Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Tardor 2003


La diversificació estilística com a factor
de variació i canvi lingüístics, per Sílvia Romero Galera

Una anàlisi de l’estat i la direcció dels processos de canvi lingüístic que afecten diferents trets morfològics en català nord-occidental permet obtenir dades quantitatives del comportament de diversos factors explicatius –tant de caràcter social com lingüístic, sociològic o pragmàtic– que en l’actualitat poden incidir en l’evolució d’aquests processos. En aquest article ens centrem en la incidència d’un factor de caràcter pragmàtic, l’estil de parla, del qual també exposem una proposta de delimitació a l’interior d’una situació comunicativa.

 

Versió per imprimir. La diversificació estilística com a factor de variació i canvi lingüístics versió per imprimir en PDF. 40 KB

 

Sumari

1. Introducció

2. L'estil de parla com a factor explicatiu en processos de variació i canvi lingüístic
2.1 Criteris per a la definició del factor explicactiu estil de parla
2.1.1 La segmentació del discurs
2.1.2 El grau de preparació del discurs

3. Anàlisi d'un cas

4. Conclusions

5. Bibliografia

 

1. Introducció

En lingüística, la quantificació s’ha basat sovint en l’estadística descriptiva, que ha permès descriure i resumir dades per freqüències. En aquest context, la sociolingüística de la variació ha destacat per buscar sistemes de tractament de dades a través d’estadística inferencial, és a dir, per anàlisi de probabilitats que possibilitin estimacions de significació i

de fiabilitat i que permetin incorporar un model explicatiu rigorós a l’estudi de la variació lingüística. El segon model probabilístic de Rousseau & Sankoff (1978), base dels programes informàtics VarbRul entre els quals hi ha l’aplicació GoldVarb 2.0 per a Macintosh que hem usat en l’estudi, és un d’aquests models estadístics, força utilitzat per mesurar la influència de factors lingüístics i extralingüístics en l’aparició de variants lingüístiques, ja que converteix freqüències reals en probabilitats teòriques a través de procediments matemàtics.

Precisament aquest aspecte de tractament de dades i provinent de la sociolingüística de la variació, ha estat molt emprat en diferents tipus de recerca sociolingüística, especialment sobre variables foneticofonològiques. Aquest és també el nivell lingüístic més estudiat en el cas de la llengua catalana (vegeu Pradilla, 2002) la majoria dels estudis sobre la qual s’allunyen, de moment, del clàssic labovià de distribució geogràfica consistent a analitzar barris o grans ciutats, perquè se centren majoritàriament en àrees lingüístiques de transició i/o allunyades de grans urbs.

Un altre aspecte procedent de la sociolingüística de la variació i freqüentment usat en recerca sociolingüística com a tècnica per a la recollida de dades, és l’entrevista sociolingüística laboviana, que ofereix un sistema de control de la diversificació estilística, és a dir, de la producció de diferents estils de parla (vegeu Pradilla, 2001). A grans trets, la tècnica de Labov (1966: cap. 4) preveu l’obtenció i la caracterització de cinc estils de parla: casual, acurat, formal, + formal, + + formal. Els criteris utilitzats en el nostre treball per a la delimitació d’un continuum estilístic produït en una situació comunicativa preexistent, les sessions plenàries municipals que constitueixen el nostre corpus, difereixen de la tècnica laboviana i, modestament, habiliten un sistema basat en aportacions procedents de l’anàlisi de la conversa, tal com desglossarem més endavant.

En aquest article (1) ens proposem analitzar el comportament d’una variable pragmàtica, l’estil de parla, com a factor de variació i canvi lingüístics en diferents elements morfològics nominals i en una àrea de transició interdialectal del català nord-occidental, la Conca de Tremp. L’anàlisi es fa a partir de la utilització de càlculs freqüencials i inferencials (2) fets amb el programa GoldVarb 2.0.

