el gràfic 18) torna a repetir l’esquema una mica més castellanitzant que ja ens és conegut d'algun cas anterior. L’Ecas distingeix els dos sons amb una mica més de freqüència. Notem que a Santa Pola el betacisme és absolut entre els escolars i l'Eval no produeix cap efecte corrector. A Crevillent, l'Eval és bastant menys betacista que la resta, cosa que, com ja hem percebut, sembla la cosa més esperable. A Elx, però, el betacisme és més habitual en l’Eval i és la raó de més pes perquè els resultats globals no siguen els esperables per a l’Eval. Remetem de nou a l'apartat 2.14 on hi ha un intent d'explicació d'aquesta situació.