Sumari
1.
Introducció
2. L'estil
de parla com a factor explicatiu en processos de variació i canvi lingüístic
2.1
Criteris per a la definició del factor explicactiu estil de parla
2.1.1
La segmentació del discurs
2.1.2
El grau de preparació del discurs
3. Anàlisi
d'un cas
4.
Conclusions
5.
Bibliografia
1. Introducció
En
lingüística, la quantificació sha basat sovint en lestadística
descriptiva, que ha permès descriure i resumir dades per freqüències. En aquest
context, la sociolingüística de la variació ha destacat per buscar sistemes de
tractament de dades a través destadística inferencial, és a dir, per anàlisi de
probabilitats que possibilitin estimacions de significació i
de fiabilitat
i que permetin incorporar un model explicatiu rigorós a lestudi de la variació
lingüística. El segon model probabilístic de Rousseau & Sankoff (1978), base dels
programes informàtics VarbRul entre els quals hi ha laplicació GoldVarb 2.0 per a
Macintosh que hem usat en lestudi, és un daquests models estadístics, força
utilitzat per mesurar la influència de factors lingüístics i extralingüístics en
laparició de variants lingüístiques, ja que converteix freqüències reals en
probabilitats teòriques a través de procediments matemàtics.
Precisament
aquest aspecte de tractament de dades i provinent de la sociolingüística de la
variació, ha estat molt emprat en diferents tipus de recerca sociolingüística,
especialment sobre variables foneticofonològiques. Aquest és també el nivell
lingüístic més estudiat en el cas de la llengua catalana (vegeu Pradilla, 2002) la
majoria dels estudis sobre la qual sallunyen, de moment, del clàssic labovià de
distribució geogràfica consistent a analitzar barris o grans ciutats, perquè se centren
majoritàriament en àrees lingüístiques de transició i/o allunyades de grans urbs.
Un altre
aspecte procedent de la sociolingüística de la variació i freqüentment usat en recerca
sociolingüística com a tècnica per a la recollida de dades, és lentrevista
sociolingüística laboviana, que ofereix un sistema de control de la diversificació
estilística, és a dir, de la producció de diferents estils de parla (vegeu Pradilla,
2001). A grans trets, la tècnica de Labov (1966: cap. 4) preveu lobtenció i la
caracterització de cinc estils de parla: casual, acurat, formal, + formal, + + formal.
Els criteris utilitzats en el nostre treball per a la delimitació dun continuum
estilístic produït en una situació comunicativa preexistent, les sessions plenàries
municipals que constitueixen el nostre corpus, difereixen de la tècnica laboviana i,
modestament, habiliten un sistema basat en aportacions procedents de lanàlisi de la
conversa, tal com desglossarem més endavant.
En aquest
article (1) ens proposem analitzar el
comportament duna variable pragmàtica, lestil de parla, com a factor de
variació i canvi lingüístics en diferents elements morfològics nominals i en una àrea
de transició interdialectal del català nord-occidental, la Conca de Tremp.
Lanàlisi es fa a partir de la utilització de càlculs freqüencials i inferencials
(2) fets amb el programa GoldVarb 2.0.
2.
L'estil de parla com a factor explicatiu en processos de variació i canvi lingüístic
Tal com
avançàvem, laportació daquest article radica en lanàlisi de la
incidència dun factor explicatiu de caràcter pragmàtic sobre elements
morfològics. A continuació presentem els paràmetres usats (a) per a la
delimitació de la situació comunicativa i (b) per a la determinació de la
pertinença de les intervencions a lestil de parla preparat o espontani.
2.1 Criteris per a la definició del factor explicatiu estil de parla
2.1.1 La segmentació del discurs
En
sociolingüística, les dificultats que comporta delimitar el continuum estilístic
han generat desacords a lhora destablir els paràmetres que intervenen en la
segmentació d'aquest. En el nostre cas, la delimitació de la variable explicativa estil
de parla es basa en un aspecte previ, la segmentació de la situació comunicativa en
esdeveniments de parla.
Laplicació
de la segmentació sha basat en el criteri de lestructura jeràrquica proposat
per Tuson (1995: 49-51) per a lestudi de la conversa (3). Segons aquest criteri, la unitat
major en què sestructura la conversa és la interacció, que es pot
delimitar principalment a partir dels rituals dobertura i de tancament (4). Laplicació daquest
plantejament a la nostra anàlisi ens permet considerar que la totalitat del discurs
produït en qualsevol sessió plenària municipal constitueix una interacció, ja que els
rituals dobertura i de tancament, que estan fixats específicament sinicia
la sessió / saixeca la sessió, emmarquen tota lactivitat
comunicativa que shi desenvolupa i estableixen els límits de la validesa legal de
les decisions que shi adopten. Continuant amb el criteri de Tuson, el segon dels
aspectes estructurals que caracteritzen la conversa i sengloben en la interacció
és la seqüència. Saccepta en general que la seqüència resulta
delimitable bàsicament a partir del criteri temàtic. Segons aquesta pauta, les
seqüències que integren cada sessió plenària local coincidirien amb els diferents
punts de lordre del dia. En el tercer nivell, Tuson hi situa lintercanvi,
entès com a unitat dialogal mínima que aplega dos o més torns de parla a
linterior duna seqüència. Mentre que en el nivell immediatament inferior se
situa la intervenció de cada participant que, tal com assenyala Adam (1992: 158),
seria la unitat màxima a nivell monologal.
La darrera de
les unitats en què és segmentable la conversa, encara seguint el plantejament de Tuson,
és lacte, que aplega les funcions il·locutives i interactives de cada
moment.
