Metodologia
a)
La mostra i la recollida de dades
Lunivers
és la població de Catalunya de 15 i més anys, la mostra és de 3.005 persones i la
recollida de dades es va efectuar de febrer a maig del 2002. La construcció
daquesta mostra es va portar a terme mitjançant un procés polietàpic aleatori i
la seva afixació és proporcional. En una primera etapa es van definir els estrats segons
província i grandària dhàbitat. En una segona fase, es van seleccionar els
municipis, de tal manera que les poblacions de més de 50.000 habitants hi van quedar
incloses totes mentre que les de grandària inferior es van triar de manera aleatòria en
cada estrat. Posteriorment, a cada municipi triat es va fer una estratificació segons
gènere i grup dedat per seleccionar les persones que shavien
dentrevistar, selecció que es va fer de manera aleatòria a partir de les llistes
procedents de registres censals o padronals. Les entrevistes van ser presencials.
b) El
qüestionari
Pel que fa a
les preguntes lingüístiques del qüestionari, nhi ha sobre el coneixement del
català, del castellà i de langlès, sobre ladscripció lingüística i sobre
la llengua a la llar, amb els amics i a la feina. També shi pregunta sobre la
llengua dels mitjans de comunicació més emprats i lusada a Internet. A més,
sha creat una variable construïda denominada
"monolingüisme/bilingüisme", la qual empra un conjunt de 5 categories que van
des del monolingüisme català al castellà.
Pla
dexplotació de dades
De moment hi
ha elaborat un ampli informe de recerca, en el qual sofereixen comentades les dades
de lenquesta i els principals resultats de lanàlisi explicativa de la
societat xarxa. A més, es troba en vies delaboració un segon informe, que
presentarà lestudi en profunditat daspectes parcials, però altament
significatius, de la societat catalana.
Algun dels
resultats sociolingüístics més notoris
Una de les
conclusions centrals del treball és que lús dInternet és un element
important en el procés de canvi de la identitat catalana, ja que hi ha una relació
bastant forta entre aquest ús, el capteniment lingüístic i la pràctica identitària
catalana. Així, per exemple, resulta que el sector social que més empra Internet són
els joves de llengua i pràctiques identitàries catalanes.
Manera
daccedir a les dades
Es va decidir
que els resultats de tota aquesta recerca fossin públics i publicats a Internet per
mitjà del canal de la UOC. La versió en línia del primer informe es troba a http://www.uoc.edu/in3/pic/1/
3.6. Dues enquestes de
lInstitut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Enquesta
de la Regió Metropolitana de Barcelona 1995
Direcció
general Marina Subirats
Institut
dEstudis Metropolitans de Barcelona
Enquesta
de la Regió de Barcelona 2000
Direcció
general Salvador Giner
Institut
dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Objectiu
Les
administracions encarregades de gestionar el desenvolupament de les diferents parts del
territori de làrea de Barcelona necessiten disposar de dades estadístiques
desagregades que els permetin detectar les tendències en curs i informar adequadament les
seves decisions. Per això des de lany 1985 lInstitut dEstudis Regionals
i Metropolitans de Barcelona (anteriorment denominat Institut dEstudis Metropolitans
de Barcelona) fa enquestes quinquennals molts àmplies sobre diferents aspectes socials,
entre els quals hi ha el de la llengua. Aquestes enquestes han anat ampliant
progressivament el seu àmbit territorial, fins a assolir en ledició del 2000 la
totalitat de la demarcació provincial de Barcelona.
Metodologia
a)
La mostra i la recollida de dades
La metodologia
daquestes enquestes és bàsicament la mateixa en totes les edicions. Lunivers
és la població de 18 i més anys. Lelaboració de la mostra, basada en el Cens
Electoral, es fa mitjançant un sistema aleatori estratificat amb afixació no
proporcional. Els estrats emprats configuren grups de població homogenis i es
construeixen a partir duna sèrie de variables socioeconòmiques identificatives de
les seccions censals. El qüestionari somple mitjançant entrevista personal en el
domicili de les persones seleccionades.
La diferència
principal entre lenquesta del 1995 i la del 2000 és làmbit territorial. La
primera es va fer a la Regió Metropolitana de Barcelona, que inclou 7 comarques (Alt
Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès
Oriental), mentre que la segona va tenir per àmbit la província de Barcelona, és a dir
4 comarques més (Anoia, Bages, Berguedà i Osona). En el primer cas la mostra va ser de
5.263 individus i en el segon de 6.830.
b)
El qüestionari
Les preguntes
lingüístiques són les mateixes en les dues edicions. Es demana lús lingüístic
a la llar, amb el pare, amb la mare i amb els fills, així com els coneixements de català
i ladscripció lingüística. A més, en cada cas com a dades bàsiques es presenten
quadres que donen informació dels diferents tipus de parella principal de la llar en
funció de la llengua de cada membre, dels diferents tipus de llar en funció de la
llengua combinada de tots els membres i de la transmissió lingüística de progenitors a
fills en funció de les característiques lingüístiques de les llars.