2. L'estil de parla com a factor explicatiu en processos de variació i canvi lingüístic

Tal com avançàvem, l’aportació d’aquest article radica en l’anàlisi de la incidència d’un factor explicatiu de caràcter pragmàtic sobre elements morfològics. A continuació presentem els paràmetres usats (a) per a la delimitació de la situació comunicativa i (b) per a la determinació de la pertinença de les intervencions a l’estil de parla preparat o espontani.

2.1 Criteris per a la definició del factor explicatiu estil de parla

2.1.1 La segmentació del discurs

En sociolingüística, les dificultats que comporta delimitar el continuum estilístic han generat desacords a l’hora d’establir els paràmetres que intervenen en la segmentació d'aquest. En el nostre cas, la delimitació de la variable explicativa estil de parla es basa en un aspecte previ, la segmentació de la situació comunicativa en esdeveniments de parla.

L’aplicació de la segmentació s’ha basat en el criteri de l’estructura jeràrquica proposat per Tuson (1995: 49-51) per a l’estudi de la conversa (3). Segons aquest criteri, la unitat major en què s’estructura la conversa és la interacció, que es pot delimitar principalment a partir dels rituals d’obertura i de tancament (4). L’aplicació d’aquest plantejament a la nostra anàlisi ens permet considerar que la totalitat del discurs produït en qualsevol sessió plenària municipal constitueix una interacció, ja que els rituals d’obertura i de tancament, que estan fixats específicament –s’inicia la sessió / s’aixeca la sessió–, emmarquen tota l’activitat comunicativa que s’hi desenvolupa i estableixen els límits de la validesa legal de les decisions que s’hi adopten. Continuant amb el criteri de Tuson, el segon dels aspectes estructurals que caracteritzen la conversa i s’engloben en la interacció és la seqüència. S’accepta en general que la seqüència resulta delimitable bàsicament a partir del criteri temàtic. Segons aquesta pauta, les seqüències que integren cada sessió plenària local coincidirien amb els diferents punts de l’ordre del dia. En el tercer nivell, Tuson hi situa l’intercanvi, entès com a unitat dialogal mínima que aplega dos o més torns de parla a l’interior d’una seqüència. Mentre que en el nivell immediatament inferior se situa la intervenció de cada participant que, tal com assenyala Adam (1992: 158), seria la unitat màxima a nivell monologal.

La darrera de les unitats en què és segmentable la conversa, encara seguint el plantejament de Tuson, és l’acte, que aplega les funcions il·locutives i interactives de cada moment.

En el nostre cas, per valorar la pertinença de les diferents manifestacions lingüístiques del corpus a un o altre dels estils de parla previstos, s’ha treballat en el nivell de les intervencions de cada informant. Per il·lustrar el procediment, examinem els exemples (1), (2) i (3):

(1) El fragment següent conté dues intervencions que es produeixen en el context d’un dels intercanvis inclosos en l’única seqüència de la interacció. L’exemple prové d’un ple de caràcter extraordinari urgent amb un únic punt a l’ordre del dia (5). La primera intervenció és solemne i actua com a introducció de la segona, que és una declaració institucional llegida de condemna del terrorisme. A més de l’exemplificació de la segmentació, aprofitem per adscriure a l’estil de parla preparat o espontani els casos que apareixen d’una de les variables lingüístiques analitzades, l’article definit masculí. L’adscripció, estil de parla preparat, apareix subratllada a la dreta i es justificarà en el punt 2.1.2.

"A: el ple només té un únic punt         estil de parla preparat (a)
a l'ordre del dia
que és una declaració institucional
que totes les persones i grups polítics que conformem l'ajuntament de T
he[a]m pactat prèviament i que a continuació
donarà lectura
el secretari de la corporació                 estil de parla preparat (a)
S: atès que el dia:
deu d'abril de mil nou-cents noranta-cinc
                                                        estil de parla preparat (a)
ha estat brutalment assassinat a SS
el brigada d'infanteria M                       estil de parla preparat (a)
persona íntimament vinculada a la ciutat i municipi de T
ja que a més d'haver estat alumne de l'acadèmia general bàsica de suboficials va contraure matrimoni amb una (gentilici)
i hi passava les vacances junt amb la seva família a T on era molt apreciat i estimat per tota la població
atès que l'ajuntament de T té l'obligació d'expressar públicament el seu rebuig i condemna per aquests fets
                                                         estil de parla preparat (a)
en nom de la corporació municipal
dels veïns de T
i en general en nom de totes les persones de bona fe que creuen en la pau i en la convivència
es proposa que l'ajuntament en ple acordi
primer
expressar públicament el seu rebuig i reprovació pel brutal assassinat del brigada
d'infanteria M                                      estil de parla preparat (a)
condemnar de manera indubitada i clara als seus autors (TPLENS3: 46-72)

