2.1.2 El grau de preparació del discurs

Un cop segmentada la situació comunicativa en les intervencions, el pas següent ha consistit a determinar l’estil de parla de les ocurrències de les variables estudiades, aspecte del qual hem avançat l’exemplificació en el punt anterior.

Des del punt de vista de l’anàlisi de la conversa, la conversa espontània presenta la indeterminació –de torn de parla, de durada, de tema, de nombre d’interlocutors, etc.– com a un dels trets més recurrents (vegeu Tuson, 1995: 55). Per contra, la conversa formal s’identifica generalment pel respecte al tema previst, les intervencions més aviat llargues i precedides de demanda de torn de parla, escassos encavalcaments, discurs elaborat sintàcticament i lèxicament, i respecte als rols dels participants (Tuson, 1988: 138-140). Les modalitats de parla presents en la sessió plenària municipal ocupen un ampli espectre que va des d'intervencions escrites amb la finalitat de ser dites fins a converses informals. Domina, òbviament, un conjunt d'usos orals majoritàriament planificats, però destaca la presència d’intervencions espontànies, transgressores de la formalitat i associables a motius diversos com el moment, el tema o les característiques personals dels interlocutors, entre d’altres.

En aquesta conjuntura ens preguntàvem quins factors permetrien determinar el canvi d'un estil neutral a un estil espontani. Cedergren (1973) (6) n’havia identificat de dos tipus: d’una banda, els contextos i diferents claus paralingüístiques del canal comunicatiu, i, de l’altra, l'atenció dedicada pel parlant a la seva producció lingüística. En principi, el context en què es desenvolupa la sessió plenària municipal és fix, ja que està regit per condicions predeterminades relatives al lloc i al temps de producció, amb normes externes que afecten la interacció i un bon nombre de fórmules lingüístiques estables que en dibuixen els límits situacionals. No obstant això, el grau d’atenció del parlant a la seva pròpia producció lingüística, que pot veure’s modificat per l’emoció o la implicació subjecte-missatge, és un aspecte paralingüístic també al·ludit per Cedergren que es podria vincular a l’aparició d’un o altre estil de parla. (7)

Pel que fa a la incidència del grau de preparació del discurs en la producció de l’estil de parla, vam utilitzar l’escala classificadora dels textos segons el grau de preparació o d’improvisació en la producció, establerta per Castellà (1992: 128). Aquesta classificació associa un gran nombre de modalitats lingüístiques a una gradació d’estils de parla produïts sota el control més absolut del que s'ha de dir –rituals, com les fórmules de salutació o comiat–, fins als textos totalment improvisats, passant per les lectures i memoritzacions de textos –per exemple noticiaris de ràdio–, textos amb esquema previ que permeten la construcció dels aspectes gramaticals -com contar contes-, i textos improvisats de tema prèviament pensat –podria ser el cas de les declaracions d'un polític. Per al nostre cas, vam considerar que aquesta escala permetia una primera adscripció de les intervencions al grau de preparació previsible. Aquesta operació va venir facilitada en part per la presència de nombroses marques discursives explícites de caràcter metalingüístic, és el cas, per exemple, de les expressions llegeixo, llegeixo textualment, cito, reprodueixo, procedeixi a la lectura, que permetrien delimitar l’inici de l'execució oral d'un escrit.

3. Anàlisi d’un cas

Les hipòtesis de treball, formulades en relació amb el segon objectiu general de l’estudi – recordem que es tractava de l’anàlisi de l’estat i la direcció dels processos de variació i canvi lingüístics de cinc aspectes de morfologia nominal (8)–, preveien que la reducció de la diversitat estructural en les varietats geogràfiques augmentés i ho fes afavorida per determinades condicions socials, sociològiques, lingüístiques o estilístiques. Així per exemple, s’establia que l’ús d’estils formals, més afectats per la normativa escrita i per l’ús oral prestigiós; o les generacions joves, escolaritzades en llengua catalana, incidirien en la producció de formes innovades.