En el nostre
cas, per valorar la pertinença de les diferents manifestacions lingüístiques del corpus
a un o altre dels estils de parla previstos, sha treballat en el nivell de les
intervencions de cada informant. Per il·lustrar el procediment, examinem els exemples
(1), (2) i (3):
(1) El
fragment següent conté dues intervencions que es produeixen en el context
dun dels intercanvis inclosos en lúnica seqüència de la interacció.
Lexemple prové dun ple de caràcter extraordinari urgent amb un únic punt a
lordre del dia (5). La primera intervenció és
solemne i actua com a introducció de la segona, que és una declaració institucional
llegida de condemna del terrorisme. A més de lexemplificació de la segmentació,
aprofitem per adscriure a lestil de parla preparat o espontani els casos que
apareixen duna de les variables lingüístiques analitzades, larticle definit
masculí. Ladscripció, estil de parla preparat, apareix subratllada a la dreta i es
justificarà en el punt 2.1.2.
"A: el
ple només té un únic punt estil de
parla preparat (a)
a l'ordre del dia
que és una declaració institucional
que totes les persones i grups polítics que conformem l'ajuntament de T
he[a]m pactat prèviament i que a continuació
donarà lectura
el secretari de la corporació
estil de parla preparat (a)
S: atès que el dia:
deu d'abril de mil nou-cents noranta-cinc
estil de parla preparat (a)
ha estat brutalment assassinat a SS
el brigada d'infanteria M
estil de parla preparat (a)
persona íntimament vinculada a la ciutat i municipi de T
ja que a més d'haver estat alumne de l'acadèmia general bàsica de suboficials va
contraure matrimoni amb una (gentilici)
i hi passava les vacances junt amb la seva família a T on era molt apreciat i estimat per
tota la població
atès que l'ajuntament de T té l'obligació d'expressar públicament el seu rebuig
i condemna per aquests fets
estil de parla preparat (a)
en nom de la corporació municipal
dels veïns de T
i en general en nom de totes les persones de bona fe que creuen en la pau i en la
convivència
es proposa que l'ajuntament en ple acordi
primer
expressar públicament el seu rebuig i reprovació pel brutal assassinat del
brigada
d'infanteria M
estil de parla preparat (a)
condemnar de manera indubitada i clara als seus autors (TPLENS3: 46-72)
(2) Aquest
segon fragment conté set intervencions breus encavalcades que es produeixen en el context
dun dels intercanvis inclosos en una seqüència de la interacció, concretament el
punt dinformes, cap al final de la sessió. Es tracta dun intercanvi amb
intervencions curtes o molt curtes en el decurs duna discussió tensa. Les
intervencions de lalcalde-moderador (A:) intenten contenir les transgressions del
regidor (J:), tal com es pot observar en les successives denegacions de torn de paraula.
Cadascuna de les ocurrències de la variable lingüística article definit masculí que
apareixen en les intervencions daquest fragment han estat caracteritzades com a
casos destil de parla espontani, fet que també justificarem en el punt 2.1.2.
"A:
[senyor J
no hi ha rèplica]
J: [i ha acabat dient que la culpa és administrativa
home
això és tindre una cara que se la xafe]
A: [no he dit que la culpa fos administrativa]
J: [i el segon lloc]
estil de parla espontani (b)
A: no he donat cap culpa a ningú
J: i el segon lloc
estil de parla espontani (b)
A: assumeixo la responsabilitat
i si té ganes d'emprendre accions penals ja sap lo camí [alterat]
estil de parla espontani (b)
J: em sap greu el to
estil de parla espontani (b)
(TPLENS5: 2040-2051)
(3) Aquest
tercer fragment conté dues intervencions que es produeixen en el context dun dels
intercanvis inclosos en una seqüència de la interacció, concretament la decisió
dhomenatjar un alcalde de lèpoca de la República. La primera de les
intervencions és llegida, mentre que la segona és la resposta per al·lusions. Ens ha
semblat que exemplifica molt bé el pas de lestil de parla preparat a lestil
de parla espontani que comentem a 2.1.2. En aquest cas podem observar tant les
ocurrències de la variable lingüística corresponent a larticle definit masculí,
subratllades, com de la variable pronom feble de primera persona plural, en cursiva.
"C: [la
intervenció és més llarga]
(:::) vostè és l'alcalde d'un ajuntament amb un dèficit pressupuestari continuat i
p(r)ogressiu
i amb aguestes circumstàncies
no trobarà hereu
no tingui por d'una moció de censura
cada vegada ens serà més difícil i més antipopular
estil de parla preparat (a)
anivellar la balança pressupostària
senyor A
senyor Ar
tots els alcaldes
estil de parla preparat (a)
pel sol fet de ser alcaldes
si són uns bons alcaldes
(::) ja
ja tenen l'homenatge
(:) no hi entrem amb més detalls
no recordem temps passats i pro:curem que no hi tornin
i punt
i i preocupem-mos [preoku'pemos] de les coses actuals
estil de parla preparat (a)
jo demanaria pel bé de tothom
que ague(s)t vot sigui secret
a que hi pot haver opinions molt diverses
i no cal gua- i no cal guardar rancúnies
Ar: per al·lusions
sí
per al·lusions al meu partit
lo mínim que puc fer
estil de parla espontani (b)
des del mes d'abril que estem remenant ague(s)t tema
i per nosaltres era un més de les coses que s'havien de fer
una més
de les coses que s'havien de fer
una més
no la única
una més
lo únic que ham fet és proposar-la i tirar-la endavant"
estil de parla espontani (b)
(TPLENS2: 1178-1210)
|