(2) Aquest segon fragment conté set intervencions breus encavalcades que es produeixen en el context d’un dels intercanvis inclosos en una seqüència de la interacció, concretament el punt d’informes, cap al final de la sessió. Es tracta d’un intercanvi amb intervencions curtes o molt curtes en el decurs d’una discussió tensa. Les intervencions de l’alcalde-moderador (A:) intenten contenir les transgressions del regidor (J:), tal com es pot observar en les successives denegacions de torn de paraula. Cadascuna de les ocurrències de la variable lingüística article definit masculí que apareixen en les intervencions d’aquest fragment han estat caracteritzades com a casos d’estil de parla espontani, fet que també justificarem en el punt 2.1.2.

"A: [senyor J
no hi ha rèplica]
J: [i ha acabat dient que la culpa és administrativa
home
això és tindre una cara que se la xafe]
A: [no he dit que la culpa fos administrativa]
J: [i el segon lloc]                               estil de parla espontani (b)
A: no he donat cap culpa a ningú
J: i el segon lloc                                 estil de parla espontani (b)
A: assumeixo la responsabilitat
i si té ganes d'emprendre accions penals ja sap lo camí [alterat]
                                                        estil de parla espontani (b)
J: em sap greu el to                            estil de parla espontani (b)
(TPLENS5: 2040-2051)

(3) Aquest tercer fragment conté dues intervencions que es produeixen en el context d’un dels intercanvis inclosos en una seqüència de la interacció, concretament la decisió d’homenatjar un alcalde de l’època de la República. La primera de les intervencions és llegida, mentre que la segona és la resposta per al·lusions. Ens ha semblat que exemplifica molt bé el pas de l’estil de parla preparat a l’estil de parla espontani –que comentem a 2.1.2. En aquest cas podem observar tant les ocurrències de la variable lingüística corresponent a l’article definit masculí, subratllades, com de la variable pronom feble de primera persona plural, en cursiva.

"C: [la intervenció és més llarga]
(:::) vostè és l'alcalde d'un ajuntament amb un dèficit pressupuestari continuat i p(r)ogressiu
i amb aguestes circumstàncies
no trobarà hereu
no tingui por d'una moció de censura
cada vegada ens serà més difícil i més antipopular
                                                          estil de parla preparat (a)
anivellar la balança pressupostària
senyor A
senyor Ar
tots els alcaldes                                     estil de parla preparat (a)
pel sol fet de ser alcaldes
si són uns bons alcaldes
(::) ja
ja tenen l'homenatge
(:) no hi entrem amb més detalls
no recordem temps passats i pro:curem que no hi tornin
i punt
i i preocupem-mos [preoku'pemos] de les coses actuals
                                                        estil de parla preparat (a)
jo demanaria pel bé de tothom
que ague(s)t vot sigui secret
a que hi pot haver opinions molt diverses
i no cal gua- i no cal guardar rancúnies
Ar: per al·lusions

per al·lusions al meu partit
lo mínim que puc fer                         estil de parla espontani (b)
des del mes d'abril que estem remenant ague(s)t tema
i per nosaltres era un més de les coses que s'havien de fer
una més
de les coses que s'havien de fer
una més
no la única
una més
lo únic que ham fet és proposar-la i tirar-la endavant"
                                                        estil de parla espontani (b)
                                                         (TPLENS2: 1178-1210)


1 de 2