b) El qüestionari

Al qüestionari hi ha preguntes sobre els coneixements lingüístics, sobre la forma d’aprenentatge del català i del castellà, sobre la llengua inicial, sobre si es prefereix o no relacionar-se amb persones d’una llengua determinada, i sobre la llengua preferida per assistir a actes, mirar la televisió i llegir. També n’hi ha sobre diferents usos familiars, com l’ús a la llar, amb els progenitors, amb la parella, amb els fills i dels fills entre ells. Així mateix es demana per l’ús lingüístic a les botigues, quan es contesta al telèfon, en escriure una carta, amb un municipal, al banc, en prendre notes, a la feina i amb els amics. A més, hi ha una sèrie de preguntes que es refereixen a actituds lingüístiques, entre elles una sobre l’adscripció lingüística. Un element que dificulta l’aprofitament dels resultats és que en algunes preguntes d’ús només s’interroguen els que declaren saber parlar català.

Pla d’explotació de dades

En un primer moment el CIS va presentar els resultats de les diferents preguntes de cada enquesta territorial, sense comentaris. Posteriorment, en Miquel Siguan va efectuar una anàlisi de les dades del conjunt d’enquestes. En aquesta anàlisi s’examinen, entre altres qüestions, els diferents usos lingüístics en funció de l’edat, del nivell d’estudis i de la llengua principal.

Tant l’enquesta efectuada a Catalunya com la resta d’enquestes territorials ofereixen un conjunt d’informacions sociolingüístiques força ampli. Una de les dades d’aquesta recerca que va fer més impacte va ser el resultat de la pregunta sobre com hauria de ser l’ensenyança pel que fa a l’ús de les llengües, ja que es va poder comparar el grau d’interès dels ciutadans de cada territori per l’ús de la llengua pròpia a l’ensenyament. L’element més notable d’aquest resultat va ser que només al País Basc i a Catalunya hi havia més ciutadans que preferien l’ensenyament en la llengua pròpia que en castellà.

A més de la possibilitat de comprar dades al CIS, ja esmentada, hi ha diferents documents que tracten d’aquestes enquestes. En primer lloc hi ha un informe inicial per a cada comunitat autònoma, no publicat, amb els resultats de les preguntes sense comentaris. En el cas de Catalunya la referència de l’informe és:

Uso de lenguas en comunidades bilingües: Cataluña. Distribuciones marginales. Estudio CIS 2298, octubre 1998.

En segon lloc hi ha una publicació del CIS amb l’anàlisi de les 6 enquestes efectuada per Miquel Siguan, que és la següent:

SIGUAN, Miguel (1999), Conocimiento y uso de las lenguas: investigación sobre el conocimiento y uso de las lenguas cooficiales en las comunidades autónomas bilingües, Opiniones y Actitudes núm. 22, CIS, Madrid.

3.3. "Situación social y política de Cataluña"

Estudi del CIS núm. 2.410, 3-01

Objectiu

Obtenir informació sobre les opinions polítiques a Catalunya, però també sobre els sentiments identitaris així com sobre el coneixement i l’ús del català.

a) La mostra i la recollida de dades

L’univers és la població de Catalunya de 18 i més anys, la mostra és de 2.778 individus i la recollida de dades es va efectuar el març del 2001. El procediment de mostreig i la manera d’aplicar el qüestionari va ser els mateixos que en l’enquesta anterior. En aquest cas la afixació va ser no proporcional.

b) El qüestionari

Les preguntes sobre llengua són menys nombroses que a l’enquesta anterior. N’hi ha sobre el coneixement del català, sobre la llengua inicial i sobre l’ús en les situacions següents: a la llar, amb els amics, a les botigues, en respondre al telèfon, quan pregunta a un desconegut, a la feina i en una oficina de l’Administració. També hi ha preguntes sobre la llengua de l’escola on anava l’enquestat i la dels mitjans de comunicació més emprats. Les dades sobre ús es refereixen totes al conjunt de la població, a diferència de les de l’enquesta anterior, que es referien majoritàriament només als que saben parlar català.

El CIS només ha donat a conèixer, sense publicar-los, els resultats de les diverses preguntes.

Potser la dada més útil d’aquesta enquesta és la que indica l’ús de les llengües a la llar, perquè permet la comparació amb una dada anàloga de l’enquesta del CIS del 1978, (3) la qual cosa dóna informació sobre l’evolució d’aquest ús durant el període. La comparació és possible perquè les preguntes sobre el tema de les enquestes del 1978 i del 2001 tenen totes dues tres opcions de resposta: "català", "castellà" i "les dues", a diferència del que passa amb els treballs sociolingüístics del CIS del 1993 (4) i del 1998.

A més de la possibilitat, reiteradament esmentada, de compra de dades al CIS, els resultats de les preguntes d’aquesta enquesta, sense encreuaments entre variables, es poden veure en línia (almenys es podien veure al març del 2003) a la web del CIS.

