Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Les enquestes amb contingut sociolingüístic efectuades a Catalunya (1994-2002), per Joaquim Torres


CONTINUA


Metodologia

a) La mostra i la recollida de dades

L’univers és la població de Catalunya de 15 i més anys, la mostra és de 3.005 persones i la recollida de dades es va efectuar de febrer a maig del 2002. La construcció d’aquesta mostra es va portar a terme mitjançant un procés polietàpic aleatori i la seva afixació és proporcional. En una primera etapa es van definir els estrats segons província i grandària d’hàbitat. En una segona fase, es van seleccionar els municipis, de tal manera que les poblacions de més de 50.000 habitants hi van quedar incloses totes mentre que les de grandària inferior es van triar de manera aleatòria en cada estrat. Posteriorment, a cada municipi triat es va fer una estratificació segons gènere i grup d’edat per seleccionar les persones que s’havien d’entrevistar, selecció que es va fer de manera aleatòria a partir de les llistes procedents de registres censals o padronals. Les entrevistes van ser presencials.

b) El qüestionari

Pel que fa a les preguntes lingüístiques del qüestionari, n’hi ha sobre el coneixement del català, del castellà i de l’anglès, sobre l’adscripció lingüística i sobre la llengua a la llar, amb els amics i a la feina. També s’hi pregunta sobre la llengua dels mitjans de comunicació més emprats i l’usada a Internet. A més, s’ha creat una variable construïda denominada "monolingüisme/bilingüisme", la qual empra un conjunt de 5 categories que van des del monolingüisme català al castellà.

Pla d’explotació de dades

De moment hi ha elaborat un ampli informe de recerca, en el qual s’ofereixen comentades les dades de l’enquesta i els principals resultats de l’anàlisi explicativa de la societat xarxa. A més, es troba en vies d’elaboració un segon informe, que presentarà l’estudi en profunditat d’aspectes parcials, però altament significatius, de la societat catalana.

Algun dels resultats sociolingüístics més notoris

Una de les conclusions centrals del treball és que l’ús d’Internet és un element important en el procés de canvi de la identitat catalana, ja que hi ha una relació bastant forta entre aquest ús, el capteniment lingüístic i la pràctica identitària catalana. Així, per exemple, resulta que el sector social que més empra Internet són els joves de llengua i pràctiques identitàries catalanes.

Manera d’accedir a les dades

Es va decidir que els resultats de tota aquesta recerca fossin públics i publicats a Internet per mitjà del canal de la UOC. La versió en línia del primer informe es troba a http://www.uoc.edu/in3/pic/1/

3.6. Dues enquestes de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1995

Direcció general Marina Subirats

Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona

Enquesta de la Regió de Barcelona 2000

Direcció general Salvador Giner

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

Objectiu

Les administracions encarregades de gestionar el desenvolupament de les diferents parts del territori de l’àrea de Barcelona necessiten disposar de dades estadístiques desagregades que els permetin detectar les tendències en curs i informar adequadament les seves decisions. Per això des de l’any 1985 l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (anteriorment denominat Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona) fa enquestes quinquennals molts àmplies sobre diferents aspectes socials, entre els quals hi ha el de la llengua. Aquestes enquestes han anat ampliant progressivament el seu àmbit territorial, fins a assolir en l’edició del 2000 la totalitat de la demarcació provincial de Barcelona.

Metodologia

a) La mostra i la recollida de dades

La metodologia d’aquestes enquestes és bàsicament la mateixa en totes les edicions. L’univers és la població de 18 i més anys. L’elaboració de la mostra, basada en el Cens Electoral, es fa mitjançant un sistema aleatori estratificat amb afixació no proporcional. Els estrats emprats configuren grups de població homogenis i es construeixen a partir d’una sèrie de variables socioeconòmiques identificatives de les seccions censals. El qüestionari s’omple mitjançant entrevista personal en el domicili de les persones seleccionades.

La diferència principal entre l’enquesta del 1995 i la del 2000 és l’àmbit territorial. La primera es va fer a la Regió Metropolitana de Barcelona, que inclou 7 comarques (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental), mentre que la segona va tenir per àmbit la província de Barcelona, és a dir 4 comarques més (Anoia, Bages, Berguedà i Osona). En el primer cas la mostra va ser de 5.263 individus i en el segon de 6.830.

b) El qüestionari

Les preguntes lingüístiques són les mateixes en les dues edicions. Es demana l’ús lingüístic a la llar, amb el pare, amb la mare i amb els fills, així com els coneixements de català i l’adscripció lingüística. A més, en cada cas com a dades bàsiques es presenten quadres que donen informació dels diferents tipus de parella principal de la llar en funció de la llengua de cada membre, dels diferents tipus de llar en funció de la llengua combinada de tots els membres i de la transmissió lingüística de progenitors a fills en funció de les característiques lingüístiques de les llars.