Pla
dexplotació de dades
Cada edició
de lenquesta dóna lloc a la publicació de diversos volums, alguns dels quals
apareixen com a resultat del treball dinvestigació inherent al mateix projecte i
daltres per encàrrec de diverses administracions interessades en temàtiques
concretes. En cada edició els resultats de les preguntes lingüístiques, sense
comentaris, es poden trobar en els tres volums denominats Sèrie Dades Bàsiques, un amb
les dades per grans àrees (la capital, Regió Metropolitana,...), un altre per comarques
i un altre per districtes de Barcelona. Pel que fa a les anàlisis sociolingüístiques,
sen poden trobar dues per a cadascuna de les dues enquestes aquí tractades. Una a
linforme general i laltra en el volum sobre la vida dels joves.
Algun dels
resultats sociolingüístics més notoris
Potser la dada
que més ha cridat latenció dambdues enquestes és que a la Regió
Metropolitana, entre el 1995 i el 2000, les xifres indiquen un retrocés del percentatge
de població que considera el català com la seva llengua, compensat per un augment dels
que es declaren bilingües. Aquesta dada ha estat considerada com un toc dalerta
sobre la situació del català.
Manera
daccedir a les dades
Publicacions
amb dades o anàlisis sociolingüístiques relatives a lenquesta del 1995:
NEL·LO, O;
RECIO, A.; SOLSONA, M.; SUBIRATS, M. (1998). La transformació de la societat
metropolitana. Conté CD-Rom compatible en Macintosh-PC. Diputació de Barcelona.
Institut dEstudis Metropolitans de Barcelona.
Es tracta de
linforme general corresponent a lenquesta del 1995.
INSTITUT
DESTUDIS METROPOLITANS DE BARCELONA (1996). Dades estadístiques bàsiques de la
ciutat, làrea i la regió metropolitana de Barcelona, 1995. Volum 1. Diputació
de Barcelona.
INSTITUT
DESTUDIS METROPOLITANS DE BARCELONA (1996). Dades estadístiques bàsiques de les
comarques metropolitanes, 1995. Volum 2. Diputació de Barcelona.
INSTITUT
DESTUDIS METROPOLITANS DE BARCELONA (1996). Dades estadístiques bàsiques dels
districtes de Barcelona, 1995. Volum 3. Diputació de Barcelona.
BARANDA, L.;
SALVADÓ. A. (1997). Les condicions de vida dels joves metropolitans. Diputació de
Barcelona. Institut dEstudis Metropolitans de Barcelona.
Publicacions
amb dades o anàlisis sociolingüístiques relatives a lenquesta del 2000:
GINER, S.;
CEBOLLADA, À.; DOMÍNGUEZ, M.; MASATS, M.; MIRALLES, C.; MONTAGUT, T.; NEL·LO, O.; RECIO
A.; SÁNCHEZ, C.; SOLSONA, M.; SUBIRATS, M. (2002). Enquesta de la Regió de Barcelona
2000. Informe General. Diputació de Barcelona. Institut dEstudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona.
GINER, S.;
BARANDA, L. (2002). Dades estadístiques bàsiques 2000. Ciutat, Regió Metropolitana i
província de Barcelona. Volum 1. Diputació de Barcelona. Institut dEstudis
Regionals i Metropolitans de Barcelona.
GINER, S.;
BARANDA, L. (2002). Dades estadístiques bàsiques 2000. Comarques de la província de
Barcelona. Volum 2. Diputació de Barcelona. Institut dEstudis Regionals i
Metropolitans de Barcelona.
GINER, S.;
BARANDA, L. (2002). Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. Volum
3. Diputació de Barcelona. Institut dEstudis Regionals i Metropolitans de
Barcelona.
RIBA, A. R.;
SINTES, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona. Diputació
de Barcelona. Institut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
LInforme
General del 2000 i els tres de Dades Bàsiques del mateix any es poden consultar en línia
a la web de lIERMB (http://campus.uab.es/iermb/Estudis/indexe.htm)
A més, es
poden comprar al mateix IERMB o a la Llibreria de la Diputació (Carrer Londres, 55
Barcelona) les publicacions esmentades que es vulguin
3.7. "Sobre el comportament lingüístic de lalumnat a 52
escoles de tot Catalunya"
Santi Vial
(SEDEC) i F. Xavier Vila (CUSC)
Objectiu
Analitzar els
comportaments lingüístics de lalumnat que acabava lensenyament primari a
Catalunya a finals dels anys 90.
Metodologia
a)
La mostra
Sha
construït una mostra de 52 escoles de tot Catalunya, mitjançant una estratificació amb
tres criteris de selecció: el coneixement de català a la zona, lús escolar de la
llengua i la composició dels centres segons el percentatge de llengua familiar dels
alumnes. Els autors consideren que la mostra permet veure les grans tendències, però no
és estrictament representativa de lunivers estudiat. La recollida
dinformació es va fer durant els cursos 96-97 i 97-98. |