Les enquestes amb contingut sociolingüístic efectuades a Catalunya (1994-2002), per Joaquim Torres

Aquest article tracta de les enquestes quantitatives totalment o parcialment sociolingüístiques d’ampli abast territorial fetes a Catalunya durant els últims anys i que no han estat promogudes per la Secretaria de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya. De cada enquesta presentada es fa un resum dels principals aspectes, com són l’objectiu, la metodologia, el pla d’explotació de les dades i la manera d’accedir a la informació. També s’indiquen algun o alguns dels resultats més notoris. En total són 9 enquestes força diverses, tant pel que fa al nombre de preguntes sociolingüístiques com a la grandària de la mostra o a la importància de les anàlisis efectuades. Si les afegim a les altres enquestes recents existents, resulta que la quantitat de dades disponibles en aquests moments sobre la situació sociolingüística de Catalunya és més ampli i complet que mai.

1. Introducció

2. Estudis tractats

3. Informacions bàsiques de cadascuna de les enquestes
3.1. "Conciencia nacional y regional"
3.2. "Uso de lenguas en comunidades bilingües: Cataluña"
3.3. "Situación social y política de Cataluña"
3.4. "Usos, hàbits i actituds lingüístics de la població de Catalunya"
3.5. "La societat xarxa a Catalunya: anàlisi empírica"
3.6. Dues enquestes de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
3.7. "Sobre el comportament lingüístic de l’alumnat a 52 escoles de tot Catalunya"
3.8. "Llengua i escola a l’ensenyament primari a Catalunya"

4. Conclusió

Aquest article forma part d’un conjunt de treballs, en bona part ja apareguts a NOVES SL que mostren els estudis sociolingüístics elaborats durant els últims lustres en els territoris de llengua catalana. L’informe s’ocupa d’un tipus concret d’aquests estudis. Es tracta de les enquestes no promogudes per la Secretaria de Política Lingüística (DGPL) que tenen les característiques següents:

- Estan basades en reculls de dades que ofereixen informacions de tipus quantitatiu.

- Tenen per àmbit el conjunt de Catalunya o algun territori que inclogui la major part de la població de Catalunya.

- Tenen una finalitat específicament sociolingüística o bé, tot i tractar prioritàriament altres temes, inclouen almenys una pregunta sobre coneixement del català o usos lingüístics.

- Han estat efectuades del 1994 al 2002.

Les enquestes amb aquestes característiques que s’han trobat són 9. Es tracta dels treballs següents:

1) Cinc estudis que s’ocupen de la població adulta del conjunt de Catalunya. Són els següents:

- Tres enquestes del CIS amb preguntes lingüístiques. Només una d’elles té una finalitat principalment sociolingüística. Les altres dues únicament inclouen un nombre reduït de preguntes sobre llengua.

- Una enquesta sociolingüístic no efectuada per cap institució, sinó per la iniciativa dels propis autors.

- Una gran enquesta sobre la societat de la informació, amb diverses preguntes lingüístiques, portada a terme per la UOC.

Pel que fa a quatre d’aquestes enquestes, les més significatives, s’ha efectuat una comprovació de la fiabilitat de les dades que ha consistit en comparar el percentatge de nats fora de Catalunya de la mostra amb les dades corresponents de l’últim cens disponible. (1) En tots quatre casos la diferència entre les dues xifres és mínima, per tant els treballs superen la prova. A la cinquena enquesta, una de les del CIS amb pocs resultats d’interès, no se li ha pogut aplicar el test esmentat per falta de dades.

2) Dues de les enquestes de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, una del 1995 i l’altra del 2000. La primera té per àmbit la Regió Metropolitana de Barcelona i la segona a la demarcació provincial del mateix nom. També se’ls ha aplicat el test de fiabilitat esmentat, amb resultat satisfactori.

3) Dues enquestes a la població escolar.

Seguidament es presenten els aspectes principals de cadascuna d’aquestes enquestes. S’ha fet una fitxa per a cada treball, excepte en el cas dels dos estudis de l’Institut d’Estudis Metropolitans, els quals, a causa de les seves similituds, han estat agrupats en una de sola. Cada fitxa tracta com a mínim de les següents qüestions: l’objectiu, la metodologia, el pla d’explotació de dades, algun dels resultats sociolingüístics més notoris i la manera com es pot accedir a cada treball.

3. Informacions bàsiques de cadascuna de les enquestes

3.1. "Conciencia nacional y regional"

Estudi del CIS núm. 2.228, 1996

Nota inicial

Es tracta d’una enquesta que té per àmbit l’Estat Espanyol.