Pla d’explotació de dades

Cada edició de l’enquesta dóna lloc a la publicació de diversos volums, alguns dels quals apareixen com a resultat del treball d’investigació inherent al mateix projecte i d’altres per encàrrec de diverses administracions interessades en temàtiques concretes. En cada edició els resultats de les preguntes lingüístiques, sense comentaris, es poden trobar en els tres volums denominats Sèrie Dades Bàsiques, un amb les dades per grans àrees (la capital, Regió Metropolitana,...), un altre per comarques i un altre per districtes de Barcelona. Pel que fa a les anàlisis sociolingüístiques, se’n poden trobar dues per a cadascuna de les dues enquestes aquí tractades. Una a l’informe general i l’altra en el volum sobre la vida dels joves.

Algun dels resultats sociolingüístics més notoris

Potser la dada que més ha cridat l’atenció d’ambdues enquestes és que a la Regió Metropolitana, entre el 1995 i el 2000, les xifres indiquen un retrocés del percentatge de població que considera el català com la seva llengua, compensat per un augment dels que es declaren bilingües. Aquesta dada ha estat considerada com un toc d’alerta sobre la situació del català.

Manera d’accedir a les dades

Publicacions amb dades o anàlisis sociolingüístiques relatives a l’enquesta del 1995:

NEL·LO, O; RECIO, A.; SOLSONA, M.; SUBIRATS, M. (1998). La transformació de la societat metropolitana. Conté CD-Rom compatible en Macintosh-PC. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.

Es tracta de l’informe general corresponent a l’enquesta del 1995.

INSTITUT D’ESTUDIS METROPOLITANS DE BARCELONA (1996). Dades estadístiques bàsiques de la ciutat, l’àrea i la regió metropolitana de Barcelona, 1995. Volum 1. Diputació de Barcelona.

INSTITUT D’ESTUDIS METROPOLITANS DE BARCELONA (1996). Dades estadístiques bàsiques de les comarques metropolitanes, 1995. Volum 2. Diputació de Barcelona.

INSTITUT D’ESTUDIS METROPOLITANS DE BARCELONA (1996). Dades estadístiques bàsiques dels districtes de Barcelona, 1995. Volum 3. Diputació de Barcelona.

BARANDA, L.; SALVADÓ. A. (1997). Les condicions de vida dels joves metropolitans. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.

Publicacions amb dades o anàlisis sociolingüístiques relatives a l’enquesta del 2000:

GINER, S.; CEBOLLADA, À.; DOMÍNGUEZ, M.; MASATS, M.; MIRALLES, C.; MONTAGUT, T.; NEL·LO, O.; RECIO A.; SÁNCHEZ, C.; SOLSONA, M.; SUBIRATS, M. (2002). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Informe General. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

GINER, S.; BARANDA, L. (2002). Dades estadístiques bàsiques 2000. Ciutat, Regió Metropolitana i província de Barcelona. Volum 1. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

GINER, S.; BARANDA, L. (2002). Dades estadístiques bàsiques 2000. Comarques de la província de Barcelona. Volum 2. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

GINER, S.; BARANDA, L. (2002). Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. Volum 3. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

RIBA, A. R.; SINTES, E. (2002). Condicions de vida dels joves de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

L’Informe General del 2000 i els tres de Dades Bàsiques del mateix any es poden consultar en línia a la web de l’IERMB (http://campus.uab.es/iermb/Estudis/indexe.htm)

A més, es poden comprar al mateix IERMB o a la Llibreria de la Diputació (Carrer Londres, 55 Barcelona) les publicacions esmentades que es vulguin

3.7. "Sobre el comportament lingüístic de l’alumnat a 52 escoles de tot Catalunya"

Santi Vial (SEDEC) i F. Xavier Vila (CUSC)

Objectiu

Analitzar els comportaments lingüístics de l’alumnat que acabava l’ensenyament primari a Catalunya a finals dels anys 90.

Metodologia

a) La mostra

S’ha construït una mostra de 52 escoles de tot Catalunya, mitjançant una estratificació amb tres criteris de selecció: el coneixement de català a la zona, l’ús escolar de la llengua i la composició dels centres segons el percentatge de llengua familiar dels alumnes. Els autors consideren que la mostra permet veure les grans tendències, però no és estrictament representativa de l’univers estudiat. La recollida d’informació es va fer durant els cursos 96-97 i 97-98.


3 de 4