El paper de la sociolingüística no institucional en aquesta conjuntura hauria de resultar decisiu, no sols com a subministradora de dades sobre l'estat de la comunitat lingüística —tal com ha fet fins ara i sembla que continuarà fent de manera cada cop més precisa (Casesnoves, 2003)—, sinó, sobretot, com a orientadora de la normalització. I aquest darrer objectiu no podrà dur-lo a terme sense una inflexió profunda respecte als seus plantejaments actuals. No podem continuar per més temps acontentant-nos amb el (sempre indispensable) coneixement detallat de la situació passada i present, per tal d'acomodar-hi les nostres respostes de manera reactiva; cal prestar una atenció preferent als processos i tendències emergents que poden configurar el futur i, sobretot, hem d’aventurar-nos a construir el nostre propi futur (Bas, 1999: 50-56). Això suposa dotar als estudis sociolingüístics d'una dimensió prospectiva —fins ara a penes explorada, tret d’alguna tímida excepció (Querol, 2001, 2002)—, recorrent als múltiples instruments dissenyats per la sociologia (Bas, 1999), com l'anàlisi de regressió, l'elaboració d'escenaris de futur amb probabilitats d'ocurrència, el mètode Delphi, les matrius d'impactes creuats, la dinàmica de sistemes, etc. D'altra banda, aquest augment d'exigència haurà d'anar aparellat a l'abandó de velles rutines, com ara la d'elegir com a subjecte d'enquesta, per raons de comoditat, individus en edat escolar —que no posseeixen encara el conjunt de normes avaluadores de la societat (Gómez Molina, 1998: 45)—, o el fet de no prestar prou atenció a l'impacte dels mass media sobre el procés de minorització, ateses les dificultats per poder avaluar-lo de manera quantitativa mitjançant qüestionaris.

Comptat i debatut, ens enfrontem a reptes decisius de cara a la supervivència a llarg termini de la comunitat catalanoparlant del País Valencià, que la recerca sociolingüística no pot ni deu ignorar, sota pena d'esdevenir un mer gènere retòric o una demostració estèril de quantitofrènia. Serem dignes de la magnitud de la tasca que ens espera o ens resignarem a assistir impotents a la nostra desaparició? La resposta pertany, com és lògic, al futur… La qüestió a hores d’ara consisteix a determinar si aquest futur el forjarem nosaltres o ens el donaran forjat a la bestreta.

ALMOND, Gabriel & VERBA, Sidney (1963): The Civic Culture. Londres, Princeton University Press [trad. cast.: La cultura cívica. Madrid, Euramérica, 1970].

ARACIL, Lluís V. (1966): "A Valencian dilemma/Un dilema valencià", dins Identity Magazine, núm. 24. València/Cambridge (Mass.), pp. 17-29.

BAS, Enric (1999): Prospectiva. Barcelona, Ariel.

BOUDON, Raymond (1973): L'inegalité des chances. París, Armand Colin [trad. cast.: La desigualdad de oportunidades. Barcelona, Laia, 1983].

CALAFORRA, Guillem (2002): "Quan la sociolingüística abandona l'infantilisme —quatre comentaris sobre una novetat bibliogràfica", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 85-92.

CASESNOVES, Raquel (2002): "La transmission intergénérationnelle du valencien et son usage comme langue seconde", dins Langage et société, núm. 101 (setembre 2002). París, Maison des Sciences de l'Homme, pp. 11-33.

—(2003): "Previsions demolingüístiques de l’ús del català", dins NOVES SL, Hivern 2003. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística. http://www.gencat.cat/llengua/noves

CASTELLÓ, Rafael (2002): "Economia dels intercanvis lingüístics al País Valencià", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 195-215.

COLOM, Ferran (1998): El futur de la llengua entre els joves de València. Paiporta, Denes.

DIÉGUEZ, M. Àngels & GUARDIOLA, M. Isabel (2002): "Transmissió lingüística intergeneracional a la Marina", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 93-99.

ERILL, Gustau, et alii (1992): Ús del català entre els joves de Sabadell. Coneixement, ús i actituds dels estudiants de secundària. Curs 1985-86. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

FERRANDO, Aureli et alii (1990): "L'ús del valencià i les actituds lingüístiques dels alumnes de BUP i COU de la ciutat de Castelló de la Plana", dins Miscel·lània 89. València, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 7-45.

GIFREU, Josep (dir.) & COROMINAS, Maria (coord.) (1991): Construir l'espai català de comunicació. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Centre d'Investigació de la Comunicació.

GÓMEZ MOLINA, José R. (1998): Actitudes lingüísticas en una comunidad bilingüe y multilectal: área metropolitana de Valencia. València, Universitat de València.

—(2002)"Norma i ús en el valencià central: nivell lèxic", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 169-194.

MONTOYA, Brauli (1996): Alacant: la llengua interrompuda. Paiporta, Denes.

—(2000): Els alacantins catalanoparlants: una generació interrompuda. Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.

—(2002): "La denúncia de la substitució lingüística en els escriptors valencians", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 21-45.

MORELLÓ, Empar (2002): "Actituds de la població migrant davant l'ús del valencià: una altra perspectiva al voltant de la situació social del valencià", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 241-254.

PITARCH, Vicent (1988): Fets i ficcions. València, Eliseu Climent, editor.

PRADILLA, Miquel Àngel (2002): "La política lingüística contemporània al País Valencià", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 101-119.

QUEROL, Ernest (1990): "El procés de substitució lingüística: la comarca dels Ports com a exemple", dins Miscel·lània 89. València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, pp. 85-196.

—(1997): "Un nou model per a l'estudi del comportament lingüístic: la teoria de les catàstrofes", dins Caplletra, núm. 21 (tardor 1996). València, Universitat de València, pp. 161-184.

—(1999): Cap a un nou marc teòric per a l’estudi de les variables dels processos de substitució lingüística. Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona. Tesis doctorals microfitxades, 3568.

—(2000): Els valencians i el valencià: usos i representacions. Paiporta, Denes.

—(2001): "Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües a Catalunya (1993-2000)", dins NOVES SL, Estiu 2001. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
http://www.gencat.cat/llengua/noves

—(2002a): "Usos i representacions de les llengües a les Illes Balears", dins NOVES SL, Estiu 2002. Barcelona, Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística.
http://www.gencat.cat/llengua/documentacio

—(2002b): "Un nou model per a l'estudi dels processos de substitució lingüística. L'anàlisi del valencià", dins Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 16. València, Eliseu Climent, editor, pp. 69-84.

Josep J. Conill
jocori@bsab.com