4.2 La percepció de [aw], [o] i [u]

4.2.1 L’estranyament de [aw]

La meitat dels informants de Sunyer perceben la solució [aw] com una pronúncia estranya (52%), la qual cosa confereix poc prestigi a aquesta solució. A banda d’això, el grau d’estranyament de tots els informants és diferent en cadascun dels mots analitzats: [aw]ració és la paraula que se sent més estranya, i [aw]perat i [aw]lives, les que se senten més normals (vegeu el gràfic 1). Aquestes constatacions generals s’han de posar directament en relació amb els resultats del qüestionari de preguntes tancades, atès que els parlants de Sunyer escassament toleren les pronúncies que no solen emetre.

Gràfic 1. Percentatge d'estranyament i probabilitat
de manteniment de [aw]

Prenent en consideració els factors socials, es detecta que, en termes generals, la pronúncia [aw] presenta un estranyament directament proporcional a l’edat dels informants: en els més grans l’estranyament és escàs, i en els més joves, molt alt, cosa que, un cop més, es connecta directament als resultats de la producció (vegeu el gràfic 2).

Gràfic 2. Percentatge d'estranyament en la percepció de [aw]
i probabilitat de manteniment de [aw]

La instrucció també ha resultat ser un factor rellevant per explicar la valoració de [aw]: els enquestats que no tenen coneixements de català escrit, que són els que no han estudiat o bé els que només han seguit l’educació bàsica, són els únics que senten [aw] en termes de normalitat, i aquesta normalitat davalla proporcionalment a mesura que augmenta el nivell d’instrucció (vegeu el gràfic 3). Un altre cop, els resultats de la producció estan connectats a la percepció, per bé que en els enquestats d’estudis secundaris la tendència a mantenir [aw] sigui més baixa que en els altres parlants.

Gràfic 3. Percentatge d'estranyament en la percepció de [aw]
i probabilitat de manteniment de [aw]

Finalment, aquestes observacions també es veuen matisades per l’estatus social dels parlants, atès que els qui tenen un nivell sociocultural més alt observen la solució [aw] amb més estranyament que els altres: els informants amb més estatus presenten un estranyament del 64% i els de menys estatus, un 8%.

4.2.2 El contrast [aw] / [o] i [u] i les valoracions de [aw]

4.2.2.1 El contrast [aw] / [o] i [u]

En termes generals, el contrast fònic entre [aw] i [o] o bé [u] és ben percebut a Sunyer, tal com era d’esperar. Els parlants que el perceben més bé tenen entre 19 i 39 anys i són els més innovadors en l'anàlisi de la producció. A banda d'això, els informants més grans, de 66 a 85 anys, són els que detecten en menor grau el contrast de vocals en posició pretònica i també són els més conservadors. Aquesta constatació condueix a relacionar el que acabem d’exposar amb allò que en psicologia s'anomena efecte de restauració, (9) efecte mitjançant el qual el sistema auditiu és capaç de presentar correctament un so no emès o canviat en relació amb l'emissió que s'espera sentir (Fowler, 1986). En el cas que ens ocupa, després de sentir les solucions [o] i [u] en posició pretònica, sembla que els informants de més edat les han substituïdes automàticament per la forma [aw], que utilitzen a bastament en mots de característiques similars, i, consegüentment, no han observat canvis qualitatius importants en l'audició de dues paraules suposadament iguals. Tot i aquestes argumentacions provinents del camp de la psicologia, també cal tenir en compte altres factors de tipus biològic, com la capacitat auditiva dels informants (Walley 1988), (10) per explicar aquests decalatges auditius.

4.2.2.2 Les valoracions de [aw], [o] i [u]

En termes generals, el 67% de les valoracions provinents dels informants de Sunyer coincideixen a considerar [o] la solució bona en posició pretònica a olor, ovella orella i [u] a ufanosa; en canvi, en més del 80% dels casos els enquestats creuen que en aquests mots [aw] és la solució que ells mateixos utilitzen i també la que se sol pronunciar al poble (vegeu el gràfic 4):

Gràfic 4. Valoracions de les solucions pretòniques [aw] i [o]

Pel que fa a les valoracions dels informants segons cada forma lèxica, observem que ovella és la paraula on [o] es veu en termes de més normalitat; en canvi, a ufanosa és [aw] la solució que es considera normal entre els sunyerencs. Finalment, a orella els parlants es mostren més insegurs: el 75% dels enquestats valora [o] com a vocal bona i el 100% diu emetre [aw] i considera que és aquesta la forma que s’utilitza a Sunyer. Aquests resultats enllacen novament amb les dades obtingudes en l’anàlisi de la producció (vegeu el gràfic 5) i permeten donar compte del procés de recessió en l’emissió de [aw] des de la subjectivitat dels parlants:

Gràfic 5. Valoracions i probabilitat de manteniment de [aw]

Les valoracions dels informants sobre la solució pretònica [aw] presenten diferències significatives en relació amb el factor edat: 1) [aw] és considerada forma pròpia en un percentatge molt alt dels informants de més edat (97%); en els més joves aquest percentatge davalla prop d’un 30% però continua essent alt (66%). 2) [aw] considerada com a pròpia de Sunyer presenta una incidència elevada en tots els parlants, sobretot en els de més edat. 3) Finalment, el diftong [aw] valorat com a forma bona només té una incidència elevada en el grup de major edat (77%) i en els altres parlants no arriba al 10% (vegeu el gràfic 6). De tot això es dedueix que, a nivell subjectiu, el canvi fònic presenta un estadi intermedi en els parlants més joves i és pràcticament inexistent en els de més edat, els quals són els únics que tenen una seguretat lingüística (11) elevada.

Gràfic 6. Valoracions i probabilitat de manteniment de [aw]
segons l'edat dels informants