En conjunt, els resultats obtinguts confirmen l’avanç a què ens referíem, ja que dibuixen l’existència d’una tendència clara de canvi lingüístic en direcció a la varietat normativa. Així, en els trets analitzats, aquesta tendència presentaria tres graus: (a) l’alternança bastant equilibrada en l’ús de formes patrimonials i innovades en el cas dels adjectius demostratius, (b) el tímid avanç de les variants en –v– de les formes femenines dels adjectius possessius, i (c) la pràctica substitució de les variants pròpies de l’article definit i dels pronoms febles singulars i de primera persona del plural (vegeu Taula 1).

Quant al comportament del factor explicatiu estil de parla i la seva incidència en aquest procés, els resultats dels càlculs probabilístics confirmen que l’estil de parla preparat afavoriria la pèrdua de les variants patrimonials en les tres variables analitzades per aquest procediment i, doncs, l’augment d’ús de les formes reforçades de l'article definit (el, els) i de pronoms febles singulars (em, et, es), i de les variants generals d’adjectiu demostratiu (aquest, aquell). En les variables tractades únicament des del punt de vista percentual, es confirmaria la mateixa tendència, és a dir, la pèrdua de la forma analògica del pronom feble de primera persona del plural (mos) i de les variants en u dels adjectius possessius femenins, que presenten percentatges més alts de no-aparició quan la producció lingüística se situa en una modalitat de parla preparada.

Ens centrem en els resultats probabilístics exposats a la Taula 1, que indiquen que, globalment, la producció de formes morfològiques nominals pròpies de la llengua normativa apareixeria significativament associada a modalitats de parla formals en la varietat nord-occidental. Observem com en el cas de la variable lingüística de l’article definit masculí, el factor explicatiu estil de parla preparat afavoririra la pèrdua de les formes etimològiques (lo, los), mentre que el factor estil de parla espontani, no incidiria en aquesta pèrdua. Quant al cas de les formes plenes dels pronoms febles singulars, s’observa una incidència similar del factor explicatiu estil de parla preparat, en el sentit que afavoriria la no-utilització de les formes plenes, davant del factor estil de parla espontani, que no n’afavoriria la pèrdua. Finalment, l’adjectiu demostratiu repeteix també el mateix patró de comportament previst.

Taula 1. Quantificació del procés de canvi lingüístic i de la incidència de factors explicatius

Altres explotacions de dades obtingudes a través de GoldVarb 2.0, concretament el càlcul de freqüències per tabulació creuada o Cross Tabulation, permeten observar que en tots tres casos la influència del factor explicatiu estil de parla preparat en la pèrdua de variants patrimonials es veu potenciat en associació amb el factor formació universitària & coneixement de català escrit. Consegüentment, el factor estil de parla espontani associat al factor formació secundària o professional & no-coneixement de català escrit, no afavoriria la pèrdua de variants patrimonials.

Els resultats corresponents a les variables pronom feble de primera persona plural i adjectiu possessiu femení, que ja hem comentat que han estat tractades únicament a nivell d’estadística freqüencial, perquè no es van donar les condicions exigides pel programa GoldVarb per al seu tractament probabilístic, coincideixen plenament amb les línies generals de les variables tractades probabilísticament i amb les hipòtesis plantejades: en l’estil de parla preparat apareix un percentatge d’ús superior de variants innovades. El creuament de factors ratificaria l’indici que també havia aparegut en la resta de variables: el grup de factors estil de parla associat al grup de factors instrucció & coneixement de català escrit actuarien com a elements de convergència dialectal en el cas en què concorren l’estil de parla preparat i el grau d’instrucció universitària & coneixement de català escrit.

