Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


"Auliva" o "oliva"? Caracterització de l'alternança al Segrià, per Josefina Carrera Sabaté i Elisabet Freixenet Esteve


CONTINUA


Gràfic 7. Valoracions de [aw] com a vocal bona i probabilitat de manteniment de [aw]

Gràfic 7

5. Consideracions generals

El procés de canvi que hem presentat ens ha permès detectar un altre cop al Segrià la imposició progressiva d’un model de parla prestigiat que està directament connectat a les formes de la llengua escrita. Aquest model presenta unes divergències que vénen marcades per les característiques socials dels informants de cada població i que són l'edat, els estudis i els coneixements de català. L'edat, juntament amb la instrucció, és una de les variables més importants per explicar aquesta tendència: en el cas que ens ocupa, observem com els informants més grans, que solen ser els de menor instrucció, mantenen la forma fonètica tradicional [aw] en uns percentatges força alts; en canvi, en els que se situen a la franja intermèdia de l’espectre analitzat, i també en els més joves, la probabilitat de mantenir aquesta forma tradicional és baixa.

Pel que fa als factors subjectius lligats al canvi, no es pot oblidar que en una comunitat lingüística hi ha formes que són prestigiades o estigmatitzades pels parlants (12) a partir d'un prestigi obert o encobert que es veu deteminat per l'estatus social i per la solidaritat de grup. Aquests criteris d'avaluació subjectiva que els parlants prenen com a punt de referència estan directament relacionats amb la producció lingüística, i, en el cas que ens ocupa, contribueixen a completar l’explicació del procés de canvi en curs que analitzem de la següent manera:

a) En termes generals, els informants valoren com a estranya la solució [aw] en la meitat de les emissions que han sentit (52%), la qual cosa atorga al diftong un escàs prestigi entre els sunyerencs.

b) A Sunyer no es tolera una pronúncia no usual, i [aw] es qualifica com una forma estranya en mots que s'han emès poc amb aquesta solució, com és el cas d’oració. Directament connectat a això, hi ha una relació important entre el grau de tolerància d'una forma fònica i la freqüència d'ús que presenta; en aquest sentit, les paraules en què [aw] no es considera ni solució bona, ni pròpia, ni de la col·lectivitat coincideixen a ser poc emeses amb [aw], com és el cas d’ovella.

c) Finalment, hi ha una correlació entre l'ús d'una determinada forma per un grup generacional de parlants i el grau d'acceptació d'aquesta forma en el mateix grup generacional, de manera que, en termes generals, els informants més joves i més instruïts són els que menys emeten i toleren la solució [aw].

6. Bibliografia

ALMEIDA, M. "Seguridad e inseguridad lingüísticas en la sociolingüística laboviana." J. D. Luque-Duran, A. Pamies-Bertrán & F. J. Manjón-Pozas (Eds.) Nuevas tendencias en la investigación lingüística. Granada: Granada Linguística, (2002), p. 351-360.

BADIA I MARGARIT, A. M. Gramàtica Històrica Catalana. València: Tres i Quatre, [1951]1984.

CARRERA-SABATÉ, J. Escola catalana i variació fonètica. Una evolució del vocalisme àton a Alguaire i a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 2002.

CHAMBERS, J. K.; TRUDGILL, P. SCHILLING-ESTES, N. The Handbook of Language Variation and Change. Massachusetts: Blackwell, 2002.

COSERIU, E. Teoría del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos, [1952]1973.

COUPLAND, N.; COUPLAND, J.; GILES, H. Language, society & the elderly. Oxford: Blackwell, 1991.

FEIER, C.; GERSTMAN, L. "Sentence comprehension abilities throughout the adult life span." Journal of Gerontology, (1980), núm. 35, p. 722-728.

FERRANDO, A.; GUIRAU, A. "Particularitats fonètiques i anivellament geolingüístic a la comarca de Morella." L'Espill (1983), núm. XVII-XVIII, p. 209-230.

FOWLER, C. A. "An event approach to the study of speech perception from a direct-realist perspective." Journal of Phonetics. (1986), núm. 14, p. 3-28.

GADET, F. Le français ordinaire. París: Colin, 1989.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: IEC, [1990]1992.

JANSON, T. "Sound change in perception and production." Language. (1983), núm. 59. 1, p. 18-34.

LABOV, W. The social stratification of English in New York City. Washington D.C.: Center for Applied Linguistics, (1966), p. 170-171.

LABOV, W. Principles of linguistic change. Internal factors. Cambridge: Blackwell, 1994.

MACAULAY, R. S. K. "Negative prestige, linguistic insecurity, and linguistic self-hatred." Lingua. (1975), núm. 36, p. 147-161.

MARCELLESI, J. B.; GARDIN, B. Introduction à la Sociolinguistique. La linguistique sociale. París: Larousse, 1974.

MARTÍ, J. "Dialectologia social. Estudi de les localitats de Marcà, La Torre de Fontaubella, Margalef de Montsant i Alió." Actes del VIIè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: PAM, (1985), p. 545-583.

MOOSMÜLLER, S. "Sociophonology." P. Auer; A. di Luzio (eds.) Variation and Convergence. Berlín: Walter de Gruyter. 1988, p. 76-93.

PRADILLA, M. À. Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició nord-occidental/valencià. (Tesi doctoral). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1993.

PUEYO, M. L'estructura fonològica del vocalisme lleidatà. (Treball inèdit). Lleida, 1976.

PUEYO, M. "Vikings i pagesos: una batussa continuada. Assaig per a un estudi de les relacions interdialectals en català." Treballs de Sociolingüística Catalana. (1980), núm. III, p. 83-102.

RAND, D.; SANKOFF, D. GoldVarb: A Variable Rule Application for the Macintosh (version 2.1). Montréal: Centre de recherches mathématiques de la Universitat de Montréal, 1991.

RECASENS, D. Fonètica descriptiva del català. Barcelona: IEC, [1991] 1996.

ROBINSON, J.; LAWRENCE, H.; TAGLIAMONTE, S. A Multivariate Analysis Application for Windows. User’s manual. York: Universitat de York, 2001.

SEGARRA, M. Història de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries, 1985.

SIGUÁN, M. "El lenguaje en la escuela." Siguán, M. (coord.) Lengua del alumno, lengua de la escuela. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona (1990), p. 9-28.

SOLANS, E. Estudi fonètic sobre la parla de Lleida. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996.

VENY, J. Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Raixa, 19823.

WALLEY, A. C. "Spoken word recognition by young children and adults." Cognitive Development (1988), núm. 3, p. 137-165.

WARREN, R. M. "Perceptual restoration of missing speech sounds." Science (1970), núm. 176, p. 392-393.

Josefina Carrera-Sabaté
Universitat de Lleida i de Barcelona
josefinacarrera@teleline.es

Elisabet Freixenet i Esteve
Universitat de Lleida
efreixenet@alumnes.udl.es


3 de 3