3.4. "Usos, hàbits i actituds lingüístics de la població de Catalunya"

Fabà A., Gàlvez O., Manrubia J., Simó A. i Ubach N.

Completar la informació existent sobre diferents aspectes de la realitat sociolingüística de Catalunya.

a) La mostra i la recollida de dades

L’univers és la població de Catalunya a partir de 15 anys, la mostra és de 1.002 individus i la recollida de dades va tenir lloc els mesos de març i abril del 2000. El tipus de mostreig va ser aleatori amb quotes territorials (6 zones), de sexe i d’edat, amb afixació proporcional, i les preguntes es van contestar mitjançant entrevista telefònica. Es va fixar un protocol molt precís, del qual es va vigilar estretament l’acompliment.

b) El qüestionari

El qüestionari inclou les preguntes clàssiques de les enquestes sociolingüístiques més algunes altres. Hi ha preguntes sobre la competència en català, sobre el grau d’ús en general d’aquesta llengua, sobre la llengua en què es mira la televisió i sobre diferents usos familiars, com són l’ús amb els pares, els germans, la parella i els fills. Així mateix s’inclouen preguntes sobre l’ús amb un desconegut, amb els veïns, en anar a comprar, amb els amics, en un bar, a la feina, amb els companys de classe, amb un municipal i en escriure una nota. També es demana que fa l’enquestat quan s’adreça a algú en català i se li respon en castellà. A més, hi ha unes quantes preguntes sobre actituds lingüístiques, una d’elles sobre l’adscripció lingüística.

Les preguntes innovadores són dues. Una sobre l’última conversa no familiar de l’entrevistat i una altra que demana què fa l’enquestat quan s’adreça a algú en castellà i se li respon en català.

En una primera fase, els autors han fet un informe que inclou el resultat de cada pregunta, sense encreuaments entre variables i sense comentaris. Posteriorment, han dut a terme una anàlisi més àmplia que inclou diversos encreuaments i un estudi de clusters, anàlisi que s’ha inclòs en un llibre elaborat pels mateixos autors.

Un dels resultats més interessants és el que indica la llengua de l’última conversa no familiar (resulta ser prop del 50 % en català), ja que aquesta dada constitueix una aproximació al pes de cadascuna de les llengües en el conjunt de les converses que es produeixen en el territori.

Manera d’accedir a les dades

L’informe amb les respostes sense comentaris és el següent:

FABÀ, Albert; GÀLVEZ, Olga; MANRUBIA, Joan; SIMÓ, Anna; UBACH, Noemí. (2000): El català a Catalunya, Informe inèdit disponible al Centre de Documentació en Sociolingüística de la DGPL: http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

El llibre on s’inclou una explotació més elaborada de les dades és el següent:

FABÀ, Albert; GÀLVEZ, Olga; MANRUBIA, Joan; SIMÓ, Anna; UBACH, Noemí. El català a Catalunya. Entre l’esperança i el neguit. Coneixements, usos, actituds i identitats lingüístiques. En curs de publicació a Editorial Empúries.

Altres treballs sobre el tema són:

FABÀ, Albert; GÀLVEZ, Olga; MANRUBIA, Joan; SIMÓ, Anna; UBACH, Noemí. (2001) "Identitat i usos lingüístics a Catalunya". NOVES SL hivern 2001 http://www.gencat.cat/llengua/noves

FABÀ, Albert; GÀLVEZ, Olga; MANRUBIA, Joan; SIMÓ, Anna; UBACH, Noemí. "Usos, hàbits i actituds sobre la llengua catalana a Catalunya", a Actes del I Congrés Internacional de Llengua, Societat i Ensenyament (Institut Universitari de Filologia Valenciana), en la revista Symposia Philologica. Pàg. 323-346 [en premsa].

FABÀ, Albert; GÀLVEZ, Olga; MANRUBIA, Joan; SIMÓ, Anna; UBACH, Noemí (2002): "Coneixements i usos lingüístics dels no catalanoparlants i dels catalanoparlants a Catalunya", a Actes del III Simposi sobre l’ensenyament del català als no catalanoparlants [en premsa].

3.5. "La societat xarxa a Catalunya: anàlisi empírica"

Manuel Castells (UOC) i Imma Tubella (UOC)

Analitzar els usos d’Internet i la seva relació amb les pràctiques socials i de comunicació a Catalunya. La recerca vol ser una radiografia del conjunt de la societat catalana que ha de permetre veure el seu grau d’adaptació a les formes d’organització i relació social característiques del nou context tecnològic i cultural de la societat xarxa. Dins d’aquesta investigació es dóna molta importància a la identitat col·lectiva i a la llengua. És per això que hi ha força informació sobre qüestions sociolingüístiques.

El treball forma part del Projecte Internet Catalunya (PIC), que consisteix en un programa d’investigació interdisciplinari sobre la societat de la informació a Catalunya dut a terme per investigadors de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya i patrocinat per dos departaments de la Generalitat de Catalunya: el de Presidència i el d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.