Gràfic 7. Valoracions de [aw]
com a vocal bona i probabilitat de manteniment de [aw]
5. Consideracions generals
El procés de
canvi que hem presentat ens ha permès detectar un altre cop al Segrià la imposició
progressiva dun model de parla prestigiat que està directament connectat a les
formes de la llengua escrita. Aquest model presenta unes divergències que vénen marcades
per les característiques socials dels informants de cada població i que són l'edat, els
estudis i els coneixements de català. L'edat, juntament amb la instrucció, és una de
les variables més importants per explicar aquesta tendència: en el cas que ens ocupa,
observem com els informants més grans, que solen ser els de menor instrucció, mantenen
la forma fonètica tradicional [aw] en uns percentatges força alts; en canvi, en els que
se situen a la franja intermèdia de lespectre analitzat, i també en els més
joves, la probabilitat de mantenir aquesta forma tradicional és baixa.
Pel que fa als
factors subjectius lligats al canvi, no es pot oblidar que en una comunitat lingüística
hi ha formes que són prestigiades o estigmatitzades pels parlants (12) a partir d'un prestigi obert o
encobert que es veu deteminat per l'estatus social i per la solidaritat de grup. Aquests
criteris d'avaluació subjectiva que els parlants prenen com a punt de referència estan
directament relacionats amb la producció lingüística, i, en el cas que ens ocupa,
contribueixen a completar lexplicació del procés de canvi en curs que analitzem de
la següent manera:
a) En
termes generals, els informants valoren com a estranya la solució [aw] en la meitat de
les emissions que han sentit (52%), la qual cosa atorga al diftong un escàs prestigi
entre els sunyerencs.
b) A Sunyer no
es tolera una pronúncia no usual, i [aw] es qualifica com una forma estranya en mots que
s'han emès poc amb aquesta solució, com és el cas doració. Directament
connectat a això, hi ha una relació important entre el grau de tolerància d'una forma
fònica i la freqüència d'ús que presenta; en aquest sentit, les paraules en què [aw]
no es considera ni solució bona, ni pròpia, ni de la col·lectivitat coincideixen a ser
poc emeses amb [aw], com és el cas dovella.
c) Finalment,
hi ha una correlació entre l'ús d'una determinada forma per un grup generacional de
parlants i el grau d'acceptació d'aquesta forma en el mateix grup generacional, de manera
que, en termes generals, els informants més joves i més instruïts són els que menys
emeten i toleren la solució [aw].
6.
Bibliografia
ALMEIDA, M.
"Seguridad e inseguridad lingüísticas en la sociolingüística laboviana." J.
D. Luque-Duran, A. Pamies-Bertrán & F. J. Manjón-Pozas (Eds.) Nuevas tendencias
en la investigación lingüística. Granada: Granada Linguística, (2002), p. 351-360.
BADIA I
MARGARIT, A. M. Gramàtica Històrica Catalana. València: Tres i Quatre,
[1951]1984.
CARRERA-SABATÉ,
J. Escola catalana i variació fonètica. Una evolució del vocalisme àton a Alguaire
i a Lleida. Lleida: Pagès Editors, 2002.
CHAMBERS, J.
K.; TRUDGILL, P. SCHILLING-ESTES, N. The Handbook of Language Variation and Change.
Massachusetts: Blackwell, 2002.
COSERIU, E. Teoría
del lenguaje y lingüística general. Madrid: Gredos, [1952]1973.
COUPLAND, N.;
COUPLAND, J.; GILES, H. Language, society & the elderly. Oxford: Blackwell,
1991.
FEIER, C.;
GERSTMAN, L. "Sentence comprehension abilities throughout the adult life span." Journal
of Gerontology, (1980), núm. 35, p. 722-728.
FERRANDO, A.;
GUIRAU, A. "Particularitats fonètiques i anivellament geolingüístic a la comarca
de Morella." L'Espill (1983), núm. XVII-XVIII, p. 209-230.
FOWLER, C. A.
"An event approach to the study of speech perception from a direct-realist
perspective." Journal of Phonetics. (1986), núm. 14, p. 3-28.
GADET, F. Le
français ordinaire. París: Colin, 1989.
INSTITUT
D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I.
Fonètica. Barcelona: IEC, [1990]1992.
JANSON, T.
"Sound change in perception and production." Language. (1983), núm. 59.
1, p. 18-34.
LABOV, W. The
social stratification of English in New York City. Washington D.C.: Center for Applied
Linguistics, (1966), p. 170-171.
LABOV, W. Principles
of linguistic change. Internal factors. Cambridge: Blackwell, 1994.
MACAULAY, R.
S. K. "Negative prestige, linguistic insecurity, and linguistic self-hatred." Lingua.
(1975), núm. 36, p. 147-161.
MARCELLESI, J.
B.; GARDIN, B. Introduction à la Sociolinguistique. La linguistique sociale.
París: Larousse, 1974.
MARTÍ, J.
"Dialectologia social. Estudi de les localitats de Marcà, La Torre de Fontaubella,
Margalef de Montsant i Alió." Actes del VIIè Col·loqui Internacional de Llengua
i Literatura Catalanes. Barcelona: PAM, (1985), p. 545-583.
MOOSMÜLLER,
S. "Sociophonology." P. Auer; A. di Luzio (eds.) Variation and Convergence.
Berlín: Walter de Gruyter. 1988, p. 76-93.
PRADILLA, M.
À. Variació i canvi lingüístic en curs al català de transició
nord-occidental/valencià. (Tesi doctoral). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili,
1993.
PUEYO, M. L'estructura
fonològica del vocalisme lleidatà. (Treball inèdit). Lleida, 1976.
PUEYO, M.
"Vikings i pagesos: una batussa continuada. Assaig per a un estudi de les relacions
interdialectals en català." Treballs de Sociolingüística Catalana. (1980),
núm. III, p. 83-102.
RAND, D.;
SANKOFF, D. GoldVarb: A Variable Rule Application for the Macintosh (version 2.1).
Montréal: Centre de recherches mathématiques de la Universitat de Montréal, 1991.
RECASENS, D. Fonètica
descriptiva del català. Barcelona: IEC, [1991] 1996.
ROBINSON, J.;
LAWRENCE, H.; TAGLIAMONTE, S. A Multivariate Analysis Application for Windows. Users
manual. York: Universitat de York, 2001.
SEGARRA, M. Història
de l'ortografia catalana. Barcelona: Empúries, 1985.
SIGUÁN, M.
"El lenguaje en la escuela." Siguán, M. (coord.) Lengua del alumno, lengua
de la escuela. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de
Barcelona (1990), p. 9-28.
SOLANS, E. Estudi
fonètic sobre la parla de Lleida. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1996.
VENY, J. Els
parlars catalans. Palma de Mallorca: Raixa, 19823.
WALLEY, A. C.
"Spoken word recognition by young children and adults." Cognitive Development
(1988), núm. 3, p. 137-165.
WARREN, R. M.
"Perceptual restoration of missing speech sounds." Science (1970), núm.
176, p. 392-393.
Josefina
Carrera-Sabaté
Universitat de Lleida i de Barcelona
josefinacarrera@teleline.es
Elisabet
Freixenet i Esteve
Universitat de Lleida
efreixenet@alumnes.udl.es |