Bàsicament obtenir informació sobre les adscripcions identitàries de la població i la presència social de les llengües cooficials.

a) La mostra i la recollida de dades

La mostra inicial, de 2.500 individus en l’àmbit estatal, va ser ampliada en les 6 comunitats autònomes amb llengua cooficial, de manera que la mostra total final té 4.932 integrants i no és proporcional, per tant calen coeficients de ponderació. L’univers és la població de 18 i més anys i les dades van ser recollides a finals del 1996. El procediment de mostreig va ser polietàpic, estratificat per conglomerats, amb selecció tant de les unitats primàries (municipis) com de les unitats secundàries (seccions censals) de forma aleatòria proporcional, i de les unitats últimes (individus) per rutes aleatòries i quotes de sexe i edat. Les unitats primàries van ser triades mitjançant la construcció d’uns estrats formats per l’encreuament de les 17 autonomies amb 7 categories de mida d’hàbitat. Els qüestionaris es van aplicar mitjançant entrevista personal en els domicilis.

b) El qüestionari

En el qüestionari hi ha una sèrie de preguntes que s’empren a tot arreu i unes altres que es fan en certes comunitats i a d’altres no, com ara les preguntes sobre llengua, que només es fan als 6 territoris esmentats. Aquestes preguntes lingüístiques es refereixen al coneixement del català, a la llengua materna i a l’aprenentatge de les llengües, així com a l’ús a la llar, a les botigues, a l’Administració pública, a la feina, amb els amics, amb un desconegut i quan es contesta al telèfon. També es demana en quina llengua es mira la televisió, s’escolta la ràdio i es llegeix el diari.

Cal dir que algunes d’aquestes preguntes sobre llengua són confuses, com la que demana "¿Habla, lee o entiende la lengua propia de su Comunidad Autónoma?". A més, l’estudi distingeix sistemàticament entre català, valencià i mallorquí/balear, la qual cosa dóna lloc a errors, com quan considera que a Mallorca entre els que tenen com a llengua materna la pròpia de la seva comunitat no s’ha d’incloure l’11 % que responen català a la pregunta corresponent. Només inclou els que responen mallorquí, amb la qual cosa els resultats queden clarament tergiversats.

Va ser de 747 individus. En aquest cas no s’ha pogut comprovar si la mostra supera el test dels nats fora, per falta d’informació.

Els únics resultats apareguts que donen dades de cadascuna de les 6 comunitats autònomes esmentades i per tant de Catalunya són precisament els relatius a la llengua.

Només s’han donat a conèixer els resultats de les preguntes, sense encreuaments entre variables.

Cal dir que, malgrat els elements confusionaris esmentats, els resultats no semblen anar totalment desencaminats, ja que per exemple els que declaren tenir el català com a llengua inicial, és a dir com a primera llengua apresa, són el 40%, una xifra similar a la que apareix en altres enquestes pròximes en el temps. (2) En tot cas, el treball que aquí es comenta no ofereix cap informació especialment rellevant.

Es poden trobar dades d’aquesta enquesta a les publicacions del CIS següents:

- Datos de opinión CIS núm. 9 (aquesta publicació, que conté els resultats lingüístics de l’enquesta, es podia consultar el març del 2003 a la mateixa web del CIS).

- Opiniones y actitudes CIS, núm. 18 i núm. 26.

- Reis núm. 88, pàg. 155-183.

A més, com passa amb la resta d’enquestes del CIS, es poden comprar a aquesta institució les dades que es vulguin.

3.2. "Uso de lenguas en comunidades bilingües: Cataluña"

Estudi del CIS núm. 2.298, 10-98

Miquel Siguan

Obtenir informació sobre els coneixements, els usos i les actituds lingüístics, així com sobre les identitats col·lectives i d’altres qüestions socials, a Catalunya. Aquest treball forma part d’un conjunt de 6 enquestes similars, cadascuna de les quals es va ocupar d’una de les comunitats autònomes amb llengua cooficial.

a) La mostra i la recollida de dades

L’univers és la població de Catalunya de 18 i més anys, la mostra és de 1.006 individus i la recollida de dades va tenir lloc l’octubre del 1998. El procediment de mostreig, com en el cas anterior, va ser polietàpic, estratificat per conglomerats, amb selecció tant de les unitats primàries (municipis) com de les unitats secundàries (seccions censals) de forma aleatòria proporcional, i de les unitats últimes (individus) per rutes aleatòries i quotes de sexe i edat. La afixació va ser proporcional, per tant no hi ha coeficients de ponderació. Les dades es van obtenir mitjançant entrevista personal en els domicilis.