4. Conclusions

Hem intentat exposar i justificar que les intervencions, enteses des del punt de vista de l’anàlisi conversacional i produïdes en el context de les sessions plenàries municipals, es poden adscriure a diversos graus de preparació/espontaneïtat i que les circumstàncies de producció del discurs, sobretot la variació en el grau d’implicació personal, incidirien significativament en l’escala de graus resultant. En definitiva, partint de la base que la sessió plenària municipal aborda temàtiques relatives al govern municipal, es vehicula a través d’un mode oral de producció i de transmissió del missatge i s’inscriu en el domini del discurs oral formal, aquesta pot combinar estratègies discursives pròpies de l’escrit amb d’altres associades al discurs oral espontani com mecanismes de coherència i de repetició relacionats amb el menor rigor en la selecció i en l’elaboració de la informació.

L’estil de parla es presenta, doncs, com a factor explicatiu que afavoreix l’aparició de les formes més innovadores en les variables lingüístiques analitzades, és a dir, de les formes reforçades de l’article definit masculí (el, els), dels pronoms personals singulars (em, et, es) i de les formes no velaritzades dels adjectius demostratius (aquest, aquell).

5. Bibliografia

ADAM, J. M. Les textes: types et prototypes. Récit, description, argumentation, explication et dialogue. Paris: Nathan, 1992.

CASTELLÀ, J. M. De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic. Barcelona: Empúries, 1992.

LABOV, W. The social stratification of English in New York City. Washington: Center for Aplied Linguistics, 1966.

LEFEBVRE, C. "Les notions de style". A: BÉDARD, E.; MAURAIS, J. (ed.) La norme linguistique. Québec: Conseil de la Langue Française, p. 305-333, 1983.

LÓPEZ MORALES, H. Métodos de investigación lingüística. Madrid: ECE, 1994.

MILROY, L. Language and Social Networks. Oxford: Blackwell, 1980.

MILROY, L. Observing and analysing natural language: a critical account of sociolinguistic method. Oxford: Blackwell, 1987.

MORENO FERNÁNDEZ, F. "Theoretical and methodological approach to stylistic variation". A: MORENO FERNÁNDEZ, F. (ed.) Sociolinguistics and Stylistic Variation. Lynx. A Monographic Series in Linguistics and Wold Perception 3, p. 55-90, 1992.

PAYRATÓ, L. "Transcripció del discurs col·loquial". A: PAYRATÓ, L.; BOIX, E.; LLORET, M. R.; LORENTE, M. (a cura de), Corpus, corpora. Barcelona: PPU, p. 181-216, 1996.

PRADILLA, M. À. Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià. Tesi doctoral inèdita. Universitat Rovira i Virgili, 1993.

PRADILLA, M. À. "La sociolingüística de la variació: aproximació metodològica (I)". Noves SL, hivern-primavera 2001. <http://www.gencat.cat/llengua/noves>

PRADILLA, M. À. "La variació fònica en la llengua catalana: inventari i avaluació metodològica". Noves SL, tardor 2002. <http://www.gencat.cat/llengua/noves>

ROMERO, S. "Notes per a la caracterització de la parla de la Conca de Tremp". Sintagma 13, p. 55-77, 2001a.

ROMERO, S. "Una aproximació a l’estudi dels processos de canvi lingüístic en varietats geogràfiques no prestigioses: el cas de la Conca de Tremp". Noves SL, hivern 2001. <http://www.gencat.cat/llengua/noves>, 2001b.

ROMERO, S.; VICENTE, E. "Les sessions plenàries de l’administració local: una aproximació sociolingüística". Revista de Llengua i Dret (2002), núm. 38, p. 175-195.

ROULET, E. et al. L’articulation du discours en français contemporain. Berna: Peter Lang, 1985.

ROUSSEAU, P.; SANKOFF, D. "Advances in Variable Rule Methodology". A: SANKOFF, D. (ed.), Linguistic variation: Models and methods. New York: Academic Press, p. 57-69, 1978.

TUSON, E. "El comportament lingüístic: l'anàlisi conversacional". A: BASTARDES, A.; SOLER, J. (ed.), Sociolingüística i llengua catalana. Barcelona: Empúries, p.133-153, 1988.

TUSON, E. Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries, 1995.

Sílvia Romero-Galera
Consorci per a la Normalització Lingüística
sromero@cpnl.org